Tema 12. Primeres plantes vasculars (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

CRIPTÒGAMES VASCULARS: “PTERIDÒFITS” – FALGUERES I AFINS Primer tipus de plantes vasculars. Grup relativament divers amb un bon nombre d’espècies.
Discussió sobre l’ancestre  es parla de 3 (un dels grups ja és fòssils, altre té megafils (fulles)).
Sinapomorfies compartides amb els 3 subtipus de "Briòfits": • La clorofil·la b i midó com a substància d'emmagatzematge d'hidrats de carboni.
• Cicle de vida: digenètic, amb alternança de generacions heteromòrfics.
• La reproducció asexual: fragmentació, gemmes o propàguls.
• Reproducció sexual: oogàmia; esperma (bi o multi) flagel·lelat.
• Gàmetes multicel·lulars (veritables anteridis i arquegonis) i l'embrió.
Apomorfies: • Corm ben desenvolupat: sistema vascular amb un xilema de traqueides, tija (rizoma) subterrània i el sistema radicular capaç d'absorbir l'aigua.
• Presència de lignina.
• Heterospòries (encara que amb poca freqüència).
• El domini de la generació diploide (S> G, en lloc de G> S)  esporòfit dominant.
*Pteridòfits es un grup parafiletic 1. COLINITZACIÓ DEL MEDI TERRESTRE Aparició en el paleozoic. Són els primers amb estructura de corm (arrel, tija i fules).
Primers fòssils sorgeixen al silurià (paleozoic), i dominen fins al triàsic (mesozoic).
1 Primeres plantes vasculars: - No tenien feixos conductors ben definits i tenien leptoides i hidroides (recorda molses) - La fase dominant era l’esporòfit amb esporangis terminals.
- Feien associacions simbiòtiques amb fongs (els hi va proporcionar més èxit).
- Van sorgir en ambients càlids i llacunosos al silúric.
- No tenien fulles vertaderes, ja que hi ha massa CO2 a l’ambient.
Les primeres plantes vasculars comparteixen característiques amb les actuals  el primers Pteridòfits portaven els esporangis sobre les tiges (estaquioporis: sota els dos de l’esquerra) i els actuals els porten sobre les fulles (fil·loporis: sota els dos de la dreta).
2. LLINATGES DE PTERIDÒFITS * CLASSE RINIÒPSIDA (Fòssils) Sense fulles, a vegades rizomes i arrels poc desenvolupades. Feixos vasculars poc desenvolupats. Tiges aèries dicotòmiques, verdes i amb estomes.
Esporangis nomes fan un tipus d’espores  isosporis. Fase dominant esporòfit.
Ex: Cooksoni, Rhynia 2.1. LYCOPHYTA (Microfil·les) 2.1.1. Classe licopodiòpsida Consta de 6 gèneres i 1000 espècies actuals (només resten les herbàcies, van dominar el Carbonífer). Presenten fulles primitives (microfil·les) i creixement secundari en les plantes arborescents extingides.
Part del carbó que consumim prové de la fossilització d’aquest tipus.
Esporòfit fase dominant; gametòfit independent i efímer.
Esporangis axil·lars disposats als estròbils, els quals generen megàspores (masculines) i micròspores (femenines). La fecundació (megagametòfit) es dóna dins l’espora femenina. Es formarà un zigot, posteriorment embrió 2n i desprès esporòfit.
Els espermatozoides són biflagel·lats (amb una excepció).
Poden ser Isospòries/homospòris (Lycopodiales) o heterosporis (Selaginellales i Isoetales).
2 Diversitat Microfil·les  fa referència a que tenen un nervi Isoetals  fulles lineals. Els esporangis estan el la base dels microfil·les.
2.2. PLYPODIOPHYTA / MONILOPHYTA Reuneix dos grups de plantes força diferents. Un dels caràcters que comparteixen és la presència de gametòfits tuberosos, subterranis i micorrízics (O. Psilotales, Ophioglossales) 2.2.1. Classe psilotòpsida Ramificats i sense fulles: secundàriament han perdut les fulles o s’han reduït. Altres tipus tenen fulles més desenvolupades i tenen esporangis ramificats, en forma de punxa de llança.
Pròpia d’ambient humits.
2.2.2. Classe equisetòpsida - Actualment l’únic gènere conegut és Equisetum (20-30 espècies) Espècies extintes formen part dels carbons que actualment explotem. Els fòssil poden ser isospòrics o heterospòrics i podien arribar als 20m d’altura. Ex: Sphenophyllum, Calamites - Branques articulades (amb nusos i entrenusos) i ramificació verticil·lada.
- Megàfils reduits: soldades en disposició verticil·lada a nivell dels nusos.
- Tiges aèries estèrils i fèrtils a sobre d’un rizoma subterrani únic - Esporangis amb esporangiòfors /esporofil·les disposats en estròbils terminals.
- Espermatozoides multiflagel·lats - Només Isospòrics (mateix tipus d’espores): espores úniques, amb apèndixs (elateris).
Cicle vital Esporangis (isosporics): agrupats en estròbils, generen un tipus d’espores. Sense que hi hagi diferenciació, unes espores generen gametòfits amb anteridis i altres amb arquegonis. A partir de l’arquegoni femení es genera l’embrió, es va dividint fins fer l’esporangi.
3 *Les espores són verdes i estan dotades de quatre apèndixs anomenats elàters, amb reposta higroscópica i amb funció de dispersió.
Tija de l’Equisetum - Epidermis inclustada de Sílice (SiO2).
- Encara no tenen lignina: més indigestes  defensa contra herbívors.
- La part interiors presenta medul·la central: pas de l’aire.
L’estructura interna de les tiges és complexa, amb un gran canal central i una sèrie de canals val·leculars (múltiples de 10).
Les tiges fèrtils dels equisets poden ser o no fotosintètiques i sostenen en l’àpex un estròbil de fulles modificades (esporofil·les o esporangiòfors), peltades, cadascuna de les quals sosté un petit nombre d’esporangis.
2.2.3. Classe Plypodiopsida (pteridòpsida) - Subcl. Polypodiidae = falgueres leptosporangiades - 10-12.000 espècies actuals: grup de pteridòfits més divers.
- Majoria espècies no arborescents amb tiges subterrànies. Hi ha grups arborescents (creixement secundari de la tija aèria) en boscos tropical montans.
- Presenten megafil·les (trofofil·les, esporofil·les o trofoesporofil·les) - Esporangis sovint sobre les fulles i agrupats en sorus (pot estar cobert d’indusi).
- Isospòrics i heterospòrics - Espermatozoides multiflagel·lats Tres tipus de fulles relatiu a la presència d’esporangis:  Si són només portadores d’esporangis (esporofil·les)  Si només fotosintètiques (trofofil·les)  Si portadores d’esporangis i fotosintètiques alhora (trofosporofil·les),.
4 Cicle vital Gametòfit o protal·lus hermafrodita (arquegonis i anteridis). Sovint maduren en temps diferent per evitar autofecundació, i tenen un creixement circinat.
Cicle diplohaploide amb alternança de generacions heteromòrfica.
La fase esporofítica és de gran tamany; la gametofítica és petita, independent.
* Sorus: conjunt d’esporangis *Indusi: cobreixen sorus Ecologia - Requeriments mitjans d’humitat a alts (entre athocerotes i espermatòfits), i per tant, molt diversos als tròpics humits.
- Dominen els hàbits herbacis però hi ha grups arborescents i lianoides. Gran diversitat d’epífits, i pràcticament sense espècies paràsites - Poques adaptacions a ambients extrems (salins, xeròfils) - Alguns són aquàtics (Marsilea,Salvinia), molt de rupícoles, i als tòpics epífits.
Ex: Epífits: Polypodium; Fissurícoles: Asplenium trichomanes (O. Polypodiales); Terrícoles: Dryopteris filix-mas; Aquàtics: Azolla, Salvinia (isospòris).
5 ...