TEMA 7 Motivació (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Aprenentatge Motivació i Emoció
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 26/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: MOTIVACIÓ Quines coses ens motiven: Tenir objectius  Diners, Família, Salud, Gaudir, Notes, Amics, Menjar...
Com sé que aquestes coses ens motiven? Perquè m’aporten coses positives. Faig coses per aconseguir-ho, són reforçadors alguns més directes i altres més indirectes.
Al llarg del nostre dia a dia apareixen necessitats, que hem de satisfer. Aquestes necessitats són impulsos o desitjos (interessos) d’origen intern o induïdes per factors externs. La motivació es l’estat perquè tu facis aquelles accions per satisfer les necessitats.
Provoquen: -Activitats dirigides a un objectiu o meta. Persistència o intensa que ens ocupa una proporció considerable de temps.
1.MOTIVACIÓ Estat que dona energia a la conducta i l’orienta (organitza) cap a una determinada menta.
Les necessitats poden ser:  Fisiològiques Involucren sistemes biològics i són necessàries per la supervivència de la personal o la espècie. Són necessitats primàries (necessitats fisiològiques principals) com el sexe, menjar, set, protecció...
Reforçadors primaris principals són aquells més biològics: Gana, Set, Dolor, Sexe. I els reforçadors secundaris, altres autors parlen d’un reforçador secundari, com per exemple els diners, aquests reforçadors no porten res però et donen accés als reforçadors primaris. Exemple: puc comparar diners per menjar.
 Psicològiques (o sosciocognitives) Metes i motius secundaries: determinats per la constitució subjectiva del organisme (més a veure amb la persona o cultura...) Les metes es classifiquen en tres grups: a)Relacions amb amor, família...
b) Interpesonals d’interacció amb els demés: des de metes més físiques com la salut o la aparença; a més abstractes, com serien la amistat, pertinència a un grup, lideratge, altruisme...
c)Intrapersonals: S’acostumen a dividir en 4 categories: 1- Ètica, llibertat, consciència, religió...
2-Estètica, creativitat, diversió, noves experiències...
3-Benestar psicològic, seguretat, creixement personal, autodeterminació...
4-Professió, finances, nivell intel·lectual...
o Metes sociocognitives: Interpersonals: reforçadors socials.
Intrapersonals: reforçadors subjectius Suposen la consecució de certs estats intrapsíquics: compliment del deure, sensació de control, autonomia, felicitat personal...
Reforçador intrapsíquics = Reforçador secundari, que actuen de manera similar a com ho fan els reforçadors primaris.
2. PIRAMIDE DE MASLOW  Jerarquia de les necessitats humanes Ell proposa que les necessitats s’organitzen en una piràmide. En la part baixa estan els aspectes basics; en el punt alt de la piràmide tens els més complexos. Si tens cobertes les necessitats més bàsiques aniràs pujant i cobrint les necessitats cada cop més complexes.
Ell proposa un nivell baix fisiològic. Seguidament un de seguretat (recursos). Un altre de afiliació (amistat i afecte), Reconeixement i Finalment de Autorealització.
2.1 PILARS DE LA MOTIVACIÓ Relacionats amb l’estat intern de l’organisme:  Impuls És allò que no puc controlar.
És el resultat de l’aparició d’estímuls interns, més o menys específiques que produeixen un estat general d’activació.
La seva funció principal es energitzant de conducta establint una provisió per acció amb l’objectiu de reduir una falta, ja sigui biològic/físic o psíquic/subjectiu.
Model de Hull (impuls) Ell considera que ha nivell de motivació, partim d’un estat saciat de qualsevol aspecte, al passar un temps, apareix una deprivació fisiològica que passa a intensificar-se i genera la conducta orientada a satisfer la necessitat (impuls), llavors un cop saciada es redueix el impuls.
 Homeòstasis (equilibri) Mantenir un estat biològic/ físic o psíquic/subjectiu d’equilibri.
Per exemple, coherència entre conducta i les normes morals o culturals crea un estat de consonància cognitiva.
El manteniment o la pèrdua d’equilibri dinamitza l’activació de la conducta.
L’objectiu (reforç) s’aconsegueix si manté o restaura l’equilibri.
Quan es trenca aquest equilibri es produeix la conducta o acció per tornar a un equilibri inicial.
 IncentiuEl què obtinc jo per la meva conducta.
Subratlla les propietats dels reforçadors com responsables d’atreure la conducta cap a ells.
El reforç por ser definit per el plaer produït a l’experimentar les pròpies sensorials i /o afectives (hedòniques) de certs reforçador.
Motivació d’incentiu: expectativa o anticipació de certes propietats afectives i/o hedòniques de l’obtenció d’un reforçador.
(el temps fa que els reforçadors perdin valor) 2.2.1 L’ÚLTIM PILAR DE LA MOTIVACIÓ  Autodeterminació  La conducta es realitza per decisió pròpia i sense pressions externes. Assenyala l’existència de motius o necessitats psicològiques: l’ésser humà aspira a certs estats cognitius que actuarien com incentiu...
Motivació Intrínseca: la conducta es porta a terme per l’interés que suscita o pel plaer que proporciona.
3. MOTIVACIÓ EXTRINSECA vs. INTRINSECA Segons els graus d’autodeterminació es distingeixen entre tres orientacions motivacionals: o o o Motivació intrínseca: la conducta es porta a terme per l’interès que suscita o pel plaer que provoca.
Motivació extrínseca: la conducta es porta a terme per aconseguir una meta p evitar un càstig.
Desmotivació: no es percep cap propòsit.
4. BASES NEURONALS 4.1 Odds & Milner, 1959 (bases cerebrals de la recompensa) Elèctrodes connectats al cervell de les rates i a la palanca. Quan elles pressionaven la palanca s’activava aquella àrea del cervell.
Els elèctrodes que es troben en el area septal.
Autoestimulació Elèctrica Cerebral (AEC) amb rates: -Alta capacitat reforçament (2000 pp/h) -Eficaç en absència d’estat motivacional -Els subjectes no mostraven sacietat -Conducta persistent (durant hores) L’AEC i els reforçadors naturals semblen compartir el mateix substrat neurobiològic.
 Circuit de recompensa (nucli acumbens) Aspectes primàries: -Recompenses monetàries -Recompenses eròtiques -Recompenses de menjar El area estriat ventral s’activa en els tres aspectes anteriors (nucli acumbens). També s’activa la insula i la amígdala. La part ventro-medial (orvitofrontal), també s’activa amb aquest tipus de recompensa.
4.2 REFORÇAMENT  Dopamina Els reforçadors augmenten els nivells de dopamina. L’increment d’aquests nivells seria reforçador (meta). La seva disminució produeix anhedonia.
De les vies mesolímbic és el principal implicat en els processos de reforçament.
dopaminèrgiques, el sistema -Àrea Tagmental Ventral -Amígdala -Núcleus Accumbens -Escorça orbitofrontal Fins a quin punt la dopamina és el neurotransmissor del plaer? El plaer, la dopamina no estaria associada, més ve estaria associat al receptors opioides. En canvi la dopamina si que s’associa a la motivació i aprenentatge.
Com podem dissociar aquest dos aspectes? En un dels estudis, agafen unes rates i els hi treuen la dopamina. A la rata que no te dopamina li dones aigua amb sucre, ella genera les mateixes expressions facials o plaenteres. Però no buscarà o farà accions per buscar-lo, en canvi si tu li dones dons si experimentarà plaer, però no expressarà la motivació (no farà la acció) per aconseguir més aigua amb sucre.
Aquestes àrees del plaer estarien als hot-box, són receptors dels opioides.
...

Tags: