3 Reproducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

tema de la reproducció, tant asexual com sexual dels vegetals

Vista previa del texto

Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 3. Reproducció Per parlar de reproducció s’han de diferenciar dos termes:   Multiplicació: és l’increment del nombre d’individus sense intercanvi ni noves combinacions genètiques.
Reproducció: singàmia/meiosi (sexual). Hi ha d’haver noves combinacions genètiques que augmenten l’adaptació i la biodiversitat.
vegetativa unicel·lular vegetativa pluricel·lular Multiplicació vegetativa per propàguls Tipus de reproducció asexual per espores Reproducció espores sexuals 3.1. Multiplicació vegetativa unicel·lular Només es produeix la mitosi (una cèl·lula diploide origina dues cèl·lules filles amb el mateix nombre de cromosomes sense recombinació genètica). Una cèl·lula es divideix per donar lloc a cèl·lules filles. Aquest procés es pot produir de diverses maneres:    Bipartició: la cèl·lula es divideix en dues parts iguals degut a un estímul. Ex: Ankylonoton.
Pluripartició simultània: enlloc de dividir-se en dos, es divideix en més. Primer es divideix diversos cops el nucli i després ho fa el citoplasma. Clhorella sp.
Gemmació: la cèl·lula filla és una protuberància que s’acaba separant de la cèl·lula mare. És molt típic en llevats. Saccharomyces.
En aquest tipus de divisió s’ha d’esperar a mutacions ambientals ja que durant la divisió no hi nous genotips.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 3.2. Multiplicació vegetativa pluricel·lular És el mateix tipus de multiplicació que l’anterior però en organismes pluricel·lulars.
    Fragmentació: es trenca una cadena de la cèl·lula accidentalment i cada fragment torna a créixer per ell mateix. La diversitat genètica generada és 0. Es troba present en certes algues.
Estolons: són brots laterals que neixen de la base d’algunes plantes i creixen horitzontalment en respecte al terra on s’hi submergiran i formaran arrels i una nova planta si els segments es separen, sinó, seguirà essent la mateixa planta.
Esqueixos: és un fragment d'una planta separat de la seva progenitora amb una finalitat reproductiva. Poden tallar-se parts de la tija i posar-les en terra, per produir arrels.
Empelts: consisteix en fer un tall en la tija d’un arbre per enganxar-hi la branca d’un altre arbre que s’hi vol empeltar. Si ha anat bé, la nova branca creixerà en la tija d’un arbre que no és seva. Es pot empeltar una branca de taronger en una llimonera.
Les plantes que s'han tret amb aquests mètodes són genèticament idèntiques a la seves progenitores però fisiològicament independents ramet. Un gamet és un individu morfològica i fisiològicament diferents 3.3. Multiplicació vegetativa per propàguls Aquest tipus de multiplicació la presenten alguns tipus de plantes superiors. Consisteix en la disseminació de parts preparades de la planta per això. Per exemple, en algunes plantes, a les fulles hi poden sortir bulbs que amb el vent cauran a terra i es propagaran gràcies a aquest o a vectors.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 3.4. Multiplicació asexual per espores Les espores són cèl·lules especialitzades originades per mitosi que s’embolcallen dintre d’una part gruixada per poder aguantar i ser fèrtils durant molt de temps al medi. Això permet propagar-se en l’espai i en el temps.
Hi ha dos tipus d’espores segons el seu origen: endòspores, espores a dintre, formades per l’esporangiòfor; i, exòspores, espores a l’exterior, formades per l’esporangi, són conidis (espora asexual formada directament per una hifa). Depenent de com s’han format aquestes espores poden ser mitòspores (2n), formades per mitosi, és a dir, asexualment, i, meiòspores (n), formades per meiosi de manera sexual. Una altra classificació és segons la seva mobilitat: aplanòspora, no es mou; i, planòspora/zoòspora, té flagels per poder-se moure en l’aigua.
3.5. Reproducció sexual És un procés més lent que la reproducció asexual ja que hi ha d’haver meiosi i després una singàmia dels gàmetes. La unió d’aquests gàmetes (n) dóna lloc a variabilitat genètica.
Això és favorable perquè permet l’adaptació i l’evolució dels individus.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Quan es produeix la fusió dels gàmetes (singàmia) s’origina el zigot (2n). Primer de tot es fusionen els citoplasmes, és a dir, es produeix la plasmogàmia. En aquest moment tenim una cèl·lula dicariòtica (n+n) i no diploide perquè els nuclis encara no s’han unit. Després de la plasmogàmia es produeix la cariogàmia i els nuclis s’ajunten per forma el zigot diploide (2n). Aquest durà a terme la meiosi per donar lloc a 4 meiòspores (n). El zigot és immòbil i té una paret gruixuda per tal de protegir-se.
Depenent de com siguin els gàmetes parlem de diferents tipus de singàmia:    Isogàmia: els gàmetes són de la mateixa mida i ambdós són mòbils. No es distingeix quin és mascle i quin femella sinó que a un se l’anomena + i a l’altre -.
Anisogàmia: els dos son mòbils però hi ha diferència de mida. Normalment el macrogàmeta és el femení i el microgàmeta el masculí.
Oogàmia: hi ha l’ovocèl·lula, que és immòbil i femenina, i, l’espermatozoide, mòbil i més petit.
***en la gametangiogàmia es fusionen els gametangis per donar lloc a un zigot col·lectiu.
És típica de fongs. La somatogàmia els la fusió de cèl·lules somàtiques, també dels fongs.
L’autogàmia és el procés pel qual els dos gàmetes provenen del mateix individu, de manera que els fills seran idèntics als pares (Serapies).
3.6. Cicles biològics Hi ha dos grans grups de cicles biològics: amb alternança de fases nuclears i amb alternança de generacions (exemple guió de pràctiques).
En les alternances de fases nuclears, des del zigot a la meiosi el cicle és diploide (2n) i després de la meiosi fins a la formació dels gàmetes el cicle és haploide (n).
  Cicle haploide monogenètic: les fases haploides i diploides no tenen la mateixa durada. La vida en forma diploide és molt breu, el zigot format, en la primera divisió ja hi ha meiosi, per tant, el cicle passa a ser haploide. Els organismes d’aquest tipus són haplonts (algues inferiors).
Cicle diploide monogenètic: individus en els que des de que es forma el zigot tot el cicle és diploide. La meiosi es produeix just abans de la formació dels gàmetes, per tant, la fase haploide només dura des de la formació dels gàmetes fins a la fusió d’aquests.
Rafiki  Botànica Farmacèutica 2015/16 Cicle digenètic: hi ha dues generacions diferents. Una part de l’organisme està en fase diploide i una altra en haploide. Si predomina la fase haploide haplodiplont i, per al contrari, si domina la fase diploide diplohaplont. (plantes superiors).
En l’alternança de generacions una generació és un individu, o conjunt de cèl·lules apart de l’òrgan que sofreix la mitosi, i, un altre individu que té un cicle de reproducció vegetativa. Per tant, dins el cicle hi ha dos individus o dos conjunts de cèl·lules. Individus d’un tipus, A per exemple, donen lloc a individus del tipus B. Quan hi ha dues generacions el cicle es diu digenètic i, quan n’hi ha tres trigenètic.
  Cicle digenètic isomorf: morfològicament els individus són iguals entre ells però genèticament diferents (haploide-diploide). Ex: enciam de mar.
Cicle digenètic heteromorf: són individus diferents tan genèticament com morgològicament. La fase diploide és molt gran i la haploide, molts de pics, microscòpica.
Quan una generació es reprodueix, si ho fa per espores (Asexuals), la generació que es produeix es diu esporòfit i, si es reprodueix per gàmetes (via sexual) es diu gametòfit.
La sincronització de l’alternació de FN (fases nuclears) i de Generacions. Tenim gàmetes haploides que es fusionen per donar lloc a un zigot diploide. Aquest zigot, a través d’espores donarà lloc a un esporòfit que també serà diploide. Després, es succeirà la meiosi per donar lloc a espores haploides que produiran un gametòfit haploide. Aquest gametòfit, formarà gàmetes i el cicle tornarà a començar.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Les plantes evolucionen progressivament per colonitzar el medi terrestre degut a les adaptacions generades gràcies a la reproducció sexual. Això comporta també una evolució en el seu cicle biològic.
Podem veure com les molses, que viuen majoritàriament en fase haploide, són terrestres però amb molta dependència de l’aigua. Això vol dir que han de viure en llocs molt humits.
En les plantes amb flors observem com la generació de l’esporòfit (2n), es molt gran.
Viuen majoritàriament en fase diploide i només tenen una fase haploide de poques cèl·lules perquè per a elles resulta més efectiu viure així evolutivament parlant.
...