BLOC 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2015
Páginas 43
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments del Periodisme FONAMENTS DEL PERIODISME BLOC DE CONTINGUT PROFESSIONALS 3.
ELEMENTS DE CULTURA I PRÀCTICA 1. CARACTERÍSTIQUES I TÈCNIQUES DELS PERIODISTES Aptituds fonamentals que ha de tenir un periodista: tots aquelles que permeten esbrinar la versió dels fets que més s’aproxima a la realitat.
 David Randall (1999), El periodista universal CARACTERÍSTIQUES DELS PERIODISTES  Segons The Missouri Group (2005), News Reporting and Writing 1. Exactitud i precisió. Encertar, saber on buscar la informació i ser exactes i precisos a l’hora de transmetre la informació.
2. Honestedat (fairness): ser honestos amb els ciutadans, amb els qui treballem i, sobretot, amb nosaltres mateixos.
 Segons Fred Fedler (et.al.) (2005), Reporting for the media 1. Implicats en el món al seu voltant: els periodistes han de saber què passa en el món que els envoltat. D’aquí se’n deriva la curiositat i l’empatia: han de ser curiosos i empàtics, implicats en el món.
2. Articulats: saber redactar i estructurar el relat. Per això han de:  Dominar el llenguatge  Dominar les estructures del relat, entre les quals destaca la “piràmide invertida” (no és el mateix escriure una notícia per TV, premsa, Internet...).
 Saber a quina audiència ens dirigim: el tractament de la informació pot variar molt.
 Segons Melvin Mencher (2000), News Reporting and Writing 1. Persistència: insistir per aconseguir tota la informació, ser persistents fins aconseguir, sempre que sigui possible, el nostre objectiu.
2. Coneixement: saber sobre què escrivim i informar-nos sobre allò desconegut, però també conegut. Intenta documentar-nos al màxim.
3. Iniciativa: “buscar” les notícies, buscar les nostres fonts, construir i proposar. No sempre ens donaran les coses fetes, hem de tenir iniciativa pròpia.
1 Fonaments del Periodisme 4. Coratge: tenir suficient valor per superar qualsevol repte. Podem trobar-nos davant situacions complicades i hem de ser forts.
VALORS DEL PERIODISME Tradicionalment, els periodistes funcionaven com a filtradors de la informació (“gatekeepers”). Aquest concepte es va anar ampliant i es va introduir la funció de disseminadors de la informació (“newshounds”). Actualment, un periodista no només filtra i dissemina, sinó que també orienta: periodistes com a orientadors dins del mapa d’informació (“cartògraf de la informació”). Els periodistes han de fer que l’audiència entengui què està passant: no només explicar-ho, sinó també contextualitzar-ho.
“La seva tasca és la de situar al públic perquè entengui els fets. És una conseqüència directa de la quantitat de fonts disponibles en l'ecosistema de la comunicació actual. Això fa que la funció dels periodistes passi a ser més de cartògraf que de gatekeepers, apuntant cap a nous camins interessants, enlloc de filtrar i empaquetar productes tancats.” (Santamaría, 2004 citat a Fahy i Nisbet, 2009:785)  Segons Deuze (2005), Whats is Journalism  Oferir servei públic  Objectivitat, imparcialitat, objectivitat i credibilitat  Autonomia i independència en el seu treball  Immediatesa, actualitat i velocitat (inherents en el concepte de notícia)  Ètica, validesa i legitimitat L’ART DE L’OBESERVACIÓ a) Per a quin públic i mitjà escrivim? Hem de tenir present a quin públic ens dirigim i també per quin tipus de mitjà treballem. La redacció d’una notícia pot variar molt segons l’audiència i el mitjà. E.g.: en revistes especialitzades es pot utilitzar un llenguatge tècnic ja que va dirigida a un públic especialitzat. L’ús d’aquest tipus de llenguatge no és possible en un mitjà de difusió general: el públic no ho entendria.
Un cop sabem a qui ens dirigim i a través de quin mitjà...
2 Fonaments del Periodisme b) Centrar el tema: què contindrà el lid? ▪ Orientar-se a fer les preguntes adequades.
▪ Plantejar idees o hipòtesis que permetin valorar la importància dels fets.
▪ Estar obert a les possibilitats de canviar-les.
▪ No tancar-se a que hi hagi subtemes: és possible que en una notícia hi hagi diferents focus d’atenció.
c) Buscar la diferència ▪ L’element dramàtic (no és imprescindible però sol ser un element de significant noticiabilitat, ja que impacta).
▪ L’element únic: s’ha de trobar allò que fa que una notícia sigui única.
d) Situar-se adequadament. Veure i viure les coses personalment.
Majoritàriament s’ha d’anar a veure als llocs dels fets què està passant per poder-ho explicar de la millor manera possible.
LA DOCUMENTACIÓ Cal un coneixement general, és a dir, adquirir el màxim de coneixements possibles per poder tractar correctament sobre allò que escrivim. També és necessari un coneixement específic en aquells temes més precisos.
LA DOCUMENTACIÓ o Nivell 1 → Els propis fets, allò superficial. Obtenim un material generat per diferents fonts.
Les fonts que ens proporcionin la informació poden ser molt diverses: notes d’empreses, testimonis, entrevistes, rodes de premsa, contactes amb experts...
A més, actualment contem amb Internet, una font molt important però que sempre hem de contrastar amb altres, per saber si realment allò és cert. És més, existeix un 50% de persones que s’han assabentat via xarxes socials d’una notícia important però falsa.
o Nivell 2 → El periodista fa una recerca (complementa i amplia la informació superficial: saber més sobre el que ha passat), una verificació (saber que el que hem obtingut és cert: contrastar), una cobertura, dóna 3 Fonaments del Periodisme un background (context) i investiga (va més enllà dels simples fets, busca arxius, visita registres...). El que pretén és apropar el públic a la realitat.
o Nivell 3 → Analitzar la informació: interpretació, anàlisi i opinió.
ABANS D’ESCRIURE Passes que cal donar: 1. Saber què cal buscar.
2. Recercar la informació: preguntar, buscar.
3. Anotar-la o enregistrar-la amb cura.
4. Valorar-la i sospesar-la.
Un cop ho tenim, procedirem a redactar la notícia.
OBSTACLES Ens podem trobar molts obstacles a l’hora de buscar o redactar una notícia, i en tots els nivells. El temps, la caiguda d’Internet, quan volem parlar amb fonts i no volen donar informació... Hem de buscar alternatives i ser persistents per aconseguir completar la nostra tasca.
PER A LA RECERCA D’INFORMACIÓ  Estar preparats per trobar nous temes: ser actius.
 Hi ha una història darrera cada esdeveniment: hem de saber destriar la informació i decidir sobre què és notícia i què no.
 Sempre comprovar els noms i les dades: revisar una vegada hem finalitzat la redacció d’una notícia per evitar possibles errors.
 Ser contrafòbic: fer el que no faríem o ens fa por de fer.
 Qüestionar les coses assumides: no dona res per fet i sempre intentar anar més enllà.
 Qüestionar l’autoritat Per saber-ne més... Mencher, Melvin → News Reporting and Writing.
New York: McGraw-Hill, 2008. 11ª edició 4 Fonaments del Periodisme 2. TÈCNIQUES DEL TREBALL PERIODÍSTIC: L’ENTREVISTA ENTREVISTA  Preguntar a algú per obtenir informació.
 Assistir a una roda de premsa.
 Entrevistes per telèfon (no recomanables)  Cara a cara: permet observar reaccions, gesticulacions...
 Entrevista televisiva, radiofònica, escrita.
 Vox Pops ▪ Tema: tot serveix.
▪ Subjectes: variats.
▪ Opinió: evitar la resposta sí/no.
▪ Foto: que es pugui identificar el subjecte.
▪ Contacte: sempre amb educació (molt important). També es destacable veure l’entrevistat fent coses, fer que se senti còmode durant l’entrevista.
▪ Flexibilitat: poden sortir nous temes durant l’entrevista.
 RODA DE PREMSA Cal saber on anar i qui farà la roda de premsa, d’aquesta manera intentarem portar la informació preparada (si és possible) i el material necessari per poder anar ben preparats.
És important la puntualitat, d’aquesta manera podem aconseguir un bon lloc i més possibilitat de tenir paraula en el torn de preguntes. A continuació revisarem l’equipament (si funciona o no), es produirà el protocol de presentació i, a continuació, les declaracions.
També ens hem d’assegurar que es fa la pregunta que ens interessa (com a molt podrem fer 2 o 3 preguntes), demanar opinions i aclariments quan calgui i, hem de tenir present de buscar la nostra informació i no la del protagonista.
Acabada la roda de premsa, si tenim la possibilitat podem “perseguir” fora de la sala (personalització) per intentar fer més preguntes o aconseguir més declaracions. Ens hem d’assegurar de que les notes estan ben preses. Si ens manca quelcom, podem comentar-ho amb els companys que en saben més: normalment en els rodes de premsa acostumen a coincidir els mateixos periodistes. Això és útil ha que si et falla quelcom, ja sigui informació 5 Fonaments del Periodisme equipament, pots demanar-ho a companys. Acabada la roda de premsa també podem presentar idees personals.
QUATRE PRINCIPIS DE L’ENTREVISTA  Preparar-se: definir el subjecte i el tema, pensar què volem saber, documentar-se bé i preparar una llista de preguntes: ordenar-la i revisar-la.
També ens hem d’adaptar en funció de com l’entrevistat reacciona: hem de fer flexibles.
Hi ha vegades que els entrevistats preparen les entrevistes: hem de procurar buscar nous enfocaments per no semblar que totes les seves entrevistes són iguals.
 Establir relació amb l’entrevistat: primerament concertarem l’entrevista i, un cop concertat, “anar a l’assalt”: la fase inicial és clau perquè és el primer contacte amb l’entrevistat. Li hem de fer veure els avantatges que suposen les seves declaracions.
Si refusa: afalagar, sorpresa o amenaçar (positivament: si no ho dius ho dirà algú altre...).
Contactar amb l’entrevistat no sempre és fàcil: per això hem de ser persistents.
 Fer preguntes rellevants: poden ser obertes (resposta flexible) o tancades (resposta específica). Hem d’anotar nom, cognom i telèfon i facilitat que t’expliquin anècdotes (això pot proporcionar cert acostament amb l’entrevistat). Fer preguntes senzilles que es puguin comprendre i sempre més val que sobri informació: després podem destriar. A més, no hem de tenir por de passar per ignorants: no importa si no dominem molt el tema, precisament per això fem una entrevista. Ara bé, sí que cal informar-se una mica.
A l’hora de redactar l’entrevista primer hem de presentar dades i fets i, després, reaccions i opinions. No ens hem de deixar enganyar per eufemismes (moltes persones intenten “decorar” el que diuen) i és bo combinar preguntes obertes i tancades. També podem fer preguntes dures i intrusives: per això es realitza una entrevista.
 Observar i escoltar atentament: hem de tenir cura amb la posició al seure, no forçar la mirada als ulls, parar atenció al llenguatge no verbal (no només és important allò que es diu, sinó també el que no: a vegades, inclús, pot ser més revelador), no tot es diu en veu alta i prendre notes sempre: ens les poden reclamar.
6 Fonaments del Periodisme  Què no fer mai en una entrevista?  Interrompre  Preguntar obvietats  Respostes impossibles (a un escriptor: “per què escriu?”)  Donar la nostra opinió (en tot cas, la donarem finalitzada l’entrevista: primer sempre deixarem parlar l’entrevistat)  Mentir  ENTREVISTES EN TV ▪ Combinar preguntes objectives i subjectives ▪ Una pregunta cada vegada: pas a pas ▪ “Sí” o “No” no funciona a la TV ▪ Fer preguntes curtes → “El temps és or” ▪ Acostar-se poc a poc al tema ▪ Ser honest: no amagar el motiu de l’entrevista  ENTREVISTATS DIFÍCILS ▪ Planificar bé: l’hora, el format...
▪ Adaptar-se: adequar l’aspecte ▪ Mostrar interès per la història personal: fa que l’entrevistat es relaci i respongui més fàcilment ▪ No treure el bloc/gravadora de seguida ▪ No donar tots els detalls i no mentir ▪ No fer d’entrada la pregunta ▪ Fer pauses ▪ Demanar ajuda ▪ Animar 2. Tècniques del periodisme audiovisual i d’Internet EL LLENGUTAGE RADIOFÒNIC Llenguatge: Conjunt sistemàtic de signes, l'ús del qual genera la codificació de missatges en un procés comunicatiu interactiu entre emissor i receptor, tenint en compte l'ús social i cultural. Hi ha llenguatge sense comunicació? Missatge: Emissor i receptor han de conèixer el llenguatge. És l'objecte de la comunicació. Està definit com la informació que l'emissor envia al receptor a través d'un canal determinat o mitjà de comunicació.
7 Fonaments del Periodisme  Sentit del llenguatge en la ràdio És important en ràdio conèixer el canal, el mitjà i quin sentit/direcció té la comunicació.
El llenguatge radiofònic està compost per: ▪ Paraules: el més ampli i abstracte mitjà de divulgació de l’home.
▪ Música: el major estímul que coneix l’home per als sentits.
▪ Efectes sonors: signes substitutius d’una determinada idea expressiva o narrativa.
▪ Silencis: absència de so, sistema no expressiu de missatge radiofònic.
El llenguatge radiofònic és, per tant, “el conjunt de formes sonores i no sonores representades pels sistemes expressius de la paraula, la música, els efectes sonors i el silenci. La significació ve determinada pel conjunt dels recursos tècnic-expressius de la reproducció sonora i el conjunt de factors que caracteritzen el procés de percepció sonora i imaginatiu-visual dels oients.” (Armand Balsebre) Està format per càpsules: formats més breus perquè la gent hi pugui accedir fàcilment.
EL LLENGUTAGE AUDIOVISUAL  EL PLA És la unitat visual bàsica de la televisió, expressa tot allò que es troba dins de l'enquadrament. Suposa dos elements: el que es mostra i la durada temporal. I tres dimensions: espai (alçada, amplada i perspectiva), temps (durada) i espai mòbil (les accions). El pla no existeix aïllat, sempre està en relació amb altres per conformar una seqüència. El pla sempre està en relació amb el subjecte principal.
 És important fer el balanç a blanc (evitar que les imatges surtin cremades, verdes... en definitiva, “configurar la càmera”), comprovar micròfons (ja que el que gravem succeirà només un cop) i revisar l’entrada per procedir a la gravació. S’ha de ser ràpid i estar preparat per aconseguir una bona gravació.
8 Fonaments del Periodisme  Tipus de plans o Pla panoràmic: mostra una vista distant de cobertura no específica. Descriu l'escenari, ensenya què està passant, el context.
Domina l'ambient sobre el subjecte o objecte. El seu ús és per Ubicar i contextualitzar el lloc on es desenvolupa l'acció o situació, és informatiu. Té limitacions: molt descriptiu, poc narratiu, imparcial i impersonal.
o Pla obert o general: vista que mostra la disposició de l’escena o esdeveniment, ajuda a seguir el moviment i a comprendre la relació entre subjectes, objectes i escenari. El seu ús és per relacionar al subjecte o objecte amb el seu context; estableix l’ambient de la situació.
Té limitacions: a la TV impedeix que el públic observi detalls de la situació amb claredat.
o Pla mitjà: vista detallada que inclou els objectes circumdants, sobre el subjecte o objecte a la pantalla al televident aïllant-lo de l’ambient. El se ús permet establir una relació equilibrada entre qui parla a la pantalla i el televident, ja que dóna prou detalls per imaginar-te la situació i les reaccions. Ara bé, elimina l’entorn, però permet concentrar l’atenció: és equilibrat.
Expressa neutralitat informativa i s’usa principalment per a les entrevistes i diàlegs. Té limitacions: aïlla al subjecte de seu entorn. El subjecte al centre del pla és pla i poc atractiu (talla per la meitat el cos.
9 Fonaments del Periodisme o Primer pla: vista que revela o accentua la informació, centra l’atenció i proporciona èmfasi. El seu ús és íntim i prop del personatge televisiu. Permet detallar més. Concentra l’atenció de la història, evita la dispersió. Genera empatia amb el televident. Té limitacions: l’ambient desapareix, és restrictiu, fragment la visió, impedeix l’espectador integrar l’entorn de l’acció, situació o escena.
A l’hora de muntar una peça cal combinar els diversos plans i decidir en quin moment cal utilitzar un o altre. S’ha de ser ràpid a l’hora de triar el pla.
Un cop ordenat els diferents plans construïm una seqüència.
 LA SEQÜÈNCIA La unitat narrativa de la TV és la seqüència, la qual consta d'una unitat de temps, espai, personatges, temàtica, llum i procés. Busca construir unitats narratives amb sentit complet.
▪ Dificultats  La quantitat de temps que inverteix el càmera per a registrar un esdeveniment o fet.
 La quantitat de material gravat que es realitza en el treball de camp.
 La repetició innecessària de materials visual.
 La poca varietat de plans, abús del pla mitjà i general.
 L’abús del zoom com a moviment i no com enquadrament o DF (profunditat de camp).
 L’excés de moviments de càmera que pretenen explicar-ho tot en una sola presa.
 El desordre visual del material gravat. El càmera grava plans solts, sense connexió ni sentit narratiu. Pensa en omplir i que no és el seu problema.
Es perd molt de temps en deixar-ho tot a punt i per enregistrar, en comparació al poc temps que després s’invertirà en la peça. És a dir, es tarda més en gravar i comprovar que no pas el que durarà la peça final: la quantitat de peces gravades serà molt més alta que no pas el producte final.
10 Fonaments del Periodisme EL PERIODIME ON-LINE Si comparem l’edició impresa vs. l’edició digital...
 Edició impresa:  Edició digital: Els redactors de paper i d’internet presenten moltes diferències, així com una redacció impresa i digital. El periodista multimèdia ho porta “tot a sobre” i du a terme moltes tasques a l’hora. Per tant, el funcionament d’una redacció digital és molt diferent també: les informacions es van actualitzant, s’introdueixen recursos multimèdies, hi ha diferents torns de treball, es permet la participació de lector, blogs...
En els diaris, ràdio i TV trobem de publicació unidireccional: mitjà → missatge → públic. En canvi, en internet és multidireccional: mitjà → missatge → públic públic 11 Fonaments del Periodisme La publicació multidireccional permet parlar d’Internet com a mitjà participatiu, i és així que sorgeix la denominació de Web 2.0 → Terme per referir-se a la segona generació de Web basada en comunitats d'usuaris i serveis (xarxes socials, blogs, etc.) que fomenten la col·laboració i intercanvi d'informació entre usuaris.
Tres conceptes clau dels mitjans on-line: ▪ Hipertextual: S'utilitza com a suport general, ens porta a enllaçar i interactuar, construir informació, contextualitzar i formar xarxes.
▪ Multimediàtic: La fotografia, el vídeo i el so, prevalen en aquesta generació del nou periodisme.
▪ Interactiu: Els mitjans digitals permeten la lliure interacció, aquest és un indicador d'innovació en aquesta era. És la clau de l'èxit d'un mitjà informatiu digital.
Es requereix un mínim d’una fotografia: no tot és només text. A més, l’usuari és qui tria com llegirà i organitzarà la informació.
 HIPERTEXT "Escriptura no seqüencial, a un text que bifurca, que permet que el lector triï i llegeixi en una pantalla tracta interactiva. D’acord amb la noció popular, es tracta d'una sèrie de blocs connectats entre si per nexes, que formen diferents itineraris per a l'usuari.” Theodor Nelson, 1965 “En aquest text ideal, abunden les xarxes (réseaux) que actuen entre si sense que cap pugui imposar-se a les altres; aquest text és una galàxia de significants i no una estructura de significats; no té principi, però sí diverses vies d'accés, sense que cap d'elles pugui qualificar-se de principal.” Roland Barthes, S/Z  HIPERMÈDIA “L’expressió hipermèdia simplement estén la noció de text hipertextual en incloure informació visual sonora, animació i altres formes d’informació.” George Landow Punts de connexió en diferents format on l’usuari pot accedir.
 MULTIMEDIALITAT PER JUXTAPOSICIÓ Presenta per separat els elements multimèdia, elements juxtaposat o integrats. E.g.: The Snowfall 12 Fonaments del Periodisme  MULTIMEDIALITAT PER INTEGRACIÓ Els elements estan combinats i formen part d’una sola estructura. Un reportatge multimèdia integra imatge, àudio i text.
 ENLLAÇOS "L'enllaç hipertextual -" hipervincle "o" link "- és l'element clau de la redacció per a Internet. Gràcies als enllaços és possible connectar i organitzar en estructures multiformes diferents continguts multimèdia i traçar entre ells múltiples itineraris de lectura".
S’han d’incloure suficients per poder contextualitzar i donar informació suficient. Ara bé, no ens hem de passar: massa vincles cansaran al lector.
Classificació d’enllaços: Proposta de Salaverría a) Enllaços documentals: enllacen amb nodes on es presenta informació de context.
b) Enllaços d’ampliació informativa: partint des de notícies d’última hora, enllacen amb nodes on s’aporten dades relacionades, igualment recents.
c) Enllaços d’actualització: quan es produeix una notícia d’última hora els detalls van sent coneguts a poc a poc.
d) Enllaços de definició: les informacions que inclouen referències a persones i institucions.
13 Fonaments del Periodisme  Trets de la comunicació a internet Quan escrivim per a Internet hem de tenir present que trenquem amb l'estructura clàssica del temps i de l'espai. Hem de ser conscient de que ens pot llegir qualsevol persona a qualsevol lloc i moment. Per tant, pot ser que en un determinat moment per algú el que has penjat va ser notícia ahir. És per aquest motiu que les marques temporals no funcionen en el periodisme on-line: tot passa al moment → ARA Per això diem que la comunicació a internet té dos trets: ▪ Policronisme: múltiples possibilitats de relació temporal que es produeixen entre l’emissió i recepció de missatges al ciberespai.
“L’avui de Barcelona, a les 8 de matí, és l’ahir de Tòquio” ▪ Multidireccionalitat: el missatge no només va del cibermitjà a l’usuari, sinó que també va de l’usuari al cibermitjà (interactivitat). I també la comunicació es dóna entre usuaris.
Per tant, redactar per internet és:  Escriure tenint en compte que el "avui" i el "ahir” no funciona.
 Explotar les tres qualitats de la Xarxa (hipertextualitat, multimedialitat i interactivitat) per a enriquir la informació.
 Escriure amb concisió i brevetat. Els paràgrafs extensos cansen a l'usuari.
 Elements de la notícia o Lead o entradeta: traça les línies generals o resumeix la informació. Té entitat pròpia, reflecteix els aspectes essencials del cos de la informació i manté una disposició eficaçment breu que facilita l'assimilació ràpida del que s'ofereix a l'avidesa noticiosa dels lectors. Sol ser la presentació de la notícia en la pàgina principal. Fórmula de les 5W. (Concha Edo) o Teaser: Text del portal: porta d'entrada i anunci. Provocar l'interès per continuar llegint.
▪ Teaser de paraules o de títol ▪ Teaser de títol més text ▪ Teaser de text i fotografia ▪ Foto-teaser o fotonotícia Segons la funció trobem: ▪ Teaser d'impacte: una frase breu i rotunda ▪ Teaser de resum 14 Fonaments del Periodisme ▪ Teaser de lead del sumari: tracta de respondre a les 5W ▪ Teaser de pregunta o formulació directa.
▪ Teaser d'anunci.
▪ Teaser per omissió (cura) o Cos: completa l'avanç que s'ha anunciat a l'entrada. Desglossa en blocs els diferents elements que conformen la notícia. Èxit: trobar l'equilibri entre l'economia i la precisió en l'ús del llenguatge. Per a la redacció: ús de l'oració simple, frases directes, poques subordinades i oracions curtes.
Cada paraula ha de tenir alguna cosa a dir i cal donar-li el sentit correcte.
El llenguatge periodístic hipertextual ha de procurar ser denotatiu.
(María Teresa Sandoval)  Escriure per la web Concebre una arquitectura multimèdia en la qual les històries satisfan totes les necessitats informatives dels usuaris. La velocitat ens porta a l'estructura piramidal.
L'hipertext allibera els nous mitjans de l’ “esclavitud tecnològica" que patien els primers suports telemàtics i electrònics, i obre una tercera dimensió, la profunditat, i proporciona un volum gairebé infinit a la informació.
Piràmide invertida conflueix amb multitext, en hipertext: piràmide convergent.
 Superestructura de piràmide invertida No només llegim un únic bloc, sinó que es van creant diferents nivells de lectura i, així, es van unint diferents piràmides invertides: sistema de diferents “piràmides flotants”.
 Piràmide invertida: segon nivell d’ús Estructura de textos que poden dividir-se temàticament, però van dins una mateixa pàgina.
Si l’autor/editor aconsegueix crear una independència total de cada un d’ells, permetria a l’usuari una lectura no lineal dins de la mateixa pàgina. És a dir, l’usuari podria escollir el subtema del eu interès en explorar el text, a partir de la seva exposició en el primer cop de pantalla.
15 Fonaments del Periodisme  Piràmide invertida: tercer nivell, piràmides flotants En el tercer nivell, és l’usuari qui determina la jerarquia de la informació i, en última instància, qui construeix la seva pròpia piràmide.
 Diamant (Paul Bradhsaw)  C  Piràmide tombada (Model de Canavilhas) è  Cèl·lula informativa (model de Salaverría) A través d’un nucli incloem informacions complementàries.
16 Fonaments del Periodisme  Com treballar amb enllaços en la notícia hipertextual Els enllaços són crucials a l'hora de facilitar aquest procés (que sol ser) intuïtiu. Un lector que tria prémer en un enllaç prop del començament d'una notícia no llegirà la resta d'aquesta. Els enllaços dins d'una informació han de ser clars i reforçar l'estructura del relat, portant l’usuari a través dels seus fragments.
Els enllaços externs són probablement els que necessiten la vigilància més constant. Pot animar als usuaris a anar-se'n i fa possible el no retorn.
Els enllaços afecten radicalment al to i significat de la narrativa. Es poden utilitzar per ampliar o explicar elements del text o per estendre o redirigir la narrativa. Cada enllaç amb el que ensopegui un usuari el forçarà a prendre una decisió: seguir o romandre en el relat principal. Cal indicar el que va a trobar o per què ha de visitar aquest lloc.
 Recomanacions de Canavilhas per els enllaços a) Destacar els enllaços mitjançant paraules que tinguin una relació semàntica forta amb el contingut del node.
b) Destacar les paraules enllaçades de la resta del text (subratllat o diferent color).
c) No aglutinar massa enllaços en un paràgraf.
d) Usar els enllaços una sola vegada per cada node d'informació.
e) Ubicar els enllaços preferentment al final de les oracions.
f) Fer una distribució d'enllaços al llarg de tota la notícia amb l'objectiu que funcionin com a àncora per als ulls, perquè se sap que la lectura en els monitors es fa en diagonal (Nielsen, 1997).
g) No han d’allunyar-se massa del lector, que aquests complementin la informació per posteriorment retornar-hi i no perdre al lector.
 Com llegim? A la següent imatge, coneguda com a mapa de calor (heat map), el color vermell mostra les zones on més es concentren les mirades.
El patró en F algunes vegades adquireix la forma d'E, i fins i tot de L invertida, amb la barra horitzontal a la part superior de la pantalla.
17 Fonaments del Periodisme  Patró en forma de F Hi ha un moviment horitzontal en la part superior de l’àrea de contingut, d’esquerra a dreta, després es torna, hi ha un moviment vertical per la part esquerra de la pantalla; hi ha un segon moviment horitzontal, però més curt que l’anterior i, finalment, un moviment vertical a la part esquerra de la pantalla. Les fletxes indiquen la trajectòria.
 Recomanacions finals 18 Fonaments del Periodisme  Recursos interactius per a periodistes  Juxtapose: comparació de dos imatges (abans vs. després)  Piktochart 3. EMPRESA INFORMATIVA I ORGANITZACIÓ DE REDACCIONS L’empresa és un conjunt organitzat de persones que produeixen béns o serveis amb la finalitat de satisfer necessitats alienes.
En el marc de l’economia de mercat, la majoria de ciutadans que treballen ho fan en empreses i la pràctica totalitat de les relacions comercials tenen lloc a l’empresa.
EMPRESA INFROMATIVA “Conjunt de treball redaccional, creatiu i tècnic, béns materials i econòmics i relacions comercials per difondre informacions, idees, expressions artístiques o d’entreteniment utilitzant suports o mitjans de comunicació social.” Alfonso Nieto & Francisco Iglesias La seva finalitat és satisfer la necessitat d’informació d’altres persones: proporcionar informació, idees, expressions artístiques o d’entreteniment a altres persones.
S’organitza en diferents àrees: ▪ Redaccional: periodistes 19 Fonaments del Periodisme ▪ Creativa/Innovació: dissenyadors, periodistes, programadors...
▪ Tècnica: tècnics de so, informàtics...
▪ Comercial, gestió... (secretaria, per exemple) Dues línies de negoci:  Venda de producte propi  Venda de publicitat: a tant espai tants diners (premsa), a tant temps tants diners (TV, Ràdio)  Tipus d’empresa informativa o Economicista: busca sobretot el benefici econòmic (privat). És el tipus més habitual. Fa que predomini una cultura (molt/massa) comercial: l’èxit està en vendre/comprar. L’inconvenient és que els continguts esdevenen de poca qualitat, es busca només la seva venda (e.g.: telebasura). E.g.: Telecinco, Atena 3 o Estatal: pública  tendència a la baixa. Busca omplir el buit de les economicistes: l’Estat arriba allí on no ho fa la iniciativa privada. És, per tant, un servei públic: vetlla pels interessos generals del públic.
E.g: TV3, TVE...
o Solidària: la informació com a servei. Els mitjans que difonen la informació són molts cops d’àmbit petit o local o d’associacions. La informació és més acotada, dirigida a un públic concret, i més limitada a la publicitat  s’inclou publicitat de locals, comerços del barri. E.g.: L’independent (associació cultural que s’autofinança, sense ànim de lucre), Revista del Barça, Revista del RACC (butlletí d’una empresa; l’inconvenient és que la informació queda molt influenciada per l’empresa), revistes de mútues...
Segons el mitjà també hi ha diferents tipus d’empreses informatives. Avui en dia, amb l’aparició i preponderància d’Internet, aquests models han anat canviant.
 Noves fórmules per la informació   Fundacions i ONG’s: funcionen per projectes. S’encarreguen tant de trobar finançament, com de la producció i realització i de la difusió de la informació: s’encarreguen de tot el procés de creació d’un reportatge. Sense ànim de lucre.
Fan un periodisme diferent al que fan els grans mitjans, per allunyar.se dels interessos econòmics. E.g.: ruidophoto.com Crowdfunding: Finançament col·lectiu o en massa a través d’internet i les xarxes socials. E.g.: França: JaimeLinfo (2011)l’objectiu és finançar el periodisme de qualitat de manera on-line; els usuaris poden o bé aportar 20 Fonaments del Periodisme fonts informatives o donar finançament/EUA: Beacon Reader (2013)  llegir articles a canvi de finançar periodistes en concret.
 El poder d’informar Va més enllà de la finalitat economicista. Ens hem d’allunyar de la visió de la premsa com a quart poder, en el sentit de que no es tracta de controlar, sinó d’influenciar a persones i institucions  capacitat d’influència. És una influència legítima, possible només en un règim de lliure mercat, ja que tothom pot participar-hi, la informació està en continu circulació. L’Estat, per tant, també competeix si no té el monopoli (si té el monopoli no hi ha lliure mercat, ja que l’Estat tria que s’informa: això no funcionaria). Trobem mitjans molt influents com el New York Times, Frankfurter Allgemeine, CNN... Hi ha altres influències que condicionen els mitjans (e.g.: rarament sentim crítiques de macroanunciants, com el Corte Inglés, Gas Natural...).
REDACCIÓ Allò fonamental en l’estructura d’un mitjà de comunicació. Els redactors són indispensables: ma d’obra essencial i especialitzada. Necessitat de reciclatge constant i formació contínua. Per mantenir un equip de redactors són necessàries polítiques d’incentivació i de motivació del personal. Això, però, genera moltes despeses.
El periodista ha de confiar amb el seu mitjà i viceversa: necessària identificació del periodista amb l’empresa/organització/mitjà i al revés.  complicitat redactor-mitjà  Fórmules  Estatuts de Redacció: documents que exposen el funcionament de l’empresa, el càrrec que ocupa cadascú...
 Codis Deontològics: normes sobre com ha de treballar un periodista.
 Clàusula de consciència: dret del periodista a voler no treballar un tema si va en contra del seus valors. Això a la pràctica no sempre és així, però.
Aquestes fórmules garanteixen la independència dels periodistes en la recerca, la elaboració i la transmissió d’informació.
 Sostenibilitat (model ideal) Com aconseguim que l’empresa sigui sostenible?  Viabilitat econòmica Beneficis que garanteixin poder mantenir els nivells de competitivitat informativa, la formació, les condicions de treball, i la compensació 21 Fonaments del Periodisme econòmica dels professionals.
Equilibri interessos empresarials i professionals  paper cabdal de la redacció en l’estructura organitzativa i econòmica d’una empresa informativa.
Amb la crisi han empitjorat les condicions de treball i molt professionals han perdut la seva feina. La informació, així, es veu perjudicada.
 Organització de redaccions  Selecció i jerarquització: mitjans grans i petits tenen les mateixes funcions, però als petits se n’han d’assumir més.
 Seccions: temàtiques o geogràfiques. També hi ha models mixts.
 Esquema tradicional: (exemple) DIRECTOR CAP DE PROGRAMES CAP D’INTERACTIUS CAP D’INFORMATIUS Internacional Política Economia Esports Societat Cultura  Staff ▪ Tendència a la reducció del personal (avenços tecnològics, motius econòmics).
▪ Cadascú ha d’exercir les seves funcions dins l’organització establerta per a que tot funcioni bé.
▪ Consells de redacció per decidir temes del dia.
 Competències bàsiques i essencials en un bon periodista  Instint per les notícies  Sentit de la urgència  Adaptabilitat al moment  Flexibilitat  Recerca d’informació  Capacitat de treball sota pressió/tolerància a l’estrès  Resolució 22 Fonaments del Periodisme  Capacitat de treball en equip  Capacitat de negociació/de diàleg  Comunicació oral i escrita  Iniciativa i esperit emprenedor  Adaptació als canvis  Autonomia  Creativitat  Esperit de superació  Presa de decisions  Sociabilitat  Competències bàsiques i essencials en un bon periodista o Premsa: disseny/compaginació, fotografia, edició, tancament (deixar a punt allò que es publicarà).
o TV  assignacions (definir equips que es dediquen a una funció concreta):  Controla informació de totes les fonts  Recepció d’imatges de xarxes internacionals  Reserva espais a xarxes d’enllaços  Organitza redacció  Gestiona corresponsals i enviats  Intercanvia imatges i informacions  Balanç econòmic PREMSA  Ingressos: venda d’exemplars, publicitat, altres fonts (impressió, productes diversos, promocions...)  Despeses: personal, producció (paper) i distribució, generals (llum, lloguer...)...
 Fatídic: Augmentar el tiratge sense incrementar publicitat porta a entrar en pèrdues TV/RÀDIO  Ingressos: publicitat comercial i patrocini, taxa o cànon (BBC), finançament públic, altres (venda de programes, lloguer d’instal·lacions...), quotes d’abonats (Movistar+)  Despreses: material tecnològic, programació, personal, promoció, comissions a agències, publicitat, manteniment...
23 Fonaments del Periodisme  Integració de redaccions CONVERGÈNCIA DE MITJANS  Noves tecnologies  simbiosi entre mitjans tradicionals i internet: García Avilés: “La convergencia periodística es una proceso multidimensional que, facilitado por la implantación generalizada de las tecnologías digitales de telecomunicación, afecta al ámbito tecnológico, empresarial, profesional y editorial de los medios de comunicación, propiciando una integración de herramientas, espacios, métodos de trabajo y lenguaje anteriormente disgregados, de forma que los periodistas elaboran contenidos que se distribuyen a través de múltiples plataformas, mediante los lenguajes propios de cada una” (2008, p.12).
El periodista orquestra: periodista que sap “tocar” una mica de tots els mitjans  polivalent, format en tots els llenguatges específics dels mitjans per poder-hi treballar. Els contraris dirien que aquest periodista toca de tot però malament.
 Difusió, fonamental 4. ÈTICA I DEONTOLOGIA L’ètica és el conjunt de principis i regles morals que regulen el comportament i les relacions humanes. Per tant, és la ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
La deontologia és la ciència o tractat que estudia els deures i l’ètica professionals: estudia l’aplicació de l’ètica en una professió.
24 Fonaments del Periodisme  Llibertat d’expressió La llibertat d’expressió o de premsa és un dret que s’ha demanat des de la Revolució Francesa fins als règims democràtics. Per exemple, en la Declaració de la Independència dels EUA (1776) ja s’hi feia esment: “la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat i no pot ser restringida mai, més que per governs despòtics”. Posteriorment, a la 1ª esmena de la Constitució dels EUA (1792) es va tornar a citar: “el Congrés no pot fer cap llei que restringeixi la llibertat de paraula o de premsa”.
En la mateixa Declaració dels drets de l’Home (França, 1789) s’indicava: “La lliure comunicació de pensaments i opinions és un dels drets més preuats de l’home: tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb la condició de respondre per l’abús d’aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.”  El dret a la informació Com a periodistes estem obligats a vetllar per un dret que és de tots els ciutadans. En la Declaració universal dels Drets Humans (ONU, 1948) s’estipula: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les sense limitació de fronteres a través de qualsevol mitjà d’expressió.” Ara bé, hi ha una sèrie d’obstacles que impedeixen exercir la professió amb ètica:  Interessos econòmics i polítics  Criteri de genericitat portat a l’extrem  Integritat de les persones  Ètica periodística Per què hem de seguir una ètica periodística? Tot i aquests obstacles, l’hem d’exercir, encara que certs mitjans no ho facin.  Aplicació del dret deontològic   Motivacions professionals o comercials: estatus professional (que ja tenien altres feines, com els metges), demanda del públic, evitar imposicions.
Motivacions de convicció moral: ètica individual, informació com a bé públic, informació funcional per a al societat.
A més, hem de recordar que estem oferint un servei públic: ser ètics està relacionar en oferir productes/informació de qualitat. Negacions: ▪ Trivialització de la realitat ▪ Deformació sistemàtica dels fets ▪ Continguts ideològics i missatges coercitius 25 Fonaments del Periodisme  Els 4 principis de l’ètica periodística VERITAT Tot allò que fa referència a l’elaboració de la informació:  Cura i rigor amb les dades.
 Separar informació i opinió  Fonts fiables  Recreacions i falsejaments.
E.g.: Operació d’Uma Thurmans, “fitxatge fantasma” de Middlesbrough...
La recerca de la informació és molt important perquè ens podem topar amb procediments enganyosos o il·lícits: anonimat i disfresses, càmeres ocultes i enregistraments subrepticis, no dir que som periodistes...  no està justificat mai, a no ser que no hi hagi altre manera de fer-ho.
JUSTÍCIA    Imparcialitat: no prendre partit i donar veu a totes les parts. Degut a les pressions molts cops interessa donar només una versió dels fets.
Compensació: hem de compensar i donar veu a tots aquells col·lectius desafavorits que formen part de la societat però que no són plasmats en la premsa.  Racisme i xenofòbia, sexisme i perspectiva de gènere, persones grans, homofòbia, malalties mentals, minusvàlues... E.g.: La guia `mangui’ de Barcelona  xenofòbia Presumpció d’innocència: evitar la “pena de telediari” LLIBERTAT Llibertat de premsa, és a dir, oferir una comunicació sense restriccions ni interessos. Els periodistes són a vegades anomenats els “guardians de la democràcia”, per aquest motiu.
Els periodistes sofreixen molts cops pressions externes per conflictes d’interessos:  Polítiques: governs  Econòmiques: anunciants  Empresa: benefici econòmic  Fonts: regals, sobresous RESPONSABILITAT Hem de ser conscients que la informació té uns límits, en aquells casos en què la vida i la seguretat estan en joc, on quan s’atempta a la privacitat, la intimitat i als temes relacionats amb menors.
o Matèries d’especial sensibilitat social ▪ Violència: incitació, gènere ▪ Mal gust, respecte a les creences o Cooperació amb les autoritats ▪ Emergències que comporten l’alarma social 26 Fonaments del Periodisme  Millora de la qualitat i resposta ètica  Instrucció: formació i reciclatge, investigació, publicacions...
 Polítiques: frenar concentració (pluralitat), competència, noves tecnologies, nous valors socials...
 Activitat professional: comunicació interprofessional, qüestionament de les fonts, secret professional, investigació i comprovació, control de qualitat...
 Corporacions professionals: associacions i col·legis, codis deontològics...
 Marc empresarial: formació i reciclatge, definició de responsabilitats, clàusula de consciència, codis de conducta, Estatuts de Redacció, auditories ètiques, defensors dels lectors/espectadors...
 Marc legal: ordenament jurídic, síndics de greuges...
 Intervenció social: consells de premsa, espais participatius...
 Autoregulació Regulació des de la pròpia professió que poden fer els mateixos periodistes mitjançant codis deontològics.
CODIS DEONTOLÒGICS Conjunt de criteris, normes i valors que formulen i assumeixen els que duen a terme una activitat professional.
INTERVENCIÓ DE MITJÀ  Declaracions de principis editorials ▪ Establerts voluntàriament pel mitjà ▪ Contracte informal ▪ Fixa la relació amb professionals i públic  Codis interns ▪ Compromisos ètics assumits per l’empresa ▪ Guia de l’activitat del mitjà (o mitjans)  Llibres d’estil 27 Fonaments del Periodisme ▪ Normes lingüístiques i estilístiques ▪ I també criteris deontològics PROFESSIONALS INDIVIDUALS  Situació professional del periodista ▪ No hi pot haver llibertat de premsa si els periodistes treballen en condicions de pobresa, corrupció i por ▪ Elements per fer bé la seva feina: formació/titulació, bona situació laboral/salarial, organitzacions professionals que tractin els temes que afecten la professió periodística.
 Estatuts de redacció: acord voluntari entre professionals i empresa.
Són vies de comunicació i participació entre la redacció i la direcció. A més, reconeixen drets i obligacions dels professionals i de l’empresa.
 Comitè professional/de redacció: s’escull democràticament.
És l’òrgan de representació professional enfront de la direcció i de l’empresa.
 Clàusula de consciència: l’obligació del periodista de lleialtat a l’empresa o a la direcció acaba quan les seves exigències entren en conflicte amb el compromís amb el dret a la informació.
Dret a negar-se a participar en l’elaboració d’informacions contràries als principis ètics de la comunicació sense que això suposi sanció o perjudici per al periodista.
 Dret a la rescissió de contracte en cas de: ▪ Canvi en l’orientació ideològica del mitjà ▪ L’empresa trasllada el periodista a un altre mitjà del grup amb una ruptura patent amb l’orientació professional de l’informador.
PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC  Ombudsman (defensor del receptor)  Precedents Suècia, 1809: defensor de l’administrat.
Kentucky, 1967  Funcions Tramitar queixes Conèixer millor el públic  Associacions d’usuaris/Comitès ciutadans: ciutadans s’organitzen, supervisen els mitjans i promouen accions.
que 28 Fonaments del Periodisme  Exemples de nous mecanismes a través d’Internet ▪ Xat televisat amb l’editor d’Ara.tv Antoni Bassas ▪ Comunitat de lectors de Vilaweb.cat CONSELL DE PREMSA Organisme independent. Estudia les queixes sobre l’actuació dels mitjans. Jutja des d’un punt de vista deontològic.
 Consell de la Informació de Catalunya Creat el 1997 per iniciativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya  Consell de l’Audiovisual de Catalunya Creat pel Parlament de Catalunya 29 Fonaments del Periodisme 5. FONTS INFORMATIVES 5.1. Principals tipus de fonts informatives FONTS DIRECTES Són aquelles que el periodista rep directament, en persona:  Cobrir esdeveniment  Presència directa del periodista en el lloc de l’esdeveniment. És la font més característica. Esdeveniments reals/pseudofets: rodes de premsa, inauguracions, mítings...
 Persones  La font més valuosa. “Un periodista val el que valen les seves fonts”. Fruit de la pròpia activitat, temps de treball llarg, dedicació i confiança.
o Observar, tenir contactes, organitzacions, serveis d’urgència (bombers, policia, serveis sanitaris...), seguir les notícies...
S’ha de tenir precaució i conèixer el risc que comporta: pressions directes obertament i sempre demanar la comprovació dels textos.
No ens hem de conformar amb la font o primera o habitual, sinó que hem de contrastar les dades importants.
No hi ha fonts anònimes. El periodista protegeix la font, però queda al descobert. Això és imprescindible per mantenir la relació.
 Persones: ètica  Les fonts personals plantegen dilemes ètics:  Contrapartides: fonts interessades que utilitzen el periodista.
Globus sonda, informacions tendencioses, prediccions equivocades  Dades  enquestes o estudis propis o d’altres. Sondejos electorals. Estudis acurays (informes oficials, lleis...) i arxius públics (registres...).
AGÈNCIES D’INFORMACIÓ És una mitjà més, allí on no arriba l’abastiment del nostre mitjà. Per tant, no arriba al públic sinó als mitjans. Els mitjans més grans tenen més agències. Per què són útils les agències d’informació?  Cal una estructura gegantina per cobrir tots els esdeveniments  Assegura la cobertura d’àmbits als quals el mitjà no arriba  Permet contrastar les altres fonts amb la versió de l’agència 30 Fonaments del Periodisme Produeixen notícies, el més característic, així com imatges (foto/vídeo), talls de veu, temes o gèneres (opinió, economia...). La transmissió abans es feia mitjançant teletips (paper); actualment és a través de satèl·lit, cable, Internet, fax...
EFE És de titularitat estatal i fou creada pel règim franquista. És fruit de la fusió d’agències anteriors. És un servei molt extens a Espanya i a la resta del món, especialment a Amèrica Llatina. Serveix textos, imatges (àudio i vídeo) i talls de veu. A més, subdistribueix imatges.
Serveis: ▪ Territorials: Món, Espanya, CC.AA...
▪ Històrics: Efedata, fototeca...
▪ Llengües: Anglès, portuguès, àrab ▪ Temàtics: Esports, economia, motor, agroalimentació, turisme, toros ▪ Multimèdia: diari en línia, continguts ▪ Gràfics: fotos, infografia, reportatges ▪ TV: notícies editades i en brut ▪ Ràdio: noticies i talls de veu GABINETS DE MITJANS  Classificació o Oficials  Integrats directament en l’organització de la qual informen o Privats  Empreses a disposició d’organitzacions sense gabinet de premsa propi o Funció  elaborar el màxim de notícies, sempre en positiu. Crear un clima favorable. És a dir, limitar conseqüències d’informació que pugui afectar negativament.
31 Fonaments del Periodisme o Institucions públiques  Proliferació, filtra la d’informació, limitar l’accés a personatges públics...
 Eines o Input  Recull de premsa (clipping), anàlisi de l’entorn.
o Output  Bases de dades, nota de premsa, dossier (text, gràfics, àudio), videocomunicat i tall de veu, roda de premsa, viatges i visites de premsa, web i sala de premsa virtual (SPV), publicacions pròpies, articles i publireportatges, entrevistes, exclusives, rumors i filtracions, embargament, asfíxia informativa.
 Principals formes de donar la informació o Nota de premsa  és l’eina més habitual, ja que és una notícia llesta per publicar. Per a informacions puntuals d’una certa importància, per mantenir una dinàmica d’informació contínua, per resumir el contingut d’un dossier, per explicar un acte (roda de premsa) a periodistes que no hi ha pogut assistir.
o Dossier de premsa  pot ser genèric: presentació d’una empresa o organització (dades generals, història...) o informatiu: centrat en un acte o presentació (nota de premsa, informació ampliada, dades bàsiques, antecedents, material gràfic...) o Videocomunicat  es tracta de material televisiu sense editar, declaracions de portaveus, imatges de recurs, context de la notícia...
o Roda de premsa  Informacions noves d’interès periodístic, que requereixen explicacions personals adreçades al màxim de mitjans.
Per atendre demandes simultànies de diversos periodistes/mitjans, per presentar actes mediàtics en condicions favorables (inauguracions, lliurament de premis), reunions periòdiques institucionalitzades, en situacions de crisi...
o Web  Informació recent i interessant (notícies), notes de premsa, dades bàsiques de l’organització, informació sobre el Gabinet, directori d’experts, agenda d’actes i activitats, resum de premsa, bancs d’imatges...
DOCUMENTACIÓ És tracta de materials periodístics publicats, classificats i arxivats, i de dades ordenades i catalogades (enciclopèdies, bases de dades)  tipus de documentació clàssica. L’arxiu i la documentació és habitual en tots els mitjans (conserven textos, llibres, imatges...). A més, és la font principal només en casos d’aniversaris i commemoracions. S’utilitza habitualment per materials complementaris o per adquirí antecedents i entorn.
32 Fonaments del Periodisme INTERNET A través d’Internet es pot accedir als altres tipus de fonts (mitjans, hemeroteques...).
L’ús més habitual és com a documentació: bases de dades, enciclopèdies, diccionaris...
Permet un accés directe i immediat: persones i organitzacions utilitzen Internet per difondre les seves informacions (blogs, notícies, sales de premsa virtual...).
Els principals avantatges són: rapidesa, baix cost i fiabilitat. Aquesta última però, és relativa, ja que hem de procurar que siguin fonts de qualitat i sempre contrastar la informació.
Internet també ha permès que sorgissin altres maneres de proporcionar fonts als periodistes (filtra.la).
Internet també ha permès que sorgissin altres maneres de proporcionar fonts als periodistes: ▪ Fonts anònimes i participació  filtra.la ▪ Xarxes socials  Informació de manera immediata, tot i que també s’ha de contrastar. L’essència, per tant, continua sent la mateixa: verificar.
Twitter ▪ “Twitter es como una nueva plaza pública y, como tal, los periodistas deben estar en ella. O una corrala, un gran patio o gallinero donde se fiscaliza hasta el punto de la crítica más descarnada. En cualquiera de los dos casos, el periodista debe estar.” Pedro de Alzaga (Iberoamerica.net y Cuarto Poder) “Twitter es una fuente de información, que debe ser contrastada, y a la vez es un medio de información a través del cual podemos comunicar.” Virginia Pérez Alonso (20 Minutos) 5.2. Periodisme de dades Flux de dades immens que queden registrades. Això es pot fer servir per generar informació. Hem de destriar el que ens interessa i, un cop ho tenim, hem de saber definir com estructurar-ho i com presentar-ho per a que sigui important per al públic.
• • Se centra en processar la informació.
1. Anàlisi per dotar de sentit i estructura l’infinit flux de dades 2. Presentar el que és important i rellevant per al consumidor de la informació Implica una anàlisi crítica.
33 Fonaments del Periodisme 5.3. Protecció de les fonts Quan una font ens explica de manera confidencial quelcom important que pot tenir interès periodístic, però aquella font vol romandre anònima, nosaltres hem de tenir un cert coneixement sobre com aproximar-nos-hi, ja que aquestes fonts es juguen molts cops més que la reputació. Si aquesta informació queda gravada, és molt fàcil que un hacker la pugui extreure. Per això s’han de recórrer a mètodes convencionals com el bloc de notes.
6. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL PERIODISME 6.1. Etapes en l’evolució del periodisme  Antecedents  fins al segle XVIII  Doctrinarista  del segle XVIII fins a 1830  Hegemonista  de 1830 a 1900  Professionalista  de 1900 a 1945  Universalista  de 1945 a 2001  Interactiva  de 2001 a...
ANTECEDENTS  Edat antiga Es considera que el primer periodista fou el missatger (Fidipides) que va córrer els 42km que separen Marató d’Atenes. A Roma, trobem notícies gravades en pedra. En totes les èpoques trobem pregons i edictes. Per altra banda, també existeixen notícies manuscrites: constància històrica en totes les èpoques. Els usuaris eren els nobles i el senyors. E.g.: Petrarca (El Decameró) va ser recol·lector de notícies  Segle XVI El 1450 Gütenberg inventa la impremta. Era un invent sota el control de les autoritats i es va quedar reservada a tenir permís del rei per fer-la servir.
Aquells no autoritzats pel seu ús eren castigats severament. Conviuen la notícia impresa i la manuscrita. Les notícies tractaven fenòmens naturals, crims, miracles, guerres, descobriments... La periodicitat al principi era inexistent i, posteriorment, esdevé anual: neix al voltant de les fires. Més endavant, esdevé semestral.
 Segle XVII La periodicitat s’incrementa fins a setmanal (correu). Apareixen les gasetes: publicacions amb autorització reial. A la vegada, però, apareixen gasetes clandestines: severament perseguides i, en conseqüència, neix la censura.
També apareixen els primers diaris: 34 Fonaments del Periodisme       Leipzig (Alemanya)  1660 Londres  1702 París  1777 Madrid  1758 (Diario Noticioso) Philadelphia (EUA)  1784 Barcelona  1792 ETAPA DOCTRINARISTA En aquesta etapa ja trobem periodistes. Abarca des de la Revolució Francesa (1789) fins a les Revolucions Industrials (1840). El periodisme està lligat als conflictes de l’època: ascens de la burgesia i industrialització, especialment. Els periodistes son voluntaris: no professionals, no cobren. Tenien uns propòsits doctrinaris i proselitistes. És a dir, utilitzaven la professió per a convèncer a la població d’unir-se als seus interessos. La llibertat de premsa està molt limitada: censura, tancament de diaris, impostos (com a Gran Bretanya, a la resta d’Europa preval la censura)... La tecnologia és lenta: impremta plana i correu. El model de diari és d’opinió: conté bàsicament articles. Per altra banda, els gèneres típics són l’article, comentari, carta, assaig... Apareixen la informació i al crònica. E.g.: “Times” de Londres és d’aquesta època Regne Unit Trobem l’impost del timbre: canvia la censura pels impostos, per impedir publicacions barates. El recurs per compensar és la publicitat. La llibertat estava molt vigilada (1782: Libel Act. Decret que estableix llibertat de premsa sota control). Neix The Times (1788), que es caracteritza pel rigor i la recerca d’innovacions (corresponsals). El tiratge conjunt dels 17 diaris que s’editen a Londres el 1829 és de 40.000 exemplars. A més, era un privilegi: només llegeixen les classes instruïdes. Els grans polemistes que trobem: Jonathan Swift (Gulliver) i Daniel Defoe (Robinson Crusoe).
França El periodisme forma part del monopoli reial: totes les publicacions són concessions del rei i els intents de diaris crítics són perseguits. Amb la revolució sorgeix la llibertat de premsa de fet (1789-1792). Posteriorment, arriba l’època del Terror: torna el control i la repressió. Napoleó va suprimir 60 diaris dels 73 que s’editaven al arribar al poder. A més, té el seu propi diari: Le Monitor Universel. Amb la caiguda d’aquest emperador, sorgeix una nova lluita per la llibertat de premsa.
35 Fonaments del Periodisme Espanya El periodisme també forma part del monopoli reial: només es poden publicar notícies amb autoritzacions per privilegi reial. Hi ha una gran cesura: control molt rigorós i no es pot parlar de temes polítics ni d’interès públic. Els primers diaris sorgeixen a Madrid (1758  Diari noticioso, curioso-erudito, comercial, público y econòmico) i a Barcelona (1792  Diario de Barcelona).
ETAPA HEGEMONISTA Es dóna durant la segona meitat del segle XIX. El periodisme és vist com el quart gran poder: explosió i gran potencialitat del periodisme. Els periodistes es professionalitzen (cobren) i adopten una gran capacitat d’influir: explicar o silenciar. Els mitjans són els que fabriquen la realitat: si no hi apareixes no ets important. A més, apareixen noves modalitats com el periodisme de noticies, de viatges, d’agències, de guerra, de testimoni... Els governs afluixen la pressió i de resultes sorgeix un debat sobre el control de la premsa. Per últim, sorgeix la mentalitat industrial, és a dir, sorgeixen uns empresaris interessats en l’àmbit la finalitat dels quals és guanyar diners.
La tecnologia permet desenvolupar moltíssim el periodisme: nous mitjans (telègraf, ferrocarril, premsa de vapor, rotativa...), pugen els tiratges i baixen els preus. El mercat creix: com que augmenta l’alfabetització i creix la població urbana, hi ha més gent que sap i pot llegir.
Pel que fa al model de diari, neix el diari popular i es manté el d’opinió.
Predominen el sensacionalista i l’informatiu. S’incorporen també alguns elements interpretatius. Pel que fa als gèneres, predomina la informació, s’incorporen el reportatge i la crònica i, per contra, l’opinió perd protagonisme.
 1840-1870 Aquest període destaca per una onada revolucionària (1840): revolucions burgeses, transformació econòmica, social i tecnològica... Apareixen també noves lleis: canvis en les lleis electorals (més electors) i instrucció creixent dels obrers.
Baixen els preus i això fa més assequibles els diaris, tot i que encara són cars. S’incrementa així, el nombre de lectors. La publicitat és més desenvolupada i això afavoreix la baixa de preus. A més, el telègraf i el tren afavoreixen que hi hagi més corresponsals.
Autors que escrivien novel·les per entregues als diaris: Dickens, Twain, Dumas...
36 Fonaments del Periodisme Geogràficament:  1870-1900 En aquesta etapa podem diferenciar entre: Premsa popular 1 1870: primera generació Llenguatge entenedor Pugen tirades i baixen costos Mentalitat industrial: beneficis Voluntat estatal d’educar les masses Instrucció com a mitjà d’escalada social Noves infraestructures: telèfon i més trens Premsa popular 2 1890: segona generació Premsa groga Tot val Si no hi ha notícies, s’inventen França Le Petit Journal canvia el debat polític per l’acció: entrevistes i reportatges.
Provoca la notícia: curses ciclistes i d’automòbils. Suplements: diumenge, agricultura, moda. Fins a una tira de 1.000.000 d’exemplars (1887). Els seus imitadors són més sensacionalistes.
Regne Unit Alfred Harmsworth (Lord Northcliffe) crea el Daily Mail: aparença sensacionalista, contingut variat, adreçat a lectors de classe mitjana. Arriba a 1.000.000 el 1901. Crea un imperi: diaris (compra The Times) papereres, boscos, telecomunicacions, maquinària...
37 Fonaments del Periodisme EUA Joseph Pulitzer i William Randolph Hearst són dos autors que van propiciar l’expansió del periodisme a EUA.
Espanya i Catalunya o Espanya: de 1850 a 1900 la premsa es modernitza, tot i que els canvis arriben poc a poc i amb retard. No s’implanta la premsa popular, com en altres països, i els diaris eren prims: entre 4 i 8 pàgines.
o Catalunya: neixen els diaris que perduraran al llarg del segle XX.
 1850  El Correo Catalán  1878  La Publicidad  1881  La Vanguardia  1881  La Renaixensa  1888  El Noticiero Universal (Agència Menchesta)  1898  La Veu de Catalunya ETAPA PROFESSIONALISTA ▪ ▪ ▪ ▪ Durada  1900 – 1945. Del canvi de segle al final de la 2a GM.
Professionalitat  Equival a garantia d’independència. Objectivitat: assoleix categoria de dogma.
Corporativisme  Una consciència creixent de formar part d’un cos professional específic.
Noves nocions  Clàusula de consciència, secret professional...
38 Fonaments del Periodisme ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Noves institucions  Col·legis professionals, associacions de periodistes...
Noves normes  Codis deontològics Gremialisme  Privilegis, immunitat Tecnologia  Expansió del telèfon.
Modernització d’impremta i linotípia.
1a guerra mundial  Impacte de la censura. La consciència de la propaganda resta confiança en els mitjans de comunicació.
Nous mitjans  Neix la ràdio. El cinema es fa sonor: noticiari cinematogràfic.
Gèneres  Els mateixos que en l’etapa anterior: informació, reportatge, crònica.
Models de premsa  Es mantenen els anteriors. Neix el diari d’élite modern.
 Bases per a un nou model ▪ Premsa groga  Arriba a produir saturació. Caiguda de confiança arran dels escàndols.
▪ Informació financera  Creix en importància.
▪ Grup social desatès  La premsa de masses no satisfà les necessitats de les elits socials.
▪ Diaris en decadència La premsa de partit i els diaris “industrials” perden tiratge i s’arruïnen o tanquen.
The New York Times ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Adolph Ochs (1896)  Rellança el diari. Ven accions personalment.
Un públic propi  Un diari adreçat a la intel·ligència. Públic culte interessat en política, cultura, negocis, economia, internacional...
Disseny adequat: - Tipografia clara. Imatge seriosa i densa - Informació molt clara de finances i tribunals - Potencia seccions de política i cultura - Suplement dominical d’anàlisi Captació del mercat - Es presenta com el més ben fet i objectiu - Agredeix la competència: “No taca les tovalles de l’esmorzar” Nou estil periodístic - Més analític. Ben documentat.
- Redacció acurada. Resposta àgil 39 Fonaments del Periodisme  El diari d’élite modern o Un model imitat  L’èxit del New York Times senta les bases d’un model que s’implanta arreu o Format gran  Aspecte dens. Poca fotografia. Seccions clarament diferenciades o Independència  independent en política. Conservador en economia.
Progressista en societat i cultura o Empreses sòlides  Societats anònimes que tendeixen a grups de comunicació. Bona relació amb governs o Tecnologia punta  Incorporen ràpidament tots els progressos en impressió i telecomunicacions  Diaris tabloides ▪ Primers a Nova York - Daily News (1919) - Daily Mirror (1924, W.R. Hearst) - Evening Graphic (1924) - Irradien el model arreu del món ▪ Mida reduïda  La meitat dels diaris grans.
▪ Sensacionalistes  En formes i continguts: crims, esports, malalties, sexe...Terminologia propagandística.
▪ Molt il·lustrats  Auge del fotoperiodisme. Il·lustracions, còmics i gravats.
 Competitivitat ▪ Guerra de tiratges  A cada país, els diaris més venuts s’embarquen en una lluita per ser el primer. Regals de tota mena. Agents promotors.
▪ Nous mitjans  La lluita es complica amb l’aparició de nous actors: diaris tabloides, magazines, ràdio i noticiari cinematogràfic.
▪ 2a Guerra Mundial - Els mitjans estan al servei del conflicte - Nova onada de propaganda - Diferències segons els països Espanya (1900-1939) o Modernització  Milloren el disseny i la fotografia. Més publicitat i més ben feta o Més populars - La dictadura (1923-1931) censura la política - Més espectacles, esport, pensament...
- No arriba mai la premsa de masses:  Analfabetisme (1/3 a 1/2 de la població), poca inversió i concentració industrial, crisi política permanent 40 Fonaments del Periodisme o Neix la ràdio  1924: Ràdio Barcelona, primera autoritzada. A Madrid: Ràdio Ibérica i Radio España o En català i de partit  Les principals capçaleres en català pertanyen a partits polítics - Lliga  La Veu de Catalunya - ERC  L’Opinió, La Humanitat - Acció Catalana  La Publicitat - Unió Democràtica  El Matí ETAPA UNIVERSALISTA ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Durada De 1945 als nostres dies Triomf de la imatge  La televisió és el mitjà hegemònic. La imatge predomina arreu Servei social  Concepte central. La facultat d’informar és delegada pels pobles a empreses i professionals de la informació Valor suprem  Demanda: mitjans al servei del públic. L’audiència ho arriba a justificar tot Tendències  Globalització, transversalització  Etapa universalista: 1945 ▪ Concentració  Les empreses tendeixen a diversificar-se (crear nous mitjans) i a fusionar-se. Grans grups de comunicació.
▪ Paper dels estats - Donen suport - Controlen i eviten excessos - Propietat d’alguns mitjans - Proporcionen molta informació ▪ Control dels mitjans  Tendència a crear comissions independents de control dels mitjans: - EUA  Comission on Freedom of the Press - GB  Royal Comissions of the Press i Press Council - Catalunya  Consell de la Informació i Consell de l’Audiovisual de Catalunya ▪ Nous mitjans  Apareixen nous mitjans i instruments - Ordinador - Satèl·lit - Internet - Digitalització - Diaris gratuïts ▪ Models de mitjà - Elite-Informatiu-Interpretatiu - Popular-de Massa 41 Fonaments del Periodisme - Global  Élite – Informatiu – Interpretatiu ▪ Públic  No massiu. Poder de decisió i adquisitiu ▪ Format  Mida gran. Disseny net. Divisió clara en seccions ▪ Estil  Analític. Predomina política i internacional ▪ Autosuficiència  Convenciment que són una raça especial ▪ Responsabilitat  societat i món sencer ▪ Posició política  independència ▪ Inclou ràdio i TV  BBC, emissores públiques estatals, informatius grans cadenes EUA...
 Massa – Popular ▪ Exemples - The Sun (Gran Bretanya) - New York Post (EUA) - Bild Zeitung (Alemanya): tira 3,7 M ex.
- Els diaris gratuïts busquen aquest mercat i mantenen característiques del model ▪ Herència  De la premsa sensacionalista li queda: - El mateix mercat - Algunes formes gràfiques - El llenguatge ▪ Continguts  Molta fotografia. Esports, escàndols, crims i nacionalisme ▪ Ordre social - Lidera el seu públic - Defensa un món ordenat - Entreté i manté la tranquil·litat - Lluita contra qui la trenca  Global ▪ Exemples - USA Today - International Herald Tribune - CNN - BBC World - Bloomberg News TV - Internet...
▪ Audiència  Global: Potencial d’arribar a tot el món. El món és vist com un tot.
▪ Tecnologia punta  Nou pes de les noves tecnologies: - Transmissió digital a centres d’impressió - Satèl·lits 42 Fonaments del Periodisme - Internet Catalunya i Espanya ▪ ▪ ▪ Franquisme - Tanca diaris: Barcelona 1936: 18 / 1939: 4 - Només Radio Nacional de España pot emetre informatius - Les altres emissores, obligades a connectar Transició: recanvi - Nous  Avui, El Periódico, El País Desapareixen  Diari de Barcelona, El Noticiero Universal, El Correo Catalán, Dicen, la cadena del “Movimiento” Obertura audiovisual - Noves emissores de ràdio - Cadenes de TV autonòmiques i privades - Processos de concentració 43 ...