PHYLUM PLATHELMINTHES PART 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

• Mesures sanitàries generals (no adob, control aigües residuals, etc) Cisticercosi: • • • Vigilar rentar-se les mans Control tractament home infestat per T. Solium Compte ingestió aliments, verdures Classe Cestoda Família Taeniidae Gènere Echinococcus (Echinococcus granulosus i E. Multilocularis) Estròbil diminut, amb 3-5 proglotis. Úter sense branques laterals acusades. Larva hidàtide.
Cicle biològic indirecte (heteroxè): hostes intermediaris invertebrats Echinococcus granulosus: Echinococosis o hidatidosi unilocular • • • • 4-6 mm Escòlex piriforme amb 4 ventoses Rostel de 2 corones de ganxos 3 anells Anells sexuals • • Molt petits 40-60 testicles Escòlex • • 2 corones Ganxos Anell gràvid • • Una mica més gran 300-400 ous Larva echinococ o quist hidatídic • • • Necessiten 10-15 anys perquè es formi la larva Membrana adventícia: la forma l’hoste Membrana laminal: pròpia de la larva • • • • • Membrana germinativa: constituïda per cèl·lules Vesícules prolíferes: a partir de les cèl·lules de la m. Germinativa.
Protoesòlexs Entre la membrana laminar poden quedar trossos de m. Germinativa i es formen unes vesícules filles endògenes o exògenes (són exactament iguals a la larva original).
L’interior està ocupat per un líquid (sorra hidatídica) HIDATIDOSI MULTILOCULAR: si el quist es trenca i el líquid surt es formen més quistos.
HIDATIDOSI UNILOCULAR: una sola larva Cicle biològic Indirecte Els adults es troben en el budell prim dels gossos (HD). Els ous que contenen la larva oncosfera surten amb la femta i quedaran a la vegetació.
Són ingerits pels vertebrats (HI): ovelles, cabres, cavalls, porcs, vaques, home... Hi ha una migració sanguínia de la larva i es dispersen i es forma la larva echinococ(sobretot al fetge i pulmons).
Larva d’evolució molt lenta: anys Epidemiologia • • • • Cosmopolita amb més freqüència a països amb ovelles de pastura.
Espanya és autòctona per a hidatidosi Zoonosi Home via infestació: ingesta d’ous a través d’aigua i aliments contaminats, acariciar gossos parasitats...
Simptomatologia • • • • Gerenalment unilocular Compressives Traumàtiques: Destrucció de teixits durs que s’oposen al seu creixement (Fractura d’ossos) Reaccions al·lèrgiques: shock anafilàctic Profilaxi • • Evitar que es dispersin els ous i arribin a l’home: Control i tractament dels gossos • • • • • No donar a menjar vísceres parasitades Evitar contacte amb gossos sospitosos Control aliments crus (verdures, fruites) Educació sanitària Vigilar defecació de gossos Echinococcus multilocularis: Hidatidosi alveolar Més petita, té menys testicles, porus genital pre-equatorial Larva Sense membrana adventícia, la larva es va estenent de forma alveolar.
Paret externa fina (m. Laminar + m. Germinativa) Gemmació exògena (infiltració en teixits) Home: la larva no presenta escòlex Cicle biològic L’HD són animals salvatges, sobretot les guineus. Es trenquen els anells gràvids i surten amb la femta els ous, que es queden en zones silvestres (on hi ha maduixes, mores...
que són ingerits per rosegadors).
Els rosegadors o l’home s’infesten, hi ha una migració de les larves fins al fetge (nivell hepàtic).
Epidemiologia Distribució: hemisferi nord, zones fredes (nord de frança, noruega..) Home s’infesta per ingestió d’ous: caçadors i manipuladors de pells de guineus, agricultors, ingestió d’aliments crus (verdures i fruits silvestres) i aigües contaminades.
Simptomatologia Malaltia humana rara però molt greu Creixement de la larva ràpid, exògen molt proliferatiu Metàstasis (a nivell de fetge) ORDRE PSEUDOPHYLLIDEA GÈNERE DIPHYLLOBOTHRIUM Diphyllobothrium latum “Tenia lata” o “tenia dels peixos” 3-12 m de llarg (més petit que la taenia solium) 2000 proglotis, últims anells no funcionals i mig digerits Escòlex Sense ventosa, rostels i ganxos Anells sexuals L’úter acaba en un tocostoma Les glàndules vitel·lògenes formen un sèrie de fluids.
Anells gràvids Més amples que llargs Ou • • • • Al sortir són ous no embrionats, no tenen la larva Opercle Grànuls Surten amb la femta Larva Coracidi (aquàtic) • • • • Larva ciliada Oncosfera Dona lloc a la larva procercoide: insegmentada, fusiforme, sense escòlex i amb cercòmer La larva procercoide dóna lloc a la larva plerocercoide o esparga: insegmentada, blanca, escòlex amb botris.
Cicle biològic Paràsit poliheteroxè HD: mamífers ictiòfags (s’alimenten de peixos: gos, gat, foca, ós, guineu...) El cicle té lloc en zones d’aigües dolces on surten els ous sense embrionar (la larva coracidi evoluciona al seu interior).
1r HI (crustàcids): Cyclops, Diaptomus: la larva coracidi es transforma en larva procercoide.
Els crustàcids són ingerits per peixos d’aigua dolça (2n HI: lluç de riu, salmó, truita..) on es formen les larves infestants.
Els peixos d’aigua dolça son ingerits per l’HD.
El 2n HI pot ser ingerit per altres peixos (la larva no continua la seva evolució) -> hoste paratènic.
Epidemiologia • • • • • • • • • Distribució geogràfica: zones de grans llacs i lacustres Europa (sobretot països bàltics), Amèrica (Grans llacs de EUA, Canadà, Xile i Argentina), Àsia, Àfrica (Uganda) Prevalença: 20-40% (lligada a eliminació d’aigües residuals) Menjar peix cru augmenta les possibilitats d’infestació Biòtop adient: reserves d’aigua dolça i freda/vegetació i plàncton Temperatura d’aigua 5-22º permet embrionament dels ous Hàbits alimentaris: ingestió de peix cru Condicions higiènic-sanitàries deficients: femtes humanes (ou) Presència de reservoris, poc específic: gos, gat, llúdriga, guineu, os, visó...
Patologia Botriocefalosi o difilobotriosi Quantitat de productes absorbits Grandària (acció mecànica) Acció espoliadora indirecta i selectiva: vitamina B12 i àcid fòlic (ho treuen).
Secrecions del paràsit Simptomatologia Molts asimptomàtics Inespecífics: trastorns nerviosos, mecànics..
Profilaxi • • Congelació i cocció del peix Evitar contaminació de l’aigua amb excretes ...