Tema 4 Criptogames Vasculars (2009)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botància
Año del apunte 2009
Páginas 5
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Criptògames vasculars Criptògames Vasculars 4 Grup de vegetals ja adaptats (al menys en la seva generació principal o esporofítica) a la vida terrestre, gràcies a la presència d’un sistema conductor i d’una epidermis protectora.
Juntament amb les FANERÒGAMES constitueixen les plantes vasculars o CORMÒFITS.
La planta que es veu (arrel, tija, fulles) correspon a l’esporòfit. El gametòfit és de dimensions molt reduïdes i de vida curta.
En aquest grup s’hi troben molts representants fòssils d’importància evolutiva, i entre les plantes actuals hi trobem: Lycopodium, Selaginella, Isoetes, Equisetum (cues de cavall) i el gran grup de les falgueres.
ESQUEMA SISTEMÀTIC Div. PSILOTÒFITS O. PSILOTALS Psilotum Div. LICOPODIÒFITS O. LICOPODIALS Lycopodium, Huperzia O. SELAGINEL·LALS Selaginella O. ISOETALS Isoetes O. LEPIDODENDRALS Div. EQUISETÒFITS O. EQUISETALS Equisetum Div. PTERIDÒFITS O. OFIOGLOSSALS Ophioglossum, Botrychium O. FILICALS Adiantum, Aspidium, Asplenium, Athyrium, Blechnum, Ceterach, Osmunda, Phyllitis, Polypodium, Polystichum, Pteridium TERMINOLOGIA Con o estròbil: En els equisets, porció apical d’una tija fèrtil o d’una tija assimiladora, amb aspecte de pinya de pocs centímetres, on s’agrupen els esporangiòfors. (Fig. 4.1).
Esporangiòfor: En els equisets, cadascun dels suports dels esporangis; en realitat esporofil·les molt modificades de les que pengen diversos esporangis. Es reuneixen formant un con o estròbil. (Fig.
4.1).
Esporofil·le: Terme genèric emprat per designar una fulla portadora d’un o més esporangis. (Figs. 4.1, 4.2, 4.4).
Estròbil: Vegeu con.
Guió de pràctiques de Botànica 1 Criptògames vasculars Fòvea: En Isoetes, cavitat situada a la base dels esporofil·les on es troben els esporangis. (Fig.
4.3).
Fronda: Nom específic que es dóna a les fulles de les falgueres, tant els trofofil·les com els esporofil·les i trofosporofil·les (Fig. 4.5).
Hapteris o elàters: En les espores dels equisets, bandes aplanades, cargolades al seu voltant i que serveixen per a la seva dispersió (Fig. 4.1).
Heterospòric: Adjectiu aplicat a aquell vegetal que forma espores de dues menes: micròspores i megàspores. S’oposa a Isospòric.
Indusi: En algunes falgueres, membrana que recobreix cada sorus (caràcter sistemàtic de gran importància segons la forma, la implantació...). (Fig. 4.5).
Isospòric: Adjectiu aplicat a aquell vegetal que forma una sola mena d’espores. S’oposa a Heterospòric.
Lígula: En els gèneres Isoetes i Selaginella, petita membrana de la base de les fulles que té per funció retenir l’aigua per tal que pugui ser absorbida més fàcilment pel feix vascular.
Megafil·le: En una criptògama vascular, fulla amb diversos feixos vasculars (nervadura).
Megàspora: En les plantes heterospòriques, espora que, en germinar, dóna un gametòfit femení.
Megasporangi: En una planta heterospòrica, esporangi formador de les megàspores (Fig. 4.4).
Megasporofil·le: En una planta heterospòrica, fulla portadora d’un o més megasporangis. (Fig.
4.4).
Microfil·le: En una criptògrama vascular, fulla amb un sol feix vascular (nervi).
Micròspora: En les plantes heterospòriques. Espora generalment petita i que dóna lloc a un gametòfit masculí.
Microsporangi: En una planta heterospòrica. Esporangi formador de les micròspores. (Fig. 4.4).
Microsporofil·le: En una planta heterospòrica. Fulla portadora d’un o més microsporangis. (Fig.
4.4).
Pinna: En les falgueres, cadascuna de les porcions de la fronda quan aquesta està dividida una sola vegada. (Fig. 4.5).
Pínnula: En les falgueres, cadascuna de les porcions d’una pinna quan la fronda és dividida dues o més vegades. (Fig. 4.5).
Raquis: Nom específic que es dóna al nervi principal de la fronda de les falgueres. (Fig. 4.5).
Rizòfor: En Selaginella, ramificació de la tija mancada de fulles i que porta, al seu extrem, una o diverses arrels (Fig. 4.4).
Rizoma: Tija modificada, sovint subterrània, de creixement il·limitat i paral.lela a la superfície del sòl.
Sorus: Grup d’esporangis situat al revers o al marge de les frondes de les falgueres (Fig. 4.5).
Trofofil.le: Fulla de funció únicament assimiladora.
Trofosporofil.le: Fulla alhora assimiladora i portadora d’esporangis (Fig. 10, 11).
BIBLIOGRAFIA BOLÒS, O. de & VIGO, J. 1984. Flora dels Països Catalans. Vol. I. Barcino. Barcelona.
BOLÒS, O. de, VIGO, J., MASALLES, R.M. & NINOT, J.M. 1993. Flora manual dels Països Catalans.
2ª ed. Pòrtic. Barcelona.
BONNIER, G. & LAYENS, G. 1988. Claves para la determinación de plantas vasculares. Omega.
Barcelona.
2 Guió de pràctiques de Botànica Criptògames vasculars BRIGHTMAN, F.H. & NICHOLSON, B.E. 1977. Guía de campo de las plantas sin flores. Omega.
Barcelona.
CASTROVIEJO, S. et al. 1986. Flora Ibérica. Vol. I. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid.
FONT i QUER, P. 1981. Iniciació a la botànica. 3ª ed. Fontalba. Barcelona. (També en castellà).
FOURNIER, P. 1977. Les quatre flores de la France (2 vols.). Paul Lechevalier. Paris.
GRACIA, E. & SANZ, M.M. 1989. Guia de les molses i falgueres dels Països Catalans. Pòrtic.
Barcelona.
JAHNS, H.M. 1982. Guía de campo de los helechos, musgos y líquenes de Europa. Omega.
Barcelona.
LLIMONA, X.; BALLESTEROS, E.; BRUGUÉS, M.; COMÍN, F.A.; CROS, R.M.; MOLERO, J.; ROMERO, J.; TOMÀS, X. & TORRELLA, F. 1985. Plantes inferiors. In: Història Natural dels Països Catalans, vol.4. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
SALVO, E. 1990. Guía de los helechos de la Península Ibérica y Baleares. Pirámide. Madrid.
SCAGEL, R.F., BANDONI, R.J., ROUSE, G.E., SCHOFIELD, W.B. & TAYLOR, T.M.C. 1987. El reino vegetal. Omega. Barcelona.
STRASBURGER, E., NOLL, F., SCHENCK, H. & SCHIMPER, A.F.W. 1994. Tratado de Botánica.
Omega. Barcelona.
WEBERLING, F. & SCHWANTES, H.O. 1981. Botánica Sistemática. Omega. Barcelona.
RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ Trobem criptògames vasculars sobre tot tipus de substrat, generalment en zones humides (algunes, com Isoetes, fins i tot en medi aquàtic) i des de vora mar fins a l’alta muntanya.
Es recomana de recollir-les senceres (cal desenterrar el rizoma !) i, a ser possible, quan tenen els esporangis madurs per tal de poder-les determinar.
Per conservar-les, se les ha de premsar.
OBSERVACIÓ Abans de la determinació de l’exemplar cal fer-ne una descripció detallada, després d’observar detingudament cadascuna de les seves parts.
ARRELS TIJA / RIZOMA: Llargada, gruix, aèria o subterrània, presència d’esquames o altres formacions, etc.
FULLES / FRONDES: Forma i mida del conjunt, o de les pinnes i pínnules, si és el cas, color; consistència; marge; trofofil·les i esporofil·les o trofosporofil·les; lígula; fòvea; disposició sobre la tija.
ESPORANGIS: Microsporangis i megasporangis si es dóna el cas; esporangis aïllats o reunits en sorus; situació en la planta; indusi; mida, color i forma de les espores.
Es interessant acompanyar les notes que es prenguin d’esquemes o dibuixos ben detallats i documentats.
Guió de pràctiques de Botànica 3 Criptògames vasculars ef D e E m A el m B r C Fig.4.1. Esporòfits d'Equisetum. A. Tija aèria estèril, a partir d'un rizoma (r). B. Tija aèria fèrtil. C. Detall del nus i la ramificació d'una tija, amb microfil·les (m). D. Detall del con o estròbil, amb esporangiòfors/esporofil·les (ef) i esporangis (e). E. Espores, amb els elàters (el) cargolats i estesos.
mi me r rz Fig.4.2. Lycopodium. Aspecte d'un esporòfit amb arrels, tija recoberta de microfil·les i estròbils terminals amb esporofil·les i esporangis.
4 Fig.4.3. Isoetes. Aspecte d'un esporòfit, amb arrels, rizoma (r) i microfil·les.
Fig. 4.4. Selaginella. Aspecte de l'esporòfit, amb rizòfors (rz), tija recoberta de microfil·les i d'esporofil·les portadores de microsporangis (mi) i megasporangis (me).
Guió de pràctiques de Botànica Criptògames vasculars B. Tipus de frondes: entera pinnada bipinnada tripinnada C. Disposició dels sorus: paral·lels al nervi marginals terminals D. Forma dels sorus: f ra circular reniforme linear E. Protecció dels sorus: pi p despullat (sense protecció) indusi linear i lateral esquames indusi reniforme pseudoindusi indusi orbicular peltat pe A r a Fig. 4.5. Pteridòfits. A. Aspecte general de Dryopteris, amb arrels (a), rizoma (r) i fronda (f) amb pecíol (pe), raquis (ra), pinna (p) i pínnula (pi).
Guió de pràctiques de Botànica 5 ...