Tema 4 de Mediti (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 27/03/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: METODOLOGIA SELECTIVA: 4.1.Conceptes bàsics.
4.2.L’enquesta per mostratge en el context de la investigació selectiva.
4.2.1. Tècniques de selecció dels components d’una mostra.
4.2.2. Tècniques de recollida de dades.
4.3. Dissenys d’investigació amb enquestes (L4.1.).
4.3.1. Disseny d’enquesta transversal.
4.3.2. Disseny d’enquesta longitudinal.
4.3.2.1. Disseny longitudinal de poblacions.
4.3.2.2. Disseny de panell.
4.3.2.3. Disseny longitudinal de cohorts.
4.4. Dissenys <<ex post facto>> (L4.2.).
4.4.1. Disseny etiològic de cohorts.
4.4.2. Disseny de casos i controls.
4.4.3. Disseny transversal analític.
4.5. Sobre la classificació dels dissenys emprats en la investigació selectiva.
És una etiqueta que pot canviar però no el seu contingut.
Estudiarem: la relació que hi ha entre aquestes dues variables: - Nombre d’assignatures mesurades durant l’ESO.
- Rendiment acadèmic.
No assignació aleatòria, però si manipulació: vaig a una aula i dic que un grup de persones cursi menys assignatures.
· Què passa, que les variables no es poden manipular? Ex.: ser home o dona, tenir unes preferències...
Dissenys possibles per quan no podem manipular la VI.
ABSÈNCIA DE MANIPULACIÓ DE LA VI: - Mètode selectiu: 1) Disseny d’enquesta: pautes per trobar relacions entre variables: no hi ha l’interès de contrastar una hipòtesi causal. Ex.: la cistella de compra d’una persona que vull sola.
2) Disseny ex post facto: com una causa que jo no puc manipular influeix sobre una resposta. Ex.: no puc manipular la depressió però puc saber quan hi ha més possibilitat de suïcidi depenent del grau de la depressió.
- Mètode observacional: Deixem d’utilitzar la interrogació sistemàtica (enquesta) i volem saber què passa en una situació natural i observacional.
4.1. CONCEPTES BÀSICS: Definició pàg. 59: El mètode selectiu és una estratègia particular(...) 1. Estratègia particular del mètode científic: per fer ciència no hi ha només un procediment. Necessitem eines molt diverses.
2. Informació quantitativa: hi ha més formes de recollir informació que entrarien dintre de mètodes selectius. Informació qualitativa.
3. Problemes de diferent naturalesa: pot tenir altres propòsits diferents de contrastar hipòtesis.
Àmbit d’aplicació i de tipus de dissenys selectius: - Interrogació general sobre un gran conjunt d’aspectes (actuals, passats, futurs...) amb l’objectiu de descriure una població amb la major representativitat possible: disseny d’enq ue sta.
- Contrastació d’hipòtesis causals quan la VI no es pot manipular: Dissenys ex post facto.
4.2. ENQUESTA PER MOSTRATGE EN INVESTIGACIÓ SELECTIVA: · Característiques d’investigació d’enquesta: - Conèixer les caract. d’una població mitjançant un conjunt de preguntes.
- Tècniques de recollida de dades (entrevistes, qüestionaris).
- Importància de la representativitat (tècniques de mostratge) .
Exemples de disseny d’enquesta: Pàg. 68: 1. Estudi relació pràctica d’activitat física i el nivell d’autoestima a la tercera edat.
2. Relació entre pràctica d’activitat física en temps lliure d’estudiant universitaris (fer una descripció de les activitats que causen més interès.
4.2.1. Tècniques de selecció dels componen ts d’un a mostra : Establir un procés per seleccionar una part de la població (mostra) i aquesta distribució reprodueixi en la mostra que hem seleccionat. Que les poblacions de la mostra origen no quedi mal repartida.
Representativitat: imatge proporcional de tot no de seccions.
- Biaix: mostra desbiaixada o sesgada.
- “Sesgo”.
Factors que incideixen en la representativitat de la mostra.
1. Mida de la mostra: Quan més gran és la mostra més dades hi ha que representin la població.
2. Mostratge: Procediment emprat per seleccionar la mostra. De quina manera selecciono les persones que formen el subgrup.
Fig. 4.2. Relació entre els termes bàsics de mostratge: POBLACIÓ: ex. tots els estudiant del campus.
MARC MOSTRAL: ex. llista actualitzada que permeti accedir a tots els estudiants del campus. És la eina que permet que tothom tingui les mateixes possibilitats de formar part de la mostra. La llista de tots els estudiants del campus, a partir d’aquesta llista (base de dades) jo puc extreure un subconjunt, una mostra d’aquesta població. Ex.: els número de telèfons de tot el meu poble. Ha de coincidir el 100% amb els membres de ka població (discrepància: que a vegades no s’ajusta al 100%). Amb l’exemple del nombre de telèfon estem agafant una mostra que no està totalment representada ja que estem mesurant persones que només tenen telèfon fix (no mesurem tota la població) això seria biaix.
MOSTRA: ex. : 100 estudiant inclosos en la llista.
ELEMENT: ex.: una parella, una persona, una família (la unitat d’anàlisi de l’individu a partir de la qual recolliré dades).
Pot ser que la mostra sigui seleccionada a partir de l’element (unitat) o grups d’elements (conglomerats).
TIPUS DE MOSTRATGE: · Probabilístic (aleatori): cada element de la població té una probabilitat coneguda i no nul3la de formar part de la mostra.
· No probabilístic (no aleatori): no es coneix o no es té en compte la probabilitat de selecció de cadascun dels membres de la població.
PROBABILÍSTIC: (aleatori)  Representativitat: · Mostratge aleatori simple: tots els membres de la població tenen les mateixes probabilitats de ser subjectes d’estudi.
· Mostratge aleatori estratificat: organitzar l’estracció de la mostra a partir de diferents marcs mostrals (llista) i no només a partir d’un marc mostral. (Tota la llista dels estudiants de ciències socials, de tecno, d’humanitats...).
- Afixació simple: l’explicada anteriorment. Garantir l’existència, mecanisme per garantir que en una mostra de 100 de tot el campus hi hagin estudiants de totes les facultats.
- Afixació proporcional: en el moment d’extreure, si vull agafaré 200: 100 de salut a l’atzar, 25 del marc mostral d’humanitats... De cada marc mostral agafaré cada part de la mostra que formen part del marc mostral.
- Afixació òptima: té en compte tant la proporció de casos dins la població com la variabilitat de la mostra.
· Mostratge per conglomerats: 200 estudiants seleccionats, ens és complicat arribar a aquesta llista per qüestions de confidencialitat. Una alternativa és que el marc mostral no estigui format per una llista exhaustiva d’elements sinó per una agrupació exhaustiva d’elements (conglomerats).
Selecció a l’atzar d’un grup d’elements (conglomerats) Element (estrat) Estrat i conglomerat són contraris.
Taula 4.1. Estrats i conglomerats: Pàg. 63.
· Mostratge per conglomerat i etapes: amb diferents etapes de mostratge.
NO PROBABILÍSTIC: (no aleatori)Biaix: No és una forma de selecció a l’atzar.
· Mostres accidentals: poc recomanables però molt freqüents. Formades per criteris de convivència formades per part de l’investigador /a. Si prepares una mostra per 100 persones i només es presenta un no es pot fer. Necessites (donar la pallissa a algú perquè et contesti les preguntes) pot fer perillar la qualitat de mostratge.
· Mostres a propòsit: preferència de qualitats dels subjectes. Necessitem moltes característiques dels subjectes que es van experimentar.
·Mostres de població difícils de localitzar: casos en els que l’opció de buscar voluntaris és difícil, costa trobar-ne. Quan contactes amb un o altre, que t’ajuda a contactar amb un altre i aquest un altre... perquè et costa molt trobar aquesta informació. Efecte bola de neu.
Exercici 4.1.: No probabilístic accidental.
Aleatori per conglomerats.
Aleatori simple.
4.2.2. Tècniques de recollida de dades.
· Administració de les preguntes i de la recollida de dades.
Diferències entre qüestionari o entrevistes: Qüestionari pots deixar de respondre quan estàs cansat i en canvi l’entrevista pots insistir més en la resposta.
· Qüestionari: Correu.
Lliurament personal (millor).
· Entrevista: Personal (millor).
Per telèfon.
4.3. DISSENYS D’INVESTIGACIÓ AMB ENQUESTES (L4.1.): Disseny d’enquesta: - Transversal: agafen una mostra i li passen un qüestionari en una data concreta, ex.: 2003 (tall en el temps).
- Longitudinal: diferents etapes en el temps.
1. Disseny longitudinal de poblacions: 2001, 2008, 2009 la mateixa població respon el mateix qüestionari en diferents etapes. Mostra a l’atzar de la mateixa població.
Diferents mostres, mateixa població.
2. Disseny de panell: grup de persones, aquesta a la mateixa mostra al llarg del temps.
3. Disseny de cohorts: lo mateix d’un panell on intervenen diferents persones amb diferents característiques sociodemogràfiques. Comparació diferents anys.
4.3.1. Disseny d’enquesta transversal.
4.3.2. Disseny d’enquesta longitudinal.
4.3.2.1. Disseny longitudinal de poblacions.
4.3.2.2. Disseny de panell.
4.3.2.3. Disseny longitudinal de cohorts.
4.4. Dissenys <<ex post facto>> (L4.2.).
4.4.1. Disseny etiològic de cohorts.
4.4.2. Disseny de casos i controls.
4.4.3. Disseny transversal analític.
4.5. Sobre la classificació dels dissenys emprats en la investigació selectiva.
Falta l’últim tema em sap greu! ...