TEMA 12. La unió amb Aragó: formació de la monarquia catalanoaragonesa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 19
Subido por

Descripción

BLOC 3. LA CONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESA (1149-1333)

Vista previa del texto

BLOC 3. LA CONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESA (1149-1333) TEMA 12. La unió amb Aragó: formació de la monarquia catalanoaragonesa - El problema successori que es produí a la mort del rei d’Aragó Alfons I el Bataller (1134), conqueridor de Saragossa, va propiciar la unió amb el comtat de Barcelona.
- Alfons no va tenir successió directa, i en el seu testament deixava el regne aragonès als ordes militars del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre. Això provocà una greu crisi i inestabilitat política.
- En la sorprenent darrera voluntat, Alfons desfeia la tasca conqueridora i d’estructuració monàrquica d’un regne que volia deixar a les mans dels servidors de Déu, la seva milícia, per redimir els seus pecats.
- El testament, contrari a la tradició i, sobretot, als interessos particulars i col·lectius, no agradà gens a les viles, als nobles i als eclesiàstics aragonesos.
- Els navarresos, units a Aragó des de 1076, aprofitaren el testament d’Alfons per separar-se del regne i elegir Garcia VI de Pamplona (1134-1150) com a rei propi.
- Amb la por de veure’s sotmesos a vassallatge per un rei navarrès, Aragó elegí Ramir II el Monjo (1134-1137), germà del difunt rei i bisbe de Roda-Barbastre, com a nou monarca.
- A la vegada, el rei castellà Alfons VII, fillastre del Bataller i descendent llunyà de Sanç III de Navarra, besavi del Bataller, reivindicava l’herència aragonesa, envaïa Saragossa i part d’Aragó.
- Per si la successió aragonesa no es presentava prou problemàtica, la Santa Seu hi intervingué en favor del testament del Bataller (a favor dels ordes militars i en contra de l’elecció de Ramir II).
- Els problemes i la inestabilitat no s’allunyaren del regne, el tron del qual ambicionava Castella i Navarra.
- A finals de 1135 Ramir es casà amb Agnès de Poitiers, de la qual tingué la infanta Peronella, ben aviat convertida en hereva cobejada per totes les cases regnants de la Península.
- Els nobles aragonesos temien l’hegemonia castellana (a més del record del fracàs acabat en guerra entre regnes del matrimoni d’Alfons el Bataller i Urraca de Castella – 1109) i també apartaren el seu sobirà d’una entesa amb - Finalment, al 1137 el rei d’Aragó i els seus col·laboradors s’inclinaren per prometre en esposalles la infanta Peronella (que en aquell moment tenia 1 any) amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El matrimoni efectiu, però, no es pogué realitzar fins el 1150 a causa de la minoria d’edat de la princesa aragonesa.
- La motivació principal de Ramir per decantar-se per la solució catalana fou la forma en què s’havia de realitzar la unió entre els dos territoris, la qual permetia la supervivència d’Aragó com a regne.
- Es tractava d’una unió dinàstica, no d’una fusió entre Aragó i Barcelona, en la qual cada territori conservaria les seves institucions, lleis, costums i tradicions; només compartirien la figura reial, que es convertiria en comterei.
- No fou sols l’interès de limitar la influència castellana a la península i el desig dels nobles aragonesos de preservar els seus privilegis, sinó també hi intervingueren interessos econòmics.
- La llana (que teixirien els obradors catalans) i els cereals aragonesos (que abastaria la ciutat de Barcelona) trobarien una bona sortida a través de l’Ebre i bons mercats en terres catalanes. Eren economies complementàries, ramadera i cerealística l’aragonesa i més artesanal i comercial la catalana.
- A més, en la conquesta de les terres del sud, sobre les quals ambdós territoris tenien interessos, semblarien més fàcils de conquistar un cop unides les forces.
‘’En nom de Déu, jo Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, et dono a tu Ramon, comte de Barcelona i marquès, la meva filla per muller juntament amb tot el meu regne d’Aragó, íntegrament (...) respectant els drets i costums que el meu pare Sanç i el meu germà Pere van tenir al seu regne. I t’encomano a tu tots els homes de l’esmentat regne amb homenatge i jurament a fi que et sien fidels (...) sense cap frau ni deslleialtat, a fi que et sien fidels en tot l’esmentat regne i en tots els llocs que hi pertanyen, salvada la fidelitat deguda a mi i a la meva filla. També, totes aquestes coses susdites jo, el mencionat rei Ramir, et faig de tal manera a tu, Ramon, comte de Barcelona i marquès, que si la meva filla morís prematurament i tu encar visquessis, tinguis la donació de l’esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap mena d’impediment després de la meva mort (...) i jo l’abans mencionat rei Ramir seré rei, senyor i pare de l’esmentat regne i en tots els teus comtats fins que a mi em plagui’’.
Contracte matrimonial de Ramon Berenguer IV i Peronella (11 d’agost de 1137). Liber Feudorum Maior Ramon Berenguer IV (1131/37-1162) - Príncep d’Aragó, va regnar en el regne aragonès amb plena sobirania. La seva autoritat es va reforçar amb la reorganització de l’arquebisbat de Tarragona, que unia totes les seves terres en l’aspecte eclesiàstic.
- L’obra més important de Ramon Berenguer IV fou la conquesta de la Catalunya Nova. El resultat fou la formació d’un bloc territorial compacte, regit per un estat fort.
- Un altre camp d’acció del comte-príncep foren les terres occitanes, aspecte que portà la Corona a obrir-se a Europa.
Alfons el Cast (1162-1196) - I de Catalunya i II d’Aragó, fou el primer rei únic de la Confederació catalano-aragonesa.
- Aconsegueix annexionar al casal de Barcelona els comtats del Rosselló (1172) i del Pallars Jussà (1192).
- El comte-rei era el nexe d’unió entre tots els territoris i exercia una acció unificadora, basada en l’aplicació dels Usatges a Catalunya i del Fur de Jaca a Aragó.
- Per reforçar el poder reial va fer recopilar tots els documents bàsics del poder reial sobre la noblesa i els pactes feudals en el Liber Feudorum Maior1.
Pere I el Catòlic (1196-1213) - I de Catalunya i II d’Aragó, continuà la política d’acord amb Castella, que es va materialitzar en la participació catalano-aragonesa en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), que significà la debilitació definitiva dels musulmans enfront dels cristians.
- El rei va morir a la batalla de Muret (1213), on intentava mantenir els seus drets sobre Occitània.
Els ordes militars - Associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
- Per a alguns historiadors, l'origen ideològic d'aquest tipus d'institucions es trobaria en la cristianització del concepte islàmic de guerra santa, mentre que per a uns altres estaria lligat simplement al de peregrinació i croada, de tota manera sembla que el seu model institucional es troba no solament en l'aspecte monacal, sinó també en la confraria hospitalària, associada al món de les peregrinacions.
- En ser les croades un fenomen d'arrel religiosa i eclesiàstica, va produir conseqüències variades i importants més enllà de l'àmbit de Terra Santa. Algunes d'elles van ser duradores i van influir en aspectes molt diversos durant segles. Prenent com argument la necessitat de finançar expedicions i ajudes, el poder pontifical va augmentar el seu pes i extensió en tota Europa.
- L'apel·lació a la croada es va fer sovint amb finalitats distintes a les pròpies dels seus orígens, així, el desenvolupament dels ordes militars, creades en principi per a contribuir a la defensa del llevant llatí, i la seva difusió en altres territoris, va generar situacions polítiques que, al principi, no s'havien previst.
Orde de Sant Joan de Jerusalem o dels Hospitalaris - Orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI. Més tard va tornar-se en un cos armat que va adquirir gran fama per les fetes bèl·liques en les quals va participar.
- A Catalunya l'orde de Sant Joan de Jerusalem va fundar i administrar nombrosos hospitals, com el de l'Espluga de Francolí (des de l'edat mitjana fins a l'any 1851), entre molts d'altres.
- La Comanda dels Hospitalers incloïa reis i comtes en les seves files, el que va fer de l'orde un subjecte d'importants donacions, privilegis i concessions que van suposar la base del poder polític i econòmic que va assolir l'Orde del Temple als cent setanta-cinc anys que va durar el seu assentament a Catalunya.
- A Catalunya van organitzar-se a partir de l'any 1150 sota la jurisdicció de la Castellania d'Amposta, ja que Ramon Berenguer IV els va concedir el castell d'Amposta, com a recompensa per la seva ajuda en les seves 1 El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes (jurista) que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella. Fou recopilat vers el 1192 pel rei Alfons el Cast i es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber Feudorum maior i la Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana.
campanyes militars. El gran Mestre de l'orde català tenia el títol de castellà d'Amposta i des del seu castell comandava l'orde a la Corona d'Aragó.
- A partir del 1280 la seu de la castellania d'Amposta va deixar d'estar en aquesta vila, ja que el rei Pere II els va permutar el seu castell pels d'Onda i Gallur, però el gran mestre de l'orde va continuar conservant el títol de Castellà d'Amposta.
- Les comandes estaven habitades per frares que podien ésser cavallers, servents o sacerdots. El comanador era el cap de la comunitat en l'ordre administratiu, militar i religiós, i li corresponia l'administració dels drets i propietats.
- Una part de les rendes, però, havien d'ésser transferides a Orient. Els béns de les comandes podien ser materials (terres, castells i molins...), i jurídics (drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions).
- Al contrari, l'orde del Temple va quedar en descrèdit a causa de l'acumulació de riqueses, la pràctica de cerimònies secretes, la pèrdua de possessions a Orient com Sant Joan d'Acre (1291), fins que finalment fou suprimit i les seves possessions i béns (de Catalunya, Aragó i Mallorca) lliurats a l'orde de l'Hospital (a final del 1317).
- D'aquesta manera l'orde dels hospitalers va aconseguir una gran concentració de possessions i es van fer extremament poderosos tant socialment i econòmicament com políticament. La comanda, però, amb el pas del temps va anar a menys, i defèn només la jurisdicció de les cases i les terres que posseïen i administra els béns dels templers.
- L'Orde està present a Catalunya a través d'una delegació establerta pel Gran Mestre, que té com a Delegat Magistral el marquès de Vilanova i la Geltrú i com a Capellà Magistral mossèn Jordi Farré.
...