Tema 6: Perspectiva disposicional. Aprox teòrica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Apunts de classe

Vista previa del texto

Personalitat i diferències individuals Tema 6: La perspectiva disposicional. Aproximació teòrica.
- Teòrica: aproximació més racional. Busca i es basa en els antecedents per descobrir quins són els trets de la personalitat.
- Dimensió: quantitativa, graus.
- Categoria: qualitativa, o un o l’altre.
H. J. Eysenck (1916 – 1997) Semblances i diferències amb Cattell    Unitat bàsica d’anàlisi: el tret.
Recerca dels trets bàsics de la Personalitat.
Mètode: anàlisi factorial.
  Ús natural del llenguatge vs antecedents teòrics.
Mètode empíric (exploració) vs mètode racional (hipòtesis i escales de mesura prèvies.
Model dimensional d’Eysenck i les tipologies del temperament d’Hipòcrates - Pressupòsits de les teories dels trets:       Els individus es diferencies respecte la seva localització en els trets.
Identificació mitjançant estudis correlacionals → respostes associades a un tret.
Determinats per factors hereditaris.
Mesura mitjançant qüestionaris, escales, etc.
La interacció entre trets i situacions produeix estats (respostes específiques).
Diferenciació entre trets i estats.
- Pressupòsits de la teoria de H. J. Eysenck  Dimensió Personalitat i diferències individuals      Extrems de la dimensió Judici extrems Distribució normal 3 dimensions independents » Extraversió: sociabilitat.
» Neurotisicisme: inestabilitat social.
» Psicoticisme: duresa mental (escala menys consistent, poc fiable).
Estructura jeràrquica: respostes específiques → hàbits → trets → dimensions.
- La dimensió ha de tenir en compte tots els valor de la variable. La campana de Gauss és la representació gràfica de la distribució normal, on la majoria de la població obté puntacions mitjanes, no extremes.
- És dels primers a dir que la anormalitat estadística no vol dir mostrar rellevància clínica. Per establir rellevància clínica:     Nivell de vida social: mantenir relacions sanes, amics, etc.
Rendiment laboral.
La cura d’un mateix: higiene, cuidar-se, etc.
Falta de llibertat: vull però no puc.
Dimensions del model d’Eysenck Extraversió – Introversió Personalitat i diferències individuals Neuroticisme – Estabilitat emocional Psicoticisme (duresa vs blanesa) Polèmica conceptual i factorial; moltes alfes de Cronbach baixes. Ítems imprecisos.
* Mala relació amb la mare provoca un risc a la salut mental → P alta.
* Als “big five” la impulsivitat és un tret del neuroticisme i en el model d’Eysenck del psicoticisme. En el model de Zuckerman és una dimensió.
Relació edat i gènere Extraversió - Les dones, respecte els homes, són menys extravertides de joves i més de grans.
- La extraversió disminueix amb la edat.
- Gràfics en creu = interacció Personalitat i diferències individuals Neuroticisme Disminueix amb l’edat independentment del gènere.
- Les dones sempre puntuen més alt que els homes independentment de l’edat.
Psicoticisme Disminueix amb l’edat independentment del gènere.
- Els homes sempre puntuen més alt que els homes independentment de l’edat.
Fenòmens de laboratori (al revés pel contrari) Introversió → Tret de personalitat (adultesa) - Es condicionen fàcilment → aprenen més ràpid, però tenen una extinció més lenta → els costa més canviar la conducta, hàbits.
Llindars sensorials més baixos → més sensibles (a nivell de sentits, estímuls, no de sentiments). Perceben més (canvis) i estan més atents (observadors).
Pauses de descans involuntàries més curtes, són més regulars → més atenció sostinguda.
Els estímuls empitjoren l’execució → Empitjoren amb masses estímuls (saturació).
Llindar de sedació més alt → triguen més i necessiten més quantitat de sedant per sedarlos perquè estan més excitats interiorment.
Menys activitat per arribar a nivells òptims d’arrousal.
Quantitat d’estímuls.
Neuroticisme → Tret de personalitat (adultesa) - Major sensibilitat als estímuls negatius → major respostes cognitives, fisiològiques o conductuals.
Latència de resposta menor front estímuls aversius → menor temps de resposta.
Recuperació emocional més lenta davant estímuls negatius.
Personalitat i diferències individuals - Oscil·lacions fortes d’humor.
Tipus d’estímul.
Psicoticisme → Tret de personalitat (adultesa) - Baixa vigilància i atenció → duresa mental; “viuen al seu món”.
Temps de reacció alt → més lent en els psicòtics però amb gran variabilitat.
Anormalitats perceptives → veuen el món des de la seva “òptica”. Distorsionen la realitat, no evidències empíriques.
Pensament màgic augmentat → es creuen més coses (supersticions, reiki...) per situacions o raons que no controlen.
Destresa manual baixa.
* La no coincidència d’una característica, no implica la no existència de la no existència del tret.
M. Zuckerman Model dels 5 Factors Alternatius - Les dimensions bàsiques de la personalitat són genètiques, tenen una funció d’adaptació i són observables en altres espècies animals.
- Va emergir d’una sèrie d’anàlisis factorials d’escales que mesuren les dimensions bàsiques de la personalitat o temperament, concretament aquelles utilitzades en recerca de psicobiologia.
- Influenciat per investigacions prèvies d’Eysenck i Gray.
- Es focalitza principalment en les característiques temperamentals (accentuant els aspectes psicobiològics) de les dimensions de la personalitat.
- Confiar només en la codificació dels trets de la personalitat en el llenguatge (aproximació lèxica) pot ser enganyós → trets observables en les interacció social però potser no la rellevància biològica proporcional dels trets.
- En contrast amb l’aproximació lèxica de la personalitat, l’ús de les variables psicobiològiques permet als investigadors explorar millor els orígens causals de la personalitat.
- Tret de Percaça de Sensacions: SSS (1979) i Descobriment gen receptor D4 (1996) - Anàlisi Factorial de 46 escales de 8 qüestionaris utilitzats en recerca psicobiològica.
- Desenvolupament del ZKPQ (Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire, 1993) Els 5 factors alternatius - Neuroticisme – Ansietat: Mesura la tendència a estar sovint preocupat, tens, disgustat, ser poc poruc e indecís, manca auto-suficiència i mots sensible a les crítiques.
Personalitat i diferències individuals - Activitat: - Activitat general: necessitat de tenir una activitat diària continua i certa incapacitat per a descansar quan no hi ha res a fer.
Esforç pel treball: preferència pels treballs desafiadors i difícils, així com un alt grau energia per a treballar i fer varies tasques alhora.
- Sociabilitat: - Festes i amics: mesura els amics que es tenen, el temps que es passa amb ells i el gust per anar a les festes i reunions socials.
Intolerància a l’aïllament: preferència per la companyia dels altres en contrast a la soledat i a la realització d’activitats solitàries.
- Impulsivitat – Percaça de sensacions: - Impulsivitat: manca de planificació i tendència a actuar sense pensar.
Percaça de sensacions: necessitat general d’aventura i excitació, preferència per situacions i amics impredictibles i voluntat d’assumir riscos pel sol fet de viure’ls.
- Agressivitat – Hostilitat: Disposició a expressar agressivitat verbal, comportament groller i descuidat, conducta antisocial, disposat a la venjança i a la impaciència amb els altres. És l’escala menys consistent en mostres espanyoles (alfa de Cronbach = 0.67) * Infreqüència: aquesta escala no mesura la personalitat. S’utilitza per a detectar manca d’atenció o poca cura en respondre i es considera com una mesura de validesa del qüestionari.
Propietats psicomètriques del ZKPQ - Fiabilitat: consistència interna, estabilitat temporal.
- Validesa de criteri: concurrent i predictiva.
- Drogoaddictes i decurs de la teràpia.
Conductes de risc.
Depressió.
Trastorn límit de la personalitat.
Trastorn per dèficit d’atenció i/o hiperactivitat.
- Validesa de constructe: discriminant i convergent.
- Prostitutes (discriminant).
Consens (convergent).
- Estudis transculturals han replicat fiabilitat i validesa utilitzant traduccions a altres idiomes.
...