Apuntes Instituciones de Derecho Comunitario Europeo - Bloque 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Institucions de Dret Comunitari
Año del apunte 2017
Páginas 25
Fecha de subida 27/06/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apuntes Instituciones de Derecho Comunitario Europeo - Bloque 2
II. ESTRUCTURA ORGÀNICA DE LA UNIÓ EUROPEA

LLIÇÓ 6
L'estructura orgànica: Característiques. Tipologia. El procés de fusió de les institucions comunitàries. La distribució de competències entre les institucions de la Unió Europea. El principi de l'equilibri institucional.

LLIÇÓ 7
La Comissió. Composició. Característiques. Organització i funcionament. Competències: a) el poder d'iniciativa normativa; b) la vigilància i el control del dret comunitari; c) el poder de gestió; d) el poder d'execució normativa; e) el poder de negociació dels tractats internacionals.

LLIÇÓ 8
El Consell. Composició. Organització i funcionament: La presidència del Consell. L'òrgan auxiliar del Consell: el Comitè de Representants Permanents. Competències del Consell. L’adopció de decisions al si del Consell: especial referència a la ponderació del vot.

LLIÇÓ 9
El Parlament Europeu. Composició: l'elecció mitjançant sufragi universal. Organització i funcionament. Les competències del Parlament: a) els poders de control polític; b) el

Vista previa del texto

Institucions Dret Comunitari Europeu ESTRUCTURA ORGÀNICA DE LA UNIÓ EUROPEA TEMA 6: ESTRUCTURA ORGÀNICA Característiques L’estructura orgànica de la UE reuneix unes institucions establertes a l’art. 13 TUE (Parlament Europeu, Consell Europeu, Consell, Comissió, Tribunal de Justícia, Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes. La UE disposa d’un marc institucional que té com a objectiu promoure els seus valors, perseguir els seus objectius, defensar els seus interessos, els dels seus ciutadans i els dels Estats membres, així com garantir la coherència, eficàcia i continuïtat de les seves polítiques i accions.
Cada institució actua dins els límits de les atribucions que li confereixen els Tractats, tenint en compte els procediments, condicions i fins establerts en ells.
Entre sí, les institucions mantindran una cooperació lleial. El Parlament, el Consell i la Comissió estaran assistits per un Comitè Econòmic i Social i per un Comitè de les Regions que exerciran funcions consultives.
Trobem altres òrgans sense rang d’institució que són el Consell Econòmic i Social, el Consell de les Regions, el Comitè de representants permanents, una multitud de comitès i grups de treball i agències.
Procés de fusió de les institucions comunitàries ▪ 1957: CECA, CEE, CEEA (EURATOM). Aquestes tenen les institucions principals (Comissió, Consell, Parlament i Tribunal de Justícia) diferenciades, és a dir, tres vegades cadascuna.
▪ 1965: Tractat de Fusió, Brussel·les. Va ser firmat pels membres de la CECA, CEE i CEEA per constituir un sol Consell i una sola Comissió de les Comunitats Europees.
▪ 1978: creació del Tribunal de Comptes. Es tracta d’una institució que comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i les despeses de la UE (funció fiscalitzadora) i pot expressar la seva opinió sobre els comptes de la UE (funció consultiva).
▪ 1986: Acta Única Europea. 90s: Banc Central Europeu. 1992: Maastricht.
▪ 1997: Amsterdam.
▪ 2003: Niça.
o Per una major democratització de la UE, es va atribuint més poder de decisió al Parlament cap a la colegislació amb el Consell.
▪ 2009: Lisboa. La codecisió es converteix en un procediment legislatiu ordinari. El Consell i el Banc Central Europeu passen a tenir rang d’institució.
13 Institucions Dret Comunitari Europeu La distribució de competències entre les institucions de la Unió Europea En la UE cada institució posseeix una legitimitat pròpia i específica: el Parlament Europeu encarna els interessos dels pobles dels Estats membres, el Consell Europeu encarna un important grau d’institucionalització dels interessos dels Estats membres, el Consell el conjunt d’interessos estatals, la Comissió executa l’interès comú de la UE desvinculant-se dels Estats i el Tribunal de Justícia és una institució única amb jurisdicció general i jurisdiccions especials que encarna l’interès del Dret per sobre de qualsevol interpretació unilateral de les altres institucions o els Estats membres.
El TUE estableix un marc institucional únic per totes les institucions que ha de garantir la coherència i la continuïtat de les accions dirigides a assolir els objectius.
El conjunt d’institucions de la UE representen el vèrtex comú del conjunt de les estructures institucionals i administratives dels Estats membres. La UE va redefinint els seus límits i respecta el principi d’autonomia institucional dels Estats: allà on l’ordenament comú no preveu una regulació de procediments apareixen els procediments interns.
El principi de l’equilibri institucional El principi d’equilibri institucional implica que casa institució comunitària actua en el marc de les atribucions que li són conferides pels tractats en relació al repartiment de competències. El principi no figura explícitament en els tractats, sinó que es deriva d’una sentència del TJUE (Meroni, 1958).
El principi prohibeix qualsevol interferència d’una institució en les competències atribuïdes a una altra. Correspon al TJUE garantir el compliment d’aquest principi.
14 Institucions Dret Comunitari Europeu TEMA 7: LA COMISSIÓ Dins l’esquema institucional de la UE, la Comissió està pensada com una institució independent dels governs dels Estats membres que encarna els interessos de la Unió. Representa l’element unitari de la integració; és el motor de la integració i el garant del desenvolupament i compliment dels tractats. La naturalesa de les seves funcions és a la vegada executiva i política.
Composició ELS MEMBRES DE LA COMISSIÓ I EL SEU ESTATUT D’acord amb l’establert a l’art. 17 TUE, la Comissió està formada per un nacional de cada Estat membre, un President i un Alt Representant de la Unió per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, que és el vicepresident. A partir del 1 de novembre del 2014, la composició de la Comissió es reduirà a un nombre de membres equivalent a dos terços dels Estats membres (excepte si el Consell, per unanimitat, decideix una altra cosa).
Aquesta nova regulació porta amb ella un debat entre la necessitat de reduir el nombre de comissaris i la dificultat dels Estats per acceptar una Comissió en la què no estigui present cap membre de la seva nacionalitat. Tot apunta a que el Consell utilitzarà la seva potestat per canviar allò previst al Tractat de Lisboa respecte a la composició de la Comissió. Així, és probable que el període de transició s’allargui, desactivant una de les novetats institucionals rellevants del TUE que pretenia evitar els inconvenients de funcionament en una UE que en un futur, no llunyà, pot assolir els 30 membres.
Pel que fa als requisits exigits per ser membre de la Comissió, l’art. 17 TUE disposa que hauran de ser elegits per raó de la seva competència general i el seu compromís europeu entre les persones que ofereixin plenes garanties d’independència. El mandat dels comissaris és de cinc anys renovables (coincidents amb la legislatura del Parlament Europeu). Durant el mandat només poden ser destituïts pel Tribunal de Justícia (a instància del Consell per majoria simple, o de la Comissió), per les causes específicament establertes als arts. 245 i 247 TFUE. Un comissari pot ser també cessat privant-lo de la pensió o qualsevol altre benefici substitutiu. El cessament col·lectiu de la Comissió es dóna en cas de que prosperi una moció de censura presentada pel Parlament Europeu, a més de si expira el mandat.
Els membres de la Comissió s’abstindran de tot acte incompatible amb el caràcter de les seves funcions. Els Estats membres respectaran la seva independència i no intentaran influir en ells en el desenvolupament de les seves funcions. No podran exercir cap altra activitat professional, retribuïda o no. En el moment d’assumir les seves funcions es comprometran solemnement a respectar, mentre duri el seu mandat i després de finalitzar aquest, les obligacions derivades del seu càrrec i els deures d’honestedat i discreció, pel que fa a l’acceptació, una vegada acabat el seu mandat, de determinades funcions o beneficis.
15 Institucions Dret Comunitari Europeu La independència és el principal atribut identificador del estatus de comissari, el qual té una sèrie d’obligacions i privilegis.
✓ Obligacions: han d’abstenir-se de sol·licitar o acceptar instruccions de governs i d’altres organismes, així com de realitzar qualsevol acte incompatible amb les seves funcions, a més de no poder exercir cap altra activitat professional retribuïda o no.
✓ Privilegis i immunitats: immunitat de jurisdicció, privilegis fiscals, etc.
DESIGNACIÓ Respecte a la designació de la Comissió, es distingeixen dues etapes: la designació del President i la dels altres comissaris.
El Consell Europeu, per majoria qualificada i tenint en compte els resultats de les eleccions, proposarà un candidat a la presidència de la Comissió al Parlament. El Parlament elegirà el candidat per la majoria dels seus membres. Si el candidat no obté la majoria necessària, el Consell Europeu, en el termini d’un mes, en proposarà un de nou, que haurà de ser elegit pel mateix procediment.
Seguidament, el Consell, d’acord amb el President electe, adoptarà la llista dels comissaris a partir de les propostes dels Estats. Els candidats es sotmetran a l’aprovació del Parlament. Tot i que el Parlament es pronuncia formalment sobre el conjunt de candidats, aquests es sotmeten individualment a un debat amb el Parlament de manera que aquest en pot opinar individualment.
Després de l’aprovació per part del parlament de tots els designats, inclosos el President i l’Alt Representant, el Consell europeu, per majoria qualificada, procedeix al nomenament formal definitiu de la Comissió.
PRESIDÈNCIA I VICEPRESIDÈNCIES Actualment, el TUE dóna més protagonisme a la figura del President a través del vot exprés dl Parlament sobre la seva persona i potenciant les seves funcions de direcció. Segons l’art. 17 TUE, la Comissió realitza les seves funcions segons les orientacions polítiques del seu President, que és qui estructura i reparteix les responsabilitats entre els comissaris, podent reorganitzar el repartiment a mesura que fa el seu mandat. Si el President demana la presentació d’una dimissió, aquell comissari a qui es dirigeixi, l’ha de presentar.
El President nomenarà vicepresidents d’entre els membres de la Comissió, que el substituiran en cas necessari. Els vicepresidents són diferents de l’Alt Representant per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, que es designa per un procediment diferent i es preveu al TUE expressament. L’Alt Representant (o vicepresident de la Comissió) és nomenat pel Consell Europeu per majoria qualificada amb l’aprovació del President de la Comissió. El Consell Europeu pot posar fi al seu càrrec pel mateix procediment. És una figura diferenciada per les 16 Institucions Dret Comunitari Europeu seves funcions en l’àmbit de política exterior i seguretat comú, en el que actua com a mandatari del Consell. La seva funció consisteix en estar al capdavant de la Política Exterior i la Seguretat Comú de la UE i encarregar-se de les relacions exteriors competència de la Comissió.
ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT El funcionament de la Comissió es troba regulat al seu reglament intern que aprova la pròpia Comissió en virtut del principi d’autoorganització. La Comissió, la qual es troba a Brussel·les disposa d’un aparell d’uns 38000 funcionaris elegits per quotes de nacionalitat. Els serveis de la Comissió s’estructuren en Direccions Generals, cada una d’elles competent per una determinada matèria: agricultura i desenvolupament rural, treball i assumptes socials, relacions exteriors, medi ambient, etc. Junt a les direccions existeixen serveis horitzontals, entre els quals destaquen la Secretaria General (al capdavant de la qual es troba el Secretari General de la Comissió) i el Servei Jurídic, al qual s’han de consultar obligatòriament les propostes i projectes d’actes jurídics, així com tots els documents que puguin tenir conseqüències en l’ordre jurídic.
La Comissió té oficines de representació en tots els Estats membres i cada comissari compta amb un gabinet personal integrat per persones de la seva confiança. Aquests tenen funcions de coordinació i consulta. El funcionament de la Comissió es regeix per uns principis: • • • Responsabilitat: la Comissió respon de la seva gestió davant el Parlament Europeu, que pot exercir el seu control a través del mecanisme de la moció de censura.
Independència: és l’atribut bàsic de l’estatut de comissari. Es predica respecte dels Estats i d’interessos privats.
Col·legialitat: les decisions s’imputen a l’òrgan en el seu conjunt, sent assumides col·lectivament per tots els seus membres. També implica la igualtat de tots els membres; el President no disposa d’un vot de qualitat.
La Comissió es reuneix un cop per setmana en sessió ordinària i sempre que sigui necessari per convocatòria del President. Les sessions no són públiques i els debats són confidencials. Excepte que es digui el contrari, el Secretari General i el Cap de Gabinet del President assisteixen a les reunions.
És habitual autoritzar l’assistència d’altres membres dels gabinets i els serveis de la Comissió. Per facilitar la feina dels comissaris s’han pres diverses mesures com per exemple la reunió prèvia dels caps de gabinet que té per objecte la preparació de les sessions i fer-les més operatives.
17 Institucions Dret Comunitari Europeu COMPETÈNCIES Les competències de la Comissió (art. 17 TUE) es poden agrupar en tres grups: competències d’iniciativa, normatives i de control.
COMPETÈNCIES D’INICIATIVA La Comissió promourà l’interès general de la UE i prendrà decisions d’acord amb aquest fi. Aquesta missió trobà el seu màxim exponent en el poder de la iniciativa legislativa, és a dir, la majoria d’actes legislatius només poden ser adoptats a proposta de la Comissió. No obstant, el Consell pot demanar- li que efectuï tots els estudis que cregui oportuns per la consecució dels objectius comunitaris i que li sotmeti les propostes i el Parlament Europeu té la capacitat de sol·licitar a la Comissió la presentació de propostes. També es preveu la proposta que un milió de ciutadans convidi a la Comissió a que presenti una proposta en un àmbit determinat.
La competència d’iniciativa es veu reforçada per l’art. 293 TUE. Estableix que el Consell només es podrà desviar de la proposta de la Comissió mitjançant una decisió adoptada per unanimitat dels seus membres, amb algunes excepcions. Així, si els Estats no aconsegueixen un acord unànime hauran d’aprovar la proposta de la Comissió en els termes que aquesta presenti, o abstenir-se de decidir. La Comissió, fins que el Consell no s’hagi pronunciat, pot modificar la seva proposta inicial i fins i tot pot procedir a la seva retirada.
L’elaboració d’una proposta per part de la Comissió comporta una fase de documentació (estudi de la situació de fet i de Dret dels Estats membres) i una sèrie de consultes (als sectors socioeconòmics implicats i les autoritats nacionals i regionals).
COMPETÈNCIES DE CONTROL La Comissió ha de velar per l’aplicació dels tractats i les disposicions adoptades per les institucions. Per complir aquesta missió se li atorguen alguns poders: Disposa d’un poder general d’informació i investigació, en virtut del qual tots els Estats i particulars estan obligats a facilitar-li tota informació necessària sobre mesures o actes que puguin afectar als objectius dels tractats.
Es la institució encarregada de perseguir en la via administrativa les infraccions de dret de la UE, ja sigui a partir de les seves pròpies investigacions o de denúncies de persones físiques o jurídiques.
Respecte a les infraccions de particulars en principi són competència estatal, però en alguns supòsits la Comissió pot perseguir i sancionar a aquells particulars que infringeixin la legalitat comunitària.
Pel que fa a les violacions del dret de la Unió comeses per les autoritats dels Estats membres, la Comissió pot perseguir aquests incompliments en un procediment precontenciós que pot desembocar en una demanda de la Comissió contra l’estat 18 Institucions Dret Comunitari Europeu presumptament infractor davant el Tribunal de Justícia (que és l’únic competent per declarar la infracció). En alguns casos la Comissió pot sol·licitar la imposició d’una sanció a l’Estat infractor per part del Tribunal.
COMPETÈNCIES NORMATIVES PER ADOPTAR ACTES D’EXECUCIÓ La Comissió té competències executives però no en gaudeix de l’exclusivitat.
Exerceix funcions d’execució, coordinació i gestió segons allò previst als tractats (unió duanera, normes relatives a la competència entre empreses, gestió dels fons estructurals, execució financera – execució de la totalitat del pressupost comunitari -, etc.).
Encara que la potestat executiva es dóna a la Comissió, aquesta no n’exerceix la titularitat en solitari, ja que hi poden participar el Consell i els Estats membres.
Aquests últims són els encarregats d’adoptar les mesures que siguin necessàries per adaptar el dret de la UE al intern, intervenint en última instància i quan siguin necessàries condicions uniformes d’execució, les institucions europees.
Es preveu l’establiment de mesures de control per part dels Estats membres a les activitats de la Comissió que consisteixen en la consulta i dictàmens de comitès integrats per representants dels Estats membres (aquesta era una activitat originària del Consell). Amb la reforma de la Acta Única, s’exigeix la codificació d’aquests procediments en una norma jurídica que es compleix al 1987 amb una posterior reforma al 1999. La primera recollia set tipus de procediments. Amb la reforma es van aclarir quatre objectius: proporcionar criteris per l’elecció del tipus de comitè, simplificar les condicions per l’exercici de competències d’execució atribuïdes a la Comissió, millorar la informació del Parlament Europeu i millorar la informació del públic respecte dels procediments de comitè.
Procediment de comitès: consisteix en què la Comissió, abans d’adoptar una mesura en virtut de les competències d’execució que el Consell li ha atribuït, ha de sotmetre la seva proposta a un comitè (formularà un dictamen sobre les mesures proposades) composat per representants dels Estats membres i presidit per un representant de la Comissió. Els procediments varien en funció del major o menor grau d’influència que el dictamen exerceixi sobre la capacitat decisòria de la Comissió. Amb la de 1999, el dictamen del comitè té força consultiva, encara que la Comissió ha de tenir-lo en compte.
Comitès de gestió: si el dictamen, aprovat per majoria qualificada, és negativa a la proposta de la Comissió aquesta pot adoptar-la igualment però informant immediatament al Consell que podrà adoptar una decisió diferent en un termini de tres mesos per majoria qualificada.
Comitès de reglamentació: la Comissió ha d’informar al Consell no només en cas de dictamen negatiu sinó també quan no es pugui adoptar cap decisió per majoria qualificada en el sí del comitè. Si el Consell, per majoria qualificada, s’oposa a la proposta de la Comissió aquesta haurà de modificar-la i tornar-la a presentar o 19 Institucions Dret Comunitari Europeu presentant una proposta legislativa. Si en un termini no superior a tres mesos, el Consell no adopta l’acte d’execució ni manifesta la seva oposició, la Comissió podrà adoptar l’acte proposat.
Comitès de reglamentació amb control (modificació del 2006): aplicable en cas d’adopció de mesures “quasi legislatives”, és a dir, quan l’acte de base s’hagi adoptat per procediment de codecisió. Aquest nou procediment, que atorga major intervenció al Parlament atenent a la seva qualitat de colegislador, presenta moltes semblances amb el procediment de delegació introduït pel Tractat de Lisboa.
COMPETÈNCIES NORMATIVES PER ADOPTAR ACTES DELEGATS L’art. 290 TFUE estableix que un acte legislatiu podrà delegar en la Comissió els poders per adoptar actes no legislatius que completin o modifiquin determinats elements no essencials de l’acte legislatiu. La finalitat del precepte és agilitzar i simplificar la presa de decisions, reservant al legislador (Parlament i Consell) la decisió sobre els aspectes essencials de la regulació i confiant a la Comissió aquells que tinguin una dimensió més tècnica o que requereixin adaptacions temporals.
Els actes legislatius han de determinar de forma expressa els objectius, contingut, condicions (poden ser o que el Parlament o el Consell puguin decidir revocar la delegació o que l’acte no pugui entrar en vigor si aquells han formulat objeccions en el termini fixat per l’acte legislatiu) i durada de la delegació de poder.
20 Institucions Dret Comunitari Europeu TEMA 8: EL CONSELL Composició D’acord amb l’art. 16.2 TUE, el Consell es forma per un representant de cada Estat membre, de rang ministerial, facultat per comprometre al Govern de l’Estat membre al que representa i per exercir el dret a vot.
La qualitat de membre del Consell exigeix que el representant nacional tingui una responsabilitat política en l’àmbit ministerial, la determinació de la qual ha de sotmetre’s al que disposi l’ordenament jurídic intern. S’ha plantejat la qüestió de la representació de les entitats subestatals en els Estats descentralitzats pels casos en què el Consell tracta matèries de la seva competència. No hi ha una pràctica uniforme en aquest sentit, però destaca la formació de delegacions nacionals. Des del Tractat de Maastricht, la participació d’aquestes entitats es fa fonamentalment a través del Consell de Regions.
L’ampliació de funcions al Consell ha derivat en el desenvolupament de Consells sectorials que actualment són deu: Assumptes Generals; Assumptes Exteriors; Assumptes Econòmics i Financers; Justícia i Assumptes d’Interior; Treball, política social, salut i consumidors; Competitivitat; Transports, telecomunicacions i energia; Agricultura i Pesca; Medi Ambient; i Educació.
Funcionament El Consell es reuneix normalment a Brussel·les, on hi té la Secretaria, però també a Luxemburg en les sessions d’abril, juny i octubre.
Pel que fa a la Presidència de les formacions del Consell, a excepció de la d’Assumptes Exteriors, la faran grups predeterminats de tres Estats membres per períodes de divuit mesos. Cada Estat del grup de tres exercirà la presidència per sis mesos. Les funcions de la Presidència són: representar al Consell en l’àmbit internacional i davant el Parlament Europeu, convocar i presidir les seves reunions, fixar l’ordre del dia de cada sessió, elaborar l’acta de cada sessió i firmar els reglaments i notificar les directives, les decisions i recomanacions que emanin d’aquesta institució.
La Secretaria General del Consell (art. 240.2 TFUE) té caràcter auxiliar i s’encarrega de portar la infraestructura material al Consell, al Comitè de Representants Permanents (assisteix al Consell i es composa d’ambaixadors dels Estats membres) i als diversos grups de treball existents.
El Consell es reuneix per la convocatòria del seu President, a iniciativa d’aquest, d’un dels Estats membres o de la Comissió, que participa en les seves deliberacions excepte si el Consell s’hi oposa. Els mètodes de votació es determinen en cada cas en els tractats, resumides en una de les tres modalitats següents: 21 Institucions Dret Comunitari Europeu ➢ Sistema d’unanimitat dels membres del Consell, poc freqüent i que pot assolir-se encara que un o diversos Estats membres s’abstinguin. Per això per vetar una decisió és necessari votar-hi en contra.
➢ Votació per majoria simple dels membres del Consell, que exigeix la majoria dels membres que el composen (14 vots favorables).
➢ Votació per majoria qualificada dels membres del Consell. La seva finalitat és evitar el predomini de quatre Estats membres (França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit).
El sistema de majoria qualificada en el sí del Consell s’articula sobre la base de l’atribució d’un vot ponderat a cada Estat membre (s’atén a la seva entitat, al pes específic de cadascun d’ells i a la seva aportació al procés comú d’integració) i de la determinació del llindar necessari per aconseguir la majoria. Després de diverses modificacions, actualment la majoria absoluta es fixa en 255 vots del total de 345 (73,9% del total). Amb el Tractat de Niça es va incorporar un segon criteri: el de la xarxa de seguretat demogràfica, pel qual s’estableix que la majoria correspon a un 62% de la població total de la UE. Com aquest model rellenteix les decisions del Consell, amb el Tractat de Lisboa s’aposta per un nou model: desapareix la ponderació de vot i correspon un vot per cada Estat membre i la majoria es fixa en funció de la majoria d’Estats i de percentatge de la UE que es trobi representada.
Així, el art. 16.4 TUE determina que a partir de l’1 de novembre de 2014, la majoria qualificada es definirà com un mínim del 55% dels membres del Consell que inclogui al menys a 15 d’ells i representi als Estats membres que reuneixin com a mínim el 65% de la població de la UE. L’art. 238 TUE estableix que la minoria de bloqueig ha de representar més del 35% de la població dels Estats membres participants.
En la pràctica s’ha anat establint una tendència a favor del vot per majoria qualificada, gràcies al qual es dóna la possibilitat de que el Consell decideixi per aquest mecanisme cada vegada en més supòsits, fet que ha dotat de major agilitat al procés de presa de decisions i ha relegat la unanimitat a un relatiu segon pla.
Competències El Consell, com la resta d’institucions comunitàries, actua sotmesa al principi de legalitat. L’art. 16.1 TUE disposa que el Consell exercirà conjuntament amb el Parlament Europeu la funció legislativa i la pressupostària. Exercirà les funcions de definició de polítiques i de coordinació, en les condicions establertes en els tractats.
El Consell és el òrgan legislatiu principal de la UE; d’ell emanen normes generals que són adoptades en forma de reglaments, directives o decisions. La competència legislativa no troba més barreres que l’exigència de realitzar un política comú (a més dels terminis i la forma que poden exigir els tractats).
22 Institucions Dret Comunitari Europeu Una vegada la Comissió ha sotmès una proposta d’acte al Consell, aquest ostenta el dret a decidir i no pot modificar la proposta excepte si té unanimitat. La competència legislativa la té encomanada junt amb el Parlament mitjançant el procediment de codecisió (art. 294 TFUE). En alguns supòsits, els tractats exigeixen únicament la consulta al Parlament. El Consell també pot delegar a la Comissió la competència d’execució dels actes que el primer adopti.
També té competències en matèria de relacions exteriors. A més de les seves funcions de representar la UE davant la comunitat internacional i en el sí d’altres organitzacions internacionals, el Consell dóna a la Comissió les orientacions per negociar autoritzant l’apertura de negociacions dels acords internacionals. En l’àmbit d’aprovació dels acords d’associació i en matèria d’admissió de nous Estats a la UE, el Consell decideix després de que el Parlament hagi emès un dictamen conforme ha estat aprovat per la majoria de membres que el composen.
23 Institucions Dret Comunitari Europeu TEMA 9: EL PARLAMENT EUROPEU Composició Fins la sessió constitutiva del Parlament elegit per sufragi universal (17 juliol 1979), aquesta institució estava integrada per 198 parlamentaris, que van sumar 410 en virtut de l’adhesió de Regne Unit, Dinamarca i Irlanda. Al 1981 es van crear 24 escons per Grècia als quals s’hi van afegir 24 per Portugal i 60 per Espanya al 1986. Entre 1991 i 1995, la reunificació d’Alemanya (12 escons afegits als 87 que tenia) i les adhesions de Suècia (21), Àustria (20) i Finlàndia (16) van suposar l’augment de 69 escons. L’adhesió de dotze nous membres entre 2005 i 2007 va suposar una nova modificació al nombre d’escons que van passar a ser un total de 732.
L’actual legislatura (2009-2014) compta amb 734 parlamentaris distribuïts de la següent manera: Alemanya 99; Regne Unit, França i Itàlia 72 respectivament; 50 Espanya i Polònia respectivament; 33 Romania; 23 Països Baixos; 22 Grècia, República Txeca, Bèlgica, Hongria i Portugal respectivament; 18 Suècia; 17 Àustria i Bulgària respectivament; 13 Eslovàquia, Dinamarca i Finlàndia respectivament; 12 Irlanda i Lituània respectivament; 7 Eslovènia; 6 Estònia, Xipre i Luxemburg respectivament i 5 per Malta. No obstant, amb el Tractat de Lisboa s’amplia el nombre de parlamentaris a 751. Pròximament s’incorporaran 18 parlamentaris suplementaris que es repartiran entre 12 Estats membres (Espanya, Àustria, França, Suècia, Bulgària, Itàlia, Letònia, Malta, Països Baixos, Eslovènia, Polònia i Regne Unit.
La composició del Parlament ha estat motiu de debat en les successives revisions dels tractats, tant per garantir la representació adequada de tots els Estats membres com per la necessitat de limitar el nombre de membres a fi d’assegurar el funcionament eficaç de la institució.
El mandat dels parlamentaris és de cinc anys conforme a l’art. 3 de l’Acta Electoral.
Són incompatibles la condició de parlamentari amb la de membre del govern de l’Estat membre i amb l’exercici d’altres funcions a nivell comunitari, a més de totes aquelles aplicables en l’àmbit nacional.
Els privilegis s’estenen a la llibertat de desplaçament, la inviolabilitat dels vots i opinions emesos i la protecció davant les accions judicials. Els privilegis i immunitats s’estenen durant tot el mandat parlamentari i no només durant el període de sessions.
Els membres del Parlament s’agrupen per afinitats polítiques i no per delegacions nacionals. Segons el Reglament del Parlament Europeu (art. 30), tot grup polític haurà d’estar integrat per diputats elegits en al menys una quarta part dels Estats membres i el nombre mínim per constituir un grup polític serà de 25. L’actual legislatura compta amb set grups polítics que, per nombre de diputats, corresponen a: Grup Partit Popular Europeu, Grup Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Grup Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, Grup Verds/Aliança Lliure Europea, Grup Conservadors i Reformistes Europeus, Grup 24 Institucions Dret Comunitari Europeu Confederal de la Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica i Grup Europa de la Llibertat i la Democràcia, a més d’alguns diputats no adscrits a cap grup.
Funcionament D’acord amb l’art. 229 TFUE, el Parlament celebrarà cada any un període de sessions. Sense necessitat de prèvia convocatòria es reunirà el segon dimarts del mes de març, podent també fer-ho en sessions extraordinàries a petició de la majoria dels seus membres, dels del Consell i la Comissió.
A l’abril del 1990 es va determinar que la seu del Parlament estaria a Estrasburg pels dotze períodes parcials de sessions ordinàries i a Brussel·les per les reunions de les comissions, dels grups polítics i dels plens extraordinaris.
El Parlament adopta lliurement el seu Reglament intern que regula l’exercici de les seves competències, la seva organització i el seu funcionament. El President, elegit per dos anys i mig pe Parlament, dirigeix totes les activitats d’aquest i els seus òrgans. Els vicepresidents s’elegeixen seguidament al President, que es trien en primera o segona volta fins un màxim dels catorze càrrecs a cobrir per dos anys i mig. La Mesa del Parlament, òrgan de direcció de la institució, es composa del president, els catorze vicepresidents i cinc qüestors amb veu però sense vot. La Conferència de Presidents reuneix al President i als presidents dels grups polítics.
La Secretaria General es regeix per un secretari general. Les comissions poden ser permanents (actualment, 20), temporals (amb un mandat d’un any) o d’investigació (examinen els casos de mala administració del dret comunitari).
El dret a vot dels diputats és personal i està prohibit el vot per delegació. D’acord amb l’art. 231 TFUE, el Parlament Europeu decideix per majoria dels vots emesos, excepte si hi ha alguna disposició contrària del Tractat en què s’exigeixin majories simples o qualificades. Aquestes es preveuen, particularment, per la presentació d’una moció de censura contra la Comissió, per establir el Reglament intern, per les decisions relatives al pressupost comunitari o per l’adopció del dictamen conforme requerit en l’admissió de nous membres i en la celebració d’acords internacionals previstos en l’art. 218 TFUE, així com per rebutjar o esmenar la posició comú del Consell en el marc del procediment de codecisió.
Competències D’acord amb l’art. 14.1 TUE, el Parlament exerceix juntament amb el Consell la funció legislativa i la pressupostària; funcions de control polític i consultives segona l’establert en els tractats i elegirà al President de la Comissió.
25 Institucions Dret Comunitari Europeu COMPETÈNCIES PRESSUPOSTÀRIES El Parlament i el Consell aproven cada any el projecte del pressupost, elaborat sobre la base de l’avantprojecte que presenti a tal efecte la Comissió. Fins al Tractat de Lisboa, el sistema pressupostari europeu distingia dos tipus de despeses: despeses obligatòries (resultants del Tractat o dels actes de les institucions, respecte a les quals el Parlament només podia interposar esmenes al Consell) i despeses no obligatòries (resultants dels crèdits destinats a les polítiques comunitàries, respecte a les quals el Parlament disposava dret de vet).
Actualment segons l’art. 314 TFUE aquesta distinció ha desaparegut, fet que ha donat més participació al Parlament en matèria pressupostària. Ara el Parlament i el Consell estableixen el pressupost de manera conjunta i d’acord amb un procediment legislatiu especial similar al procediment ordinari de codecisió, que comprèn dues lectures successives del Parlament i la intervenció eventual d’un Comitè de Conciliació.
Una vegada conclòs el procediment per la seva adopció, correspon al President del Parlament declarar l’aprovació definitiva del pressupost general per tal que aquest entri en vigor i es pugui publicar al Diari Oficial. L’art. 319 TFUE confereix al Parlament la facultat d’aprovar la gestió de la Comissió en l’execució del pressupost, prèvia recomanació del Consell.
COMPETÈNCIES LEGISLATIVES Fins al 1986, el Consell i la Comissió exercien la competència legislativa deixant al Parlament el caràcter d’assemblea deliberant i consultiva. Amb l’Acta Única Europea (1986), es van ampliar les competències legislatives del Parlament, sobretot a partir de l’articulació dels procediments de cooperació i de dictamen conforme. Amb el Tractat de Maastricht es va ampliar l’àmbit d’aplicació d’aquests procediments i es va instaurar el procediment de codecisió amb el Consell. Amb els Tractats d’Amsterdam i Niça es va ampliar l’àmbit d’aplicació del procediment de codecisió i es van simplificar els procediments decisoris, fet que va augmentar la transparència del sistema legislatiu comunitari. Les procediments decisoris en els què actualment el Parlament participa són: PROCEDIMENT DE CODECISIÓ Es troba recollit a l’art. 294 TFUE i constitueix des del Tractat de Lisboa (tot i que es va introduir amb el Tractat de Maastricht), el procediment legislatiu ordinari de la UE. Atorga al Parlament un pes similar al del Consell.
El procediment s’inicia amb la presentació d’una proposta legislativa per part de la Comissió davant el Parlament i el Consell. En primera lectura, el Parlament pot aprovar la proposta que es considerarà aprovada si el Consell fa el mateix. Si el Parlament presenta esmenes a la proposta i la Comissió no accedeix a fer les modificacions pertinents, el Consell podrà incorporar dites esmenes per unanimitat. En canvi, si la Comissió accedeix a fer les modificacions, l’aprovació del Consell pot fer-se per majoria qualificada.
26 Institucions Dret Comunitari Europeu La fase de codecisió (o procediment ordinari) s’obre amb la segona lectura on el Parlament manifesta la seva intenció de rebutjar o proposar esmenes, per majoria absoluta dels seus membres, a la posició comú del Consell en un termini màxim de 3 mesos. La Comissió es pronunciarà sobre si tals esmenes es rebutgen o s’accepten.
El Consell pot, en un termini de tres mesos, aprovar per majoria qualificada o unanimitat les esmenes del Parlament, en funció de que hagin estat o no acceptades per la Comissió. Si el Consell no aprova les esmenes del Parlament, es convoca el Comitè de Conciliació (compost per representants del Parlament i el Consell). L’objectiu d’aquest és assolir, en un termini de sis mesos, un acord per majoria qualificada de representants del Consell i per majoria de representants del Parlament. Si en aquest termini no s’assoleix cap acord, l’acte serà no adoptat. Si, en canvi, s’assoleix un acord, aquest s’haurà d’aprovar en un termini de sis setmanes al Consell per majoria qualificada i pel Parlament per majoria absoluta dels vots emesos.
PROCEDIMENT DEL DICTAMEN CONSULTIU El TFUE disposa la consulta obligatòria no vinculant al Parlament respecte d’alguns àmbits d’intervenció de la UE (algunes mesures de política mediambiental, seguretat social, protecció social, etc.). Aquest procediment s’inicia amb la presentació de la proposta de la Comissió davant el Consell i el Parlament. Aquest últim la pot aprovar amb esmenes, acceptar-la totalment o rebutjar-la. El procediment acaba quan el Parlament transmet a la Comissió i al Consell, en forma de dictamen, el text de la proposta i la resolució legislativa corresponent.
PROCEDIMENT DE DICTAMEN CONFORME Hi ha matèries en què es requereix el dictamen conforme del Parlament per poder ser aprovades. Això suposa que el dictamen és vinculant pel Consell i que el Parlament no pot presentar esmenes a la proposta de la Comissió; només acceptarla o rebutjar-la.
COMPETÈNCIES DE CONTROL El Parlament exerceix el control polític de l’activitat de les altres institucions de la UE i en especial de la Comissió i el Consell. Aquesta tasca s’exerceix a partir de la participació en la formació d’altres institucions, el poder de censura i el poder d’investigació.
Participació en la designació del president i els membres de la Comissió L’art. 17.7 TUE disposa que tenint en compte els resultats de les eleccions al Parlament i després de fer les consultes apropiades, el Consell Europeu proposarà 27 Institucions Dret Comunitari Europeu al Parlament, per majoria qualificada, un candidat a la presidència de la Comissió.
El Parlament elegirà el candidat per la majoria dels membres que el composen.
Presentació de la moció de censura contra la Comissió L’art. 231 TFUE contempla la possibilitat de la presentació pel Parlament Europeu d’una moció de censura sobre la gestió de la Comissió. Requereix l’aprovació de la majoria de 2/3 dels vots emesos que representin, a la vegada, la majoria dels diputats que composin el Parlament. La moció de censura suposarà que els membres de la Comissió hagin de renunciar col·lectivament als seus càrrecs.
Preguntes i debats L’art. 230 TFUE estableix que la Comissió contestarà oralment o per escrit a totes les preguntes que li siguin formulades pel Parlament i els seus membres. El Consell Europeu i el Consell compareixeran davant el Parlament en les condicions fixades pels seus reglaments interns.
Les preguntes escrites són publicades al Diari Oficial de la UE i les orals poden donar lloc o no a un debat i finalitzen amb una resolució.
Creació de Comissions d’Investigació L’art. 226 TFUE disposa que el Parlament té la facultat per constituir, a petició d’1/4 part dels seus membres, una comissió temporal d’investigació per examinar al·legacions d’infracció o mala administració en l’aplicació del Dret comunitari, a excepció d’aquells fets que estigui coneixent un òrgan jurisdiccional fins que el procediment acabi.
Presentació de recursos davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees En virtut de l’art. 265 TFUE, el Parlament pot interposar al Tribunal de Justícia de la UE un recurs d’omissió quan entengui que el Consell o la Comissió, en violació del Tractat, s’abstenen de pronunciar-se després d’haver estat requerits a actuar.
També, segons l’art. 263 TFUE, està autoritzat a presentar un recurs d’anul·lació contra les altres institucions amb l’objectiu de salvaguardar les seves prerrogatives. També pot sol·licitar el dictamen del Tribunal de Justícia respecte a la compatibilitat d’un acord interinstitucional amb els tractats (art. 218 TFUE).
28 Institucions Dret Comunitari Europeu TEMA 10: EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA El Tribunal de Justícia de la UE Es tracta de la institució que encarna el poder judicial independent de la UE. El Tractat de Lisboa li atorga la missió de garantir el respecte al dret en la interpretació i aplicació dels tractats i li dóna el poder necessari per fer-ho. Les seves decisions s’imposen als Estats membres, a les institucions de la UE i als particulars. D’acord amb l’art. 19 TUE, el Tribunal de Justícia de la UE comprèn tres instàncies: Tribunal de Justícia, Tribunal General i tribunals especialitzats.
El TJUE té com a funcions la resolució dels conflictes de competències que sorgeixin entre UE i Estats o entre les institucions de la UE. La regulació del TJUE es preveu en el Tractat de Lisboa i el Protocol nº3 que inclou el seu Estatut. Aquest només pot ser modificat pel Consell o el Parlament a partir del procediment legislatiu ordinari, a excepció del Títol I (estatut de jutges i advocats generals) i l’art. 64 (règim lingüístic). Aquesta regulació es complementa amb els reglaments de procediment en els que hi ha les disposicions de dret processal aplicables en cadascuna de les instàncies.
Composició S’estructura a partir de jutges, advocats generals i un secretari. Actualment el nombre de jutges és de 27 (un per Estat membre), que s’elegeixen de comú acord entre els governs dels estats. Són persones que han de oferir plenes garanties d’independència i han de reunir les condicions requerides per l’exercici ens els seus respectius països o ser juristes de reconeguda competència. El Tractat de Lisboa preveu un comitè d’idoneïtat que es pronunciï sobre la idoneïtat dels candidats. Aquest comitè (que també es pronuncia sobre els jutges del Tribunal General i els advocats generals) es forma de set personalitats elegides entre antics membres del Tribunal de Justícia i el Tribunal General, membres d’òrgans jurisdiccionals superiors i juristes de reconeguda competència, sent un d’ells nomenat pel Parlament.
El mandat dels jutges és de sis anys, renovable sense limitacions. La renovació del Tribunal té lloc cada tres anys parcialment, per assegurar una certa permanència que eviti la paralització dels assumptes en curs. Els jutges han de tenir com a característica principal la independència, només poden ser cessats pel propi Tribunal i tenen una sèrie de deures (no exercir una altra activitat professional o política retribuïda o no, no participar en la resolució dels litigis en els què hagin intervingut anteriorment i mantenir el secret de deliberacions) i drets (immunitat de jurisdicció, entre d’altres).
Els propis jutges del Tribunal n’escullen el President per un mandat de tres anys renovables. Les funcions del President són presidir i dirigir les audiències, les deliberacions i els treballs del tribunal.
29 Institucions Dret Comunitari Europeu Actualment, assisteixen al tribunal vuit advocats generals que posseeixen el mateix estatut jurídic que els jutges i han de reunir les mateixes condicions que aquests així com gaudeixen de la mateixa manera d’elecció, mandat, drets i deures. El nombre d’advocats pot ser augmentat pel Consell per unanimitat, a petició del Tribunal de Justícia. La funció d’un advocat general és d’assistència al Tribunal que consisteix en presentar, públicament i amb tota imparcialitat i independència, unes conclusions motivades sobre els assumptes que es presenten al Tribunal i requereixen la seva intervenció. No participa en les deliberacions del Tribunal però sí a les reunions de caire administratiu. Els jutges i advocats generals disposen d’un gabinet personal compost per lletrats de confiança.
Per últim, el Secretari General és nomenat pel Tribunal per un període de sis anys, renovables. Les seves funcions són de caràcter processal i administratiu.
Funcionament El Tractat de Lisboa preveu que el Tribunal de Justícia actuarà de manera permanent en Sales o en Gran Sala. L’art. 16 del seu estatut preveu que les sales es composaran de tres sales de tres jutges i tres sales de cinc jutges. Quan es presenta una demanda el President atribueix l’assumpte a una sala de tres jutges i en designa un ponent. Una vegada feta la fase escrita de procediment, el Tribunal decideix, basant-se en l’informe del ponent i l’advocat general, quin tipus de formació resoldrà l’assumpte.
La Gran Sala s’integra per el President del Tribunal, els presidents de sala de cinc jutges, el jutge ponent i el nombre de jutges necessaris per assolir-ne 13.
Les decisions del Tribunal són secretes. El nombre de jutges ha de ser imparell ja que el President no té vot de qualitat. A falta de consens, adoptarà les seves decisions per majoria. No es preveu el mecanisme de vots particulars o dissidents.
Competències En matèria d’aplicació i garantia al respecte del dret de la unió, no només intervé el Tribunal de Justícia ja que els Estats membres també poden fer-ho. El Tribunal només intervé en aquells casos expressament previstos en el Tractat de Lisboa; hi ha un repartiment de competències entre les jurisdiccions nacionals i el Tribunal de Justícia. El problema que es plantejava era que si cada jurisdicció nacional podia conèixer aquests aspectes, si no s’estaria atemptant contra la unitat de la unió. És per això que es va optar per un mecanisme de col·laboració entre el Tribunal de Justícia i el de Luxemburg a partir del reenviament prejudicial que permet al primer pronunciar-se qüestions de validesa i interpretació del dret de la unió relatives als litigis que es presenten davant les jurisdiccions internes.
La creació l’any 1986 del Tribunal General va suposar una transferència de competències cap a aquest, tot i que el Tribunal de Justícia segueix podent pronunciar-se en cassació sobre els recursos que s’hi formulin.
30 Institucions Dret Comunitari Europeu Les competències del Tribunal de Justícia s’agrupen sota les categories de competència contenciosa, consultiva i prejudicial.
❖ Contenciosa: són les més nombroses. Es poden destacar els litigis contra els Estats membres per incompliment del dret de la UE i els recursos dirigits a controlar la legalitat dels actes de les institucions de la UE.
❖ Consultiva: relacionada amb la conclusió de tractats. El Tribunal pot ser consultat sobre la compatibilitat amb el contingut del tractat sobre els assumptes que es pretén concloure.
❖ Prejudicial: resoldre qüestions que li presentin els jutges interns respecte de la interpretació o validesa d’una norma de dret de la UE que tingui que aplicar-se en el curs d’un litigi intern. El Tribunal té competència prejudicial obligatòria en el què respecte a la cooperació judicial i policial i s’hi poden plantejar qüestions sobre asil, visats, immigració i altres polítiques relacionades amb la lliure circulació de persones.
En l’àmbit de política exterior i seguretat comú, el Tribunal és competent per controlar la delimitació de competències entre la UE i la PESC. A més, pot reconèixer recursos d’anul·lació interposats contra les decisions adoptades pel Consell en el marc de la PESC en les que s’estableixin mesures restrictives enfront persones físiques o jurídiques.
Tribunal General Composició i funcionament El Tribunal General compta amb al menys un jutge per cada Estat membre. Els jutges s’elegeixen de comú acord pels governs dels Estats membres, després de consultar el comitè d’idoneïtat, entre les persones que ofereixin plenes garanties d’independència i gaudeixin de la capacitat necessària per l’exercici d’altes funcions jurisdiccionals. El seu mandat és de sis anys renovables i cada tres anys es duen a terme renovacions parcials. Gaudeixen dels mateixos drets i deures que els jutges del Tribunal de Justícia i també elegeixen el seu President per un període de tres anys renovable.
La figura de l’advocat general també existeix però es regula de forma diferent. No existeix un cos d’advocats generals sinó que es preveu que en determinats casos, un membre del Tribunal General pugui exercir funcions d’advocat general en lloc de jutge. Es nomena també a un Secretari per un període de sis anys. Comparteix l’aparell burocràtic amb el Tribunal de Justícia.
El Tribunal General es reuneix en sales de tres o cinc jutges. El ple i la gran sala només actuen quan es justifiqui per la importància de l’assumpte. En els casos de mínima dificultat, el jutge ponent pot resoldre actuant com a òrgan unipersonal (s’exclouen els assumptes relatius a la legalitat d’un acte general o que es refereixin a l’aplicació de normes de competència, ajudes d’Estat, defensa comercial i organitzacions comuns de mercats agrícoles).
31 Institucions Dret Comunitari Europeu Competències En la seva creació, a partir de la Decisió per la qual es creava el Tribunal General (abans, Tribunal de Primera Instància), se’n van delimitar les competències. Se li atribuïa la competència per conèixer sobre els recursos interposats pels funcionaris de la UE contra les institucions de la mateixa i dels assumptes interposats per persones físiques i jurídiques relatius a l’aplicació de les normes de competència.
Avui, l’art. 256 TFUE atribueix al Tribunal General la competència de conèixer tots els recursos excepte el recurs d’incompliment, els de cassació o apel·lació contra les resolucions dels tribunals especialitzats i qüestions específiques determinades en l’Estatut. S’estén la seva competència per conèixer dels recursos interposats pe particulars en els àmbits de política exterior, seguretat comú, cooperació política i judicial en matèria penal i del valor jurídic de la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
Contra les resolucions del Tribunal General es preveu un recurs de cassació davant el Tribunal de Justícia. El recurs el pot interposar en un termini de dos mesos, qualsevol de les parts la pretensió de la qual hagi estat total o parcialment desestimada, així com els Estats membres i las institucions de la UE, fins i tot en els supòsits en què no hagin intervingut. El recurs només pot recaure sobre qüestions de dret i no de fet i els motius a al·legar poden ser: incompetència del Tribunal, irregularitats en el procediment que lesionin els interessos de la part demandant i violació del dret de la UE per part del Tribunal.
Tribunals especialitzats Una de les novetats del Tractat de Niça va ser la possibilitat de crear nous òrgans anomenats Sales jurisdiccionals. El Tractat de Lisboa els hi canvia el nom a tribunals especialitzats. La finalitat d’aquests tribunals és, com la del Tribunal General, de reduir la feina del Tribunal de Justícia.
El Tractat de Lisboa preveu que l’adopció de nous tribunals es porti a terme conjuntament pel Parlament i el Consell, d’acord amb un procediment legislatiu ordinari, a través de reglaments i a proposta de la Comissió i prèvia consulta del Tribunal de Justícia o al revés.
El Tribunal de la Funció Pública es composa de set jutges designats per la unanimitat del Consell, després de la consulta a un comitè compost per set personalitats elegides entre antics membres del Tribunal de Justícia i el Tribunal General, per un període de sis anys renovables i que ofereixin plenes garanties d’independència i capacitat necessària per exercir funcions jurisdiccionals. Els jutges designen entre ells un President per tres anys renovables i un Secretari per sis anys. Aquest Tribunal actua en Sales compostes per tres jutges; però si l’assumpte és de notòria importància o dificultat es podrà atribuir l’assumpte al Tribunal en ple.
32 Institucions Dret Comunitari Europeu A aquest tribunal li correspon resoldre el contenciós de la funció pública de la UE, assumint la competència que inicialment havia tingut el Tribunal de Justícia i que posteriorment va ser assumida pel Tribunal General. Contra les resolucions del Tribunal de la Funció Pública es podrà interposar un recurs de cassació al Tribunal General limitat a les qüestions de dret o un recurs d’apel·lació per les qüestions de fet si així es permet. Contra les resolucions del Tribunal General que resolguin aquests recursos només es podrà optar per, en casos excepcionals, un reexamen del Tribunal de Justícia en els casos de risc greu o que es vulneri la unitat o la coherència del dret de la UE.
Fins ara, tot i que no s’ha fet, ha existit només una altra proposta de la Comissió de creació d’un tribunal especialitzat: Tribunal de la Patent Comunitària.
33 Institucions Dret Comunitari Europeu TEMA 11: ALTRES INSTITUCIONS Tribunal de Comptes Es la institució que s’encarrega de la fiscalització o control de comptes de la UE.
COMPOSICIÓ Es composa per un nacional de cada Estat membre, llista que fa el Consell a proposta dels Estats membre si prèvia consulta del Parlament. Els membres es nomenen per un període de sis anys, renovables, i són elegits entre personalitats que pertanyin o hagin pertangut en els seus països a les institucions de control extern o persones que estiguin especialment qualificades per aquestes funcions.
Els membres del Tribunal de Comptes exerceixen les seves funcions amb absoluta independència i en virtut del interès general de la UE. S’estableix que: o Els membres del Tribunal de Comptes ni sol·licitaran ni acceptaran instruccions de cap govern o organisme.
o La condició de membre és incompatible amb l’exercici d’una altra activitat professional, retribuïda o no.
o Només poden ser cessats del seu càrrec o privats del seu dret a pensió pel Tribunal de Justícia de la UE, a petició del propi Tribunal de Comptes.
o Els privilegis i immunitats dels membres del Tribunal de Justícia també s’apliquen als del Tribunal de Comptes.
FUNCIONAMENT Es regeix pel seu reglament intern que estableix que els membres del Tribunal de Comptes actuen organitzats i col·legiadament. Els membres elegeixen un President entre ells, per tres anys renovables. El President té vot de qualitat i existeix una jerarquia fonamentada en l’antiguitat en el càrrec de cadascú.
Es reuneix en ple per aprovar l’Informe Anual sobre el pressupost de la UE i el informe sobre els Fons Europeus de Desenvolupament. Es preveu la creació de comitès per tractar matèries específiques.
Estableix el seu calendari de sessions anualment, exigint-se un quòrum de 2/3 parts dels membres per deliberar. Les seves reunions no són públiques, excepte si la institució ho decideix.
COMPETÈNCIES Fonamentalment exerceix competències de control i consultives elaborant informes i dictàmens. Ni els informes ni els dictàmens són jurídicament vinculants, però constitueixen la base necessària per verificar si les institucions i òrgans de la UE respecten les normes de gestió financera vigents.
Competències de control: li correspon examinar la legalitat i regularitat total d’ingressos de les institucions de la UE i de qualsevol organisme creat per ella. Es tracta de garantir una bona gestió financera aplicant criteris d’economia, eficiència 34 Institucions Dret Comunitari Europeu i eficàcia. El Tribunal exerceix el seu control sobre la documentació comptable aportada i pot estendre’s a les dependències de qualsevol persona física o jurídica que rebi fons del pressupost de la UE. Les observacions del Tribunal es recullen en un Informe Anual tramés a les institucions europees i que es publica al Diari Oficial de la UE. Aquest informe conté una declaració de fiabilitat dirigida al Consell i al Parlament, on opina sobre els comptes de la UE i la seva legalitat i regularitat. El Tribunal pot elaborar altres informes sobre temes específics.
Competències consultives: els dictàmens del Tribunal de Comptes tenen caràcter preceptiu; dóna assistència al Parlament i al Consell en tant que són institucions pressupostàries.
Comitè Econòmic i Social (CESE) És un òrgan consultiu de la UE.
COMPOSICIÓ El CESE es compon de 344 membres que reben el nom de Consellers i que es distribueixen entre els Estats membres repartits conforme a criteris de caràcter econòmic, social i demogràfic. Correspon al Consell, a proposta de la Comissió, decidir quin és el repartiment i el nombre de Consellers, que no pot excedir de 350.
Els membres del CESE són escollits pel Consell a partir de les propostes de cada Estat membre. Abans del nomenament, el Consell consulta a la Comissió. Els membres del CESE han d’actuar de forma independent i segons el interès general de la UE de forma que són escollits a títol personal i no per representar associacions o interessos específics.
FUNCIONAMENT El CESE treballa a través de quatre òrgans: Assemblea, Mesa, President i Seccions especialitzades. L’Assemblea, en la que participen tots els membres, s’organitza en tres grups (empresaris, treballadors i activitats diverses – agricultors, artesans, consumidors, professionals liberals i altres - ). Cada conseller decideix a quin grup vol pertànyer encara que se sotmet a l’aprovació de la resta de components. El President i la Mesa s’escullen per un període de dos anys i mig. El President dirigeix els treballs del CESE i exerceix la seva representació a l’exterior. Cada Conseller pot pertànyer només a una secció (es creen en funció de les competències del CESE) i es poden crear subcomitès que s’extingeixen una vegada complerta la seva missió.
El reglament intern preveu la possibilitat de crear Observatoris (estructures flexibles d’investigació) i Comissions consultives (compostes per consellers del CESE i per delegats de diferents sectors de la societat civil). Destaca la creació de 35 Institucions Dret Comunitari Europeu l’Observatori del Mercat Únic o la Comissió Consultiva de les Transformacions Industrials.
Tots aquests òrgans assisteixen al CESE en l’exercici de la seva funció consultiva. La decisió final s’adopta per majoria dels vots emesos en les sessions plenàries de l’Assemblea. Els debats en el ple i les seccions especialitzades són públics.
COMPETÈNCIES El CESE és un òrgan purament consultiu. Els seus dictàmens no són vinculants i poden ser preceptius en la mesura en què es preveu pels tractats (en aquests casos el Consell, la Comissió i el Parlament estan obligats a sol·licitar un dictamen al CESE; si no ho fan pot ser objecte de recurs d’anul·lació. En allò no previst pels tractats es poden fer sol·licituds facultatives). Des de la notificació de sol·licitud de dictamen, el CESE l’ha de fer en un termini màxim d’un mes.
L’àmbit material de la consulta del CESE és bastant ampli. Moltes vegades els dictàmens, que han de publicar-se al Diari Oficial de la UE, són a iniciativa del CESE.
Comitè de les Regions El CdR és un òrgan consultiu de la UE.
COMPOSICIÓ Tant el nombre d’escons (344, amb un màxim de 350) com el seu repartiment entre els Estats membres és el mateix que el CESE. La única particularitat del CdR és que té un nombre de suplents igual que el nombre de membres titulars.
Els membres del CdR els nomena el Consell, a proposta dels Estats membres, per un mandat de cinc anys renovable. El procediment per configurar la llista de candidats varia segons l’Estat. Si el membre del CdR, durant el seu mandat, perd la condició de representant electe del ens regional, haurà de ser substituït per un altre.
FUNCIONAMENT El CdR compta amb una Assemblea, un President i una Mesa. L’assemblea es reuneix al menys un cop cada tres mesos. En el seu sí s’elegeix al President i la Mesa per un període de dos anys i mig. El President dirigeix els plens de l’Assemblea i exerceix funcions de representació en les relacions a l’interior i exterior de la UE. A la Mesa li correspon organitzar els treballs del CdR.
El CdR crea Comissions permanents amb competències especialitzades en diferents àmbits materials, que l’assisteixen en el procés d’elaboració dels seus dictàmens. Cada membre titular del CdR pertany com a mínim, a una Comissió. La Mesa és l’encarregada de decidir a quina Comissió correspon l’elaboració d’un determinat dictamen o de decidir la creació d’un grup de treball format per 36 Institucions Dret Comunitari Europeu membres de comissions diferents. Una vegada aprovat el projecte de dictamen per la comissió competent, s’adoptarà definitivament a l’Assemblea. Les decisions del CdR s’adopten per la majoria dels vots emesos en l’Assemblea.
Els membres del CdR s’organitzen en delegacions nacionals formades per representants procedents d’un mateix Estat. També s’organitzen en grups polítics sota el criteri d’afinitats polítiques i no de nacionalitat. A més, poden crear-se grups interregionals, com a mecanisme de flexibilitat per donar resposta a les diferents necessitats de cooperació que puguin plantejar-se en el sí del CdR.
COMPETÈNCIES Les competències del CdR són fonamentalment consultives però també li correspon el control de la correcta aplicació del principi de subsidiarietat. Els dictàmens del CdR no són vinculants i quan es pronunciï a instàncies d’una institució disposarà del termini d’un mes. Distingim tres tipus de consulta: Consulta preceptiva: quan s’estableix la consulta al CdR en un tractat. És obligatori demanar el seu dictamen ja que sinó l’acte estarà viciat i serà susceptible de recurs d’anul·lació.
Consulta facultativa: el Consell, la Comissió i el Parlament poden consultar al CdR sempre que ho creguin necessari. Es preveu que la consulta facultativa es tindrà especialment present en aquells casos en què es vegi afectada la cooperació transfronterera.
Pròpia iniciativa: el CdR pot emetre dictàmens quan ho cregui convenient.
El TFUE preveu que cada vegada que el Consell, la Comissió o el Parlament consultiu al CESE, el CdR farà un informe. En aquests casos, el CdR pot emetre un dictamen per pròpia iniciativa si estima que hi pot haver interessos regionals en joc.
El CdR no es limita a fer dictàmens únicament, també adopta informes i resolucions que tenen com a objecte principal exposar la seva opinió sobre qüestions polítiques d’actualitat i d’interès pels ens regionals i locals. Els dictàmens, informes i resolucions es trameten a les institucions i es publiquen al Diari Oficial de la UE.
Pel que fa a l’aplicació i interpretació del principi de subsidiarietat, el CdR es considera un representant degut a la seva condició d’òrgan dels nivells de govern més pròxims als ciutadans. En aquest sentit, si en un dels supòsits sotmesos a la seva preceptiva consulta el CdR aprecia violació principi de subsidiarietat, es pot plantejar un recurs contra l’acte davant el TJUE.
37 ...

Tags: