TEMA 2. El Tractat de Roma (1957) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història del Món Actual
Profesor A.S.
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 25/03/2015
Descargas 22
Subido por

Descripción

BLOC 4

Vista previa del texto

TEMA 2. El Tractat de Roma (1957) - 1950: la recerca de la unitat d’Europa Occidental trobà un camí més adequat, més restringit, i no obstant més eficaç, que passava primer per el problema de les relacions franco-alemanyes. No hi ha que oblidar que els dos països s’havien enfrontat en tres guerres en només 70 anys i els dos necessitaven un període de pau i cooperació.
- Tot i que l’enduriment de la guerra freda feia témer davant de tot una expansió soviètica, nombrosos francesos estaven inquiets davant el renaixement polític i econòmic de la nova Alemanya Occidental.
- Per a respondre també a aquesta reticència un europeu convençut, Jean Monnet, va concebre l’idea de crear un organisme supranacional encarregat de controlar la producció franco-alemanya de carbó i acer, projecte que fou assumit pel govern francès.
- Concebut prioritàriament per a dos països en un sector de l’economia concret, el ‘’Pla Schuman’’, constituí la primera etapa d’una comunitat més ampla.
- En efecte, aquest projecte fou ràpidament acceptat per la RFA i també per altres quatre països: Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, que firmaren amb França l’abril de 1951 el Tractat de París, que creà la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).
- Els britànics, hostils a tota idea de supranacionalitat, es mantingueren al marge de l’organització.
- Les institucions de la CECA (Alta Autoritat, Consell de ministres, Assemblea i Tribunal de justícia) serviren de base a les del futur Mercat Comú.
- Però el Pla Schuman indicava expressament que només volia ser un punt de partida. Després d’uns anys, i amb el fracàs de la creació d’un exèrcit comú (CED), la via de la integració europea va seguir endavant.
- Així, es firma el Tractat de Roma el 25 de març de 1957, creant la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM).
- Durant aquests anys els EUA aprovaren les mesures que tendien a la unitat europea:  Tal vegada perquè veien en el model que ells havien inventat una recepta de valor universal.
 També perquè front el ‘’teló d’acer’’ era normal que els americans adoptessin una política tendent a afavorir la integració europea.
 Finalment, els interessos d’EUA anaven en el sentit d’una Europa unificada, ja que políticament era una muralla més forta contra el comunisme i un mitjà per evitar el retorn de la flama del nacionalisme alemany.
 Econòmicament: un mercat ampli i poderós era molt més profitós que un mosaic de petits països.
 No obstant, en poc temps van descobrir que havien subestimat tot un continent. Després d’un creixement de tres dècades, l’’època d’or’’ del capitalisme, el poder d’EUA va minvar relativament davant la forà renaixent d’una nova Europa.
El funcionament de la Unió Europea. Les institucions de la UE a) Consell Europeu: màxim òrgan polític de la UE. Està format pels caps d'estat o de govern dels països membres: pel president de la Comissió Europea; i un president triat per dos anys i mig, renovable una sola vegada. La funció principal és determinar objectius i les prioritats generals de la UE.
b) Consell de la Unió Europea: representa els estats membres. Està format per un ministre de cada estat, que varia segons el tema tractat. La presidència és rotatòria cada sis mesos. Les funcions, compartides amb el Parlament, són aprovar les lleis i el pressupost europeus. A més, defineix i coordina les polítiques econòmiques, entre altres.
c) El parlament Europeu: representa la ciutadania de la UE. Està format per parlamentaris, triats per sufragi universal cada cinc anys. Les funcions, compartides amb el Consell de la UE, són aprovar la legislació i el pressupost europeus. A més, controla el Consell de la UE i la Comissió.
d) La Comissió Europea: representa els interessos de la UE. Esta compost per un president, un vicepresident, i comissaris encarregats de les diferents àrees de la política comunitària durant 5 anys. Les funcions són proposar lleis, supervisar el compliment de la legislació i dels tractats europeus, i gestionar el pressupost i els programes europeus. Les decisions es prenen per majoria simple.
e) El Tribunal de Justícia: format per un jutge de cada estat membre. Garanteix que la legislació de la UE s'interpreta i s'aplica de la mateixa manera en tots els països. Les seves sentències son vinculants per a tots els estats membres.
f) El tribunal de Comptes: integrat per un representant de cada estat membre. Comprova que la Unió inverteix els diners d'acord amb els pressupostos i fins establerts.
g) El Banc Central Europeu: format per un president, un vicepresident i els governadors dels bancs centrals de la zona euro i dels altres membres de la UE. La seva funció és dissenyar i executar l apolítica monetària de la Unió.
Percentatge vots Eleccions Europees (%) 1979-2014 40 35 30 25 20 15 10 5 0 1979 1984 1989 1994 1999 2004 2009 2014 S&D 27,6 30 34,7 34,9 28,8 27,3 25 25,4 EPP 26,1 25,3 23,4 27,7 37,2 36,6 36 29,4 ECR 21 18,2 10,5 9,4 4,8 3,7 7,3 9,3 ALDE 9,8 7,1 9,5 7,6 8,1 12 11,4 8,9 GUE/NGL 10,7 9,9 8,1 4,9 6,7 5,6 4,8 6,9 Greens/EFA 2,7 4,4 8,3 7,5 7,7 5,7 7,5 6,7 3,7 3,3 3,4 5,5 5,1 4,3 6,4 1,4 2,3 4,8 1,3 4 3,7 6,9 EFDD No ads.
2,2 ...