Tecnologies de la Informació i de la Comunicació COMPLET (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Tecnologies de la Informació i de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 50
Fecha de subida 10/12/2014
Descargas 17
Subido por

Descripción

Profesor: Cinto Niqui

Vista previa del texto

TIC = muerte TECNOLOGIA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Home – tecnologicus El que ens ha fet humans és la tecnologia. Els humans bàsicament fem eines, això és el que ens distingeix de la resta d’animals i això és el que van començar a fer aquells humans de fa dos milions i mig d’anys. Nosaltres no estem sotmesos només a la selecció natural sinó també a la selecció tècnica, i és aquesta selecció tècnica el que ha fet que al llarg de la història uns grups humans hagin tingut més èxit que d’altres.
Globalització Si apliquem a les TIC els termes mundialització o globalització, cal precisar que, en el sentit geogràfic, tenen un ús força encertat, perquè actualment les telecomunicacions arriben a gran part del planeta. Si l’emprenem, però, per referir-nos al nombre de persones que poden fer servir avui els sistemes tecnològics de comunicació audiovisual, especialment Internet, el seu significat ja no seria tant precís.
Acceleració del temps - Les telecomunicacions són un negoci que té el seu fonament en la superació d’espais i de temps humans, que gràcies als sistemes tecnològics que les fonamenten queden comprimits i diluïts.
- Per expressar l’alteració que la tècnica introdueix en el temps natural el pensador Raimon Panikkar va proposar el terme “tecnocronia”.
- A la societat de la informació i la comunicació, la tecnologia ha provocat una acceleració en la sensació del pas del temps, com a conseqüència de la digitalització de la comunicació.
Excés d’informació - La informació que rebem per unitat de temps tendeix a l’infinit, afavorida per la tecnologia, mentre que el temps que podem dedicar a cada informació i a la capacitat d’atenció tendeix a zero. Aquesta és la tensió de la societat en aquest moment: com aconseguir que, rebent cada vegada més informació a la qual podem prestar menys atenció, puguem mantenir un equilibri mental.
- Hi ha 2 grans possibilitats industrials per resoldre-ho: 1. Desenvolupar noves tecnologies que facin més intuïtiu l’ús de la informació 2.
Vulgarització i dependència - A la societat de la informació preval el fet de voler provocar emocions i sensacions de ràpid efecte al receptor i no té cap o gaire importància provocar la reflexió personal.
- Joaquim Maria Puyal  “Un mitjà que ha evolucionat per acabar consolidant en hores de gran audiència l’establiment d’un únic gènere de programes (programes d’addicció) amb l’únic objectiu d’atrapar-los com a clients”.
Alfabetització audiovisual Miquel Àngel Prats  “La tecnología existe y ha venido para quedarse. Esta realidad no la podemos cambiar. Lo importante ahora es determinar qué competencias son necesarias para que los ciudadanos sean autónomos digitalmente hablando. Y esto se consigue con procesos de formación graduales y con diversas iniciativas en paralelo que respondan a diferentes ámbitos y agentes implicados”.
El nombre d’emissors audiovisuals digitals tendeix a igualar-se amb el nombre de cibernautes Una de les grans novetats que ha portat l’Internet de banda ampla és que el receptor, si ho vol, pot crear i mostrar les seves produccions audiovisuals a una audiència molt gran. D’uns anys ençà hem entrat de ple a l’audiovisual social.
Característiques de la comunicació digital Comunicació de massa (vells mitjans) Tecnologia analògica Difusió (un – a – molts) Seqüencialitat Monomèdia Passivitat Comunicació digital interactiva (nous mitjans) Tecnologia digital Reticularitat (molts – a – molts) Hipertextualitat (missatges no seqüencials) Multimèdia (convergència de mitjans i llenguatge) Interactivitat TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I EL CONEIXEMENT.
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I SOCIETAT T Tècnica / Tecnologia TÈCNICA: Estudi de les aplicacions de les ciències i de les arts.
- José Ortega y Gasset  “La técnica es lo contrario de la adaptación del sujeto al medio, puesto que es la adaptación del medio al sujeto”.
- Hi ha 3 tipus de relacions de les persones amb la tècnica:  La tècnica de l’atzar  La tècnica de l’artesà  La tècnica dels tècnics - Martin Heidegger  “La tècnica és abans i més radicalment que instrumentalització o que producció, una forma de desocultament del món i de mirada sobre les coses”.
TECNOLOGIA: Conjunt de teories i de tècniques que permeten l’aprofitament pràctic del coneixement científic.
- Enfocaments: Enfoc Cognitiu Instrumental Sistemàtic Característiques Concepció de la tecnologia Factor bàsic del desenvolupament tecnològic Coneixement científic aplicat RETARD CULTURAL: Els valors, els hàbits, les creences i les estructures socials sovint es transformen a un ritme considerablement més lent que les innovacions tecnològiques materials que les sustenten o les provoquen. En el límit, es pot considerar la tecnologia com un obstacle pel desenvolupament cultural.
- Elaine Lally  “La nostra sensació de seguretat en un món complex depèn cada vegada més de la nostra confiança en què la tecnologia funcioni com s’espera”.
I Informació - Posar “algú” al corrent d’alguna cosa, donar-ne notícia (a algú).
- Es pot donar informació sense necessitat de comunicació.
- Conjunt de dades organitzades, agrupats, classificats en categories que li donen significat.
C Comunicació - Fer saber quelcom a algú, fer que un altre participi.
- Sempre hi ha relació entre ambdues bandes.
Qui? El comunicador Què? El missatge Com? El canal A qui? El receptor Amb quines conseqüències? Els efectes ESQUEMA DE LASSWELL Lineal, aplicable a qualsevol acte comunicatiu, que estableix la relació entre 2 objectes TIC - Aplicacions que integren mitjans d’informàtica, telecomunicacions i xarxes. Possibiliten tant la comunicació i col·laboració interpersonal (persona a persona) com la multidireccionalitat (un a molts / molts a molts).
- Aplicació al coneixement científic en aplicacions pràctiques relacionades amb la informació i la comunicació.
- Els mitjans de comunicació no són TIC.
- Els mitjans utilitzen les TIC per comunicar.
- La comunicació autèntica no és unidireccional.
DADES: Elements que descriuen objectes o successos.
CONÈIXER: Tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa.
Seleccionant i interpretant la informació és possible que adquirim algun coneixement.
El context del coneixement és l’experiència.
Es nodreix d’informació però necessita conviccions i creences.
Depèn en gran mesura de l’educació i l’alfabetització del subjecte.
Sempre és parcial, relatiu i provisional.
DADES  INFORMACIÓ  CONEIXEMENT  SAVIESA Saber - Conèixer completament, tenir coneixença que una cosa és, s’ha esdevingut, per la informació que hom té.
- Interpretant i avaluant els coneixements “útils i veraços” es pot arribar a la saviesa teoricoespeculativa.
- La saviesa no és únicament un coneixement superior de caràcter teoricoespeculatiu, sinó que també és un coneixement practicomoral o espiritual, relatiu a la veritat darrera de la persona.
Informació Coneixement Essència Societat de la informació o societat del coneixement? - Al segle XXI, el coneixement de la nostra vida quotidiana sembla dependre més que mai de les TIC.
- Societat de la informació: Creixent capacitat tecnològica per emmagatzemar cada vegada més informació i fer-la circular cada vegada més ràpidament i amb major capacitat de difusió.
- Societat del coneixement: Apropiació crítica i selectiva de la informació, protagonitzada per ciutadans que saben com aprofitar-la.
 Estadi de desenvolupament social caracteritzat pel rol central del coneixement o l’estructura social, política i econòmica i la capacitat de processament i intercanvi ràpid a distància de la informació.
SOBRECÀRREGA INFORMATIVA: L’excés d’informació provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la  INFOXICACIÓ  Paradoxa: A més informació, més desinformació i menys coneixement IGNORÀNCIA INFORMADA: Escassetat de coneixement enmig de l’abundància d’informació.
INNOVACIÓ TECNOLÒGICA I CICLE VITAL DE LES TECNOLOGIES - Miguel de Unamuno (1864 – 1936) té una actitud hostil davant la innovació científica i tecnològica. Considera que la reflexió filosòfica i la pràctica científica són activitats complementàries del coneixement.
- Michael Onfray (1959) diu: “Estem condemnats a pensar la tècnica passada. Tot just podem captar les modalitats de la tècnica present. La del futur competeix actualment a la ficció”.
- Max Planck (1858 – 1947) diu: “Una nueva verdad científica no suele imponerse convenciendo a sus oponentes sino más bien porques sus oponentes desaparecen paulatinamente y son sustituidos por una nueva generación familiarizada desde el principio con la nueva verdad”.
Cicle natural de la tecnologia de Lehman-Wilzig i Cohen-Avigdor - Els professors de la Universitat Bar-Ilan, d’Israel, Sam Lehman-Wilzig i Nava Cohen-Avigdor, el 2004, van publicar un article estudiant l’impacte d’Internet als anteriors mitjans de comunicació - Per a ells, el cicle natural de la tecnologia consta de les fases següents: 0. Naixement 1. Penetració en el mercat (0 – 16%) 2. Creixement (16 – 50%) 3. Maduració (50 – 90%) 4. Resistència defensiva (90 – 50%): lluita amb new media 5. a) Adaptació b) Convergència c) Obsolescència - Davant d’una nova tecnologia, l’antiga té 3 opcions: a) S’adapta i canvia de funció principal. EX: Biblioteca b) Convergeix i manté la seva funció incorporada dins de les de la nova tecnologia. EX: Llibre c) Obsolescència i desapareix. EX: El març de 2012, després de 244 anys de fer edicions impreses, l’Enciclopèdia Britànica va deixar de publicar-se en paper deixant només l’edició online. L’última edició tenia un conjunt de 32 volums, més de 65.000 articles, un pes de 58,5kg i valia 1.395$.
L’obsolescència programada (o planificada) i la necessitat del decreixement - Per què, tot i els avenços tecnològics, els productes de consum duren cada vegada menys? El documental “Comprar, tirar, comprar” (2010), ens revela la resposta: l’obsolescència programada és el motor de l’economia moderna.
 El documental explica com l’origen d’aquesta pràctica es troba a l’origen de la bombeta de Thomas Edison. El 1911 els anuncis de la premsa espanyola anunciaves les bombetes d’una marca que tenien una durada certificada de 2500hores. A l’any 2010 el besnét dels fundadors de Philips, tenia una fàbrica de bombetes LED que duren 25 anys.
 El documental dóna també com exemple d’obsolescència programada les primeres versions del reproductor musical d’Apple iPod.
 L’obsolescència programada té desastroses conseqüències en el medi ambient. El documental ensenya com a Ghana hi ha parts del territori que són grans abocadors d’aparells electrònics que ha llançat el primer món.
OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA: Pràctica empresarial que consisteix en la reducció deliberada de la vida d’un producte per incrementar la seva producció i el seu consum. Tal com publicava el 1928 una revista nord-americana, “un article que no es desgasta es una tragèdia pels negocis”.
- L’economista austríac Ernts. F. Schumacher, al seu estudi publicat el 1973, Lo pequeño es hermoso, ja realitzava una crítica contundent al model productivista de les societats occidentals.
- Jacques Ellul també considerava necessari que la societat adoptés el decreixement i una simplicitat voluntària, apostant per uns criteris d’ecologia política.
- Serge Latouche (1940) proposa emprendre la revolució del “decreixement” per conjugar l’economia i la sostenibilitat. Es tracta de reduir el consum i la producció per alliberar temps i desenvolupar altres formes de riquesa, basades en l’amistat o el coneixement, que no s’esgoten en usar-les.
Innovació tecnològica INNOVACIÓ: Creació intel·lectual     Everett Rogers (1931 – 2004): Una idea, una pràctica o un objecte que és percebut com a nou per la societat.
OCDE: Introducción de un nuevo, o significativamente mejorado, producto (bien o servicio), de un proceso, de un nuevo método de comercialización o de un nuevo método organizativo, en las prácticas internas de la empresa, la organización del luegar de trabajo o las relaciones exteriores.
Comissió Europea: Producció, assimilació i explotació de la novetat en els àmbits econòmic i social.
Suposa una inversió econòmica i crear un producte emprenedor.
- Dins de la innovació tecnològica pot existir innovació en el producte, el procés de fabricació, el màrqueting o l’organització.
- El canvi tecnològic és més ràpid que el canvi social o polític i les innovacions cada vegada s’estenen amb més rapidesa.
- Joseph Schumpeter el 1911, va introduir la proposta de desenvolupament econòmic basat en la innovació com causa del desenvolupament i l’empresari innovador com a propiciador dels processos d’innovació.
- Si a finals del segle XX, a les grans empreses es van fer populars els departaments d’I+D, ràpidament es va detectar que havien de satisfer una tercera funció, la innovació, per passar a ser departaments.
- Pel que fa a les pimes, segons el president de la Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions, la I+D significa imaginació i dedicació.
I+D+i extensió de usos adquisició i us producció industrual predisposició d'usos La innovació és una necessitat social o de mercat? Els sistemes actuals d’innovació, basats en el model conceptual preconitzat per la OCDE identifiquen la innovació com un assumpte de les empreses, com un factor que permet la diferenciació en el mercat, fent coses diferents i de forma diferent.
- Pablo Priesca: La innovació, tecnològica i no tecnològica, no és només qüestió de les empreses i perquè aquestes innovin és condició prèvia i imprescindible que hi hagi una societat innovadora. No oblidem que la pròpia eclosió d’Internet i del món web en els seus inicis van tenir molt més a veure amb una innovació social en un procés de co-creació, que va implicar a multitud de persones, que amb la innovació empresarial.
- Young Foundation (2005): La innovació social es l’explotació reeixida de noves idees que satisfan objectius socials, de manera que afecten al major nombre de persones possible.
El model d’innovació tecnològica d’Henderson i Clark - Model d’innovació segons l’arquitectura tecnològica de la professora especialista en gestió tecnològica i ambiental Rebecca M. Henderson i el professor d’economia Clark.
- En qualsevol innovació cal considerar dos components:  El coneixement dels elements bàsics que la formen i l’arquitectura de la tecnologia  La relació entre els seus components - Si es milloren les característiques dels elements, la innovació és incremental. Es produeixen millores sobre productes existents. Es redefineix aquella tecnologia i s’estén.
INNOVACIÓ MODULAR: Si es manté l’arquitectura però es canvien alguns dels elements. EX: Telèfon mòbil amb teclat i telèfon mòbil amb pantalla tàctil.
INNOVACIÓ ARQUITECTURAL: Si no es canvien els elements, però si l’arquitectura. Es combina d’una manera nova els components existents. EX: La indústria de la fotolitografia que fabrica dispositius semiconductors o circuits integrats. Com a substrat fa servir el silici, el vidre, el safir o alguns metalls, però ha anat canviant la seva disposició i reduint les seves mides.
INNOVACIÓ RADICAL: Quan es canvien els elements i la seva arquitectura i s’estableix una nova tecnologia.
Consisteix en la implementació de nous components i de noves combinacions. EX: El telèfon fix i el telèfon mòbil.
Discontinuïtat tecnològica d’Anderson i Tushman - El seu model evolutiu del canvi tecnològic proposa que tot gran avenç tecnològic suposa una discontinuïtat i l’inici d’una era d’intensa variació tècnica i selecció que culminarà amb un disseny dominant.
- Un avenç tecnològic, una Discontinuïtat Tecnològica (DT1), comporta una època de ferment, en la qual hi ha competència entre diferents dissenys, fins que el Disseny Dominant (DD1) arriba a substituir la tecnologia antiga.
- El que hi ha a l’inici de la discontinuïtat tecnològica, generalment, no arriba a ser el disseny dominant. Tot aquest procés d’evolució acaba normalment amb una norma tècnica única. Arribat aquest moment, les vendes del disseny dominant seran altes.
- Després de tenir un disseny dominant es produeix un període de progrés tècnic incremental i d’elaboració que s’estendrà fins que aparegui una nova Discontinuïtat Tecnològica (DT2).
Tecnologia o innovació disruptiva de Clayton Christensen TECNOLOGIA DISRUPTIVA: Terme concebut pel professor de negocis de la Universitat de Harvard, Clayton M.
Christensen. “Les tecnologies disruptives tenen altres característiques que pocs (nous consumidors) valoren.” - Si les innovacions o tecnologies sostenibles son aquelles que es basen en la millora de les tecnologies existents en un mercat, per contra, les tecnologies disruptives son inicialment tecnologies de baixes prestacions (“lowerend”) i tecnologies de nous mercats. EX de tecnologia disruptiva de baixa prestació: Començament de la fotografia digital, el telèfon mòbil, l’MP3, el correu electrònic, etc.
- Les innovacions tecnològiques disruptives es dirigeixen a aquells consumidors menys exigents i amb un poder adquisitiu menor.
- Aquests usuaris són menys rendibles per a les empreses establertes en un determinat mercat, sent ignorats en la innovació de nous productes. La necessitat de creixement i augment dels beneficis de les empreses establertes genera la tendència cap al desenvolupament de productes amb majors prestacions que siguin més cars, dirigits als consumidors més exigents.
- A mesura que la tecnologia disruptiva millora va ocupant gradualment els nínxols als quals la tecnologia establerta va renunciant, i de vegades aconsegueix fer-se amb la major quota del mercat i desplaçar a la que està establerta.
- Una innovació disruptiva no rau únicament en generar un canvi revolucionari en la tecnologia o el mercat, sinó en com sorprendre els consumidors amb solucions inesperades.
- Segons Clayton Christensen els 5 principis de la innovació disruptiva són: 1. Les empreses depenen dels seus clients i inversors per obtenir recursos.
2. Els mercats petits no poden solucionar les necessitats de creixement de les grans empreses.
3. Els mercats que no existeixen no poder ser analitzats.
4. Les capacitats de l’organització defineix les seves limitacions.
5. La demanda de marcat sol ser diferent de l’oferta tecnològica.
Tecnologia calmada - Amb la ubiqüitat de la informació digital al núvol informàtic i la connexió des de qualsevol lloc, gràcies als aparells portàtils amb connexió telemàtica existeix una sobrecàrrega d’informació i d’interacció que provoca uns efectes col·laterals no desitjables.
- El doctor en Informàtica i Ciències de la Comunicació John Seely Brown es va adonar que les tecnologies de la informació són sovint estressants i això no és només per la sobrecàrrega d’informació, sinó també en gran mesura per com es mostra aquesta informació.
- Tal com estan dissenyant els aparells interactius i les aplicacions només obrir la pantalla i connectar-nos a Internet puja el cortisol en sang que té a veure amb l’increment del nivell d’estrès.
- Es fàcil tenir una sensació d’estrès quan un troba la informació que busca amb un nivell de detall molt superior al que necessita i ha de saber filtrar adequadament aquesta informació. O quan un ha de interrompre una tasca per acostar-se a la pantalla d’ordinador per buscar alguna cosa; o quan un entra al seu correu electrònic i troba desenes de missatges sense llegir.
- John Seely Brown i Mark Weiser es qüestionaven què pot fer la tecnologia per salvaguardar la calma:  “Les onades importants del canvi tecnològic són les que fonamentalment alteren el lloc que ocupa la tecnologia en les nostres vides. El que importa no es la tecnologia en si, sinó la seva relació amb nosaltres”.
 “És imprescindible que les tecnologies no interfereixin constantment amb la nostra activitat”.  ells proposaven que estiguessin a la “perifèria” de l’activitat humana.  la idea és que ens puguem centrar en el que fem en un determinat moment però que tinguem a prop una certa informació ambiental.
 “No és el mateix escoltar les primeres gotes de pluja al vidre mentre estem immersos en una tasca, que haver de buscar a Internet el temps que fa a la nostra ciutat”. Encara que les pantalles són molt comuns, la interpretació de la informació requereix una atenció focalitzada i no resulten adequades per mostrar informació a la perifèria. Molta de la informació que ens brinden els ordinadors podrà ser mostrada d’una manera semblant a com ens mostren els vidres la pluja.
- El doctor John N. A. Brown afirma que cal tenir ordinadors centrats en les persones “human centric” i no persones centrades en els ordinadors:  Considera que el món real es molt mes complex que qualsevol equipo o programari que s’ha inventat.
L’ésser humà ha trigat força temps per evolucionar i adaptar-se al mon d’una manera que li permet ser eficaç i sentir-se còmode.
 Creu que s’ha de dissenyar les eines de comunicació audiovisual perquè siguin mes ubiques i perquè s’adaptin millor a les capacitats i limitacions humanes naturals.
 Aplica el concepte de Weiser i Brown de Tecnologia Calmada per tal d’arribar a unificar la manera d’interactuar amb els diversos sistemes distribuïts.
La tecnologia ubiqua i invisible - Mark Weiser, cap científic del Xerox PARC de Califòrnia va ser el creador del terme “computació ubiqua” l’any 1988.
- Hem passat del període en què moltes persones compartien un ordinador (paradigma mainframe) a l’època d’un ordinador, una persona (paradigma Personal Computer) i estem en una transició protagonitzada per Internet o la computació distribuïda generalitzada que ens porta cap a l’època de molts ordinadors que ens comparteixen a cada un de nosaltres, “Ubiquitous Computing” (paradigma d’ordinador ubic).
- Internet ens està portant, a través de l’era de la computació distribuïda generalitzada, cap a la relació amb la informàtica ubiqua, caracteritzada per la profunda incrustació de la informàtica en el món. La ubiqüitat informàtica requerirà un nou enfocament per tal d’ajustar la tecnologia a les nostres vides, un enfocament que anomenem “La tecnologia calmada”.
- Mark Weiser  “Les tecnologies més profundes són les que desapareixen. Es teixeixen en la trama de la vida quotidiana fins que no es distingeix d’ella”.  la tecnologia ha de tendir a fer-se invisible - Donald Norman (professor emèrit de la Universitat de Califòrnia)  El seu objectiu és humanitzar, tornant invisible, la tecnologia mitjançant una família activa d’aplicacions d’informació centrada en els éssers humans  hem d’avançar en la direcció de l’ordinador invisible  La idea és que “el millor programa d’ordinador és aquell en què l’ordinador desapareix i l’usuari té la impressió que està treballant directament en el seu problema”. És a dir, una tecnologia invisible, on no ets conscient de l’eina que utilitzes, sinó només del problema en què estàs treballant.
 S’han de desenvolupar dispositius d’informació que s’adaptin a les necessitats de les persones i de les seves vides. Per fer-ho, les empreses han de canviar la seva forma de desenvolupar els productes.
  “Set etapes de l’acció” és el concepte que utilitza per explicar la psicologia d’una persona darrere de la tasca realitzada per ell o ella.
Hi ha 3 etapes d’execució més les 3 etapes d’avaluació i el nostre objectiu: 1. Formant l’objectiu 2. Formant la intenció 3. Especificació d’una acció 4. Execució de l’acció 5. Percebent la situació del món 6. Interpretació de l’estat del món 7. L’avaluació dels resultats Adam Greenfield (urbanista i expert en disseny)  Reflexiona sobre els sistemes tecnològics que han colonitzat la nostra vida diària i que comencen a fer realitat la computació invisible.
1. L’extensió dels dispositius mòbils de comunicació personal que sempre portem amb nosaltres; l’Internet de les coses; la identificació per radiofreqüència; la realitat augmentada o els codis de resposta ràpida.
Neil Harbisson (artista visual i compositor)  Va ser reconegut com el primer ciborg.
Com ser conscients de les conseqüències d’una tecnologia invisible i imperceptible? Com enfrontem una tecnologia tan invasiva perquè no sigui invasora? Com enfrontar un sistema omnipresent en què dissenyadors, reguladors i empreses participen de forma activa, mentre la majoria de la població sembla no tenir capacitat d’influir en la composició d’aquesta computació ubiqua? Com fer possible un sistema obert de computació urbana? Difusió de les innovacions - Everett Rogers, a partir d’estudis empírics, va crear el seu model de “Difusió d’Innovacions” per tal d’explicar com és que alguns dels nous productes que surten al mercat aconsegueixen distribuir-se i són adoptats per la societat de consum.
1. Considerava que quan un nou aparell o tecnologia surt, arriba primer al petit conjunt social dels “innovadors”, format per un 2,5% d0integrants del sistema social considerat.
Són emprenedors i professionals que tenen recursos i que comprenen i poden emprar fàcilment les innovacions tecnològiques.
2. Després de la innovació passa als “primers adoptants o seguidors (early adopters)”, un conjunt que representa el 13,5% i que està format per persones integrades al sistema social, que poden ser líders d’opinió, que poden actuar de consellers de les novetats tecnològiques que fan servir o que serveixen de model per a la resta de la societat.
La majoria d’innovacions no passen d’aquest estadi.
3. Si la innovació desperta interès social arriba a la tercera fase: la majoria primerenca o precoç (early majority), que Rogers xifra en un 34% de les persones. Són persones de diversos àmbits que ocupen posicions mitjanes i altes dins del sistema social i que tarden més temps que els dos grups primers a adoptar aquella innovació.
És durant aquesta fase quan la innovació es fa servir constantment i poden produir-se reinvencions reajustaments per tal que la innovació s’adapti millor a les necessitats de les persones.
4. Una vegada que la majoria primerenca adopta la innovació, aquesta és acceptada ràpidament per la “majoria tardana (late majority)”, formada també per un 34% de la societat.
5. Finalment, la innovació arriba als “endarrerits (laggards)”, un grup que representa el 16% restant de la població i que està integrat per persones que tenen encara menys recursos econòmics que l’anterior i per solitaris que només adopten una innovació si és imprescindible haver-ho de fer.
- La gràfica de la difusió temporal de la innovació de Rogers o de la penetració de mercat d’una novetat tecnològica es pot representar amb una corba en forma de S.
- Rogers es va fixar en 6 factors que faciliten que un producte tecnològic tingui èxit: 1. Que ofereixi un avantatge clar a l’usuari.
2. Que tingui una alta fiabilitat en el seu funcionament i una baixa complexitat d’ús.
3. Que tingui una alta compatibilitat que permeti la interconnexió i l’intercanvi amb altres dispositius.
4. Que tingui observabilitat i familiaritat. És a dir: que pugui ser vist en funcionament i que tingui algun parentiu amb algun aparell d’una tecnologia antiga.
- A aquests factors es poden afegir d’altres que també influeixen en l’èxit d’un producte o un estàndard tecnològic - Encara podríem afegir com a acceleradors o retardadors de la implantació d’una tecnologia:  Les decisions reguladores  Les necessitats socials  La comparativa amb les prestacions d’altres tecnologies o aparells presents al mercat The Social Shaping of Technology (SST) - L’any 1985, els sociòlegs Donald MacKenzie i Judy Wajcman, van construir la teoria.
- En la consolidació d’una tecnologia els autors diferencien 5 etapes: 1. La contingència: la tecnologia no es pot explicar per una lògica interna, sorgeix per raons econòmiques, polítiques i socials.
2. El conflicte i la resistència: una nova tecnologia provoca oposicions i reticències en alguns col·lectius socials i això condiciona el seu desenvolupament.
3. Estratègia: els col·lectius que s’oposen posen en marxa estratègies per evitar la seva implantació.
4. Estabilització: si la tecnologia venç les oposicions, s’estabilitza 5. Conseqüències: provoca canvis a la societat - És la societat la que dona un us específic i un significat a un nou dispositiu i la que influeix en el seu dissenys, que te 3 fases: 1. Flexibilitat interpretativa: els grups socials rellevants escullen els aparells que els hi són útils i els fan servir culturalment 2. El disseny i l’ús de l’aparell s’estabilitzen 3. Contextualització: el nou dispositiu te un paper en el context social - Crítiques:  Es fixa massa en el context i poc en les pròpies tecnologies  No s’explica com se seleccionen i com es formen els grups socials rellevants  L’anàlisi ignora l’activisme social i polític. Sembla fet des d’una elit acadèmica Procés d’implementació de les TIC, segons Randolph B. Cooper i Robert W. ZMud - 6 etapes: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Iniciació Adopció Adaptació Acceptació Rutinització  s’estandarditza el seu us Infusió  s’incrusta en la forma de treballar o de relacionar-se de la societat SECTORS TIC: PRODUCTES I SERVEIS La Família nombrosa de les TIC - Segons l’AMETIC, dins del macrosector TIC es poden diferenciar sis sectors i un total de 31 subsectors.
- Les empreses de les telecomunicacions, de l’audiovisual i de la informàtica ofereixen productes i serveis. Les TIC tenen una vessant tecnològica i una altra de cultural (o d’entreteniment).
Sectors i subsectors TIC - Dins de les TIC trobem les telecomunicacions i la informàtica com a grans fonaments d’aquest macrosector i amb una oferta de serveis i productes.
- Els mitjans de comunicació i l’audiovisual, tot i ser-ne usuaris massius de les TIC, són aliens al nucli de l’activitat.
De fet, es mantenen al marge en les organitzacions professionals i sectorials.
- Internet és un factor transversal que afecta a tots.
 TELECOMUNICACIONS Comunicar més enllà de la capacitat humana física; comunicar a distància.
   Telecomunicacions punt a punt: quan el transmissor i el receptor són individuals EX: el telèfon Telecomunicacions punt a multi-punt: quan el transmissor és individual i el receptor és múltiple EX: la TV Telecomunicacions multi-punt a multi-punt: quan el transmissor és múltiple i el receptor és múltiple EX: les xarxes telemàtiques  INFORMÀTICA Branca de la ciència i de la tècnica que tracta de la concepció i la utilització dels sistemes de transmissió i processament automàtics de la informació. Processament de la informació. No hi ha el sentit de transmissió a distància propi de les telecomunicacions.
Sectors i subsectors  Electrònica de consum   Receptors TV Dispositius àudio i vídeo  Serveis de telecomunicació      Telefonia fixa Serveis d’informació electrònica Comunicacions fixes a l’engròs Telefonia mòbil Comunicacions mòbils a l’engròs   Serveis d’Internet fix Serveis d’Internet mòbil  Equipament de telecomunicacions    Terminals Equipament de xarxa Equipament empresarial  Maquinari informàtic       Ordinadors personals Servidors empresarials Sistemes d’emmagatzematge Sistemes d’impressió digital Perifèrics Consumibles  Serveis informàtics      Outsourcing (subcontractació o terciarització) Desenvolupament i integració de sistemes Suport Consultoria TIC Formació TIC  Serveis audiovisuals      Publicitat TV de pagament Subvencions Pagament per visió Serveis a l’engròs de transport i difusió - A part d’aquesta classificació, dins del sector dels Serveis Audiovisuals encara podríem fer una subcatalogació i dir que està integrada pels subsectors següents:  Mitjans audiovisuals  Cinema i vídeo  Música  Internet (continguts)  Publicacions digitals  Videojocs  Continguts per a mòbils - Dins dels mitjans audiovisuals, amb una intenció comunicativa, trobaríem les empreses especialistes en:  Producció  Post-producció  Comercialització (distribució, en cinema, i programació, en ràdio i TV) Audiovisual  Hi ha autors, com l’estudiós del cinema Luis Gutiérrez Espada, que a més de la percepció sensorial o tecnològica hi afegeix la necessitat d’una funció comunicativa. A partir d’aquí, estableixen un llistat de sectors de l’audiovisual com la telegrafia, la fotografia, la fonografia, la telefonia, la ràdio, el cinema i la TV.
- Segons la IDATE, dins de l’audiovisual podem trobar aquests grups:  Radiodifusió  Producció de pel·lícules i programes audiovisuals  Laboratoris i empreses de post-producció  Distribució de programes i pel·lícules audiovisuals  Edició, distribució i comercialització de música  Edició, distribució i comercialització de videojocs producció TV i cinema postproducció radiodifusió, ràdio i TV AUDIOVISUAL distribució cinema i TV música videojocs Media-dependent entertainment Als EUA, hi ha una visió empresarial i comercial de l’audiovisual. No se’n parla del sector audiovisual, sinó de l’entreteniment. El professor Harold L. Vogel, el 1986, classificava aquests tipus d’activitats dins del que denomina entreteniment dependent dels mitjans: “media-dependent entertainment”  abasta el cinema, la ràdio i la TV, el cable, la indústria discogràfica i els videojocs. Ho distingeix de l’entreteniment directe “live entertainment”, que abastaria els jocs d’atzar, les apostes, els esports, les arts escèniques i els parcs temàtics.
 INDÚSTRIES CULTURALS - Si als EUA es parla d’indústria de l’entreteniment, com una evolució i ampliació dels show business o show biz del segle XX, sense que es contemplin els aspectes culturals, a Europa els polítics d’alguns països parlen de les indústries culturals per referir-se als continguts que es creen amb les TIC.
- Dos pensadors de l’escola de Frankfurt, Thomas Adorno i Max Horkheimer, a l’any 1944, van crear aquesta terminologia, quan vivien als EUA, en la seva obra “Dialéctica de la Ilustración”.
 La seva intenció era crítica: l’alta cultura no podia ser indústria. Consideraven que el cinema fet per les majors dels EUA i els programes de TV eren un negoci que produïa continguts banals que no aportaven cap millora personal a les classes populars. Les indústries culturals estaven controlades per la classe dominant i la seva producció estava dirigida només per la lògica de capital.
- Aquest sentit pejoratiu s’ha anat esvaint amb els anys. Per als polítics contemporanis, les indústries culturals, amb els audiovisuals al seu interior, estan ben vistes, especialment, perquè és un sector que s’ha fet prou gran per actuar com a motor de l’economia i crear llocs de treball.
 El concepte és utilitzat sobretot per països mediterranis i llatins que encara veuen la industrialització de la cultura com l’eina de canvi social i polític, més que econòmic.
- Segons el professor d’Economia Aplicada de la UB Lluís Bonet, les indústries culturals apleguen a aquells sectors culturals proveïdors de productes culturals massius, reproduïbles mecànicament o difosos massivament; és a dir, les indústries del llibre, el disc, l’audiovisual i al conjunt de productes simbòlics produïts o distribuïts pels nous mitjans multimèdia.
- El professor Ramón Zallo defineix indústria cultural com: “un conjunt de branques, segments i activitats auxiliars industrials, productores i distribuïdores de mercaderies amb continguts simbòlics, creats per un treball creatiu, organitzades per un capital que es valoritza i que finalment [...]”  Aquesta definició ens permet destacar els trets fonamentals de les indústries culturals  treballar amb un contingut simbòlic sigui la producció o distribució, a partir d’un treball creatiu i adreçat a un consum massiu.
- El concepte “indústria cultural”, per tant, s’ha anat ampliant. El Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya editat per l’ICIC, l’any 2002, entenia per indústria cultural el conjunt d’activitats creatives lligades a l’àmbit mercantil de la producció i la distribució cultural que formen part del món de l’audiovisual, la premsa, la ràdio, la TV, el llibre, la música, les arts escèniques, les arts visuals i la creació multimèdia.
EL DISCURS TECNOLÒGIC Posicionaments epistemològics “Allò on la tècnica permet un progrés material, sovint anuncia una regressió moral. Allà on hem arribat, les conseqüències de les noves tecnologies no es poden pensar.” Michel Onfray (1959) - - Actualment, formulen discursos sobre els sistemes tecnològics audiovisuals digitals: fabricants relacionats amb les TIC, empreses de telecomunicacions, empreses de mitjans de comunicació, periodistes i comunicadors, investigadors i col·lectius alternatius.
¡Error! Marcador no definido.
La cultura tecno-científica no és neutra i, ni que molts ho creguin, realment tampoc és universal, perquè ni els seus sistemes tecnològics arriben a tothom ni són igualitaris pel que fa al gènere.
- La professora de Sociolosgia Judy Wajcman va publicar el llibre Technofeminism el 2004, on diu: “Si bien el ciberespacio ha sido conceptualizado por las pensadoras postmodernas como un espacio privilegiado para la disolución de las diferencias de género y la implosión de la multiplicidad de identidades, la realidad es que los varones siguen dominando de forma más que abrumadora las instituciones científicas y las redes sociotécnicas. Y no sólo nos estamos refiriendo a ámbitos como el de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación: en los discursos sobre las tecnologías biomédicas también se reproducen estas tensiones”.
- Les idees humanistes poden semblar estar fora de lloc quan es tracta de parlar de tecnologia i de comunicació, però realment no estan pas tan allunyades del lema “Open Networks – Connected minds”, escollit per la trobada mundial de la ITU Telecom World del 2009  A la presentació es deia: “Les idees d’obertura i connexió expressen el propòsit comú de tots els participants d’escoltar, compartir, experimentar i aprendre dels altres. Compartir és més que una referència a tenir estàndards tecnològics. És fixar-se en maneres de diàleg que portin a la unió de les persones del món.”  Nelson Mandela va dir: “Les tecnologies de la Informació i la Comunicació són l’instrument individual més poderós del que disposem per al progrés humà.” - L’especialista en Sociologia urbana de la UB Jesús Vicens distingeix tres nivells que defineixen l’ordre propi de la tecnologia:  Objecte  Ús  Escala - Els tres nivells tenen conseqüències:  Ambientals: en relació amb l’objecte EX: contaminacions, trencament d’ecosistemes, etc.
 Socials: depenent de l’ús EX: guerres, desplaçaments, etc.
 Institucionals: segons l’escala EX: desigualtats, opressions, etc.
- A finals dels anys noranta, els catedràtics Rosa Franquet i Emili Prado, de la UAB, afirmaven: “ante ese “nuevo mundo” prometido, emergen entusiastas optimistas y pesimistas [...] Un diagnóstico más sosegado permite actuar para que la modelización del uso de las TIC se haga con criterios sociales.” - Tenim els discursos entusiastes dels tecnofílics i els apocalíptics dels tecnofòbics.
 Sembla evident que no hauria d’haver-hi cap obligació de creure cegament en la “secta tecnològica audiovisual” i d’estar obligat a formar-ne part com usuari i estar-ne constant al dia de les novetats que genera.
 Però, alhora, tampoc sembla prudent rebutjar-ho a priori.
Tecnofòbics - Alguns pensadors van construir argumentacions tecnofòbiques que consideraven la tecnologia i el seu creixement incontrolat com un dels perills més grans de la civilització.
- El filòsof alemany Martin Heidegger diu: “la tècnica emmascara la realitat de l’ésser humà, desplaça a l’home del seu autocontrol i el domina”.
- Tesis similars defensava el sociòleg i teòleg Jacques Ellul, que deia: “Històricament la tècnica ha precedit a la ciència [...] la ciència s’ha convertit en un mitjà de la tècnica”. Considerava que la tècnica no és democràtica, sinó totalitària: no sol·licita cap opinió als humans i s’imposa per la seva pròpia força. “Podríem prescindir del 90% de les tècniques que emprem [...] però la força de la propaganda és precisament que transforma objectes inútils en objectes necessaris. Les nostres necessitats han estat artificialment creades per la publicitat.” Tecnofílics - A la segona meitat del segle XX van aparèixer alguns pensadors, polítics i professionals de les TIC que es podrien qualificar de neo-il·lustrats audiovisuals  tenien discursos tecnofílics i equiparaven gairebé automàticament el desenvolupant tecnològic amb el progrés social, defensant en alguns casos una doctrina determinista.
- Podem esmenar en aquest grup a alguns pioners de la cibernètica i la computació com Norbert Wiener i Karl Steinbuch.
- El 1994, el vicepresident dels EUA va fer una defensa de les bondats socials de les TIC  “La infraestructura global de la comunicación no será solamente una metáfora de la democracia en funcionamiento, sino que alentará realmente el funcionamiento de la democracia, al realzar la participación de la ciudadanía en la toma de decisiones. Favorecerá la capacidad de las naciones a cooperar entre ellas.” - La Tecnologia Social defensa l’aplicació de coneixements científics i tecnològics orientada a la resolució de problemes i subsistència, salut, educació, envelliment i discapacitat.
Eclèctics - D’opinions eclèctiques, que combinen la fília i la fòbia tecnològica, també n’hi ha.
- Accepten que la tecnologia és un aspecte central de la societat xarxa contemporània, sense arribar al determinisme, i que comporta aspectes beneficiosos.
- El 1987, un dels especialistes pioners de la física quàntica, el doctor David Peat diu: “Es relativamente reciente el que tanta gente haya comenzado a plantearse si todo este progreso es en realidad beneficioso [...] El precio del progreso es cada vez […] - El catedràtic de Sociologia de la UOC Manuel Castells diu: “Como todo proceso de transformación histórica, la era de la información no determina un curso único de la historia humana. [...] La ideología tecnocràtica futurológica trata de presentar la revolución tecnológica como dictando una única forma de organización social posible, generalmente asociada a la ley del mercado y al proceso de globalización. [...] La ciencia y la tecnología, utilizadas racionalmente, irán solucionando los principales problemas de la humanidad. [...] La crítica de los usos de la tecnología se identifica a la resistencia oscurantista al cambio social. La ideología de la bondad tecnológica y la ideología de una globalización fundamentalmente orientada por la ley del mercado se refuerzan la una a la otra. En ambos casos, desaparece la sociedad como proceso autónomo de decisión, sometidos a las fuerzas externas del mercado y la tecnología.” - El filòsof francès Michel Onfray afirma: “El origen de la técnica no busca más que permitir la adaptación del hombre a un medio hostil. En un primer momento se trata de asegurar la supervivencia. Luego, la vida agradable [...] La historia de la humanidad coincide con la historia de las técnicas. [...] La técnica se opone de tal manera a la naturaleza que se puede temer que echemos a perder el orden natural [...] La zanja se hace más profunda entre los ricos y los pobres [...] La técnica es un lujo de la civilización rica.” - Cinto Niqui: “Intel·lectualment es bo que cadascú mantingui el seu punt de vista singular i la seva veu particular en aquests temes. Materialment és aconsellable que cadascú faci servir només les eines audiovisuals que li siguin útils.” Comprendre la situació i expressar el desacord sobre qualsevol tema, argumentat amb honestedat, sempre ha estat el primer pas per poder incrementar el coneixement d’una matèria.
Determinisme - Les posicions deterministes consideren que la tecnologia és operar autònomament.
- La tecnologia determina el desenvolupament social.
- El model d’innovació és lineal: 1. Invenció 2. Innovació 3. Difusió - Hi ha posicions [...] - L’economista canadenc Harold Innis afirma: “La comunicació és clau per la construcció de la cultura, l’exercici del poder i el desenvolupament de les civilitzacions. [...] El poder consisteix en el control de l’espai i el temps i que els sistemes de comunicació són els que donen forma a l’organització social, perquè estructuren les relaciones temporals i espacials amb missatges de més durada o de més abast.” - McLuhan considera que les tecnologies són extensions de l’ésser humà. Aquestes extensions alteren la forma com percebem ep món i la nostra manera de pensar i actuar. McLuhan defensava la tesis que només per l’acte d’inserir un nou mitjà de comunicació a la vida quotidiana, donat que conté el seu propi missatge, la societat ja es remodela. “Les societats han estat moldejades com a conseqüència del caràcter dels canals de comunicació i de la forma com s’han emprat.” - Les tecnologies de la comunicació són essencials per la societat. Una revolució en la comunicació implica una revolució social.
- Neil Postman considerava que totes les noves tecnologies de la comunicació tenen pros i contres i no poder se un substitut dels valors humans. “Sempre hem de pagar un preu per la tecnologia incorporada, com més gran és la tecnologia, més gran és el preu. [...] Sempre hi haurà guanyadors i perdedors, i que els guanyadors sempre intentaran persuadir els perdedors que també ells són guanyadors”. Diu que hi ha 5 canvis en la tecnologia:  Prejudici epistemològic referit als fonaments i els valors. El canvi tecnològic no és additiu, és ecològic, que vol dir que ho canvia tot al seu pas.
 La tecnologia tendeix a fer-se mítica, és a dir, que es percep com a art de l’ordre natural de les coses, de manera que tendeix a controlar més les nostres vides del que seria desitjable.
Escepticisme - Escèptic és algú que professa dubte o esta en desacord amb el que generalment està acceptat com veritat.
- En el cas de la tecnologia aquests estudiosos no tenen una visió determinista.
- L’evolució tecnològica no s’explica per la seva lògica interna sinó per la seva interrelació d’elements tecnològics i històrics.
- La tecnologia no determina l’acció humana. Es la societat la que dona un us a la tecnologia.
ONES ELECTROMAGNÈTIQUES I ESPECTRE Ones electromagnètiques  TIPUS DE RADIACIÓ       Freqüència baixa  tensió elèctrica / corrent elèctric  50hrtz Emissores FM Telefonia mòbil Microones Làmpades i món de la llum Rajos X - El físic i matemàtic escocès James Clerk Maxwell va establir, el 1865m les primeres característiques de les ones electromagnètiques, en afirmar que les oscil·lacions elèctriques d’alta freqüència es podien propagar per l’espai.
- Per sota de l’espectre de la llum visible hi ha els rajos infrarojos i per sobre els ultraviolats.
- La llum és una radiació electromagnètica, de la mateixa naturalesa que ones de ràdio, amb la particularitat que el sentit de la vista humà la pot captar i interpretar.
- Les freqüències més baixes de l’espectre visible, 480THz, corresponen al color vermell fosc.
- Si anem pujant la freqüència, es transformaria en color carbassa, que es tornaria groc i, després, verd.
- Per arribar al cià i el blau, a la freqüència mes alta, 790THz.
- El 1887, el físic alemany Heinrich Rudolf Hertz va poder confirmar, a la pràctica, les teories de Maxwell. Des de llavors, les ones electromagnètiques es coneixen com ones hertzianes i , universalment, es denomina Hertz a la unitat bàsica per a mesurar-ne la freqüència.
- L’any 1895, Guglielmo Marconi va aconseguir, després de nombrosos experiments, transmetre i rebre a distància informacions en l’alfabet telegràfic. Així naixia el que va a passar a denominar-se telegrafia sense fils (TSF), base de les telecomunicacions radioelèctriques.
 PRINCIPALS CARACTERISTIQUES - Les ones electromagnètiques tenen components elèctrics i magnètics, perpendiculars entre ells, i es generen a partir de sistemes fonamentalment elèctrics.
- El camp elèctric és el que fixa la polarització de l’ona electromagnètica, que pot ser horitzontal, paral·lel al terra, vertical, perpendicular al terra, circular o el·líptic.
- Per això hi ha antenes preparades per rebre les antenes radioelèctriques en vertical o en horitzontal, etc.
- Quan es mira les freqüències dels transponedors de la televisió via satèl·lit, al costat de la freqüència d’emissió, surt la lletra V o H, que indica com polaritza la transmissió l’antena emissora.
- La velocitat de propagació de les ones electromagnètiques és de 300.000km per segon.
- A diferència de les ones sonores, que per la seva naturalesa mecànica necessiten un medi per a poder transmetre la vibració, les ones electromagnètiques es poden desplaçar en el buit.
- També poden travessar substàncies, segons la freqüència.
- Les ones electromagnètiques en tractar-se d’oscil·lacions estan sotmeses a les lleis del moviment vibratori.
 AMPLITUD: Quantitat d’energia de lona en cada instant  LONGITUD D’ONA: Distància que recorre l’ona en un cicle, abans de repetir-se novament l’oscil·lació. Es mesura en metres.
 PERÍODE: Temps que l’ona tarda en fer una oscil·lació completa (T). La unitat és el segon.
 FREQÜÈNCIA: Nombre d’oscil·lacions que es produeixen per segon (F).
- Hi ha una gamma de prefixos aplicats a la freqüència que es fan servir força en la radiodifusió i les telecos.
 QUILOHERTZ (kHz): 1.000Hz. Bandes d’ona llarga, mitjana i curta.
 MEGAHERTZ (MHz): 1.000.000Hz. Bandes d’FM, DAB i TDT.
 GIGAHERTZ (GHz): 1.000.000.000Hz. Bandes d’UMTS, Wi-fi, Wimax i TV SAT.
Espectre electromagnètic i espectre radioelèctric  ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC - Dins de l’espectre electromagnètic denominem espectre radioelèctric el marge comprès entre els 3kHz i els 3.000GHz (3THz), una gran part del qual es va servir pels serveis de radiodifusió i les telecos radioelèctriques.
- Pel que fa a la radiodifusió i serveis de telecomunicació sense fils l’ús de l’espectre radioelèctric comença cap els 150kHz i acaba cap als 40GHz.
 ESPECTRE RADIOELÈCTRIC - En qualsevol transmissió radioelèctrica sempre hi ha una ona portadora (la freqüència de recepció) i una de moduladora (el contingut audiovisual).
- A més freqüència, les antenes poden tenir una mida més petita.
- És necessari un major nombre d’antenes en les transmissions terrestres.
- A menor freqüència, major abast del senyal terrestre.
- Sigui quina sigui la freqüència, en qualsevol transmissió radioelèctrica és molt important la posició i la mida de l’antena.
 OCUPACIÓ DE L’ESPECTRE RADIOELÈCTRIC De 3 a 30 kHz De 30 a 300 kHz De 300 a 3.000 kHz De 3 a 3o MHz De 30 a 300 MHz De 300 a 3.000 MHz VLF Molt baixa freqüència Ones miriamètriques VLF Baixa freqüència Ones quilomètriques MF Mitja freqüència Ones hectomètriques HF Alta freqüència Ones decamètriques VHF Molt alta freqüència Ones mètriques UHF Ultra alta freqüència Ones decimètriques Senyals horaris 60 kHz (MSF) 77’5 kHz (DCF) Ona llarga 153 a 279 kHz AM i DRM Ona mitjana 520 a 1.620 kHz AM, DRM i HD Radio Ona curta 3 a 30 MHz AM i DRM FM, HD Radio i DRM Plus  87,5 a 107,9 MHz DAB, DAB+ i T-DBM  174 a 240 MHz, Bandall TDT, telefonia mòbil 4G, GSM 2G, GPS, DAB Banda L, SDMB i World Space, UMTS 3G, MNDS, DVB-SH, Ràdio SAT. Banda S, WBro, Bluetooth - L’espectre radioelèctric té una doble dimensió:  Social, com a eina de progrés i expressió  De mercat, com a explotació econòmica - La gestió de les telecomunicacions, dins de la qual hi ha la gestió de l’espectre radioelèctric, té implicacions en el projecte de la Societat de la Informació i la Societat del Coneixement.
- L’accés a les comunicacions de banda ampla es concep com una via de prosperitat personal, laboral i social.
- La manca d’accés a la banda ampla fixa o mòbil pot ser una expressió de la fractura digital de la societat.
- La manca d’accés de banda ampla pot provocar fractures digitals regionals, com les d’algunes zones rurals.
Gestió de les tecnologies de la comunicació a l’espai elèctric LA DIGITALITZACIÓ DELS SENYALS DE VÍDEO I ÀUDIO “Les idees són més difícils de digitalitzar que les dades” Mercedes Odina, periodista - A la dècada dels 90 del segle XX es van produir quatre factors que expliquen la implantació dels ordinadors com a eina fonamental del treball audiovisual: 1. L’augment considerable en la velocitat dels microprocessadors.
2. L’ús de xarxes informàtiques de banda ampla.
3. El desenvolupament dels sistemes de compressió, com l’MPEG.
4. Els sistemes informàtics incrementen la capacitat d’emmagatzematge de dades i es fan més petits.
- Escala de prefixes, en base 10 i en bytes:  Quilobyte (kB): Un miler  Megabyte (MB): Un milió  Gigabyte (GB): Mil megues  Terabyte (TB): Mil gigues  Petabyte (PB): Un milió de gigues  Exabyte (EB): Mil milions de gigues  Zetabyte (ZB): Un milió de milions de GB  Iotabyte (YB): Mil milions de milions de GB  Hellabyte (HB): – no oficial – un milió de milions de milions de GB quilobyte  megabyte  gigabyte  terabyte  petabyte  exabyte  zetabyte  iottabyte  hellabyte Contenidors audiovisuals i còdecs  CONTENIDORS - Els contenidors audiovisuals multimèdia són arxius informàtics que agrupen fluxos de dades d’àudio i de vídeo, subtítols i metadades – informació que fa servir el sistema per gestionar els fluxos de dades –.
- En un fitxer es poden emmagatzemar simultàniament fluxos de dades de vídeo i àudio de diversos formats que s’hauran d’interpretar mitjançant un programa extern denominat còdec.
 Audio Video Interleave (AVI): definit per Microsoft l’any 1992  l’àudio i el vídeo continguts en un AVI poden estar en diferents formats  mp3/divx, ogg/xvid, etc.
 MOV: de QuickTime  MPEG 4 (mp4)  Matroska: de programari lliure  CÒDECS - Un còdec (de l’anglès coder/decoder, és a dir codificador/descodificador) transforma un senyal d’entrada a una forma codificada fent servir algun algoritme (Cinepack, Xvid, etc.). Un algoritme és un procediment de càlcul que consisteix a acomplir un seguit ordenat i finit d’instruccions.
- Es poden emprar per guardar, transmetre, encriptar, editar (sense fer servir la forma original) i comprimir àudio, imatges o vídeo.
- En àudio, un còdec molt emprat és l’MP3. Un altre seria l’AC3, de Dolby, que es fa servir en les projeccions cinematogràfiques.
- En vídeo, un còdec és el DivX.
 MULTIPLEXIÓ Quan es crea un contenidor, desprès de codificar (digitalitzar) l’àudio, el vídeo i les dades que els acompanyen, tots els fluxos (informacions) s’agrupen, en multiplexes, seguint un patró típic de cada format informàtic. Cada contingut digitalitzat es divideix en fragments, etiquetats en el seu encapçalament. Aquests paquets s’envien, sense una distribució fixa en el temps, juntament amb els d’altres informacions. Quan arriben els paquets a la destinació es van unint els fragments i l’aparell receptor recupera el contingut original.
El procés de digitalització dels senyals - Les fases del procés de digitalització d’un senyal analògic són:  Mostratge  Quantificació  Codificació en binari CONVERSOR A/D x/d Mostratge senyal analògica Quantificació senyal en temps discret Codificació senyal quantificat 100010110 (binari) senyal digital - Després es poden inserir codis de detecció i correcció d’errors i codis de seguretat.
- El concepte digital no és necessàriament un sinònim de qualitat.
- La qualitat està condicionada per la codificació i la descodificació del senyal.
- La qualitat de l’àudio i el vídeo digital depèn de la freqüència de mostratge i del nombre de bits emprats.
- Si es treballa amb poques mostres, un so o una imatge digital poden ser dolents.
 MOSTRATGE - El mostratge consisteix a prendre una mostra del senyal analògic cada cert temps, segons el que marqui la freqüència del mostratge. Després de l’exploració, s’obtenen una sèrie de valors instantanis discrets. En vídeo s’arriben a freqüències de mostratge de 13,5 MHz i en àudio de 384 kHz.
- En la digitalització del vídeo en alta definició, en uns segon, s’agafen uns 55 milions de mostres del senyal en blanc i negre (luminància).
- En la digitalització de so, en un segon, es poden agafar fins a 384.000 mostres. En un disc compacte, 44.100.
Oscil·lacions per unitat de temps = mostra per unitat de temps  mesurat en MHz i kHz - Regla general: La freqüència de mostratge ha de ser, com a mínim, 2,2 vegades més gran que la de la freqüència més alta del contingut a digitalitzar.
- Com més alta sigui la freqüència de mostratge emprada, mes exactitud s’obtindrà en la codificació de la imatge o del so. Com més mostres es tinguin del senyal original, de més valors disposarà el sistema informàtic per a fer els càlculs dels algorismes amb més exactitud. Si s’ha de manipular la imatge o el so i no es vol perdre qualitat és important treballar amb els valors més alts possibles de freqüència de mostratge i nombre de bits.
 QUANTIFICACIÓ I CODIFICACIÓ EN BINARI - Una vegada obtingues les mostres d’un senyal, es quantifiquen: es mesuren els valors del voltatge de cada mostra i els resultats es codifiquen en forma de paraula binària.
Senyal analògica Senyal digital - El bit de l’esquerra, de cada paraula, és el més significatiu (MSB) i el de més a la dreta, el que ho és menys (LSB).
- En la majoria dels sistemes apareix el concepte byte, que són vuit bits consecutius, que és l’equivalent a un caràcter alfanumèric.
- Com més nombre de bits per paraula, més exacta serà la mesura del valor de l’amplitud de la mostra, més profunditat binària tindrem.
Velocitat binària o règim binari - Es calcula fent el producte de la freqüència de mostratge pel nombre de bits que representa cada mostra.
- El valor de kbit/seg o Mbit/seg ens dóna una idea de l’ample de banda que caldrà per transmetre aquella informació o del flux de bits que processen els diversos formats de vídeo i àudio.
- Els formats DV, DCCAM i DVCPRO treballen amb fluxos de 25Mbit/seg per guardar la imatge, 1,5Mbit/seg per a l’àudio i destinen uns 8,7Mbit/seg per als subcodis de dades i de detecció i correcció d’errors.
- A mesura que els sistemes de compressió van millorant s’aconsegueixen resolucions d’imatge més bones amb fluxos de dades més baixos.
A més megabits per segon, més qualitat, més freqüència de mostratge i més bits per a cada mostra  DETECCIÓ I CORRECCIÓ D’ERRORS - En l’audiovisual digital es produeixen errors. Per a resoldre o minimitzar l’acció negativa d’aquests errors, abans d’enregistrar o transmetre el senyal s’intercalen una sèrie de bits de control en les dades del vídeo o de l’àudio original que alteren l’ordre de les mostres inicials.
- Els codis de protecció ocupen una part significativa del flux total dels senyals de vídeo i àudio.
- En la televisió digital europea (Digital Video Broadcasting) les dades de la imatge s’agrupen en paquets de 188 bytes i s’hi afegeixen 16 bytes de correcció, el que fa una longitud real de cada paquet de transport de 204 bytes.
Un 8% dels bytes són de protecció.
- En un CD d’àudio entren blocs de 192 bits al codificador CIRC i en surten 588. El 67% de la informació digitalitzada està relacionada amb la protecció i la detecció d’errors.
Paràmetres de la digitalització del senyal d’àudio  MOSTRATGE - En el cas de l’àudio, la freqüència més alta a codificar és 20kHz. Per això la freqüència mínima de mostratge que es fa servir, en aparells digitals domèstics, com el CD, és 44,1kHz.
- 48kHz és un valor que s’utilitza molt en aparells de so professional dels 90 (DAT, etc.).
- 96 i 192kHz són valors que fan servir els equips més moderns i de gamma alta (Pro Tools HD, Adobe Audition, etc.).
- 384kHz és un valor amb el qual pot treballar el model de conversor A/D i D/A Eclipse 384 de la marca Antelope (funciona a 64 bits).
 CODIFICACIÓ EN BINARI - La majoria d’aparells d’àudio de la primera generació, com el CD, treballen amb 16 bits per mostra. Els més moderns quantifiquen i codifiquen amb 20, 24, 32 o 64 bits.
- Les inexactituds en la quantificació produeixen soroll.
- A més bits, millor relació senyal/soroll (S/N).
Nombre de nivells de quantificació 65.536 1.048.576 Nombre de bits 16 20 Relació senyal/soroll dB 98 122  VELOCITAT BINÀRIA O RÈGIM BINARI - L’àudio estereofònic, sense comprimir i sense codis de correcció d’errors, té uns fluxos binaris que poden anar des d’1,4Mbit/seg a 44,1kHz i 16 bits, a 4,6Mbit/seg, a 192kHz i 24 bits. En el primer cas, si li afegim les dades complementaries i els codis de protecció d’errors, superaríem els 2Mbit/seg.
- En el so comprimit en format MP3 pot tenir molts fluxos binaris possibles. Una mínima qualitat s’aconsegueix a 128kbit/seg i una bona qualitat, a 256bit/seg i 320kbit/seg.
- En un múltiplex DAB les emissores de ràdio transmeten a 192kbit/seg.
- A Internet es poden escoltar molts àudios d’emissores de ràdio, en temps real, amb fluxos molt més baixos, de l’ordre dels 16kbit/seg. L’àudio es pot escoltar bé, però no serveix per a una reproducció en alta fidelitat, ni com a base d’un so que es vol processar. A Internet es fan servir fluxos més alts.
Paràmetres de la digitalització del senyal de vídeo - El senyal de vídeo està format per luminància (Y) (escala de grisos) i crominància (senyals RGB).
- Per reproduir els colors es fa servir la mescla additiva dels components de color vermell (R), verd (G) i blau (B).
- Hi ha una fórmula que relaciona el valor de la luminància amb la suma dels components de la crominància: Y = 0,299R + 0,587G + 0,114B - Cal digitalitzar el vídeo a partir del senyal en components, ja sigui RGB o Y u v: luminància (blanc i negre) i dos colors – blau menys luminància (u) i vermell menys luminància (v) –.
- El senyal de vídeo en components RGB té l’avantatge que els tres senyals de vídeo viatgen per separat i, per tant, no es produeixen efectes no desitjats.
- Quan s’opta per digitalitzar els components luminància, vermell menys luminància i blau menys luminància, s’utilitza un ample de banda més reduït que el sistema RGB.
- El 1999, la Unió Internacional de Telecomunicacions va definir les bases del format d’una imatge comuna, CIF (Common Interface Format), que facilita al màxim l’intercanvi de continguts cinematogràfics i televisius amb estàndards d’alta definició (HDTV). El CIF s’adapta a les tres freqüències mundials de quadre 24 ips (cinema), 30 ips (NTSC) i 25 ips (PAL). Es basa en una imatge de 1.080 línies útils, 1.920 píxels per línia, una relació d’aspecte 16:9 i píxel quadrat de relació 1:1 (quadrat).
 MOSTRATGE - Les normes de la Unió Europea de Radiodifusió estableix que per digitalitzar un senyal de vídeo estàndard cal prendre 13.500.000 mostres per segon (13,5MHz). La part activa de vídeo s’ha de quantificar amb 720 píxels i, com que el número de línies actives és de 576, la dimensió d’aquesta matriu (resolució) és de 720x576 píxels.
- En els sistemes d’alta definició la freqüència de mostratge de la luminància i la crominància és de 55,6875 (1080i).
 4:4:4 - Si es fa el mostratge en cada píxel per als tres components Y, u i v és anomenat 4:4:4.
- Aquest mostratge és el més òptim, però no té en compte la resposta de l’ull humà, que és molt més sensible a la lluminositat que al color d’una imatge.
- Tenim deu vegades més de cèl·lules encarregades de la visió de la luminància que del color. De les cèl·lules encarregades de luminància, l’ull humà en té aproximadament cent milions, se les anomena bastons. Pel color, n’hi ha deu milions i se les anomena cons. Els bastons tenen una sensibilitat deu mil vegades superior a la dels cons.
 4:2:2 - Per tenir en compte la resposta de l’ull a la normativa ITU/CCIR 601 contempla el mostratge 4:2:2. El mostratge 4:2:2 o bé 4 mostres de luminància, 2 de croma u i 2 de croma v.
- En aquest cas, la definició estàndard, la freqüència de mostratge de la luminància és 13,5MHz, però de mostres de croma (u i v) se n’agafen la meitat, la qual cosa suposa fer un mostratge a 6,75MHz.
- En sistemes d’alta definició, la freqüència de mostratge de la luminància és de 55,6875MHz (1080i) o 74,25MHz (720p) i la de crominància de 27,8MHz (1080i) i 37MHz (720p).
 4:1:1 - L’altre mostratge utilitzat és el 4:1:1, que és l’utilitzat en alguns sistemes d’enregistrament d’imatges digitals com, per exemple, el DVCPro 5. Per cada 4 mostres de luminància se n’agafen dos de croma: una v i una u. La freqüència de mostratge de la luminància és 13,5MHz, però les mostres de croma són una quarta part, la qual cosa suposa una freqüència de 3,37MHz.
 4:2:0 - En sistemes de baixa gamma – miniDV, DVCam, DVC-Pro – normalment es fa servir un esquema 4:2:0. Aquest és l’esquema que utilitza la compressió MPEG-2.
- Realment, l’esquema és 4:2:0/4:0:2. Només agafa mostres de cada color cada dos línies. Es a dir, per cada quatre mostres de llum en una línia s’agafen dues mostres de croma blanca i la línia següent dues mostres de croma vermell. A la primera línia es prenen mostres de luminància dels píxels 1,2,3,4 i mostres de color blau dels píxels 1,3. A la segona línia s’agafen mostres de luminància dels píxels 1,2,3,4 i es prenen mostres de color vermell dels píxels 2 i 4. Els valors de blau de la primera línia, píxels 1,3, es repeteixen a al següent.
- Es perd resolució vertical de color.
 CODIFICACIÓ EN BINARI - Els formats de definició estàndard fan servir 8 bits per mostra de cada canal de color. És a dir, 256 nivells de vermell x 256 nivells de verd x 256 nivells de blau, igual a 16.777.216 colors.
- El nombre de bits marca els nivells de grisos o tons de color que es poden presentar 8 bits per canal RGB (BPC) = 24 bits per píxel (bpp) 8 bits per canal RGB + canal Alpha = 32 bits per píxel (bpp) (canal Alpha, informació de la transparència del píxel, per a edició multicapa) - Alguns formats en alta definició – HDCAM SR o Betacam digital – treballen amb 10 bits, proporcionant una profunditat de color de 1024 valors per canal.
- Les inexactituds en la quantificació produeixen soroll i això es veu en forma de granulat de fons.
 VELOCIAT BINÀRIA O RÈGIM BINARI - La imatge en moviment, de qualitat estàndard, es rep a Internet amb uns fluxos que oscil·len entre els 200 i els 350kbit/s.
- La velocitat de transmissió de les dades de vídeo, en la norma de TDT europea DVB és 36Mbit/seg.
- Un canal d’alta definició, comprimit en MPEG-2, dels que s’emeten via satèl·lit, treballa amb un flux d’uns 22Mbit/seg. Però amb la compressió MPEG-4 AVC (H.264) els fluxos del vídeo d’alta definició són força més reduïts, de 7 a 8Mbit/seg.
- Per a les connexions d’equips d’imatge d’alta definició s’ha dissenyat la interfície digital en sèrie High Definition Serial Digital Interface (HD-SDI) que pot arribar als 2,97Git/seg.
La compressió - Comprimir un so o una imatge digital consisteix en no guardar o no transmetre les parts redundants dels continguts audiovisuals per tal de no haver de processar tants bits. Així s’aconsegueix més capacitat d’emmagatzematge i una reducció de l’ample de banda de la seva transmissió.
- Hem de tenir present que un vídeo sense comprimir pot superar el MG d’espai per “frame” (fotograma o quadre). A 25 fps (frames per segon), cada segon el vídeo ocuparia 25MB del nostre ordinador.
- El procés de compressió consisteix a fer passar el senyal digitalitzat per un compressor de dades (encoder).
- En frames veïns hi ha molta informació coincident.
- Els elements redundants sobre els quals els algoritmes matemàtics actuen per comprimir són tres:  La redundància espacial: Compressió que s’aplica a la informació de cada quadre, intra-frame, i que detecta les repeticions de píxels per poder guardar menys informació. Té en compte el fet que en molts frames un píxel i els seus veïns adjacents tenen força similitud.
EX: Les tres imatges (frames) d’una seqüència es codifiquen (comprimeixen) com imatges úniques i separades, sense que depenguin les unes de les altres.
La compressió de vídeo intra-frame té mes qualitat que la inter-frame i el fitxer de vídeo resultant ocupa més espai.
 La redundància temporal: Es produeix quan un mateix valor es repeteix temporalment durant un cert temps. L’inter-frame és aquell mètode que comprimeix a partir de similituds entre els frames veïns.
EX: Amb la compressió inter-frame, la primera imatge es codifica en la seva totalitat. A les dues imatges següents existeixen coincidències, pel que fa als elements estàtics.
 La redundància estadística: Busca coincidències entre xifres. Aprofita el fet que hi ha agrupacions de bits, paraules binaries, que es repeteixen sovint. Quan es detecten, aquestes paraules es poden enviar amb un flux binari inferior. Compressió sense pèrdues (lossless) que es fa servir en la digitalització del so. El senyal descodificat es idèntic a l’original.
- La redundància temporal i espacial són compressions amb pèrdues (lossy), és a dir, no es recupera exactament el senyal original. S’obté una aproximació que serà més o menys semblant a l’original, segons el factor de compressió que apliquem. Com més gran sigui e factor de compressió, menys qualitat de l’àudio o de la imatge.
El flux binari es pot reduir entre un 40% i un 80%.
 MPEG-1 Layer III o MP3 Comprimeix l’àudio 10 a 1, amb prou bona qualitat. Amb aquesta compressió el so es una mica inferior a la qualitat d’un disc compacte. Un fitxer .Wav ocupa unes dotze vegades mes que un Mp3. En un coder poden haver-hi fins a 150 cançons.
 MPEg4 o MP4 - Pot arribar a una freqüència de mostratge de 96kHz, mentre que l’mp3 està dissenyat només per arribar fins el 48kHz.
És possible codificar un arxiu d’àudio mp4.
 MPEG-1 Estàndard que es va fer servir al CD i al vídeo CD ROM.
 MPEG-2 Es fa servir en la DT de definició estàndard.
 MPEG-4 Pensat per als audiovisuals a Internet i per a els informacions multimèdia interactives.
 JPEG Algorisme dissenyat per a comprimir imatges fotogràfiques amb 24 bits de profunditat de color.
 JPEG 2000 Estàndard de compressió d’imatge que pretén millorar el JPEG i que s’utilitza en cinema digital.
Avantatges de la digitalització audiovisual - La tecnologia de base és molt senzilla de fonamentar-se en el codi binari.
- Els senyals electrònics digitals son mes immunes a les degradacions i al sorolls que els analògics perquè, encara que els polsos electrònics es deformin, es poden reconstruir i regenerar en cada etapa del procés.
- Gràcies als sistemes de compressió, l’audiovisual digital de base qualitat ocupa cada vegada menys espai de memòria o menys ample de banda dels canals.
- Es poden fer copies d’un contingut original sense perdre qualitat en les generacions. En realitat no es fan copies, sinó que son nous originals.
- L’accés a la informació és ràpid i precís.
- La informació digitalitzada, guardada a la memòria d’un ordinador, es pot compartir en xarxa. Dues persones poden estar treballant en les mateixes imatges, amb finalitats diferents.
- L’edició d’imatge i so digital no és destructiva. Els talls es fan sobre copies de l’original, de manera que, si hi ha algun error, sempre es pot recuperar l’original.
- Amb la digitalització audiovisual el so i el vídeo esdevenen en una “plastilina” que permet “moldejar” sons i imatges amb gran facilitat.
- La gran capacitat de manipulació del so i la imatge facilita la creativitat.
- Amb els processadors digitals del senyal (DSP) es poden fer moltes transformacions d’un so real, i també es poden crear sons nous per síntesi electrònica.
ANÀLISI I SÍNTESI DE LA IMATGE - El pintor Camille Pissarro, l’any 1886, escrivia al seu marxant per explicar-li la naturalesa de la tècnica del puntillisme (o divisionisme)  “Cercar una síntesi moderna mitjançant mètodes amb base científica, és a dir, basats en la teoria dels colors creada per Chevreul, els experiments de Maxwell i els càlculs de O.N.Rood; reemplaçar la barreja de pigments per la barreja òptica, i això significa descompondre tons en els seus elements constitutius, ja que la barreja òptica produeix lluminositats més intenses que les creades per barreja de pigments.” - L’anàlisi de la imatge electrònica es fonamenta en el fenomen fotoelèctric, que permet transformar les radiacions lluminoses en corrent elèctric, mitjançant uns sensors.
- Un sensor electrònic d’imatge és una matriu de punts fotosensibles que capta la llum i la transforma a voltatge.
 En una matriu Bayer cada píxel capta un color (R o G o B).
 En una matriu Foveon, cada píxel capta tres colors.
 CCD vs CMOS  xips que es dediquen a captar la llum i el color o CMOS és més modern que CCD o A partir d’aquesta transformació, feta amb sensors CCD o CMOS, es fa possible la codificació i el transport del senyal fins a un receptor o l’enregistrament en un suport.
- En el moment de la reproducció té lloc la descodificació del senyal elèctric i la transformació del corrent en imatge visible.
PANTALLA: Sèrie de píxels que emeten llum.
- En l’ànàlisi de cada píxel es tenen en compte tres dades: la informació dels colors vermell, verd i blau.
LUMINÀNCIA I CROMINÀNCIA: El senyal de vídeo està format per luminància (Y) (escala de grisos ) i crominància (senyals RGB).
GAMMA DE COLOR (Color Gamut): L’ull humà veu més gamma de color que la que mostra una pantalla Full HD (2K) (1920x1080). Les pantalles Ultra HD 4K (3840x2160) tenen més gamma de color que una Full HD (2K).
Vídeo separat, compost i per components Els senyals de llum i color que formen el vídeo es poden processar de quatre maneres diferents:   Vídeo separat: També anomenat Y/C.
Vídeo compost: S’enregistren barrejades, en una única pista de vídeo, la luminància i la crominància. El van fer servir formats de vídeo analògic, com el VHS i l’U-MATIC, i alguns dels primers formats digitals com el D-3 o el D-2, ja en desús.
  Vídeo components RGB: Cada component del senyal de crominància s’envia o enregistra per separat.
Necessita força ample de banda. Es fa servir en les càmeres de cinema digital.
Vídeo per components Y u v: S’enregistren o envien separadament la luminància (Y) i dos components de color l’U o PB. El fan servir la majoria de formats digitals. Connectors RCA (un per cada color).
Quadre (frame) i camp (field) - El quadre (frame) d’un senyal de vídeo és una imatge completa, que resulta de l’exploració de totes les línies que la formen.
- El camp (field), o semi imatge (sub-frame), es fa servir en l’exploració entrellaçada i és cada una de les dues exploracions parcials, de les línies senars i parelles que componen un quadre.
Exploració progressiva (p) i entrellaçada (i) - L’exploració progressiva [...] - Interlaced and progressive. [...] - Sempre que es fa servir l’exploració progressiva, quan es dóna el nombre de línies [...] - L’exploració progressiva segueix amb més nitidesa i precisió els moviments ràpids de les persones i els objectes.
- La majoria de càmeres d’alta i ultra alta definició exploren la imatge de forma progressiva.
- L’exploració entrellaçada s’aplica a la televisió digital de definició estàndard (SD TV) i alta (HD TV), quan es fa servir la compressió més antiga (MPEG-2).
- A Europa, la norma DVB en alta definició explora les imatges amb 1.125 línies horitzontals entrellaçades, 1.080 actives, 1080i/25. Es transmeten 25 imatges senceres (frames) per segon, en forma de 50 camps (fields).
- El senyal proporcionat per la xarxa elèctrica europea té una freqüència de 50Hz mentre que la nord-americana en té una altra, 60Hz.
- L’ull reté la imatge (persistència de la retina) durant aproximadament 1/20 de segon (0.05 segons). Per començar a donar sensació de continuïtat cal treballar com a mínim a 12 ips. Per tenir un resultat òptim cal superar les 20 ips (mes de 20 freqüències per segon).
- En condicions normals de visualització, les freqüències inferiors a 96Hz no són suficients per evitar la percepció del parpelleig. Al voltant del 50% d’observadors són capaços de detectar el parpelleig amb freqüències de fins a 72Hz. La mateixa pantalla amb una freqüència de 87Hz serà percebuda amb parpelleig per només un 5% d’observadors.
FREQÜÈNCIA DE REFRESC EN LA IMATGE: Descriu quantes vegades es renova la imatge mostrada per segon. Es mesura en hertz (Hz). Un valor baix, com els 50Hz de la freqüència de camp de l’exploració entrellaçada, pot oferir una imatge borrosa dels objectes. Cada vegada hi ha més televisors amb una taxa de refresc de la imatge de 100, 200, 400 o 600Hz.
- Tenir freqüències de refresc altes també és necessari per aconseguir reproduir imatges 3D amb una bona qualitat.
Exploració en 3D - Joan Nieto “Gargot” és considerat el primer dibuixant en relleu (3D). Entre altres invents, fabricà un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954. Va crear al cinema infantil en relleu JIN.
- Per explorar les imatges en 3D es necessiten un sistema format per dues càmeres de vídeo integrades que capturin l’escena des de dos punts de vista. Una recull les imatges que després es projectaran per a l’ull esquerre, i l’altra fa el mateix amb les corresponents a l’ull dret.
- Les ulleres anàglif s’utilitzen per visualitzar imatges multiplexades en longitud d’ona. En una superfície plana es mostra una imatge a partir de la combinació de dues imatges desplaçades, creades únicament amb dos colors complementaris, ja siguin vermell – blau, vermell – verd o bé àmbar – blau.
- Multiplexació espacial amb ulleres polaritzades o passives  usen unes lents que filtren les ones de llum, projectant-les a certs angles i això permet veure per cada ull un determinat nombre d’imatges, aconseguint una sensació de profunditat.
- Multiplexació temporal amb ulleres actives LCD  porten un sensor infraroig que permet sincronitzar les imatges alternatives de la pantalla amb les lents LCD de les ulleres, que s’obturen i desobturen a la mateixa freqüència que la reproducció dels frames de cada ull.
- Reproducció 3D sense ulleres  basada en el principi estereoscòpic que envia de manera simultània una imatge a l’ull esquerre i una altra diferent al dret La resolució d’una pantalla o una càmera - En els mitjans audiovisuals, les imatges són percebudes finalment en una pantalla formada per una matriu de punts.
- Un píxel es cada un dels punts d’una pantalla que es pot modifica de manera individual. És la unitat mínima que forma una imatge electrònica o gràfica. El nom prové de l’abreviatura de l’expressió anglesa “picture element”.
- En les pantalles d’ordinador, les càmeres de fotografia i els camascopis digitals, es dóna la seva resolució mitjançant el nombre de píxels totals emprats per imatge.
- En el cas duna pantalla d’ordinador, el nombre de píxels depèn de la resolució de la targeta gràfica i del tipus de monitor que tingui l’equip informàtic.
- En els canascopis i càmeres de fotografia digitals, la resolució està condicionada pels xips emprats en l’exploració (CCD vs CMOS).
 Píxels per polzada (ppi) - Mesura de la resolució de dispositius com pantalles d’ordinador, impressores, escàners d’imatge i sensors d’imatge de càmeres fotogràfiques digitals.
- Les fotografies de bona qualitat requereixen un mínim de 300 punts per polzada per ser impreses. Les revistes de paper de bona qualitat estan impreses a 300 ppi.
- Per sobre dels 300 ppi de resolució, l’ull humà no pot distingir els píxels que formen una pantalla o una impressió, perquè són massa petits.
- La resolució d’una imatge es pot donar amb el nombre de ppi, el nombre total de píxels que la composen o amb els píxels actius de cada línia pel nombre de línies horitzontals que es fan servir per reproduir-la.
Tenir més megapíxels per quadre no significa sempre tenir més qualitat d’imatge, donat que també cal tenir en compte la mida de la superfície del sensor.
- Els sensors grans ofereixen una imatge notablement superior als sensors petits. Quan més gran és el sensor, menys soroll (granulat) – Signal Noise Ratio (SNR).
- El valor de la SNR es pot calcular, aproximadament, dividint l’àrea total del sensor, pel seu nombre de magpíxels.
- Una càmera amb un sensor gran de 6 megapíxels, fa fotografies de millor qualitat que una que tingui un micro sensor de 10 megapíxels, com la càmera d’un telèfon mòbil.
Imatges de cinema 2K i 4K en comparació a una Full HD - El cinema digital 4K té quatre vegades el nombre de píxels que el cinema 2K, per tant té 4 vegades més de resolució.
- Una imatge de cinema 2K té un 13% més de píxels que una de vídeo Full HD.
Famílies de pantalles audiovisuals - Independentment de la tecnologia que facin servir les pantalles planes digitals d’alta definició, poden tenir la següent resolució d’imatge:  nHD  qHD HD DVB-S (2003)  HD HD a Youtube (2009)  FHD HD DVB-T (2010)  QHD HD 3D DVB-S (2010)  UHD 4K  (QFHD) YouTube 4K (2010), televisors 4K (2012)  UHD 8K  NHK (2020) - Un televisor en alta definició HD Ready ja de tenir:  Un aspecte de 16/9  Una resolució de pantalla de 1080i o 1280x720p - Per apreciar la Full HD, les pantalles han de ser grans, d’una mida superior a les 32 polzades.
- El 2013 Sony Pictures va posar a la venda discos Blu-ray masteritzats en 4K (“Taxi Driver”, “Karate Kid”, “The Amazing Spiderman”, etc.).
Tecnologies de pantalles planes - Per fer la síntesi de la imatge (la reproducció) s’ha de transformar el senyal elèctric en llum (fotons):  Pantalla de plasma: o Utilitzen cèl·lules de fòsfors excitats amb gasos nobles (xeó i neó) per mostrar el color dels píxels.
o No hi ha televisors de plasma petits, superen les 32 polzades i poden arribar a gegantines pantalles que superen les 100 polzades.
o Són pantalles pesades.
o Tenen un gran contrast, una bona gradació de color i [...] o Tenen un temps de resposta més ràpid que les LCD i les LCD retroil·luminades.
o Va bé per veure imatges en moviment en videojocs, cinema i esports.
o Major angle de visió que una LCD. Millor reproducció del color negre que la LCD.
 Pantalla LCD: o Utilitza molècules de cristall líquid col·locades entre diferents capes que les polaritzen i les roten segons es vulgui mostrar un color o un altre.
o Utilitzen retroil·luminació mitjançant llum fluorescent.
o És necessària la retroil·luminació perquè la imatge està formada per píxels però aquests no emeten llum per si mateixos.
o Ofereixen una gran varietat de mides de 14 a 108 polzades.
o Tenen més resolució que les pantalles de plasma.
o En els contres hi ha que el negre es veu com un gris fosc i que tenen menys angle de visió que les pantalles de plasma o les OLED.
 Pantalla LED retroil·luminada: o Evolució de les pantalles LCD que utilitzen retroil·luminació mitjançant díodes LED.
o Un avantatge d’emprar LEDs per retroil·luminar els panells del televisor és el menor consum. Les pantalles LED poden consumir entre un 20 i un 40% menys que les pantalles LCD convencionals.
o Les pantalles LED, com les LCD, tenen una gran varietat de mides, de 22 a 100 polzades.
o Les pantalles LED, comparades amb les LCD, tenen millor nivell de brillantor.
o Tenen una gamma de colors més àmplia que les LCD.
o Cansen menys la vista que les LCD per l’alta taxa de refresc que tenen.
o Són força primes (2,5cm).
o Els principals desavantatges són:  Preu superior a les pantalles LCD convencionals  Augment de la temperatura sobre el panell  No permet il·luminar de forma precisa tota la pantalla, el que afecta negativament la relació de contrast: els negres no ho són tant i la retroil·luminació no pot ser uniforme en totes les zones o Full LED: els díodes LED estan distribuïts per tot el panell, no només al centre de la pantalla.
 Pantalla OLED: o Variant del LED clàssic, on la capa d’emissió té un component orgànic.
o Una pantalla OLED de matriu activa consisteix en un conjunt d’OLEDs que s0integren en una sèrie de transistors de pel·lícula fina (TFT) per formar una matriu de píxels, que s’il·luminen quan han estat activament electrificades.
o No poden ser molt grans. Tenen menys de 55 polzades.
o Són pantalles ultraprimes, que poden arribar al mil·límetre de gruix.
o Tenen una gran gamma de colors, un gran contrast, el millor angle i baix consum d’energia.
o Són cares i tenen menys vida que les altres tecnologies.
o Poder ser flexibles, com en la variant AMOLED.
 Pantalles basades en LED: o L’expressió pantalles Led de vegades pot portar a confusió, ja que a més de servir per designar les pantalles LCD, [...] PROJECTOR DE VÍDEO: Rep una senyal i projecta la imatge en una pantalla de dimensions grans, superior a les 50”, o en altres superfícies, com en edificis, mitjançant sistemes de lents i llum. Hi ha 4 famílies de projectors:     DLP (Digital Light Processin) LCD (Liquid Cristal Display) LCoS (Liquid Cristal on Silicon) LED (Light-Emiting Diode) CONVERGÈNCIA TECNOLÒGICA I AUDIOVISUAL - No ha d’espantar a ningú, i menys a les persones que volen tenir un bon nivell de cultura audiovisual, la quantitat d’elements que conformen la tecnologia que es fa servir als mitjans de comunicació, el canviant que aquesta arriba a ser, i l’elevat nombre de canals per on es pot distribuir qualsevol contingut. En certs moments, algú es pot trobar desbordat i desconcertant, però cal pensar que només aquell qui conegui la gran diversitat d’aparells audiovisuals i de sistemes de transició i distribució podrà fer servir allò que realment necessiti en cada moment, sabrà aprofundir-hi i serà capaç d’inventar nous continguts.
- El professional i el públic consumidor, cadascú al seu nivell, han de construir la seva “personalitat audiovisual” i de la gran oferta tecnològica audiovisual, que tendeix a la immensitat, han de saber triar només allò que realment necessitin.
- La comunicació audiovisual va ser una de les grans revolucions del segle XX:  La digitalització dels senyals, durant la dècada dels noranta, va propiciar la convergència de les prestacions dels sistemes de comunicació i dels aparells audiovisuals.
 El Llibre Verd, que va publicar a finals dels noranta la Unió Europea, definia la convergència audiovisual com: la capacitat de diferents xarxes de transportar diversos serveis i l’aproximació de dispositius de consum com el telèfon, el televisor i l’ordinador personal.
 El doctor en ciències socials Jean-Claude Burgelman, a l’any 1995, definia la convergència com “la reunió de dos móns de la comunicació (telecomunicacions i audiovisual) que gràcies a la informàtica poden convergir en tres nivells: tecnològic, d’actors i de serveis”.
informàtica multimèdia telemàtica TIC telecomunicacions so - imatge mass media - La convergència l’observem des de finals del segle XX en diferents camps de la comunicació social:  Tecnològic  Serveis (mercat)  Corporacions  Regulacions  Ús social - La digitalització dels continguts d’imatge i so dels senyals de transmissió distribució van posar en qüestió els mitjans tradicionals; van canviar les seves estructures; la manera de fer la feina dels seus professionals; i els models d’organització dels seus continguts.
El comunicador contemporani ha de tenir tres polivalències: la tecnològica, la mediàtica i la temàtica.
- - Els professionals de l’audiovisual han de ser multimèdia i els mitjans de comunicació, a més de multimèdia, han de ser interactius, han de tenir una ergonomia en constant revisió i han de ser atractius, oferint continguts de producció pròpia i d’altres obtinguts a partir d’aliances específiques.
- El rebut mensual per estar comunicats i rebre gran quantitat de continguts audiovisuals o demanar-ne d’específics s’ha afegit als de la llum, l’aigua, etc.
- Unes poques empreses comencen a concentrar l’oferta de continguts audiovisuals de tota mena i serveis de comunicació personal. Alguns especialistes en aquests temes ja han alertat de la possible fractura social entre els qui puguin pagar per estar connectats en aquest univers i els qui en restin al marge. A més, en molts països les infraestructures en telecomunicacions s’han privatitzat, mentre que les carreteres o la xarxa elèctrica es continuen gestionant des de les administracions.
- A mesura que el consum audiovisual creix, tendeix a ser més privat i personal. Amb els nous dispositius d’accés al núvol informàtic, d’emmagatzematge i d’identificació d’usuaris, arriba la possibilitat de confeccionar una programació sota demanda adaptada als perfils dels receptors.
- Veure la televisió ha passat de ser un acte social a ser consumida individualment, tant per la multiplicitat de l’oferta com per l’augment de receptors en cada llar i el consum fora d’ell. Als anys seixanta el consum individual ja va ser un fet amb la ràdio.
- El poder editor o programador ja no és monopoli de les grans empreses audiovisuals i dels mitjans de comunicació. Una part significativa ha passat als consumidors, amb un cert nivell adquisitiu, que poden demanar a la carta allò que volen veure.
- Una altra de les grans novetats és que el receptor, a més, si ho vol, pot crear i mostrar les seves produccions audiovisuals a una audiència molt gran. Aquesta democràcia audiovisual preocupa als mitjans de comunicació, públics i privats, i posa en qüestió al funció tradicional dels professionals que hi treballen.
- L’usuari ha de poder escollir allò que vol veure o escoltar i ha de poder rebre aquests continguts audiovisuals en qualsevol moment, en qualsevol lloc i per diversos sistemes de comunicació.
Computació en núvol La informàtica en núvol és una forma de computació que té els seus fonaments a Internet i que mitjançant el qual, els recursos compartits, programari i informació, es proporcionen a ordinadors i d’altres dispositius a la carta com a serveis. Aquest model d’arquitectura va ser definit per George Gilder el 2006.
escala i cost seguretat + tancar - - Cloud Comupting escollir i agilitat + manca de control - gestió del canvi d'encapsulat (dels elements inclosos) + fiabilitat arquitectures noves + - ELS ESTÀNDARDS La lògica de l’estandardització ESTÀNDARD: Que s’ajusta a un tipus, model, norma determinat. Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Model tecnològic amb unes característiques determinades, el grau d’acceptació i garantia de qualitat de les quals depenen no només de qüestions tècniques sinó també de qüestions polítiques i econòmiques.
“Los estándares no son sólo una cuestión técnica. Son esenciales para la competitividad de la industria europea”– UE Tipus d’estàndards - De iure (oficial): Fixat per un organisme oficial d’estandarització:  ETSI  ISO - De facto (de mercat): Impostat pel mercat.
 TOSHIBA (HD DVD)  SONY (BlueRay) Raons per adoptar un estàndard EX: Estàndard GSM (2G) desenvolupat per l’ETSI entre 1982 i 1990. Les primeres xarxes es van comercialitzar el 1992.
- Redueix l’incertesa de la tecnologia (condició necessària però no suficient).
Accelera la difusió de les TIC Uneix i clarifica el treball de fabricants, operadors de xarxa, administracions nacionals i proveïdors de serveis.
 UN ESTÀNDARD REDUEIX LA VARIETAT? 1. La compatibilitat no implica necessàriament uniformitat. Hi ha noves variants d’estàndards que tenen en compte les versions anteriors.
2. Dins d’un estàndard tecnològic hi ha diferències en base a característiques i qualitats. EX: El sistema de compressió MPEG-4 està format per 30 estàndards (1999-2012), anomenats “parts”. El H.264/MPEG-4 Part 10 és l’Advanced Video Coding (AVC).
Estàndards oberts - El codi obert o “codi font obert” és un enfocament per al disseny, el desenvolupament i la distribució que ofereix un accés pràctic al codi font del producte.
El resultat d’aquesta col·laboració entre desenvolupadors pot ser distribuïda com programari lliure.
Faciliten la seva modificació i implementació Tenen més llibertat d’accés No sempre són sistemes gratuïts Poden tenir usos comercials - El terme codi obert guanyà popularitat amb el creixement d’Internet, proporcionant accés a diversos models de producció, canals de comunicació i comunicació virtuals.
La Open Handset Alliance (2007) és un consorci de 84 marques per desenvolupar estàndards oberts per dispositius mòbils. L’any 2007 l’OHA va presentar el sistema operatiu, basat en Linux, Android.
Estàndards propietaris - Són de propietat privada.
Són models centralitzats de desenvolupament.
El seu ús pot ser lliure o comercial (de pagament).
“El món obert superarà finalment el sistema tancat d’Apple” – Joichi Ito SISTEMES DE TRANSMISSIÓ I DISTRIBUCIÓ AUDIOVISUAL Sistemes de transmissió i distribució audiovisual  SISTEMES DE TRANSMISSIÓ I DISTRIBUCIÓ DE LA TELEVISIÓ DIGITAL - Emissió terrestre  TDT (UHF) o DVB-T  funciona amb MP2 o DBT-T2  funciona amb MP4  A Europa, Digital Video Broadcasting Terrestrial, DVB-T  NORMES DE TELEVISIÓ DIGITAL AL MÓN - DVB-T – Europa, Australia i parts d’Àsia i d’Àfrica ATSC – América del Nord ISDB-T – Japó i gran part d’América del Sud DMB-T/H – Corea del Sud i Xina Asessing multiple standards  EMISSIÓ TERRESTRE - DVB-H (Handheld)  per ser vista en moviment  EMISSIÓ VIA SATÈL·LIT - Geoestacionari. Banda Ku de 11,45 a 11,7 i de 12, 5 a 12, 75 GHz.
DVB-S (Satellite) DVB-S2 (Satellite HD) DVB-SH (Satellite Handheld)  estàndard híbrid (satèl·lit/terrestre) que opera en la Banda S, cal als 2 GHz (propera a la banda UMTS)  DISTRIBUCIÓ PER CABLE - Fibra òptica DVB-C (Cable) Línia ADSL (TV ADSL) TV per Internet (IPTV) En temps real A la carta Vídeo podcast A Europa hi ha 7 possible formes de veure la televisió digital. Tots poden ser de pagament i només dues poden ser gratuïtes – la TDT i via satèl·lit.
   Tots els sistemes permeten una certa interactivitat.
La televisió distribuïda per qualsevol modalitat de cable i la rebuda en un dispositiu de telefonia mòbil són aptes per demanar continguts a la carta.
La tendència és vers la imatge en alta definició transmesa via satèl·lit, per mitjans terrestres o distribuïda per cable.
Encara hauríem d’afegir un altre canal de distribució audiovisual: els centenars de cinemes que ara són sales d’exhibició d’imatges electròniques en alta definició. A Catalunya la primera experiència es va fer a la pantalla gegant de la sala Cinesa Diagonal de Barcelona, el desembre de 2001. Es va projectar l’òpera La Traviata, que en aquell moment es representava al Gran Teatre del Liceu.
 TELEVISIÓ EN 3D L’any 2010 els primers canals en oferir alguns continguts en 3D van ser ESPN, Discovery i Sky (Regne Unit).
ARQUITECTURA I TOPOLOGIA DE XARXES DE COMUNICACIÓ Tipus de xarxa XARXA: Conjunt de nodes interconnectats que permeten la comunicació entre si.
- Segons l’extensió:  Local, Local Area Network (LAN)  Àmplia, Wide Area Network (WAN) - Segons la capacitat:  Banda estreta  Banda ampla  permet distribuir audiovisuals - Segons el tipus d’accés:  Accés lliure  Accés condicional  necessita una contrasenya - Segons el suport:  Suport físic  cable coaxial o fibra òptica  Sense fils  3G, 4G - Segons la direccionalitat:  Unidireccional  Bidireccional - Segons la jerarquia:  Verticals  Horitzontals - Segons el model de comunicació:  Punt a punt  unicast  Punt a multipunt  broadcast  Multipunt a multipunt  Multipunt a punt Topologies de xarxes de comunicació TOPOLOGIA DE LA XARXA: Es determina per la configuració de les connexions entre nodes. És independent de la distància i la velocitat d’intercanvi de les dades.
- Bus Estrella  típica d’un servidor central que, mitjançant un “hub” (eix connector), està connectat a diverses estacions de treball Mixt Anell Doble anell  si falla un esglaó la cadena de la comunicació entre la resta de nodes es pot mantenir Arbre Malla Connexió total o en xarxa Aparells per al consum audiovisual - Avui, els continguts audiovisuals electrònics els podem consumir per dotze famílies d’aparells digitals:  El receptor de ràdio: L’aparell analògic (FM i AM) encara prevaldria sobre el digital (DAB i DRM)  La cadena de música (CD, Super Àudio CD, CD Walkman, AM)  El televisor (TDT amb MHPo o HbbTV, receptor de SAT, ADSL i/o Cable, Smart TV)  L’enregistrador-reproductor domèstic (DVD, Blu-ray o disc dur HDD [PVR  Personal Video Recorder])  Els “media center” audiovisuals  La consola de videojocs (Play Station, Xbox, Wii)  Les càmeres de vídeo i foto (cinta, miniDVD, HDD i targetes)  Els marcs digitals  Els dispositius mòbils multimèdia (reproductors Mp3 (àudio) i Mp4 (àudio i vídeo)  Les tauletes audiovisuals interactives (iPad, tablets)  Telèfons mòbils avançats (Smart phones) - Hi ha una quantitat elevada de dispositius de pantalla intermediaris de molts tipus de comunicació i una gran varietat incorpora la capacitat per rebre i interactuar amb els productes audiovisuals. Cada un d’aquests dispositius pot tenir una identitat dominant, no per les seves característiques tècniques, sinó per l’ús preferent que li atribueixen els seus usuaris.
- Hi ha pantalles interactives per al consum audiovisual força esteses. Totes poden ser portàtils:  Ordinadors  Televisors (Smart TV)  Telèfons mòbils UMTS (3G i 4G)  Personal digital assistants (PDA)  Dispositius mòbils multimèdia - Tenir aquesta constel·lació d’aparells individuals, que només fan una funció principal, haurà estat un tret propi de la infantesa digital que hem viscut.
- La tendència és cap a la convergència en un únic aparell portàtil interactiu, preparat per l’alta definició de so i d’imatge, que permeti la gestió fàcil del que volem veure i escoltar en cada moment per diferents canals de distribució i retransmissió i que ens faciliti la intercomunicació personal. Aquest aparell ha de poder-se inteconnectar amb l’equip reproductor, de pantalla gran, de casa.
HIBRIDACIÓ, TELEVISIÓ I XARXA Antecedents - Un precedent d’una certa interactivitat textual amb el televisor el trobem al teletext, que la BBC va posar en marxa al Regne Unit, de forma experimental, l’any 1973 amb el nom de Ceefax L’emissió regular va acabar el 2012, amb l’apagada de la transmissió analògica.
- A començaments de la dècada dels 80 va arribar el videotext, un sistema d’informació escrita i teleserveis que estava pensat per ser vist al televisor o en dispositius específics, aprofitant les possibilitats de les xarxes telemàtiques. Només a França, aquest servei, conegut amb el nom de Minitel (1982-2012), va tenir implantació.
- A l’Estat espanyol, l’any 1994, TVE va comercialitzar el Telepick i el Teletrébol.
- Amb la televisió digital, les funcions del teletex es van ampliar, a finals de la dècada dels 90, amb les opcions dels serveis interactius com els de la plataforma multimèdia domèstica (MHP).
WEB TV: Terme que fa referència a la difusió de continguts  El 1996 el servei informatiu CNN Financial News va adoptar la tecnologia streaming Vxtreme, de Vosaic (1995), per distribuir els seus continguts a Internet.
STREAMING: Tecnologia que permet la visualització en temps real – a mesura que es va fent la transferència per la xarxa de telecomunicació – del contingut audiovisual. Quan el contingut es distribuït en directe, s’usa el terme live streaming.
TELEVISIÓ EN MOBILITAT: Serveis de vídeo provinents d’operadors televisius que són oferts en dispositius portàtils.
 A finals de la primera dècada del segle XXI s’uneix la televisió amb internet  tecnologia de televisió híbrida de banda ampla (HbbTV)  Google TV (2010) Televisió interactiva - Permet l’accés als continguts audiovisuals, segons preferències personals, de punt de vista o d’ordre del contingut, i ampliar la informació del programa que veiem. És un camp amb molt camí per experimentar.
- Hi ha 4 possibilitats per tal que l’espectador interaccioni amb allò que veu i escolta: 1. Poder accedir a serveis de valor afegit i a la guia electrònica de programació (Electronic Programme Guide), que viatgen associats als canals de televisió. Els receptors porten una interfície de serveis interactius, amb el corresponent programari. No fa falta canal de retorn. EX: plataforma multimèdia domèstica (MHP) 2. Accés a serveis, guies (EPG) i continguts escrits i audiovisuals, a la carta, mitjançant una interfície connectada a un canal de retorn: cable, xarxa telefònica bàsica, telefonia mòbil o xarxes xDSL.
.
3. Poder interactuar amb els continguts enregistrats (gravats).
4. Amb continguts en directe. Suposa poder interactuar amb allò que explica el programa, ampliant informacions, poder seleccionar un determinat punt de vista o poder canviar l’ordre com es rep el contingut audiovisual – poc freqüent.
TELEVISIÓ HÍBRIDA: Designa la tecnologia que permet oferir, en un mateix aparell receptor, continguts televisius provinents de la radiodifusió en TDT, satèl·lit o cable i continguts televisius provinents d’Internet de banda ampla.
PUBLICITAT INTERACTIVA: L’operador de cable Cablevision va començar a oferir el servei interactiu Optimum Select el mes d’octubre de 2009.
SMART TV: Denominació que les companyies de televisors han donat als seus models connectats a Internet, via WiFi ...