1. Introducció (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Tecnologies de la informació i la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 70
Subido por

Vista previa del texto

1. Introducció Tecnologies • • • Dispositius, aparells, eines desenvolupades a partir de l'aplicació d'un coneixement.
Aquest coneixement està sistematitzat, és aplicat i no especulatiu. Està basat en el coneixement científic i es sol donar en un entorn industrial.
El coneixement inclou metodologia (com es fan les coses i teories científiques) i ideologia (valors i finalitats d'aquest coneixement). És un coneixement orientat. La tecnologia es desenvolupa en una direcció o una altra segons ideologia o voluntat. (L'energia nuclear en principi es va desenvolupar en la indústria bèl·lica.) Informació • Conjunt de de dades organitzades i agrupades en unes categories que els donen significat.
• S'associa a un context que facilita la interpretació.
Comunicació • Acció de transmetre, fer saber i fer partícep.
Tecnologies de la informació i comunicació • Coneixements de base científica que repercuteixen en el sistema comunicatiu i el seu funcionament. Per extensió, els productes resultants d'aquests coneixements.
Mitjans de comunicació Els mitjans de comunicació no són TIC, sinó que utilitzen les TIC per arribar als espectadors.
Segons la teoria de Lasswell (1948) els mitjans de comunicació són emissors que transmeten una informació a partir d'un canal a uns espectadors i genera uns efectes. Les TIC són el canal.
Els mitjans de comunicació compten amb xarxes i serveis.
Les xarxes són infraestructures físiques que permeten l'enviament d'informació a distància. Inclou elements codificadors, equips emissors i receptors, antenes, etc. Les xarxes són TIC.
Els serveis són els continguts difosos a través d'aquestes xarxes de telecomunicacions. També ho són els serveis de comunicació que empren aquestes mateixes xarxes. Parlem de telèfon, televisió, ràdio, web, WhatsApp, Spotify, Campus Virtual, etc.
Es poden veure continguts televisius (serveis) a través de diverses xarxes (televisor, tauleta, mòbil).
Xarxes de telecomunicació • Punt a punt: d'un emissor a un receptor. Exemple: telèfon fix.
• Punt a multipunt: d'un emissor a diversos receptors. Ex: diari, ràdio.
• Multipunt a multipunt: de diversos emissors a diversos receptors. Ex: internet, telèfon intel·ligent.
Segons M. A. Quintanilla, les TICs són tecnologies mixtes. Tenen un caràcter físic (aparell electrònic) i un caràcter cultural que permet el tractament de les dades i la informació.
Actualment hi ha una concepció molt optimista de les TICs sobre els canvis positius que poden comportar. Es considera que són per a tothom, a tot arreu i sempre positiu. Aquest fenomen s'ha accelerat arran de la digitalització. Les TIC han esdevingut un nucli de transformació econòmica (s'ha entès com una oportunitat de generar riquesa i creixement econòmic). Com es basen en el coneixement també s'ha considerat que contribueixen a generar coneixement. Com a síntesi, s'ha considerat que les TICs, per se, ens fan més rics i més savis.
Tres grans enfocaments sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat segons W. Bijker i C. Osorio • Materialista (Bijker) o Instrumental o artefactual (Osorio) • Cognitiu • Sistèmic Osorio ens parla de tres enfocaments sobre tecnologia: • • Enfocament instrumental o artefectual. Les tecnologies són eines, artefactes construïts per a dur a terme alguna tasca i són el resultat d'un coneixement tècnic. Per a molts, la tecnologia comença i acaba en una màquina, sense que existeixi un context social. Les tecnologies no són bones ni dolentes, depenen de com siguin utilitzades.
Enfocament cognitiu. La tecnologia és ciència aplicada a la resolució de problemes pràctics. La tecnologia és producte d'aplicar la ciència.
La tècnica, en canvi, només implicaria experiència, habilitats aconseguides per l'activitat empírica, sense ajuda del coneixement científic.
• Enfocament sistèmic. Aproximació holística (que reflexiona sobre el tot) que entén la tecnologia com una unitat complexa on podem trobar materials, artefactes, energia i els agents que la transformen.
En aquesta concepció, la societat (els “agents”) té capacitat per influir en el desenvolupament tecnològic. D'aquesta manera també hi entren en joc el mercat, l'ètica, la cultura... La societat com a motor del canvi tecnològic.
...