Apunts Economia i instruments analítics per l'estudi del Dret Tema 7 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2013
Páginas 16
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7 – INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA, AGREGATS ECONÒMICS I CREIXEMENT: 1. QÜESTIONS MACROECONÒMIQUES: Com sabem que una economia està en crisi? Que la taxa de creixement està disminuït o que una altra economia creix? 1.1 ANÀLISI MACROECONÒMIC: Estudiem els fenòmens que afecten el conjunt de l’economia: • PIB: renta total de tots els membres de l’economia. (Es pot calcular a partir de sumar totes les rendes d’un país, o bé, sumant la despesa total en producció de béns i serveis).
• Inflació: taxa a la que pugen els preus mitjans • Atur: % de població activa que no té feina • Dèficit comercial: desequilibri del comerç entre el nostre país i la resta del món.
• Etc.
1.2 ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS: Organitzem aquest tema en 4 apartats: • Riquesa: mesura de la renda d’un país • Inflació: mesura del cost de la vida • Atur: anàlisi de l’ocupació en un país • El creixement econòmic a llarg termini 2. RIQUESA: MEDICIÓ DE LA RENDA D’UN PAÍS: -El producte interior brut: • Definició • Components -Altres indicadors: • PNB, IDH, etc.
-PIB real vs. PIB nominal -Deflactor del PIB 2.1 RECORDEM EL MODEL DEL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA: -Les empreses i les Economies domèstiques interaccionen a 2 tipus de mercat: • De béns i serveis • De factors de producció -El PIB mesura aquests 2 valors a la vegada: • La renda agregada de l’economia • La despesa total de l’economia en béns i serveis ! RENTA = DESPESA 2.2 PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB): -Concepte: • Mesura la renta total d’un país • És l’indicador macroeconòmic més utilitzat per a mesurar el benestar econòmic d’una societat.
• “ES EL VALOR DE MERCAT DE TOTS ELS BÉNS I SERVEIS FINALS PRODUÏTS EN UN PAÍS DURANT UN PERÍODO DE TEMPS”.
-El PIB és el valor de mercat… • L’output (prod. finals) està valorat al preu de mercat (legal) o al cost de producció, si no existeix el primer (per exemple anar a la lluna no té preu de mercat).
-… de tots els béns i serveis… • Inclou tot allò produït en una economia, siguin béns tangibles o serveis intangibles… -…finals… • Que no es destinin a la producció d’altres béns i serveis ni passin a ser existències.
-…produïts… • Inclou tot allò produït en el present, però no transaccions de béns produïts en el passat. (S’exclouen els béns de segona mà, que ja han sigut inclosos, tot i que PIB pot ser mensual, trimestral, anual...).
-…dins d’una economia… • Mesura el valor de la producció dins els límits geogràfics de l’àrea econòmica que ens interessa.
-…en un període de temps determinat… • Mesura el valor de la producció realitzada dins d’un interval o d’un temps específic, generalment un any o un trimestre.
  2     2.2.1 PIB, QUÈ EXCLOU? -Autoconsum: béns produïts i consumits que no passen per cap mercat.
-Circuits il·legals: béns produïts i venuts de manera il·legal, així com l’economia submergida.
2.2.2 PIB, COMPONENTS: -Consum (C): • Béns (Peribles –que caduquen- i duraders). Menys compra de vivenda.
• Serveis (Inclosos els intangibles).
-Inversions (I): compres de béns que en un futur produiran més béns i serveis. També inclou compres en vivenda.
-Compres per part del govern (G): local, autonòmic i estatal (no s’inclouen les transferències monetàries, com les jubilacions).
-Exportacions netes: (X-M) (Béns que s’han produït aquí – Béns que s’han portat fins aquí. És a dir: Exportacions menys importacions). (Es resten les importacions, ja que aquestes ja es conten a Consum, C).
Y (PIB) = C + I + G + (X – M) -Supòsit implícit: que tots els euros de l’economia es gasten durant el període.
2.3 ALTRES INDICADORS DE PRODUCTIVITAT: -Per exemple, també tenim el PNB: aquesta mesura la renda guanyada pels nacionals d’un determinat país.
-És important diferenciar el PIB del PNB: • Mentre el PIB pren com a referencia fronteres geogràfiques d’un país: mesura el valor dels béns i serveis finals produïts a un país (independentment de qui és qui els produeix).
• El PNB pren com a referencia els nacionals del país: les persones espanyoles, per exemple, independentment del lloc on aquestes persones visquin.
2.4 ALTRES INDICADORS DE BENESTAR: -Més corrents: • •   IDH: mesura benestar social: o Vida llarga i saludable o Educació o Nivell de vida digne I més alternatius com la felicitat: que mesura el benestar subjectiu.
3   2.5 PIB REAL I PIB NOMINAL: -Què significa que PIB1 > PIB2? -Podrien voler 2 coses diferents: (P1 x Q1) > (P2 x Q2).
-PIB NOMINAL: valora la producción de béns i serveis a preus corrents (en aquest cas no podem estar segurs de si el país creix via preu o via quantitats).
!(P1 x Q1) > (P2 x Q2).
-PIB REAL: valora la producción de béns i serveis a preus constants (en aquest cas ens assegurem de que si hi ha creixement és via quantitats).
!(P1 x Q1) > (P1 x Q2).
2.6 PIB REAL I PIB NOMINAL: EXERCICI: -Calculeu el PIB nominal per a cada any, el PIB real (base 2005) i les respectives taxes de creixement.
-PIB nominal: -2005: (1 x 100) > (2 x 50) ! 100+100=200 -2006: (2 x 150) > (3 x 100) ! 300 + 300 = 600 -2007: (3 x 200) > (4 x 150) ! 600 + 600 = 1200 -taxa de creixement de 2005 a 2006 ! [(Af –Ai) : Ai ] x100 ! 200 % -taxa de creixement de 2006 a 2007 ! [(Af –Ai) : Ai ] x100 ! 100 % -PIB real: -2005: (1 x 100) > (2 x 50) ! 100 + 100 = 200 -2006: (1 x 150) > (2 x 100) ! 150 + 200 = 350 -2007: (1 x 200) > (2 x 150) ! 200 + 300 = 500 -taxa de creixement de 2005 a 2006 ! [(Af-Ai) : Ai] x100 ! 75% -taxa de creixement de 2006 a 2007 ! [(Af-Ai) : Ai] x100 ! 42,9% !El PIB nominal sol és un indicador poc informatiu.
!Podem aïllar l’efecte quantitat utilitzant el PIB real. Però aleshores ens faltarà aïllar l’efecte PREU!, Per això necessitem un altre indicador…   4   2.7 DECFLACTOR DEL PIB: -Separem l’efecte preu mitjançant el Deflactor del PIB -És un indicador del nivell de preus, calculat com el quocient entre l PIB nominal i el PIB real.
-Ens indica quina proporció de l’augment del PIB nominal es deu a canvis en els preus. Captura l’increment de preus dels preus corrents respecte el nivell de preus de l’any base.
-Deflactor PIB = (PIB nominal / PIB real)*100 -Any base: deflactor = 100 2.8 DEFLACTOR PIB: EXERCICI: -Calculem el deflactor del PIB (base 2005): -Deflactor PIB 2005 (200/200) = 100% -Deflactor PIB 2006 (600/350)= 171% ! taxa de creixement: 71% -Deflactor PIB 2007 (1200/500)= 240% ! taxa de creixement 40% 3. INFLACIÓ: MEDICIÓ DEL COST DE LA VIDA: -IPC (Índex de preu de consum): • Definició • Càlcul • Taxa d’inflació -Problemes de l’IPC -IPC vs. Deflactor del PIB -Inflació i variables econòmiques   • La indexació • Exemple: tipus d’interès real i nominal.
5   3.1 EL COST DE LA VIDA: IPC: -Qui és més ric: • A guanyant 1000 euros avui a Espanya? • B guanyant 100 euros l’any 1930 a Espanya? -Com determinem qui és més ric? -Necessitem conèixer el nivell de preus d’avui i el nivell de preus de 1930. Com calculem el nivell de preus? -Mitjançant l’Índex de Preus al Consum (IPC): • Mesura el cost de la vida • Ens permet mesurar els canvis de la vida al llarg del temps.
• És a dir, com ha d’augmentar la nostra renda per tal de mantenir constant l’estàndard de vida.
3.2 IPC: CÀLCUL I TAXA D’INFLACIÓ: -Establim la cistella de béns de consum: una cistella representativa. (béns repr).
-Determinem els preus dels béns de la cistella (a cada moment).
-Calculem el cost de la cistella (Com que la cistella es manté i els preus canvien, podem aïllar els canvis de preus de qualsevol canvi en la quantitat, que no tindrem en compte).
-Escollim un any bases i calculem l’índex. (Per tal de calcular l’índex determinem que any base que será 100).
-Quan l’IPC augmenta significa que una familia mitja ha de gastar més euros per a mantener el mateix nivel de vida.
-Taxa d’inflació:   6   3.3 IPC: PROBLEMES: 3.3.1 BIAIX DE LA SUBSTITUCIÓ: -No tots els preus augmenten de la mateixa manera i els consumidors responen a aquests canvis de la mateixa manera i respecte tots els béns.
-Consumidors substitueixen el consum per béns que han esdevingut relativament menys cars. (Peres i pomes -peres no incloses en la cistella- si P pomes es multiplica x2, passes a comprar peres ! aquesta substitució no considerada).
-Si la cistella és constant, aquesta substitució no es té en consideració.
3.3.2 INTRODUCCIÓ DE BÉNS NOUS AL MERCAT: -La major varietat de béns al mercat fa que cada euro tingui més poder de compra de manera que els consumidors necessiten menys euros per mantenir el seu nivell de vida.
-Al ser constant, la cistella de béns no té en consideració aquest fenomen.
3.3.3 CANVI NO MESURABLE DE LA QUANTITAT DELS BÉNS: -Si la qualitat dels béns és inferior d’un any a un altre, el valor d’un euro és inferior fins i tot quan el preu es manté.
-Si la qualitat augmenta, el valor d’un euro augmenta.
3.4 IPC VS. DEFLACTOR DEL PIB: -Diferències entre el Deflector del PIB i l’IPC: • Produït vs. Comprat: molt important quan augmenta el preu del petroli.
• Valor d’uns béns i serveis canviants vs. Valor d’una cistella fixa de béns i serveis.
3.5 INFLACIÓ I VARIABLES ECONÒMIQUES: -Però com comparem euros d’avui amb euros de l’any 1930? -Amb índexs de preus, que determinen la inflación en cert período de temps i que ens permeten comparar Euros de diferents moments, ja que ens permet corregir les variabes econòmiques de l’efecte de la inflació.
-Salari de 2012 = Salari de 1930 * Índex de preus 2012 / Índex de preus 1930.
  7   3.6 INDEXACIÓ: -Quan corregim les quantitats monetàries pels efectes de la inflación diem que aquesta quantitat l’hem INDEXAT per la inflació. Exemple: l’augment de salaris segons l’IPC.
-També és important CORREGIR VARIABLES ECONÒMIQUES DELS EFECTES DE LA INFLACIÓ.
-Exemple: Dipòsit 100 euros a un banc avui.
-El banc ens donarà 20 euros d’aquí un any.
-Per tant, R = 2% -És aquesta una bona oferta? Depèn. De què? • Si l’increment de preus > 2% no és una bona operación.
• Si l’increment de preus = 2% no hem guanyat res.
• Si l’increment de preus <2% hem guanyat algún diner.
3.7 TIPUS D’INTERÈS REAL I NOMINAL: -Tipus d’interès pagat pel banc: tipus d’ineterès nominal.
-Tipus d’interès corregit per la inflación: tipus d’interès real.
-El tipus d’interès nominal ens permet mesurar l’increment dels nostres diners al banc al llarg del temps.
-Tipus d’interès real mesura la rapidesa del PODER DE COMPRA del nostre diner al llarg del temps.
  8   4. ATUR: ANÀLISI DE L’OCUPACIÓ EN UN PAÍS: -Atur • Definicions • Càlcul • Taxa d’activitat • Taxa d’ocupació -Problemes i limitacions en la medició -Implicacions del salari mínim 4.1 ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR: -Quines són les conseqüències econòmiques de l’atur? • L’individu necesita treballar i sinó és infeliç • L’economia es comporta de manera ineficient perquè nosaltres volem maximitzar l’ús dels recursos i els aturats no produeixen per l’economia.
-Taxa natural d’atur: generalmenthi ha una taxa natural d’atur entorn la qual fluctua la taxa d’atur de cada economia.
-Atur cíclic: és atur a curt termini. Causat per activitats a curt termini. ! Desviació de l’atur de la taxa natural d’atur.
4.2 ATUR: -El Ministeri de Treball realitza enquestes a les quals classifica les persones entre:   • Ocupades: han tingut feina pagada durant la semana anterior.
• Aturades: temporalment acomiadat o buscant feina.
• Inactiu: no formen part de la población activa (estudiants, jubilats, etc).
9   4.3 TAXA D’ACTIVITAT I TAXA D’OCUPACIÓ: -La taxa d’activitat mesura la part de la población que ha decidit participar al mercat de treball.
-La taxa d’ocupació mesura la part de población en edat de treballar que té un lloc de treball.
4.4 EXERCICI: -Calculeu la taxa d’ocupació, d’activitat i d’atur:   10   -taxa d’ocupació: -taxa d’ocupació homes: -taxa d’ocupació dones: -taxa d’activitat: -taxa d’activitat homes: -taxa d’activitat dones: -taxa d’atur: -taxa d’atur homes: -taxa d’activitat dones: 4.5 ATUR: PROBLEMES I LIMITACIONS: -El càlcul de l’atur presenta limitacions: aturats desanimats o poc motivats.
-Si els mercat s’ajusten per la llei de l’oferta i la demanda, per què sempre hi ha algú aturat? • En el mercat de treball ideal: a ll/t els sous s’ajustarien per a equilibrar Qs de treball i Qd.
  o Atur friccional: els treballadors triguen a trovar la millor feina.
o Atur estructural: Qs és superior a Qd.
11   4.6 ATUR: SALARI MÍNIM: -Implicacions del salari mínim: 5. EL CREIXEMENT ECONÒMIC A LLARG TERMINI: -Determinants de la productivitat: • Recursos Naturals • Capital Humà • Capital Físic • Tecnologia -Polítiques de creixement econòmic -Els rendiments decreixents del capital -Creixement de la població i recursos limitats 5.1 NIVELL DE VIDA I CREIXEMENT AL MÓN: -Nivell de PIB: ens dóna una idea de la prosperitat econòmica d’una economia.
-Increment del PIB: ens dóna una idea del progrés econòmic.
5.2 PRODUCTIVITAT I ELS SEUS DETERMINANTS: -Ens permet explicar les diferències entre els nivells de vida al voltant del món.
-Llarg termini ! nivells de vida els determina la productivitat. Polítiques que afecten els determinants de la productivitat afectarà el nivell de vida de la següent generació.
-Productivitat: quantitat de béns i serveis produïts a cada hora de treball realitzada.
  • Perquè aquesta productivitat és diferent entre països? • Quins són els factors que determinen la productivitat d’un país? 12   -CAPITAL FÍSIC: estoc de mitjans de producció i serveis.
• Els treballadors produeixen més i millor si tenen instruments adequats de producció.
• Aquesta infraestructura es pot utilitzar per produir inputs o outputs.
-CAPITAL HUMÀ: Coneixement i habilitat que els treballadors adquireixen a través de l’educació, experiència i saber fer.
-RECURSOS NATURALS: Inputs de la producció que proporciona la natura (rius, terra i dipòsits de minerals).
• Poden ser renovables i no renovables -CREIXEMENT TECNOLÒGIC: Millor manera de produir béns i serveis.
• Diferència entre coneixement tecnològic i el capital humà.
• Coneixement tecnològic: comprensió de la societat del funcionament del món.
• Capital humà: es refereix als RR utilitzats per transmetre aquest coneixement a la força de treball.
5.3 POLÍTIQUES DE CREIXEMENT ECONÒMIC: -Què pot fer un govern per tal d’augmentar i millorar la productivitat i el nivell de vida? -Estalvi i inversió: a llarg termini: • Capital és un factor de producció o • Particularitat: una societat el pot canviar.
Per tal d’augmentar la quantitat de capital d’una economia cal que s’estalviï o Reduir el consum avui de manera que es tingui més capital demà és costós.
5.4 PROBLEMA: RENDIMENTS DECREIXENTS DEL CAPITAL: -A mesura que l’estoc de capital augmenta, l’output extra produït per una unitat de capital es redueix.
-Com que la taxa de creixement és decreixent, un augment de la taxa d’estalvi comporta un creixement major però temporalment.
• En el ll/t, un augment de la taxa d’estalvi comporta un augment de la productivitat i de la renda però no de la seva taxa de creixement.
-No obstant, aquests rendiments decreixents tenen un altre efecte: és més fàcil per un país créixer ràpid si és relativament pobre. L’efecte de recuperació.
  13   5.4.1 INVERSIÓ EXTRANGERA: -Estalvi i inversió d’inversors domèstics és important però també hi ha inversió d’estrangers.
-Tipus d’inversió estrangera: • INVERSIÓ ESTRANGERA DIRECTA (IED): propietat + operació per part de l’entitat estrangera.
• CARTERA D’INVERSIÓ ESTRANGERA: inversió que es finança amb diner estranger però operada domèsticament.
  14   5.4.2 EDUCACIÓ: -Es tracta d’inversió en capital humà -Té costos d’oportunitat -Té taxes de retorn positives i eleva el salari futur.
-Externalitats positives: • Mercat de les idees: influència en el benestar aliè -Problema de la fuga de talents dels països pobres.
5.4.3 DRETS DE PROPIETAT I LA ESTABILITAT POLÍTICA: -Mecanismes de coordinació per a que hi hagi transaccions en el mercat: -Drets de propietat: habilitat de les persones d’exercir autoritat sobre els recursos del quals ells són propietaris. Són un prerequisit per tal que funcioni el sistema de preus.
-Estabilitat política: la inestabilitat pot ser una amenaça als drets de propietat.
5.4.4 LLIURE COMERÇ: -Polítiques autàrquiques: polítiques que eviten interaccionar amb la resta del món.
-Polítiques exteriors: que afavoreixen el comerç exterior a través de l’aprofitament dels avantatges comparatives.
5.4.5 RECERCA I DESENVOLUPAMENT: -Bé públic -Patents vs. Externalitats positives 5.5 CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I RECURSOS LIMITATS: Que pot afectar el nivell de vida de la població de 3 maneres diferents: -ESCASSETAT DE RECURSOS NATURALS: • Fa 200 anys, Robert Malthus (1766-1834) va concloure que el creixement de la població dificultaria l’habilitat de la societat per sobreviure.
• Des d’aleshores la població mundial s’ha sextuplicat. Si Malthus tenia raó, els nivells de vida haurien disminuït. En canvi, ha augmentat.
• Malthus només va tenir en compte la necessitat de menjar, però no va incloure la consideració del progrés tecnològic i el creixement de la productivitat.
  15   -DISSOLUCIÓ DE LA QUANTITAT DE CAPITAL: • Més població = més L = menor K / L = menys productivitat & nivell de vida.
• Aquest argument és aplicable a H i a K: creixement ràpid de la població = més fills = problemes pel sistema educatiu.
• Països amb un creixement ràpid de la població tendeixen a tenir un nivell inferior d’educació d’altres amb un creixement de població inferior.
• Per tal d’evitat aquesta situació alguns països en vies de desenvolupament han introduït mesures de control del creixement de la població.
o Xina té una política d’un fill per família o Educació de mètodes de planificació familiar & anticonceptius – disponibilitat o Fomentar educació femenina per tal d’augmentar el cost d’oportunitat de les dones de tenir molts fills.
-FOMENT DEL PROGRÉS TECNOLÒGIC: • Més persones o = més científics, inventors, enginyers o = més descobriments o = ràpid progrés tecnològic + creixement econòmic Són els recursos limitats una restricció al creixement econòmic? -Alguns consideren que el creixement de població mundial redueix la quantitat de recursos no renovables i per tant limita el creixement del nivell de vida de la població mundial.
-Però el progrés tecnològic sovint soluciona aquestes limitacions:   • Cotxes híbrids que utilitzen menys gasolina • Millor aïllament de cases que estalvia energia 16   ...