Tema 17 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 17. LA CAPACITAT SUCCESSÒRIA 1.- REQUISITS GENERALS DE LA CAPACITAT PER A SUCCEIR: PERSONALITAT JURÍDICA I SUPERVIVÈNCIA AL CAUSANT.
• Personalitat jurídica i supervivència El que es demana per a ser successor, és tenir personalitat jurídica. D’acord a l’art 211-1 i 2 CCCat, aquesta s’adquireix amb el naixement.
Per tant, tenen capacitat per a succeir totes les persones que al moment de l’obertura de la successió, hagin nascut o hagin estat concebudes i sobrevisquin al causant. (Art.421-1.1) NO cal capacitat d’obrar per a succeir. Les persones incapacitades, els menors d’edat, etc, poden succeir igual que poden ser titulars de qualsevol altre bé. Una cosa diferent és que per actuar vàlidament sobre dits béns, necessiti una intervenció del representant legal.
Cal dir que aquest requisit s’exigeix amb independència de si estem en la intestada o testada.
Tot i així, en el cas de l’heretament, la capacitat exigida és superior a la mera capacitat jurídica en tant que ha de ser major d’edat i tenir plena capacitat d’obrar. Tot i així, si l’atorgant d’un pacte successori només té la condició d’afavorit i no se l’hi imposa cap càrrega, pot consentir en la mesura de la seva capacitat natural o per mitjà dels seus representants legals o assistència d’un curador.
Pel que fa a les persones jurídiques, tenen dret a succeir d’ençà que estan legalment constituïdes. (Art.412-1 i 2) • Supervivència Tant la premoriència com la comoriència suposen una frustració a la designació. S’exigeix, el requisit de la supervivència en el moment de la mort del causant.
A Cat cal tenir en compte l’art 211-2, el qual estableix que calen 72 hores de supervivència en casos de commoriència, és a dir: la crida a una successió que depèn del fet que hagi sobreviscut a un altre, només té lloc si aquella ha viscut al menys 72 hores més que la persona a qui havia de sobreviure. (Ex: marit i muller van junts al cotxe i tenen un accident. El marit mort al moment i la dona a les 72 hores. La dona NO serà mai successora del marit).
El no Concebut No només tenen capacitat per a succeir els nascuts, sinó que també els que estan ja concebuts a la mort del causant . El cas més comú del concebut o nasciturus cridat a una successió és el del denominat fills pòstum del causant. (Cas que una persona institueix hereu al seu fill, ja concebut, però que no ha nascut quan ha mort el causant i és instituït hereu al seu fill.
Aquí pel que fa als nasciturus, en relació a la successió del seu pare (NO si la successió és d’un tercer), s’han de tenir en compte les presumpcions de filiació i durada màxima de l’embaràs.
 Té una durada màxima de 300 l’embaràs, llevat de preveure una altra cosa. Aleshores seran fills del causant als seus efectes.
 En la fecundació assistida a la dona post mortem el termini son 9 mesos prorrogables fins a 3 mesos mes. Per tant, si en aquests 12 mesos es produeix una fecundació de la qual naix un fill, aquest ho és del difunt. Si són passats dels 12 mesos, no és fill seu.
El no concebut Institució a favor de persones que en el moment de la mort NO estan ni concebudes. La simple institució, sense més, d’un no concebut NO és eficaç, ja que no quadra amb l’art 412-1.1 de què el cridat a la herència hagi nascut en el moment de la obertura de la successió. Ara bé, el propi CCCat conté diferents mecanismes que permeten instituir hereu a un no concebut. Tots ells tenen en comú, la presència d’una persona que, sota diferents característiques jurídiques, exerceix de pont o intermediari fins al no concebut, si arriba a existir, i sigui efectivament hereu. Són 3 casos principalment: • Institució sotmesa a una condició suspensiva amb nomenament d’hereu o bé • marmessors universals. (Art.423-12) Fideïcomís: no es requereix que els hereus existeixin inicialment. Sí hauran d’existir • quan la herència els sigui deferida a ells personalment.
Institució genèrica a favor dels fills o descendents d’una altra persona (Art 423-7): examen aquest precepte segueix la regla general de capacitat successòria de l’art. 412-1, al assenyalar que si el testador institueix hereus genèricament els fills o descendents d’una altra persona, NO són eficaces les crides d’aquells que, en el moment en què es defereixi la herència, no hagin nascut ni hagin sigut concebuts. Sí que seran eficaces, en canvi, les crides fetes a aquells fills o descendents que ja hagin nascut o hagin sigut concebuts en el moment de la mort del causant. Tot i així, l’art.423-7.3 estableix una excepció al citat principi:  Si el testador llega el usdefruit universal a favor d’algun ascendent dels fills o descendents d’una altra persona, s’entén que són cridats els que ja han nascut o hagin estat concebuts al extingir-se l’usdefruit o l’últim dels usdefruit successius per una causa diferent a la renúncia.
(Ex. Llegat d’usdefruit universal a la germana, quan s’extingeixi han d’estar concebuts.
El llegat, en canvi, es pot ordenar directament a favor d’un no concebut.
Les persones jurídiques en constitució (Art.412-2) Les persones jurídiques que estan constituïdes legalment en el moment de l’obertura de la successió tenen capacitat per a succeir. L’únic que cal és que s’arribi a constituir vàlidament, i en aquest moment ho retrotraurem en l’obertura de la successió mitjançant l’acceptació.
Fundacions: NO adquirirà personalitat jurídica fins que s’inscrigui en el Registre de fundacions, pel què en el període que va des de la mort del causant fins a la citada inscripció, la fundació no té personalitat jurídica. Per a donar cobertura jurídic a aquest període, l’art 412-2-2 estableix que tenen capacitat per a succeir les persones jurídiques que el causant ordeni crear en la seva disposició per causa de mort, si s’arriben a constituir.
2.- PRESUPÒSITS SUBJECTIUS DE LA DELACIÓ.
.- NO n’hi ha prou amb tenir personalitat jurídica i sobreviure al causant, sinó que el cridat no ha d’estar afectat per cap causa d’inhabilitat successòria ni d’indignitat successòria. Ara bé, si la capacitat jurídica i supervivència afecten, - donat que són requisits per a succeir a qualsevol causant- afecten sempre.
En canvi, aquests només són causes que afecten a un concret causant i ambdues responen a la protecció d’interessos privats, per tant no operen ope legis, no poden ser apreciades d’ofici pel jutge sinó que les ha d’invocar aquell a qui interessi que es declari la inhabilitat o la indignitat.
Règim jurídic -. Inhabilitat: Descansa en la possible captació de la voluntat del causant, de manera que el causant no hauria estat lliure a l’hora de decidir la seva última voluntat, d’atorgar testament o convenir pacte successori. Per això la inhabilitat només opera en la successió voluntària i NO en la intestada. A més, és indisponible al causant, són causes objectives. Operen encara que es pugui demostrar que el causant no va estar afectat en la seva voluntat.
Causes: (Art 412-5).
Qualsevol instrument successori (pacte successori, testament, codicil memòria).
Artículo 412-5. Inhabilidad sucesoria.
1. Son inhábiles para suceder: a) El notario que autoriza el instrumento sucesorio, su cónyuge, la persona con quien convive en pareja estable y los parientes del notario dentro del cuarto grado de consanguinidad y el segundo de afinidad.
b) Los testimonios, facultativos, expertos e intérpretes que intervengan en el otorgamiento del instrumento sucesorio, así como la persona que escribe el testamento cerrado a ruego del testador. (Però no la seva parella o familiars).
c) El religioso que ha asistido al testador durante su última enfermedad, así como el orden, la comunidad, la institución o la confesión religiosa a que aquel pertenece.
d) El tutor, antes de la aprobación de las cuentas definitivas de la tutela, salvo que sea ascendiente, descendiente, cónyuge o hermano del causante.
2. Las personas físicas o jurídicas y los cuidadores que dependen de las mismas que hayan prestado servicios asistenciales, residenciales o de naturaleza análoga al causante, en virtud de una relación contractual, solo pueden ser favorecidos en la sucesión de este si es ordenada en testamento notarial abierto o en pacto sucesorio.
3. La inhabilidad sucesoria no impide ser nombrado árbitro, albacea particular o contador partidor.
Es va plantejar al sí de la comissió que revisava el projecte de llei del llibre IV, i va sortir l’art ap.2. La voluntat del legislador és que cadascú amb els seus béns pot fer el que vulgui, i partint d’aquí s’havia de ficar una cautela per evitar que hi hagi gent que s’aprofiti de la gent gran què té la voluntat més feble.
-. Indignitat.
És una sanció que suposa la exclusió de la successió per haver comés actes contra el causant o els seus familiars, que la llei d’alguna manera considera com a reprovables. Suposa un interès privat i suposa una interpretació de la voluntat del causant. S’està pressuposant que si el causant hagués conegut aquella ofensa que ha comès el successor, NO l’hagués instituït, i per això la indignitat queda sotmesa a la decisió del causant que fins i tot pot perdonar a l’ indignat.
És una causa d’incapacitat relativa, només afecta d’un concret causant i no a la successió d’altres causants. A diferència de la inhabilitat és disponible, suposa la realització d’algun acte ofensiu, i opera en qualsevol successió, NO només en la voluntària.
Causes (Art.412-3). (només són delictes dolosos, el delicte imprudent no dona lloc a causa d’indignitat).
Artículo 412-3. Indignidad sucesoria.
Son indignos de suceder: a) El que ha sido condenado por sentencia firme dictada en juicio penal por haber matado o haber intentado matar dolosamente al causante, su cónyuge, la persona con quien convivía en pareja estable o algún descendiente o ascendiente del causante.
b) El que ha sido condenado por sentencia firme dictada en juicio penal por haber cometido dolosamente delitos de lesiones graves, contra la libertad, de torturas, contra la integridad moral o contra la libertad e indemnidad sexuales, si la persona agravada es el causante, su cónyuge, la persona con quien convivía en pareja estable o algún descendiente o ascendiente del causante.
c) El que ha sido condenado por sentencia firme dictada en juicio penal por haber calumniado al causante, si lo ha acusado de un delito para el que la ley establece una pena de cárcel no inferior a tres años.
d) El que ha sido condenado por sentencia firme en juicio penal por haber prestado falso testimonio contra el causante, si le ha imputado un delito para el que la ley establece una pena de cárcel no inferior a tres años.
e) El que ha sido condenado por sentencia firme dictada en juicio penal por haber cometido un delito contra los derechos y deberes familiares, en la sucesión de la persona agravada o de un representante legal de esta.
f) Los padres que han sido suspendidos o privados de la potestad respecto al hijo causante de la sucesión, por una causa que les sea imputable.
g) El que ha inducido al causante de forma maliciosa a otorgar, revocar o modificar un testamento, un pacto sucesorio o cualquier otra disposición por causa de muerte del causante o le ha impedido hacerlo, así como el que, conociendo estos hechos, se ha aprovechado de los mismos.
h) El que ha destruido, escondido o alterado el testamento u otra disposición por causa de muerte del causante.
- Delictes de violència masclista, però també el padrastre que abusa de la filla del cònjuge serà indigne per a succeir al cònjuge; o el germà que abusa de la filla del - causant serà indigne per a succeir al causant.
Deutes, impagament, actes que van contra la llibertat testamentaria del causant.
Són enumerades i taxades, no susceptibles d’ampliació. És un numerus clausus. NO són només pròpies de la successió voluntària sinó que també operen en la intestada, en el pacte successori, les donacions per causa de mort i la llegítima.
És possible la reconciliació i el perdó entre el causant i l’indigne. El perdó pot ser tàcit: és a dir fa una atribució a favor de l’indigne tot i conèixer la causa, i també per actes indubtables. En aquests casos, les causes deixen de produir efectes. Un cop atorgats, el perdó i reconciliació són irrevocables. En el cas del pacte successori, la causa d’indignitat perd la seva eficàcia si el causant permet que caduqui la facultat de revocació.
3.- EFECTES DE LA INHABILITAT I DE LA INDIGNITAT a. Ineficàcia de la institució o disposició testamentària. Si la ineficàcia afecta a la institució d’hereu s’obrirà la intestada, o hi haurà acreixement, o en el pacte successori facultarà per a revocar-lo.
b. Han de ser els interessats els qui la invoquin judicialment (Tot aquell que pugui quedar afavorit per la declaració indignitat.) c. Acció caduca als 4 anys des que es va conèixer o es va poder conèixer la causa d’indignitat, que és definitiu, és a dir, ja no depèn d’un element subjectiu sinó que son irremediables des de que s’està en possessió dels bens hereditaris. Si depèn d’una resolució judicial, els 4 anys compten des de la fermesa de la resolució judicial.
d. Es un supòsit d’ineficàcia que s’ha d’al·legar. Res no impedeix que oberta la successió prengui possessió l’indigne, doncs aquest pot adquirir però no retenir. Se’l tracta com a posseïdor de mala fe.
e. D’acord a l’art. 412-8,3 és possible el ius transmissionis i el dret de representació.
...