Fongs (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 26/10/2014
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

Fongs Els fongs juguen un paper ecològic, això significa que gracies als fongs, la matèria orgànica es pot degradar, y també son capaces de deteriorar la fusta. Alguns d’ells son contaminants, ja que encara que deteriorin la matèria orgànica, també poden deteriorar alguns aliments.
Els fongs es van descobrir fa un segle aproximadament. A la primera classificació se li va incloure al grup de les plantes, tot i que mes tard, va passar a ser un regne independent.
Tenim dos tipus, fongs unicel·lulars i pluricel·lulars.
Van ser importants sobretot per a les medicines, ja que van veure que aquests fongs eren capaços de curar algunes malalties, així com donar substancies als aliments.
Característiques Els fongs tenen un regne propi, formen part del regne Fungi. Son microorganismes de tipus eucariota, es a dir, te nucli. Pel que fa el metabolisme, es quimioheterotrof.
Una altra diferencia es en la paret cel·lular, tenen una paret característica diferent als paràsits o qualsevol altre microorganisme.
Estructura Es diferent de bacteris i vegetals. Es una paret de quitina, no te peptidoglicans. Es multilaminar, rígida i mes gruixuda. Aquesta paret conte tant polisacàrids com proteïnes estructurals.
En quant a polisacàrids podem veure, quitina, glucans i mannans. I en quant a proteïnes estructurals, podem trobes mano proteïnes.
En quant a la membrana citoplasmàtica, es similar a les membranes de la resta d’organismes eucariotes, encara que tingui alguna diferencia entre elles. Esta formada per glicoproteïnes, fosfolípids i ergosterol.
Hi ha també altres particularitats, el nucli, tenen reticle endoplasmàtics, mitocondris, aparell de Golgi, vacuoles, y citoesquelet.
Aquests no tenen cilis ni flagels, i alguns son en forma de capsula. Si tenen capsula, tenen mes protecció.
Morfologia Pel que fa la morfologia, tots els fongs presenten un cos, tall o miceli. Aquest pot ser de dos tipus, vegetatiu o reproductor. El vegetatiu normalment es troba submergit. La funció d’aquest es nutrició i creixement del mateix fong. En canvi, els micel·les reproductors, es solen trobar en aeri, estan implicats en la funció reproductiva del fong i en la seva propagació.
En quant als micelis vegetatius, podem trobar els fons unicel·lulars, que serien els llevats, i després els pluricel·lulars que serien els filamentosos.
També hi ha fongs que s’anomenen dimorfics. Aquests poden obtenir la forma de estructura unicel·lular, com filamentós. Un exemple seria el llevat Candida Albicans.
Llevats Tenen forma ovalada, cilíndrica o esfèrica. Es una forma similar a la forma dels bacteris amb forma de bacil. La diferencia es el tamany. Aquests llevats son ovalats i son unicel·lulars, es reprodueixen per gemmació.
Com a aspecte macroscòpic, es pot veure en colònies opaques i cremoses.
Fongs filamentosos Aquests fongs tenen hifes, que son grans filaments constituïts per tubs cilíndrics. Cal diferenciar també entre dos tipus de hifes. Un seria les hifes septades, que son les que estan separades entre elles per un tabic, per septes. L’altre seria hifes aseptades, que no tenen separació.
Fongs dimorfics Son els fongs mes patogènics. Dimorfic significa que poden tenir dos formes, una seria forma de llevat o forma filamentosa.
La forma depèn de factors ambientals, com la temperatura, el potencial redox, la concentració de CO2, i els nutrients disponibles per aquest fong.
El fet de que el fong pugui ser Dimorfic, es deu a que tenen una adaptació morfològica i metabòlica forta.
Metabolisme El seu gran òptim de vida seria 20-30ºC.
La majoria dels fongs tenen un metabolisme de tipus aeròbic, utilitzaran l’oxigen. A diferencia dels bacteris, els fongs prefereixen viure en un medi una mica àcid.
En quant a l’obtenció de nutrients, per a ells, es a partir de matèria orgànica morta. Es consideren quimioheterotrofs. S’encarreguen de descomposar la matèria orgànica.
Es consideren també lisotrofics, això vol dir que, no son capaços de endocitar macromolècules, per tant, han de trencar la macromolècules. Per fer-ho, alliberen exoenzims que degradaran la matèria per poder ser digerides pels fongs.
Dins dels organismes quimioheterotrofs trobem:     Sapròfits: Viuen sobre matèria orgànica en descomposició.
Simbiòtics: Hi ha una associació entre l’hoste i el propi fong. El que fan es obtenir un benefici mutu.
Comensals: Aquests fongs s’alimenten de l’hoste, però no afecten negativament a aquest.
Paràsits: Viuen a sobre o dins de l’hoste, s’aprofiten d’ell, causant un efecte negatiu per aquest.
Reproducció Es poden reproduir de dos formes, tant asexual com sexual.
Si es reprodueixen asexualment: Es poden reproduir per fragmentació, per fissió, gemmació o esporulació. (fotos) En el cas de la reproducció sexual, es a traves de espores. S’anomenen fongs perfectes.
Reproducció sexual Zigòspores: Es dona per la unió de 2 hifes.
Ascòspores: Es forma una estructura de sac.
Basidiòspores: Es formen a partir d’un basidi (estructura en forma d’espora.
Patogenicitat Poden causar hipersensibilitat (rinitis, dermatitis, asma...). Una altra poden ser les intoxicacions, per exemple amb els bolets verinosos o un aliment contaminat amb fongs. I una altra serien les micosis, que poden ser superficials o sistèmiques. Les superficials son les que apareixen a la part superficial de l’humà, i les sistèmiques son les que entren a torrent sanguini.
...