Tema 1. Sensació i precepció (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica I
Profesor G.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 14/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia fisiològica Tema 1: Sensació i Percepció mariatorres 0. Introducció Psicologia fisiològica és la ciència que té com a objecte d’estudi les bases biològiques de la conducta (la ment). És una ciència de la conducta, experimental i interdisciplinar.
Es pot fer l’estudi a nivell social, orgànic, de sistemes neuronals, regions cerebrals de circuits, cel·lular, sinàptics i moleculars.
1. Ment, consciència i percepció La conducta és equivalent al comportament, i aquest es divideix en dos: • • Observable, oberta, explicita  Motora (voluntària o involuntària).
No observable  Ment (conjunt de funcions o processos cerebrals Ex. sentiments, pensament...). Alguns processos són conscients i altres d’inconscients, els quals uns influeixen als altres. Ex. Un succés que ens impacta (sentiments) el recordem més fàcilment (pensament).
Quan els processos són conscients ens permeten adonar-nos de la nostra pròpia existència i la del món en què vivim.
La consciència és un estat de la ment que permet adonar-nos de coses que passen en la ment però no de tot el que passa en ella. És el coneixement (implica percepcions, memòria sentiments...) subjectiu i immediat (tot i que recordis ho sents al moment) que tenim del món i de nosaltres mateixos. Un estat unificat per múltiples components, es presenta com un tot integrat, som o no som conscients però no experimentem més d’una consciència alhora.
Consciència és el mateix que atenció? No. La atenció selectiva està molt relacionada amb la consciencia i por influir en ella, però no són el mateix. La atenció selecciona la informació, sense atenció selectiva no s’aprecien els detalls. La consciència integra o resumeix sobre l’estat del organisme i l’entorn, aquesta no ens proporciona informació directa sobre el processament mental d’informació (totalment inconscient). La consciencia aporta el resultat Per què serveix la consciència? • • Permet adornar-nos del que passa, controlar els nostres pensaments i la nostra conducta, ens permet interpretar el món i respondre.
Suport de les accions racional i/o voluntàries, donar respostes flexibles, adquirir noves habilitats, corregir erros, prendre decisions...
1.1 Coneixement del món i de mi mateix L’arribada de la informació sensorial a l’escorça primària o de projecció genera sensacions conscients.
Quan la informació sensorial és analitzada, integrada i interpretada, en funció de l’experiència prèvia i la memòria, es genera la percepció conscient. Ex. Agnòsia somatosensorial. Li fiquem una moneda a la mà, nota que la té però no reconeix que és (sensació i percepció es donen de Psicologia fisiològica Tema 1: Sensació i Percepció mariatorres forma separada). Les nostres percepcions diferencien qualitativament els estímuls; colors, tons, olors, gustos són ‘’creacions mentals’’ construïdes pel cervell. Són reconstruccions subjectives de la realitat.
Permet el coneixement del món i de mi mateix, obtenim una imatge corporal i la consciència del ‘’jo’’.
1.1.1 Experiment: percepció del jo subjectiu El sentit d’estar localitzat dins del teu propi cos depèn completament de processos perceptius.
La integració multisensorial és necessària per establir la percepció del propi cos i sentit de pertany-ne, imprescindible per al sentit de la pròpia existència. Ex. Un home amaga la seva mà sota una taula i li ell veu com surt del mateix lloc una mà de goma. Quan toquen la mà de goma (també toquen la mà amagada del home) per tant, té la sensació de que li estan tocant.
Posteriorment donen amb el martell a la mà de goma i ell retira la mà.
2. Principis generals del processament de la informació La informació sensorial té gran importància pel coneixement del món i de mi mateix com també per aprendre, la maduració biològica, font d’arousal, regulació del moviment i regulació de diferents processos cognitius (emocions). La informació que reps del teu cos es crítica per les emocions, ja que pot fer que es multipliquin o desapareixen.
Al nostre voltant hi ha diferents tipus d’energia, i el nostre organisme té un receptors que detecten l’energia: • • • • Mecànica  Detectada pels mecanoreceptors; al ser activats activen les modalitats sensorials del tacte i l’oïda.
Tèrmica  Detectada pels termoreceptors; al ser activats activen les modalitats sensorials de calor/fred.
Química  Detectada pels quimioreceptors; al ser activats activen les modalitats sensorials del gust i olfacte.
Electromagnètica  Detectada pels fotoreceptors; al ser activats activen la modalitats sensorials la visió Els receptors poden ser més o menys sensibles per a una determinada energia, es troben en els llocs claus per rebre l’energia determinada.
Sensibilitat  Qualitat d’energia necessària per activar un receptor. Els receptors sensorials són cèl·lules que poden ser una neurona (directa) o una cèl·lula especialitzada (connecta amb una neurona). Ex. En el sistema visual, els fotoreceptors són cèl·lules somàtiques (Cons i bastons) i en el somestèsic són neurones.
Modalitat  Aspecte qualitatiu. Tipus de percepció conscient.
Psicologia fisiològica Tema 1: Sensació i Percepció mariatorres 2.1 Del receptor a l’escorça cerebral: Processament de la informació La via general és: Receptor  Medul·la/tronc de l’encèfal  Tàlem  Escorça cerebral.
El primer pas que es dona es la transducció, els receptors capten diferents tipus d’energia però aquests tipus d’energia s’han de transformar en canvis de potencial (excitabilitat), és a dir, es transformen els diferents tipus d’energia en energia electroquímica del SN (potencials d’acció).
El segon pas es la codificació on els estímuls que tenen unes característiques s’han de representar mitjançant un codi al SN; la intensitat, durada i localització de l’estímul (receptor, via aferent, escorça). Les neurones tenen dues maneres de codificar: • • Codificació temporal  Ens ajuda a codificar la intensitat de l’estímul, és a dir, el nombre de potencials d’acció per unitat de temps (codi de freqüència). Si l’estímul és molt intens la freqüència dels potencials d’acció augmenta.
Codificació espacial  Ens ajuda a codificar la localització de l’estímul. Fa referencia a la població de neurones actives en un moment determinant (codi de població de receptors).
Durada  Quan hi ha un estímul que dura molta estona i no varia, la resposta dels receptors sensorials disminueix en freqüència davant la persistència d’un estímul sostingut, es produeix una adaptació sensorial (no es el mateix que habituació. Ex. Hi ha soroll i al cap d’una estona no el notes però si hi penses tornes a sentir).
2.2 L’adaptació sensorial: sistemes tònics i fàsics • • Tònics  Mecanoreceptors d’adaptació lenta. No s’adapten gaire i continuen mantenint la seva resposta. Ex. Dolor.
Fàsics  Mecanoreceptors d’adaptació ràpida. Sistemes sensorials que s’adapten molt ràpidament. Sistemes dissenyats per informar de canvis en la estimulació, del inici i final de l’estímul. Ex. Visual.
2.3 Camp receptor Estímul, conjunt d’estímuls o característiques dels estímuls que provoquen una activació de la cèl·lula sensorial (receptor, via, cortical).
Totes les neurones de la via tenen el seu camp receptor. El camp receptor depèn de: • • La localització de l’estímul.
Les característiques de l’estímul.
El CR d’una via sensorial és progressivament més gran i complex. Ex. En el sistema visual el camp receptor d’un fotoreceptor de la retina és el lloc de la retina on ha de incidir la llum perquè s’activi i hi ha uns que són sensibles a una determinada longitud d’ona i altres a una diferent.
Psicologia fisiològica Tema 1: Sensació i Percepció mariatorres 2.3.1 CR: Complexitat creixent El camp receptor d’una neurona de segon ordre és el format per totes les neurones de primer ordre que convergeixen al seu CR, la neurona de segon ordre no discriminarà el lloc on s’ha produït l’estímul.
Zones on/off depenen d’on s’apliqui l’estímul, la neurona de segon ordre s’excitarà o s’inhibirà.
2.3.2 CR: mida i nivell de discriminació espacial • • CR petit  Són àrees de la pell més sensibles (discriminen millor) i hi ha més densitat.
CR gran  Són àrees de la pell menys sensibles (discriminem pitjor) i la densitat de receptors és més baixa.
2.4 Models d’organització dels sistemes sensorials Receptor  talem  àrea primària  àrea d’associació unimodal  àrea d’associació polimodal • • • Té una organització jeràrquica i en paral·lel (una via mostra moltes vies paral·leles alhora i s’integren a l’escorça).
Nivell progressivament superior de codificació.
Processos d’inhibició lateral  Podem inhibir informació que no es rellevant en un moment donat, aquests processos són importants per generar camps receptors que tenen àrees d’activació o inhibició.
3. Principis generals d’anàlisi 1. Per què serveixen els sentits? Per detectar estímuls i per tant, saber que passa al nostre entorn i tenir consciencia de nosaltres mateixos. Maduració biològica del individu. Activació.
Mobilitat.
2. Per què els humans no escoltem els ultrasons i no veiem la llum ultraviolada? Tenim mecanoreceptors sensibles a estímuls mecànics però nomes fins a una determinada freqüència i per la llum ens passa igual.
3. A quina fase del processament sensorial fan referencia aquestes imatges? Traducció.
Psicologia fisiològica Tema 1: Sensació i Percepció mariatorres 4. En quina situació (A o B) notarem els estímuls com un únic estímul? A, perquè els dos estímuls estan dintre del mateix CR. Què aporta major resolució espacial, un camp receptor petit o gran? Petit.
5. Com s’explica que la pell de l’espatlla sigui menys sensible que la dels dits de les mans? Els camps receptors son més grans i hi ha menys densitat.
6. Per què en la situació C es produeix una resposta de la cèl·lula receptora i no en les altres dues? Perquè depèn tant de la localització com les característiques de l’estímul.
7.Quines estacions de processament recorre la informació sensorial des de que activa els receptors fins que som plenament conscients? Receptor, neurona, medul·la/tronc de l’encèfal, neurona, tàlem, neurona, escorça primària, neurona, escorça unimodal, neurona, escorça polimodal.
8. Per què no notes la pressió de la màniga de la samarreta si l’estimulació es constant? Adaptació sensorial 9. En quina situació es donarà una major resolució espacial? 1 perquè hi ha menys convergència.
...

Comprar Previsualizar