La Crisi del Segle XVII (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Historia moderna
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Clase 1 d'abril 2016

Vista previa del texto

Tema 4: La Crisi del Segle XVII Dividir la història en èpoques és una forma artificial, que s’ha adoptat de la historiografia francesa.
Desprès de la Segona Guerra Mundial, comencen ha haver-hi estudis sobre el tema, i fou el historiador americà Battlefield, qui s’interessà molt per la revolució científica del segle XVII.
En l’any 1953, l’estudiós Roland Mousnier, fou un historiador de dretes i catòlic que escrigué Historia General de les Civilitzacions, on accepta el concepte de crisi però per sectors, no general. Algun dels sectors son l’ideològica, economia, demogràfica.
Hobsbawn i Trevor-Roper, foren dos historiadors anglesos que publicaren les seves tesis en la revista Past and Present. Hobsbawn, qui fou marxista, publicà l’obra La crisi general de l’economia en el segle XVII, mentre Trevor-Roper, que tingué una ideologia conservadora i que treballà en la Intel·ligència Militar Britànica en la 2ª Guerra Mundial, escriu La crisi General del segle XVII. Ambdós tenien una idea general de crisi en el segle XVII, tot i que eren profundament contraris ideològicament.
Hobsbawn, era un especialista en la revolució industrial, aleshores ell constata que el gran boom que va aconseguir Anglaterra en el segle XVI, en el segle XVII s’estanca i portarà al país a una recessió. Ell diu que la riquesa aconseguida va ser utilitzada en mitjans improductius, ja que l’aristocràcia fou molt despilfarradora. Aquesta crisi, Hobsbawn veu aquesta crisi com un pas entre el feudalisme i el capitalisme i per tant dona pas a una economia mes moderna.
Trevor-Roper, era molt mes conservador, però primer son anglesos per tant tendeixen a esquerres, ell no es centra tant en termes econòmics de la crisi i es fixa mes en les moltes crisis polítiques que hi ha en el segle XVII. La seva visió no és gaire innovadora, ja que la seva idea de les moltes revoltes (Revolta Catalana dels Segadors 1640, la Revolta francesa de la Fronda entre 1648 i 1652, la Revolta Napolitana en 1648 i a Anglaterra en 1642 hi ha guerra civil on hi haurà una república pel cop d’estat de Cronweld) en el segle ja s’havia tractat, però ell les tracta com una lluita entre la Cort (que dirà que és parasitaria i malgastadora) i el país, referint-se al poble.
Tots els historiadors, tot i sent de tendències molt diverses, creien que en el segle XVII hi va haver una gran crisi, però de diferents formes (política, econòmica,...). Fins que en la segona meitat del segle XX, la historiadora Lublinskaya, defensa que no va haver una crisi general, ja que en la primera meitat del segle XVII a les Províncies Unides, va haver un moment de gran expansió econòmica.
En els anys 60, hi ha un nou estudi, New Cambridge Modern History, dut a terme per diversos historiadors on diuen que si va haver una crisi del segle XVII. El professor A.
Eiras Reel de la Universitat de Santiago de Compostela, defensa aquesta crisi.
En els 70, el historiador Pennington, diu que té un moderat optimisme sobre la validesa del terme crisi. En el fons, ve a dir que té un cert escepticisme en vers la idea de crisi en el segle XVII. Henry Kamen, no veu clara una crisi en el segle XVII, i que si aquesta va existir, que fos general, tot i que no les descarta.
Alguns historiadors francesos de l’època, defensen que no hi ha una nota clara sobre si va haver una crisi, ja que els estudis territorial demostren que no va haver crisi en llocs com la Provença i Flandès (Morineau). A finals dels 70, es va fer una obra conjunta a França, que es deia Les Hesitations de la Croissance, per tant hem de veure que hi han multitud de teories i cap certa absolutament, ja que no tot Europa estava en la mateixa condició, i hem de considerar aquest terme com molt laxa.
Periodització: Segons els temps i les formes de comportament es poden diferenciar 4 grans etapes.
La primera fase serà la de transició entre el segle XVI i el XVII, 1570-1618.
La segona fase serà encabida en la Guerra dels 30 anys (Monarquia Hispànica i Imperial contra França), principalment duta a terme a l’Imperi i és la primera guerra Europea, 1618-1648. “La Historia és la guerra” Sir Walter Raleigh La tercera fase passarà entre els anys 1648 i 1668.
La quarta fase, serà una època de transició i serà entre 1690 a 1715 La primera fase, serà una transició del creixement econòmic del segle XVI cap al canvi a una tendència contraria. A Castella, per exemple, hi ha una davallada de les collites i epidèmies de pesta, i per tant va haver una gran decaiguda de la població, però això no fou així arreu d’Europa, ja que en el Languedoc, hi ha una desacceleració del creixement demogràfic.
La segona fase, és principalment la Guerra dels Trenta anys, i s’acabarà en 1648 amb els Tractats de Westfàlia on França passarà a ser la gran potencia econòmica mundial, tot i havent estat cinquanta anys de guerra civil mig segle abans, i fou gracies al Cardenal Richelieu. Els dos grans vencedors foren França i Suècia, ja que França no tenia potencia militar per entrar en guerra degut a les Guerres de Religió contra Calví, i Richelieu paga a Suècia per tal de que ataqui a la Monarquia Hispànica, i França entrarà en l’any 1630, ja acabant-se la guerra i quan Suècia ja havia fet molt treball.
Anglaterra, era una gran potencia marítima, i encara no ho és, va patir un segle molt difícil i si en l’any 1642 entra en guerra civil, ja en els anys 20 signa una treva amb França i Espanya. Fou la primera guerra europea, però alguns estats van inhibir-se. La batalla, es va donar en territoris fronteríssos i principalment a la zona de l’actual Alemanya, i la destrucció dels camps, la crescuda de la mortalitat i el manteniment de l’exèrcit van provocar que a zones com Bohèmia, Moràvia i Silèsia es perdés mes d’un 50% de la seva població. Quan França entra en guerra, i a les fronteres amb Espanya i Alemanya estan molt castigades i provoquen una crescuda dels impostos i el descontentament de la població. La Monarquia Sueca, passarà a ser Princep elector dels emperadors alemanys, ja que es queda el territori de Pomerània.
La tercera fase, fou una fase molt dura pels països mediterranis, especialment a les dues penínsules, Espanya i Itàlia. Principalment és entre 1648 i 1652, tot i que acabarà en 1668, la pesta negra s’expandeix per Espanya, Irlanda i a la ciutat de París. Tot i això hi ha un petit creixement econòmic a Europa.
Quarta fase, a Anglaterra la política i l’economia es manté bastant regular. I la pesta, la fam incideixen en una gran davallada molt important i creà les generacions buides que seran les generacions on hi ha una sobremortalitat. En 1709, va haver-hi una crisi agrària a tot Europa molt important. En aquesta fase la pesta i la fam ataca a Rússia i els països de l’est on encara no havia arribat aquestes penúries.
Models econòmics: Anglaterra, el segle és en si un moment de gran crisi, és l’únic moment on hi ha un cop d’estat i una república a Anglaterra, tot i sent el seu pitjor segle, la economia i la política han anat interrelacionades, ja en l’època la City de Londres era molt important econòmicament a Europa i l’economia contestava ràpidament a les caigudes polítiques, i això provoca que es recuperi ràpidament de les recessions, tot i tenint una guerra civil de 1642 a 1649, en 1713 amb el tractat d’Utrecht ja eren la primera potencia econòmica mundial. La política econòmica anglesa es fixa en dos estats, les Províncies Unides i en la República de Venècia. Hi ha una llei de 1663 que fixa la lliura esterlina com moneda d’intercanvi internacional, encara ara és la moneda mes forta. En Importacions i Exportacions, crea unes adaptacions automàtiques de preus i una gran flexibilitat en els aranzels (segons l’oferta i la demanda, puja i baixa els aranzels per afavorir el país), per tal de dirigir els corrents del comerç per assegurar un balanç positiu, també es va fer un tractat de llibertat d’exportació, amb lleis de 1663 i 1670.
El model econòmic Holandes, en la segona meitat del segle XVII i ara holanda és una república de negocis, i tot i ser amb guerra amb Anglaterra (Tres guerres AngloHolandeses, amb la revolució de la Gloriosa el tro angles s’ofereix a la família reial holandesa) van seguir negociant i comerciant entre els dos països. La seva política econòmica va posar dels nervis a Lluís XIV que va envair holanda fins un punt on el van tancar i el ofegar com a Hitler. Van tindre un model d’economia molt obert, com el angles, amb aranzels a mida, exportació lliure i molta força de la industria. Amb Ferran II a Espanya, va haver un model que copiava el holandès.
...

Tags: