ECO Tema 3 Poblacions (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 9
Subido por

Descripción

Apunts del curs 2014/15, amb el professor Anselm Rodrigo

Vista previa del texto

Tema 3.L.- Poblacions: conceptes Limitacions al concepte de poblaci6 Perspectiva ecoldgica: conjunt d'individus d'una mateixa espEcie, reproductors o no, que ocupen un determinat espai en un determinat moment del temps. Tots ells utilitzen recursos i s6n potencialment predables.
Perspectiva genEtica: conjunt d'individus que comparteixen un determinat pool genEtic i contribueixen a la nova generaci6 (poblaci6 efectivament reproductiva). Vilid nom6s per a organismes amb reproducci6 sexual.
brot icreix al costat de la maduixera gran, hi hauri un individu gendtic i dos individus funcionals. Aquest exemple 6s aplicable tamb6 a coralls, moltes altres plantes, animals que formin pblips...
Si a una maduixera li cau un Individus genBtics i funcionals lndividus genEtics fgenets): individus corresponents als zigots originals lndividus funcionals: individus sense m6s. A voltes no es corresponen amb l'individu gendtic, sin6 amb parts mds o menys individualitzades d'aguest. A vegades s6n pura i simplement una convenci6 Organismes unitaris i modulars Organisme unitari: creixement determinat (mida poc variable) Organisme modular: creixement indeterminat (mida molt variable), compost d'un nombre variable de peces (mdduls) que es poden independitzar (romets). Ex: briozous, corals, plantes rizomatoses o estoloniferes. Un organisme modular 6s com un arbre, que si li treus un mddul (en aquest cas una branca) pot continuar funcionant.
En general: Org. unitaris: ne d'individus funcionals = ne de genets Org. modulars: ne d'individus funcionals > ne de genets Excepci6: organismes partenogendtics {Iaroxocum, Dapnia}: unitaris, perd clonals S \*' .t'....
i-t i.-i 1..1r:.
t a\ .5d "-t.
r''"*o: \ i! -.}i \J.'i.,r-.' I '*,{' i'" .
i_,**, I \d-! ".1 Ls i".,, r.
I r't or-'€t,,"t'1 i{ i. q{! t:.
- ...1 ::r it' 1V I i..
-\'.
L*,-',':,(:lr.r:''. I qJ:'\ { i. * '" "..
/p Clon Grup de gens, cdl'lules o organismes iddntics genAticament, provinents d'un fnic ancestre. Tenen avantatges reproductius en condicions ambientals adverses i d'elevada competitivitat (menor cost reproductiu dels propiguls vegetatius en relaci6 amb les llavors). per6: 1.
Escassa variabilitat gendtica a.
b.
2.
Poca resistdncia a les malalties (p.e. clons de jardi) Escassa capacitat d'adaptaci6 a canvis en l,ambient Escassa capacitat de dispersi6 (en l'espai i el temps) a' 3.
El creixement dels propAguls es concentra sovint (no sempre) a prop del zigot originari.
b. Els propiguls no entren (sovint)en dormici6 Genets potencialment immortals a.
Avantatge o desavantatge? Els organismes clonals sovint combinen la producci6 vegetativa de propiguls amb la producci6 sexual de llavors. Per a les plantes fabricar llavors es molt car i moltes vegades poc exit6s, en canvi clonar es molt m6s avantatj6s en tots dos sentits. D'altra banda, t6 l'incovenient de l'abscdncia de variabilitat.
Producci6 sexual de llavors {gamospErmia}: lnversi6 a llarg termini Dispersi6 en l'espai (i el temps} Variabilitat gendtica Producci6 de propiguls vegetatius: lnversi6 a curt termini Colonitzaci6 d'irees adjacents com mesurar les poblacions: abundincia, densitat i cobertura r o o Mida poblacional: nombre total d'individus de la poblacid Densitat: nombre d'individus per unitat de superficie (densitat absoluta).
Mesures relatives de la mida i la densitat: estimades amb mEtodes que tenen una relaci6 desconeguda (constant?) amb les mesures absolutes (ex. cant de mascles, caus, recobriment, pells cobrades, tones pescades per unitat d'esforg...). S6n molt 0tils per a avaluacions relatives (canvis entre zones, en eltemps, etc.).
Quan no tenim els individus clars, parlem de cobertura, que es pot mesurar de diferents maneres: Mirant mapes com el miramon on es marqui l'especie dominant a cada zona Comptant individus d'interEs sobre eltotal Mesurant per irea i fent una estadistica per extrapolar les dades a tot el terrjtori.
Totes aquestes formes de mesura de la cobertura son ritils per a avaluacions relatives (canvis entre zones, en eltemps...) Classes de cicles biotdgics o o Dinimica de les poblacions: Canvis en la mida o densitat de les poblacions al llarg del temps Demografia: Conjunt de tEcniques d'estudi de la dinimica de les poblacions Per entendre completament un cicle bioldgic hem de saber les caracteristiques (mortalitat, hibitat, etc.) de totes les seves fases. Els cicles anuals son molt m6s ficils d'estudiar.
14 Criteris per definir el tipus de cicle bioldgic Durada del cicle (longevitat) 1.
o o Anuals: el cicle es completa en un any o menys Perennes: el cicle es completa en diversos anys FreqiiEncia de reproducci6 2.
o o Semilpares: un (nic episodi reproductiu lterdpares: diversos episodis reproductius Tipus de generacions 3.
o o Generacionssolapades Generacions no solapades o processos Poblacions: 3.2.- Tema demogrefics blsics Demografia i dinimica de poblacions n*rr L'equaci6 bisica de la dinimica de poblacions 6s: D=Do+N-M * ' ':* :, c Per quantificar el cicle bioldgic cal tenir en compte tots els estadis del cicle de l'espEcie i les transicions entre aquests.
Per fer-ho podem utilitzar diagrames de flux a partir de les :*.,;' taxes vitals reflectides al cicle bioldgics. Al diagrama els quadrats corresponen a estadis, els triangles a transicions e..1, [0,1] i els rombes a fecunditats [0-).
]i,.fr;J ..,.
dl r.
*: I' ' 't:: ruar",** i,, ', t i t I i ., *,.,*J, ,. ,, ., .-{,,,.:,..,1 , l:t*t'];t.;'liotfi ::,',;'*' i I L...
I I L' .
J ,.T i *,,,, :-.--'l' * :*j L-,;[l],.7 I1-' it .-J' Partim de l'any t, i d'aqui hem de seguir la linia tan a l'esquerra com cap a baix, i despr6s sumar ambdues. Una es la taxa d'individus que van canviant de fase durant el primer !r, , -r.-rr- : rr^rr-^ a- -r -^--^-r-.-^ lr^J..I+^ ^ i l'altra 6s el percentatge d'adults arribar a- adults, any fins ollyllllJqtlrvqrqquurlJ'rIr que es mantenen en aquesta fase.
. sdoccr,isen I I^ r---J- -..----:..
es tabula per classes Per aproximar Ia taxa de supervivBncia d'edat, ja que en moltes espEcies l'edat es un factor determinant en la demografia per augments de mortalitat, disminuci6 de reproducci6, etc.
Cohort: grup d'individus d'una determinada poblaci6 definida per compartir un mateix esdeveniment (generalment, la data de naixement) en un determinat lapse de temps i lloc.
TABTE i CI. I (drttr {,:1"*,,.rri i.ir" J:'r$& .'t:t,f ..\'.t'irt,'ri i r,i il5 '!{ fi I -[t ti l I 'i i : fi (r , .tlrle lr;ru;-*,j {slr!|hitl 5h [|blr ftr thn csBg 4nflr* trr ll*rndrnr trhrrd, Sririrh if ! iTri u ra h r'ilrrr,.i iiriln i'ti;st:rl l:r,'t ltrili,}t-14;li rlii,l r{'r.!r a:ffr'/:i,l * i.
.tf, , i{U a!,.riic .,nnr;;i r: :':r n - I ;tr:r ! id' t s;*ri+$ lq,t" fl ?* l: !}fl n fri ; {}.H}l 1fl iI.81 fi.fir: I it,-ifl fi.Utltr I I l) $.1 ill" I 0,:{ fi.1; t.[ t.ir hxrl int urlli .lll h*: , irrI rrt !inll lilaf' 't{il&' l:ti''n Sx'::h t 1':rtti t ,I?- Taules de vida d'una cohcrt: es un seguiment diaerdnic d'una cohort, des del naixergent fins a la mort del darrer individu.
Parimetres de supervivdncia de les taules de vida: x= edat (per convenci6, valor inicial de l'interval entre x i x+1) nx = nombre de supervivents a l'edat x{=a*) lx= taxa de supervivdncia: proporci6 de supervivents inicials a I'edat x {n/no} dx= nombre de morts a l'edat x (a Qx= l'interval d'edats compreses entre x i x+11 taxa de mortalitat a l'edat x (dx / nx) Tipus de corbes de supervivincia Existeixen 3 models principals de corbes de supervivlncia vs edat (1) i de mortalitat vs edat (2).
rfifi.
..: .r'no tn ,! S.-t 1.- humans a paisos desenvolupats 2.- Supervivlncia independent de l'edat 3.- forma de vida amb fecunditat moltalta per6 molt baixa supervivdncia Per ffactar de forma sincrdnica diverses cohorts que estan sotapades podem utilitzar taules estitiques: TAEtf ri.l xuri**d*i*rrrrfrri-r'fudi&r$xwa.e-*- grr ,,r4qrrdlrfffi Fei 1le4":lJS s?;ifl*.
*:&Frlll [,ti{l]"tHl: !,t0l;ffiti !,IF.J;Affl t,i}},f{n t-tcs;FIH r"8F+-:{6 ri*{t{m 61$rfig fiHLCEI $+j"lfrl r543,tSS i+IE.Itxt lris,ru{ 1.1!:"tixi r*J1h r3 Taules de fecunditat F,= fecunditat de la poblaci6 a l'edat x (total de nous indivldus prodults) m,= fecunditat per individu supervivent a l'edat x (=bJ lxm*=fecunditat per individu original a t'edat x t!ilffird smldm' ryftmf,0*rtr ,dfi*,fi* ':': .
iir:t'&xtd l:::.,"Sgtld' ,,:111fi!.ry, '1:.
ii,tj:,,' .
" l' 1; EI * fipfrnd,: nxb ffits paud ..,., ..,.,.,.,-$.Fi;,,,.
., , ,, ,.rrt.
frmiiry ,]hslff paijd h-*ldto ."n*dst ,-. tqr: Taula de vida i de fecunditat d'una espCcie semElpara amb generacions -.
* separades ?)g'r?.
l! lr ?L- tZtO sJl u"Yq .erflr(QfiJ f, 0 !f.
:{rrr* Irnt, t'&{Xq,mq , I.lgp,, 62 i,t 20 I t 1 0.mrHr620 o-0ffi40 t5.5* !* ,1 $ 6-5* 6 t 6 I I o.Hxru{x, o.txllln55 ,*S&0,, lQ,Iss 0.frpfr85 0.fiIX'028 0.{x{rffi28 0592 Taula de vida i de fecunditat d'una i O.arZ 0.S06 Ie,ffi :,9,197 $.;88 11,6.n t3;5tF:.'i':'E&:?l*'.
0.ffm110 SJES 8,7m I {Llrs " 'tl,lffi fltrEl espdcie iterdpara amb generacions separades ' +I'SSB {t.{93 14ffi.,., :,&{B:,:, r8;1T5 1t,m0 0.0u5 0.efr1 r$4 {lff}t i.fr rl.,i fl"*$; 1;,5 t!? I lLm30 *,ili].
{i.$fidt fl,pfr!s $;Ilti ttt*l$ {!,e7frf {r,6** o.fir? t).{ss, $,5 l?,f $;ffH' fi.l}?.
*.qff15 :1.! allfl s.g.
4J.; fi.c?Ir +?,-d o.pfld --_ a,l?€.
$;$1 .
Taula de vida i de fecunditat {i.*?*i d'una esp€cie iterdpara amb rl,r0?,1, *.{lE?r generacions solapades *Jil6$ {rm? s,ffi0? $l* &-g{*" ",t.00st tr.I fl 6 @.P a iJr^dus 6- rP d r"Ar.oAss q. aodo- 9*t"t el: *" c'cta€J.n\-€ic' res'Pec-\e L3Lq .'Y 6,ri41se!s S ts Ir,oco ' .1acco dno.*r^+t. d'oce qe qea6oa "& 6' Zzen f cp d.o,.g$yn"od,.t+) Et:3 d f (Qx.s..; , ub -.
-Tc- = = Ro (2o f- Lx'nn S3 tfd,,\' It^ r3;T Taxa reproductiva neta, relacions amb la taxa multiplicativa entre generacions Nombre mitja d'individus nascuts per individu nascut, 6s a dir, tenint en compte la mortalitat *o= Rs {rA;.
+ Ro =f lr b* 6s una mesura de l'increment de les poblacions entre generacions Taxa intrfnseca d'augment natural. Temps de generaci6 El temps de generaci6 (G)fa referencia a l'edat mitjana dels progenitors de tota la descendEncia ui:4 zI xbx Rq L Q^rn1 sn1 Processos en metapoblacions: emigraci6 i immigraci6 Metapoblacions: com les poblacions interactuen, ocupant i desocupant hibitats. Es un punt entre poblaci6 i comunitat. QuE condiciona que un hibitat favorable s'ocupi o desocupi? Si afegim el concepte metapoblaci6, l'equaci6 bisica de la dinAmica de poblacions 6s: D=Do+N-M+l-E Condicions per a que es doni una metapoblaci6 Hibitat favorable distribui't en clapes, separades per hibitat desfavorable .
Clapes favorables suficientment aillades entre elles com per a que cadascuna tingui una dinimica demogrifica pr6pia .
Clapes favorables suficientment properes per a permetre que una clapa desocupada es recolonitzi per immigrants procedents de les altres clapes .
Les clapes favorables s'ocupen per immigraci6 i es desocupen per extinci6 local Teoria de I'equilibri de la biogeografia d'illes de McArthur i Wilson Es una visi6 estitica que respon a una tradici6 classificatbria de la natura, en la que predomina l'equilibri. No obstanq la visi6 actual contempla el m6n com un sistema en continua transformaci6 com a resultat de las interaccions complexes dels seus elements i de la dependEncia histbrica dels diferents estats.
Dinimica d'una metapoblaci6: taxa recolonitzaci6 ':.'x l, per immigraci6 dona el percentatge de t,',t' d'extincions locals i la taxa de clapes favorables ocupades.
il a :'::&r r IES {nlr ' 1e1". r$tr ., i \'Lrrrtr{ rtr*t rl .
-!.fti,r \ \ \\ .c$ r< ...