grecia (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

SV: Crisis del camperolat per l’ importació de cereal. Endeutaments i esclaus. C olonització alleugera. Ciutat estat com a àrbitre judicial.
Esparta: Apareix al S VIII. Conquestes a Missènia. Hilotes. Homoi i educació pagada per l’estat.
Ritual cripteia. Dona educació. Diarquia. Gerousia (28 gerouses + 2 reis). Magistratures i assambles +30. Estat militar per controlar hilotes i després de derrotes amb argos.
Atenes fins Soló: Unió de clans S VIII. Sistema d’araconts (epònim, basileu i polemarca).
Consell 400 aristòcrates. Soló epònim s VI. Aboleix esclavitud per deutes i s’oposa a la pèrdua d ela ciutadania. Reforma censatària (pentacosiomedimnes, hippeis, zeugites, thetes).
Tirania Atenes: La reforma no treu poder a l’aristocràcia, i comerç exterior, manufactures...=tensions socials. 5 anys d’anarquia, i dos grans forçes es divideixen el poder.
Pisistrat, d’una tercera força, inicia una tirania que tindrà 3 etapes (561-527): 1 any, retorn com a gendre, i populista. Inicia la importació de blat del mar negre, i promou l’artesanat i la construcció naval. A la seva mort 2 fills. Crisi tirania, expansió persa a Anatòlia i problemes interns. 1 dels mills morts, aïllament de l’altre. Fi amb enfrontament amb Esparta.
Fenicis: S VIII expansió fenícia a occident. Tir com a ciutat líder. SVI Cartago pren el relleu de Tir (auge Babilònia). Colònies a Xipre, Sicília, Sardenya, Nord Àfrica, Gadir, Eivissa.
Colonització grega: 2 tipus: Apoika – nova ce independent o Emporion – nou enclau comercial.
Causada per alta demografia i poca terra de conreu, tensions socials, i busca el comerç. Magna Grècia, Sicília (Siracusa) , Xipre, Fenícia (bronze), Adriàtic (comerç il·liri) Egeu nord (calcídica, tràcia – abdera) Mar negre (bizanci) foceus (comerç al golf de lleó, són atacats pels perses i es fan pirates a Còrsega) Etruscos: Etúria=Toscana. Organitzats en ce liderades per aristòcrates. Esplendor VI i V.
Expansió en 3 direccions per terres i comerç: sud matèries primeres, nord terra agrícola i Còrsega pel comerç. Relacions clientelars, societat aristocràcia - poble, esclaus i lliberts. Dona amb paper.
Formació imperi persa: Regne de Lídia (700-546): Cimeris, poble dels càucas, acaben amb frigis, deixant lloc a la formació de Lídia. Des de l’Halis fins a Jònia. Capital a Sardes. Cressos, conscient del poder persa, pacta amb Egipte i esparta.
Caiguda Imperi Neo assiri: En un moment de guerra civil, aliança mèdis + babilònia i acaben amb l’imperi. Els territoris se’ls distribueixen ells dos i Egipte.
Egipte Seïta (672-525): D XXVI. Intents d’expansió mediterrània. Govern assiri i en 525 Persa (D XXVII) Imperi neobabilònic (609-539): En època neoassíria, Babilònia creix de nou i derrota als assiris. Nabucodonossor II derrota Egipte a l’Èufrates i ocupa fenícia i Judà. A la seva mort, els perses ocupen l’imperi.
Pobles iranians i medes: Ier mil·lenni, apareixen pobles (perses, mèdis). Mèdia formada en s VII i en VI modernitza l’exèrcit i s’alia amb Babilònia. Societat aristocràtica.
L’imperi persa era súbdit d’Elam, desprès d’ assíria i després de mèdia. Cir II integrà mèdia als seus dominis i traslladà la capital a Susa gràcies a un lio familiar. Captura Sardes, Milet i part de Jònia, i per últim Babilònia. Mor lluitant contra els nòmades. Cambrises II conquereix Egipte, Cirenaica i Xipre. Es suïcidà per mag populista usurpador. Succeït per Daríos I, reconquereix i reorganitza l’imperi, i crea els immortals. Amb un gran exèrcit, conquista Tràcia.
Forçat a tornar al perdre exploradors, fa tributàries Macedònia i les Ciclíades, i afegeix la vall de l’Indus. Controla revolta a Jònia, però perd guerra mèdica. Camí reial Sardes-Susa i 20 satrapies.
Clístenes i la democràcia: Després de tirania, 2 anys de govern influenciat per Esparta, però retornen els demòcrates. Clístenes fa entrar el poble en política. A partir de 58, la demos segueix objectius polítics i no líders (autentica democràcia). Reforma l’exèrcit (10 tribus, 3 regions, 30 circumscripcions). Nova constitució que busca superar l’oposició camp-ciutat i reduir el poder de l’aristocràcia. Ciutadà havia de demostrar per línia paterna i fer el servei militar. Boulé: consell 500 renovat anualment. Es manté Aeròpag (400 aristòcrates).
Revolta de Jònia i 1era GM: En 508, Atenes busca aliar-se amb perses contra Esparta, però demanen vassallatge i no. Hipias, antic tirà d’Atenes (1 dels germans), es posa al servei del Sàtrapa. La presència de perses a Tràcia, Egipte i Orient ofegava Jònia. Aristàgoras de Milet busca pacte amb perses, però fracassa i assimila el sistema atenès. Milet i una flota ridícula atenesa ataquen Sardes sense massa èxit. Revoltes antiperses a Grècia i intervenció de Daríos I. Destrueix Milet i pren Xipre i Cària. Segueix amb Lesbos i Quios. Exèrcit terrestre a macedònia, marítim naufraga. Daríos demana vassallatge a les ciutats, però Atenes (amb Platea, Erètria, Naxos i Rodes) i Esparta no accepten. Arriben al sud d’Erètria i desembarquen a Marató. Exèrcit Atenes + Esparta + Platea (11k) vs Perses (20k). Hoplites atenesos guanyen per equip, terreny...i els perses, amb ½ exèrcit embarcat van cap a Atenes. Cursa i retorn exèrcit en 1 dia i nit, i els perses abandonen.
Entreguerres (489-480) Imperi persa no destruït. Alta moral Atenes, i victòria classes mitjanes (hoplites). Ofensiva de Milcíades contra Paros, però fracàs i desprestigi. En 487, reforma militar de Temístocles (filó de plata, construcció de trirrems i feina pobres en construcció). Atenes 1era potència naval. Revoltes a Egipte demoren atac persa. En 486, Xerxer hereta Daríos.
Revolta a Babilònia i construcció canal a Calcídica. En 481, conferència de Corint: pau grega, retorn exiliats, dret a atacar properses i enviament tropes a macedònia per protegir.
Segona guerra mèdica: Surt de Sardes un gran exèrcit liderat per Xerxes. Immortals, 10k soldats, 1k vaixells, fenicis, egipcis, xipriotes, jònis. Al sud de Tessàlia un 7k hoplites grecs com a 1era línia, però Xerxes avança per l’oest i retrocedeixen a les termòpiles, liderats per Leònides. Flota perses al nord d’Eubea. Leonides resisteix a les termòpiles mentre els altres grecs creen una segona línia al mur de l’istme de corint, però Xerxes passa per Tebes i cap a Atenes. Població civil a Salamina, i els hoplites i la flota defensaren el pas. Acròpolis destruïda amb els nobles que la havien volgut defensar. Temístocles avisà a Xerxes de la evacuació de Salamina, i aquest s’hi dirigí. La seva superioritat fou inútil degut al poc espai, i gran part de la flota destruïda. Xerxes es retirà. Un exèrcit persa quedà a tessàlia i es dirigí cap a Platea, gran victòria dels espartans. La flota atenesa atacà la persa a Jònia i la derrotà quan aquesta intentava sufocar revoltes. Fi guerra.
Grècia després de la guerra: Lliga dèlico- àtica: Inici època clàssica. Es crea una federació per coordinar la defensa contra perses i pirates, encapçalada per Atenes, que cada cop tenia més vincles econòmics i comercials a l’exterior. La lliga tenia una intencionalitat agressiva contra pèrsia, i la seva 1era seu fou Delos, amb poders a Atenes. Porències- soldats + vaixells. Petites ciutats-diner.
Societat i economia sV: Principal conflicte en direcció de la ciutat: Oligarquia o democràcia? Demos exclou dones, metecs i esclaus (augmenten amb la democràcia). A Atenes, un fill destinat a ser hereu s’incloïa a la família del pare i era inscrit en una germanor i en el demos.
Major en complir la instrucció militar. Matrimoni entre vídus i divorci habituals. Dona poca vida al carrer, home molta vida social. Metec= no nascut a àtica. No assemblea o càrrecs, justícia sense representació per un ciutadà, no comprar terres ni instrucció.
Política entre GM i Pericles (479-461): En 478 Esparta pren Bizanci. Atenes es fortifica.
Dècada de Cimó (471-461): Pren poder amb l’exili de Temístocles. Atura revoltes a Jònia i Naxos, mostra d’imperialisme. Expandeix cap al sud d’Anatòlia, i funda colònies a Tràcia, fet que causa una revolta a Tasos. Crisi de poder espartana, lliga antiespartana al Peloponès i sublevació hilotes. Cimó envia 4k hoplites a ajudar a Esparta, però no són ben rebuts.
Aprofitant la seva absència, es prenen mesures democràtiques: Reforma d’Efíates deixa sense poder al consell de l’Aeròpag. Cimó condemnat a ostracisme i Efíates assassinat. Demòcrates van endavant, tractats amb Argos, Tessàlia i fugitius d’Esparta. Acens Pericles.
L’Atenes de Pericles: Fill d’un rival de Cimó, era escollit anualment un dels strategoir, influitn en l’assamblea. Gran orador. Emprèn mesures seguint Efíates. Remuneració per serveis a l’estat, repartiment de blat de la lliga als pobres. Impulsà expedició militar a Egipte contra els perses, però fracassà (tebes). Davant les crítiques, trasllada el tresor de la lliga a Atenes, i es firma la pau de Cal·lias (499), posant fi a la guerra. Així, la lliga perdé sentit, i Atenes pregué el control econòmic. Sublevacions a Eubea, Samos i Bizanci. Veient el perill d’Esparta, Pericles busca l’amistat en els seus enemics: argos, tessàlia i megara, i estengué les seves muralles fins al mar. Guerra amb Esparta, que la perjudicà més que a Atenes. Pau de 30 anys que en dura 15. Canvis de bàndols (megara, tebes) Pericles comença a ser atacat, i accepta una guerra amb Esparta.
Mentalitat i expressió en el s V: Apareix la tragèdia com a competició. Esquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes. Herodot i Tucídides. Sofisme. Art perd rigidesa i estaticisme.
Grecs d’occident durant el s V: Dominaven costes meridionals d’Itàlia, pero en 4/4 s V augmenta la pressió dels pobles Itàlics. Tiranies a Sicília. Geló prengué Siracussa i destruí Camarina i Megara Hiblaea, apoderant-se de l’ extrem meridional. Fa front a Cartago a Hímrea.
El seu successor, Hieró, derrota etruscos a Cumes i Siracussa creix. Guerra amb Leontinos que acaba amb guerra civil d’aquesta. Indígenes entrenen hoplites, però derrotats a Siracussa.
Aquesta admet oligarquies, i Leonitnos arrassada. Egesta vs Selinunt (+ Siracussa). Egesta demana ajuda a Cartago i capturen Selinunt. Eix Siracussa- Esparta- Pèrsia.
Guerra del Peloponès (431-404): Causada per la rivalitat Atenes – Esparta, conflictes entre ciutats-estat, canvis d’aliances segons democràcia- oligarquia, intensificació del decret d’Atenes sobre Mègara. Esparta declara la guerra, però el primer atac és de Tebes sobre Platea.
Esparta: Lliga Peloponès, Mègara, Beòcia, Delfos, Lòcrida oriental, Fòcide, Leucada, Macedònia, Siracussa i Pèrsia. Més hoplites, infanteria lleugera, genets. Menys vaixells Atenes: Eubea, Illes Egeu, Calcídica, Costa Tràcia, Hel·lesport, Bòsfirm Eòlide, Jònia, Dòride, Platea, Lòcride occidental, Egesta i Leontinos (sicília). Menys hoplites. Mercenàris. 300 trirrems renovables. Gran poder econòmic.
Guerra d’Arquidam (431-421): Esparta arriba a Atenes, que es refugia en les muralles i efectua atacs marítims. Arquidam (espartà) crema camps fins a la tardor, en que es retira.
Atenes arrasa el camp de Meegara. Dos anys sense progressos i peste a Atenes (¼ població mor). Pericles, apartat del poder, mor. Passada la peste, nous dirigens en la mateixa línia.
Esparta no entra a àtica per por a la pesta. Sublevació de Lesbos (428) i Esparta pren Platea.
Atenes desembarca a Pilos per tempesta, i s’enfronten a 400 espartans, dels quals uns 100 són capturats. Canvi de lideratge: Cleó i Demòstenes. Esparta demana la pau ja que els espartans capturats són membres de families importants. Condicions desorbitades, però derrota a Beòcia i baixen fums. Esparta desplaça un contingent per mar i pren Amfípolis. Un any després, Atenes la recupera, juntament amb l’influència al nord. Moren Cleó i Arquidam.
Pau de Nícias (421): Atenes es retira de Pilos i torna els presoners, i Esparta marxa de l’Egeu nord. Atenes es recupera. Pau inestable per alguns dels aliats (corint, tebes). Alcibíades aconsegueix un pacte amb Argos. Atenes massacra i repobla Melos, ja que havia donat suport econòmic a Esparta, i aquesta torna a declarar la guerra. Atenes inicia una expedició a Sicília creient-la victòria fàcil, i hi envia una part considerable de l’exèrcit, comandada per Alcibíades, Nicíades i Làmac. No hi ha acord en el pla. Alcibíades, convocat a Atenes per un judici pendent, però fuig a Esparta. Guerra de posicions a Sicília sense avenços. Mor Làmac. Esparta arriba a Sicília i expulsa els atenesos de Siracusa. Nicías demana tornar, però se li envien reforços que són derrotats també. En un intent de fugida, flota derrotada a la badia de Siracussa. Exèrcit terrestre capturat i Nicías executat.
Fase final: 413-404: Atenes es troba molt perjudicdda, però la baixa demografia d’Esparta li impeix guanyar la guerra. Aconsellats per Alcibíades, ocupen un fortí al centre d’ Àtica. Atenes busca ingressar exprimint els aliats, i Esparta construeix 100 vaixells. A pèrsia, després d’Artaxerxes I i Daríos II, Tissafernes subvenciona Esparta, esperant recuperar la Jònia.
Flota atenesa a Samos. 411 intent oligarquia a Atenes. Es crea consell dels 400 abolint la boulé.
La marina, a Samos, constitueix una assamblea i torna Alcibíades. Els oligarques prenen Eubea i, conscients de la seva debilitat, passen de 400 a 5000. Laflota d’Alcibíaces obté una victòria a Cízic. Retorna a la ciutat i reestableix la democràcia. Cir el Jove, nou Sàtrapa, s’implica militarment en la guerra. Victòria atenesa prop de Lesbos, però un temporal impedeix salvar nàufrags. Condemna estràtegs demòcrates. Derrota naval atenesa a les penínsules d’Anatòlia, i sense flota, assetjada per mar i terra capitula en 404.
Condicions: Enderrocament muralles, limitació flota, tornada exiliats, dissolució lliga, consell 30 tirans.
Grècia durant IV: Després de la guerra, hegemonies breus i febles. Esparta (404-371), Tebes (371-361). Finalment, Filip II derrota Tebes i inicia el període hel·lenístic. A Atenes, els 30 tirans instauren un règim del terror (404-403) perseguint rics aristòcrates o no i els líders demòcrates. Trasíbul es rebel·la i Esparta no intervé. Restauració democràcia fins 322. S’amplia el cos ciutadà i es recupera subvenció política. 399 sòcrates.
Hegemonia Esparta: Degut a la seva política, Esparta acaba posatn gran part de Grècia contra seva. En 400, guerra amb pèrsia per la Jònia sense arribar enlloc. Tebes abandona l’aliança del Peloponès i amb Corint s’alien amb Argos i Atenes. Rei de Rodes (manat per perses) paga ciutats per guerra amb Esparta, la debilitat de la qual es fa evident amb la pau d’ Antàclides entre grecs. Pèrsia pren ciutats a Àsia menor, i Atenes les illes al voltant de Bizanci.
Esparta imposa a Tebes dissoldre la lliga Beòcia, ataca vàries ciutats del Peloponès i refà pactes amb Tessàlia i Siracussa. Tebans refugiats a Atenes recuperen la ciutat i refàn la lliga, i Atenes reconstrueix la seva confederació. Tebes derrota a Esparta (formació en cunya, batalló sagrat).
Dificultats a l’imperi Persa: Xerxes I 1era GM. Artaxerxes I revolta a Egipte i pau deCàl·lies.
Daríos II final guerra Peloponès. Amenaça separació de Mèdia. Independència Egipte (D XXVIII – XXX) però és recuperada. Artaxerxes II governa després de guerra civil amb el seu germa Cir el Jove (mercenaris grecs derrotats). Artaxerxes II aprofità la debilitat d’Esparta per recuperar Palestina, Xipre i les ciutats gregues d’Àsia.
Segona confederació d’Atenes i Hegemonia de Tebes (371-361): Atenes aconsegueix crear una confederació per obligar a Esparta a alliberar els grecs. Aquesta es comprometia a no tornar a les guarnicions, tributs... Tebes crea l’estat de Messènia per ofegar Esparta, i intenta afeblir Atenes afeblint als seus aliats. Combat contra Atenes, Esparta, Ancàdia, Eòlide...i venç, però mor el líder i no hi ha resolució. Totes les regions recuperen la independència, i auge 2na lliga. Atenes torna a les males pràctiques. Guerra dels aliats frena l’ascens d’Atenes, que adopta una nova política. Democràcia plena.
Sicília en el segle IV: Després de derrotar Atenes, nou eix Siracusa- Esparta- Pèrsia. Cop d’estat a Siracusa i tirania Dionís el Vell. Noves muralles,vaixells, hoplites, maquinària de guerra.
Renova aliança amb Esparta i domina els indígenes. Posa partidàris seus a diverses ciutats i crea un base militar a Còrsega. Dionís II el Jove perd domini exterior. És enderrocat per Timoleó de Corint, qui neteja l’illa de tirans, negocia la pau amb Cartago, estableix una constitució moderada a Siracusa, i assenta 60k colons grecs a l’illa. Fet això, abandona el poder i torna a la seva ciutat natal. Democràcia de 344 a 318. Agatocles prèn el poder i es proclama rei amb un caràcter populista. Fa front a cartaginesos, exiliats siracusans i oligarques de l’illa.
Per frenar l’avenç cartaginès, desembarca a Àfrica, però Cartago assetjà Siracusa i es veu obligat a tornar.
Economia i societat en s IV: Noves fortunes i grups pobres. Per sentit el camperol = ciutadà = hoplita. Torna a aparèixer l’esclavitud per deutes. Pobresa i conflicte social a l’Atenes post guerra. Proliferació del mercenatge, i crisis de l’hoplitisme. La terra ja no compon la totalitat de les fortunes, i els metecs que fan servei a l’estat en poden adquirir. Encariment progressiu de la vida. Esparta s’obre a l’exterior i apareix la compra de terres, empobrint ràpidament els no rics. Gran producció artística i intel·lectual (2n classicisme). Artistes es desplacen lliurement- homogeneïtzació de corrents. 1ers capitells corintis. Ceràmica de vasos negres i escultura proporcionada. Apareixen l’acadèmia i el liceu.
...