Amèrica Llatina, entre democràcia i dictadures (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Geografía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Amèrica Llatina, entre dictadures i democràcia Xile i l’ascens de Salvador Allende La vida política xilena es caracteritza (fins als 70) per la resistència del sistema democràtic. A partir de 1958, es conforma la divisió política del país en els ‘Tres Tercios’: la dreta d’Alessandri (guanyador de les presidencials de 1958), la DC de Frei Montalva i les esquerres (socialistes i comunistes) d’Allende, fundador del Partit Socialista i ministre durant els anys 40.
El 1964, amb la creixent força electoral d’Allende, la dreta no presenta candidat per a garantir la victòria de Frei. Frei, durant el mandat, aplica polítiques progressistes, decebent a la dreta i fracturant el seu partit entre esquerra i dreta.
El 1970, tot i l’oposició dels EUA, Allende guanya les eleccions gràcies a la divisió entre dreta i DC, encapçalant un govern de ‘Unidad Popular’ (socialistes, comunistes, radicals, etc).
El govern de Unidad Popular Un cop president, Allende intenta superar la bipolaritat de la Guerra Freda: es tracta de recuperar igualtat (a la Primavera de Praga es tractava de recuperar llibertat). Allende intenta millorar les condicions de vida dels xilens: continua amb la reforma agrària de Frei, nacionalitza la indústria del coure i nacionalitza empreses.
Els resultats són positius, amb un important creixement del PNB a finals del primer any. Tot i així, l’experiment d’Allende s’enfronta immediatament amb l’oposició de la dreta i dels EUA, que intenten aprovar un aixecament militar per a impedir l’ascens a la presidència d’Allende.
La desestabilització de Xile Tot i els primers resultats positius, durant la presidència d’Allende la societat xilena viu una creixent polarització ideològica. La DC es fractura cada cop més entre les faccions progressistes i les conservadores, majoritàries. L’extrema esquerra (estimulada per la visita de Castro) demana més radicalisme en les reformes. També la dreta xilena comença un procés de radicalització ideològica. Sobretot, els EUA intenten enderrocar Allende amb tots els mitjans.
Tot i les vagues i el boicot econòmic dels EUA, les dretes no tenen força per enderrocar Allende només amb les protestes. Allende intenta sumar al seu govern els militars, amb Carlos Prats.
Quan Prats dimiteix, ja que els militars antidemocràtics són la majoria dins l’exèrcit, desapareix el darrer obstacle al cop d’estat.
El cop d’estat de Pinochet El 11-9-1973, les forces armades, liderades per Pinochet i amb assistència dels EUA, enderroquen el govern d’Allende amb un cop d’estat. Allende, aïllat en el palau presidencial bombardejat, se suïcida i el cop d’estat triomfa en poques hores. El cop d’estat acaba amb la democràcia xilena i milers de víctimes i desapareguts (casi tots militants d’esquerres), en una feroç repressió que commociona el món.
Pinochet instaura un dur règim militar, que durarà fins el 1988, i que aposta per un model econòmic neoliberal. Els serveis secrets xilens, en col·laboració amb la CIA i altres dictadures d’Amèrica Llatina, posen en marxa un pla de repressió i vigilància Internacional contra els dissidents: una operació de terrorisme d’estat que provoca milers de víctimes (Operació Condor). Als 80, l’economia xilena experimenta un important creixement, però amb un augment de la desigualtat.
La dictadura militar argentina El 1976, l’Argentina d’Isabel Perón queda com la darrera democràcia del Con Sud, però amb una elevada conflictivitat política i social. El 24-3-76, l’Exèrcit, liderat per Jorge Videla i Emilio Massera, organitza un cop d’estat que instaura el Proceso de Reorganización Nacional, instaurant el control d’una sèrie de brutals juntes militars.
Els colpistes i el règim reben el suport de la dreta, dels empresaris, de bona part de la premsa, dels EUA i també la tàcita complicitat de casi tots els països.
La dictadura instaura un règim de terror, amb un terrorisme d’estat homicida que duu a terme un pla d’extermini sistemàtic de les minories i dels opositors que segresta nens, aplica una tremenda repressió cultural i censura tot indici de cultura subversiva.
El retorn de la democràcia a Amèrica Llatina Argentina i Xile són dos importants exemples de dictadures militars de dreta que dominen a Amèrica Llatina. Als anys 80, a tots els països de la regió assistim a un retorn de la democràcia.
Les causes són diferents per cada país, tot i que en general podem citar: - Creixent força de les oposicions.
- Fracassos econòmics.
- Fracassos militars.
- Nova actitud dels EUA.
El retorn de la democràcia no és massa traumàtic, amb excepció de les guerrilles a Amèrica Central.
Al costat del retorn de la democràcia, els 80 es caracteritzen per la crisi econòmica de la regió, causada pel declivi de les exportacions i per l’augment del deute extern.
A la ‘dècada perduda (els 80)’, augmenten la pobresa i la desigualtat.
...