T.2 intr. economia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     T.  2  Mercats:  demanda,  oferta  i  equilibri     2.  1  La  demanda     2.1.1  La  corba  de  demanda   Relacionar  preu  (y)  i  quantitat  demandada  (x)     2.1.2  Llei  de  demanda   Nom  que  rep  la  relació  representada  per  la  corba  de  demanda.   •   quan  augmenta  el  preu  cau  la  quantitat  demandada:  baixa  la  quantitat  per  l’efecte  renda  (ens   sentim  més  pobres,  és  més  car,  la  gent  té  recursos  limitats).  Es  produeix  l’anomenat  efecte   substitució  (tenim  un  altre  producte  que  satisfà  igualment  les  nostres  necessitats  al  mateix   nivell  que  l’altre  i  més  barat)   Si  la  quantitat  demandada  baixa  més  que  proporcionalment  al  què  ha  augmentat  el  preu,  des   del  punt  de  vista  del  consumidor,  vol  dir  que  el  grau  de  sensibilitat  (elasticitat)  augmenta.  En   canvi  en  el  cas  que  la  quantitat  demandada  baixi  menys  que  l’augment  del  preu,  vol  dir  que  hi   ha  més  fidelitat  i  necessitat  del  producte  en  qüestió.       •   quan  disminueix  el  preu  augmenta  la  quantitat  demandada:                                   2.1.3  Demanda  de  mercat  i  demanda  individual   Definició:   quantitat   de   demanda   de   mercat:   suma   de   totes   les   demandes   individuals   d’un   mercat.   Quant   més   consumidors   tingui   la   corba   anirà   més   cap   a   la   dreta.   La   corba   de   demanda   agregada   seria   anar   sumant   tota   l’economia.       2.1.4  Moviment  de  la  cobra  de  demanda   Desplaçament  de  la  corba  de  demanda   Renda:   tenir   més   renda   farà   desplaçar   la   corba   de   la   demanda   cap   a   la   dreta.   Això   passaria   amb   la   majoria   de   béns,  els  normals  (ex.  productes  d’alta  qualitat)  Hi  ha  bens  inferiors,  que  a  més  renda  en  consumeixes   menys  (ex.  marques  blanques,  de  baixa  qualitat),  aleshores  la  corba  desplaça  la  demanda  a  l’esquerra.       1   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà       Preus   dels   béns   relacionats:   el   desplaçament   de   la   corba   de   demanda   té   a   veure,   no   amb   la   variació   del  preu  del  nostre  producte  sinó  amb  la  variació  del  preu  del  producte  complementari  o  substitutiu.   v   Substitutius:   vol   dir   que   som   indiferents   davant   del   consum   d’un   o   un   altre.   (ex.   St.   Miguel   i   Cruzcampo)  à  el  desplaçament  és  produeix  perquè  ha  augmentat  el  preu  del  bé  substitutiu,   baixa  la  quantitat  demandada  d’aquest  bé  i  augmenta  el  del  nostre.  El  desplaçament  és  del   nostre   bé   sense   que   canvi   el   preu.   I   a   la   inversa   és   perquè   ha   disminuït   el   preu   del   bé   substitutiu.     v   Complementaris:  els  consumim  a  la  vegada  (ex.  Vehicle  i  combustible)  à  hi  ha  una  caiguda   del  preu  del  bé  complementari,  implica  un  increment  de  les  quantitats  demandades  dels  dos.   I   a   la   inversa,   incrementa   el   preu   del   bé   complementari   i   això   implica   una   baixada   de   la   demanda  dels  dos  bens.     Gustos,  preferències  i  modes
 Expectatives Nombre  de  compradors     2.2  La  oferta     2.2.1  Quantitat  ofertada   Relaciona  el  preu  i  la  quantitat  ofertada.  La  quantitat  que  els  venedors  poden  i  volen  vendre.       2.2.2  Llei  d’oferta   •   Si   augmenta   el   preu   ,   la   quantitat   ofertada   augmenta:       •   Si  cau  el  preu,  cau  la  quantitat  ofertada:       2.2.3  Oferta  de  mercat  i  oferta  individual   Suma  de  quantitat  ofertada  de  cada  una  de  les  empreses.   I  una  corba  per  a  cada.  (gràfic).       2.2.4  Moviment  de  la  corba  ofertada   Preus   dels   inputs:   Una   de   les   raons   és   perquè   els   preus   dels  inputs,  de  les  matèries  primeres.  Si  augmenta  el  preu   d’una  matèria  primera,  al  augmentar  les  costos  de  producció  la  corba  es  desplaça  cap  a  l’esquerra.  Es   produeix  un  augment  dels  costos  de  producció.     Tecnologia:  quants  més  empreses  i  productors  hi  ha,  la  corba  es  desplaça  a  la  dreta.     Expectatives:  mitjançant  percepcions,  de  què  l’economia  anirà  bé  i  es  vendrà  en  el  mercat  interior,  o   al  contrari,  que  l’economia  anirà  malament...  previsions  del  que  passarà.  (ex.  El  preu  de  les  accions   puja   o   baixa   en   funció   de   les   expectatives   del   que   passarà   a   l’empresa).   El   motor   de   l’economia   avui   en  dia,  la  percepció  dels  altres  països...     Nombres  de  productors  o  oferents:  com  més  venedors  més  ho  desplacem  cap  a  la  dreta.                 2   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     2.3  Equilibri  de  mercat     La  característica  principal  del  punt  d’equilibri*   és   que   la   quantitat   demandada   equival   a   la   quantitat  ofertada.     (Tots   dos   estan   disposats   a   vendre   la   mateixa   quantitat  demandada  i  ofertada)     -­‐   2.3.1   Excés   d’oferta:   el   preu   està   per   sobre   el   punt   d’equilibri,   la   quantitat   ofertada   és   més   gran   que   la   quantitat   demandada,   hi   ha   excés   d’oferta   o   excedent.  No  coincideixen.     -­‐   2.3.2   Excés   de   demanda:   el   preu   està   per  sota  el  punt  d’equilibri,  no  hi  ha  un   excés  d’oferta,  sinó  que  hi  ha  un  excés   de  demanda  o  escassetat.       En   tots   dos   casos,   la   idea   és   que   si   és   per   sobre,   l’empresa   vol   ofertar   més   productes,   però   els   consumidors  no.  Si  vull  tornar  a    l’equilibri,  tornar  a  posar  els  elements  en  el  seu  lloc.      En  el  cas  contrari,  les  empreses  ofereixen  menys,  els  clients  demanen  més.       2.3.3  El  mercat  de  treball   d’entrada  no  funciona  la  llei  d’oferta  i  demanda,  hi  ha  economistes  que  fan  una  representació  igual   que  si  fos  qualsevol  altre  mercat  d’un  bé.       à  en  l’eix  de  les  (x)  posarem  el  treball  (labor)  L,  i  en  l’eix  de  les  (y)  posarem  el  salari  nominal  (wages)   dividit  entre  els  preus  (prices),  és  a  dir  W/P  .       Qui  demana  mà  d’obra  són  les  empreses,  per  tant  l’oferta  de  mà  d’obra  la  fan  els  treballadors/es.  Hi   ha   economistes   que   diuen   que   el   mercat   de   treball   hauria   d’estar   en   equilibri.   Que   coincideixin   el   treball  que  demanen  les  empreses  i  el  que  ofereixen  els  treballadors  (no  és  habitual).     Però  el  que  passa  és  que  trobem  excés  d’oferta  (atur),  degut  a  que  la  quantitat  ofertada  (la  quantitat   de   treballadors   que   volen   treballar)   és   més   gran   que   la   quantitat   demandada   (quantitat   de   treballadors  que  volen  les  empreses).       Si  no  s’està  en  equilibri  és  degut  a  què  hi  ha  una  sèrie  de  rigideses  en  el  mercat,  anomenades  la  Teoria   clàssica  del  mercat  laboral,  aquestes  poden  venir:     -­‐   Paper   de   l’Estat,   que   posa   un   salari   mínim   (per   alguns,   motiu   pel   qual   hi   ha   atur   en   l’economia).     -­‐   Paper  dels  sindicats  a  través  de  convenis  col·∙lectius  que  ens  diuen  quins  són  els  mínims.  Els   insiders  els  que  estan  dintre  i  els  outsiders  els  que  volen  estar  dintre.  Veure  la  lluita  entre  els   dos.     -­‐   Paper  de  les  empreses  que  poden  pujar  els  salaris  per  atreure  el  talent.       à  aquest  problema  prové  del  funcionament  del  mercat  de  treball.  Preveure  l’atur,  la  política  s’ha  de   centrar  en  el  mercat  de  treball.  Però  si  en  la  meca  economia,  les  empreses  no  creen  llocs  de  treball   perquè   no   tenen   expectatives   suficients,   no   es   veuen   motivades   a   crear-­‐los,   no   cal   modificar   les   polítiques  si  l’economia  del  país  no  tira.     Això  ho  veiem  en  l’estructura,  hi  ha  països  amb  mercat  de  treball  molt  flexible  però  l’economia  no  tira   i  per  tant  les  empreses  no  creen  aquests  llocs  de  treball.       3   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Si  hi  ha  atur  estructural,  i  no  cíclic,  vol  dir  que  l’atur  és  permanent.  Si  fos  cíclic,  tindria  a  veure   amb   el   cicle   econòmic,   amb   el   conjunt   de   variables   d’aquest.   Però   si   trobem   un   atur   estructural,  vol  dir  que  és  permanent  i  que  està  situat  en  la  nostra  economia.  (Atur  estructural   i  atur  cíclic).  La  teoria  clàssica  del  mercat  laboral  també  diu  que  molts  cops  l’atur  és  voluntari.       2.3.4  Salari  mínim   l’Estat  pot  introduir  un  preu  mínim  o  un  preu  màxim,  en  determinats  mercats  a  vegades  interessa   introduir  els  dos.     Polítiques  de  controls  de  preu:     v   establim   un   preu   mínim,   defensem   els   interessos   dels   venedors/oferents.   “Com   a   mínim,  què  les  empreses  d’aquests  sectors  cobrin  un  preu  mínim”.  A  l’hora  d’establir   un  preu  mínim,  és  col·∙loca  per  sobre  el  punt  d’equilibri,  ja  què  si  el  posem  per  sota  no   incidim   en   el   mercat.   En   canvi   si   el   posem   per   sobre,   sí   que   és   rellevant,   afecta   l’equilibri  d’aquest  mercat,  trobem  un  impacte  en  el  mercat.     v   establim   un   preu   màxim,   defensem   els   interessos   dels   compradors/demandats.   A   l’hora  d’establir  el  preu  màxim,  ho  farem  per  sota  el  punt  d’equilibri,  marcant  així  un   impacte,  és  rellevant.  Produirà  un  canvi  en  el  mercat  tractat.       2.4  Estàtica  comparativa     La  incidència  d’un  factor  qualsevol:     A  quina  corba  afecta?,  En  quina  direcció  es  mou  la   corba   o   corbes?,   Quin   és   el   nou   punt   d’equilibri?,   Nou  preu  i  nova  quantitat.       Exemple:  mercat  de  gelats   Augmenta  el  preu  del  sucre,  augmenta  la  calor:     Això  implica  canvis,  si  puja  la  calor,  afecta  en  quant   augmenta  la  demanda.  Desplaçament  de  la  corba  a   la   dreta.   Els   costos   pugen   i   la   demanda   cap   a   l’esquerra.       Perquè   la   quantitat   variï   (en   quant   a   reducció   o   augment),   fa   més   calor   i   augmenta   molt   més   el   sucre,   aleshores   el   desplaçament   d’un   és   molt   major  que  l’altre.  El  preu  ha  pujat  i  la  quantitat  s’ha   reduït.       No  ho  quantifiquem,  en  el  conjunt  és  que  el  preu   sempre  puja  i  la  quantitat  dependrà  de  la  magnitud   del   desplaçament,   del   tipus   de   corbes   que   té...   Quan   introduïm   magnitud   ja   depèn   de   com   desplacem   les   corbes,   si   els   costos   és   més   important  que  la  calor.     Això   s’anomena   estàtica   comparativa   (comprar   equilibri  inicial  i  final  en  funció  d’unes  condicions  i   variants  que  nosaltres  analitzem).               4   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà         2.4  L’elasticitat  i  la  seva  aplicació     El  grau  de  sensibilitat  que  té  la  quantitat  demandada  i  ofertada  davant  de  variacions  d’altres  variables   (preu,  renda,  preu  d’altres  productes…).     2.4.1  Elasticitat  –  preu  de  la  demanda   Nivell   de   sensibilitat   de   la   demanda   davant  de  variacions  en  el  preu,  això  ho   analitzem   en   variacions   percentuals.   Mesura  en  termes  percentuals.     Ex.     Demanda   elàstica:   Si   el   preu   augmenta   un  20%  i  la  quantitat  demandada  cau  un   80%,  voldrà  dir  que  és  molt  o  poc  sensible   en   les   variacions   en   el   preu?   Serà   una   demanda   molt   sensible.   =80%/20%   =   4,   >   1,   vol   dir   que   és   elàstica,  baixa  molt  més  que  proporcionalment.  Pot  ser  que  sigui  tan  sensible  perquè  potser  no  és  un   bé  de  primera  necessitat,  o  hi  ha  un  bé  substitutiu.       Demanda  inelàstica:  Serà  una  demanda  inelàstica  si  el  preu  puja  un  20%  i  la  quantitat  baixa  un  10%,   =  10%/20%  =  0’5,  <1,  serà  inelàstica,  pot  ser  perquè  sigui  un  bé  de  primera  necessitat  o  perquè  no  té   un  substitut  proper.       Demanda   unitària:   si   el   preu   augmenta   un   20%   i   la   quantitat   demandada   disminueix   un   20%,   =20%/20%  =  1,  =1,  serà  unitari.       Tipologia  de  les  corbes  de  demanda   Demanda  inelàstica:  <1     Demanda  elàstica:  >1       Demanda  unitària:  =1     Determinants  de  l’elasticitat:     Com  més  difícil  sigui  torbar  béns  substitutius  la  demanda  serà  més  inelàstica,  si  és  fàcil  serà  elàstica.   La  demanda  a  llarg  termini  serà  més  elàstica  i  a  curt  termini  serà  inelàstica.  L’horitzó  temporal  serà  un   factor  a  tenir  en  compte.     Si  són  béns  necessaris  la  demanda  serà  més  inelàstic,  i  luxós  més  elàstic.     Si  el  mercat  és  molt  definit  és  més  elàstic,  més  fàcil  serà  trobar  bens  substitutius.       Ingrés  total:       5   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Sempre   que   augmenti   el   preu   del   producte,   no   m’augmentaran   els   ingressos   perquè   dependrà   de   l’elasticitat.  Si  és  una  demanda  que  és  elàstica   els   meus   ingressos   no   pujaran.   Preu   per   quantitat   té   a   veure   amb   la   quantitat   demandada.   Veure   quin   percentatge   és   més   elevat,  això  dependrà  de  l’elasticitat.       En  el  cas  de  l’elasticitat  del  preu  de  la  demanda   sempre   serà   un   signe   negatiu   i   nosaltres   l’agafarem   en   valor   absolut   i   ens   interessarà   veure  si  és  més  gran  o  menor  de  1.     2.4.2  Elasticitat  –renda  de  la  demanda   Igual   que   l’elasticitat   del   preu   de   la   demanda,   però   el   canvi   està   en:   la   variació   percentual   de   la   quantitat  demandada  entre  la  variació  percentual   de  la  renda.     Quant   més   horitzontal   és   la   funció,   és   més   elàstica   i   quant   més   vertical,   més   inelàstica.   Exemples   de   les   gràfiques   en   la   presentació   de   classe.       Distingim  entre  dos  tipus  de  béns:   Béns  normals:  >0   Béns  inferiors:  <0     2.4.3  Elasticitat  –  preu  de  l’oferta               2.5  L’eficiència  dels  mercats     2.5.1  L’economia  del  Benestar     -­‐  Excedent  del  consumidor:     *Disposició  a  Pagar:  preu  màxim  que  un  comprador  està  disposat  a  pagar  per  un  bé,  la  teoria  diu  que   si  realment  has  comprat  és  perquè  ho  has  valorat  en  un  valor  igual  que  el  preu  que  ja  tenia.  Li  dones   el  valor  del  preu  que  té.     *Excedent   del   Consumidor   à   Disposició   a   pagar   –   Allò   que   paguem   realment,   el   guany   que   té   el   consumidor  pel  fet  de  comprar,  comparant  allò  que  estem  disposats  a  pagar  i  el  que  realment  paguem.     Si  la  disposició  a  pagar  és  més  alta  que  el  preu,  comprem.  //  si  la  disposició  a  pagar  és  més  petita  que   el  preu,  no  comprem.     *Taula  de  Demanda
 *Corba  de  Demanda  à  reflecteix  la  disposició  a  pagar  dels  consumidors     *La  corba  de  Demanda  i  l’Excedent  del  Consumidor  à  àrea  per  sota  la  corba  D  i  per  sobre  el  preu     *Variacions  de  l’Excedent  del  Consumidor  davant  variacions  en  els  preus       6   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Ex.     Taula  de  Demanda   Preu   p>59   45<p<45   35<p<45   25<p<35   10<p<25   p<10   Compradors   0   1  (Anna)   2  (Anna,  Berta)   3  (Anna,  Berta,  Carla)   4  (Anna,  Berta,  Carla,  David)   5  (Anna,  Beta,  Carla,  David,  Emma)     Compradors  i  Disposició  a  pagar   Anna  à  59€   Berta  à  45€   Carla  à  35€   David  à  25€   Emma  à  10€     (corba  de  demanda,  annex)     à  si  aquí,  el  preu  del  producte  és  30€,  l’Anna,  la  Berta  i  la  Carla  estarien  disposats  a   comprar.  L’excedent  del  consumidor  seria:     Anna:  59-­‐30  =  29   Berta:  45-­‐30  =  15   Carla:  35-­‐30  =  5   L’excedent  del  consumidor  de  tot  el  mercat  seria  la  suma  de  tots  els  excedents:  (29+15+5)  =   49.     En  el  cas  de  la  gràfica  és  l’àrea  que  ens  queda  per  sobre  del  preu,  és  l’excedent  del   consumidor.       -­‐   Excedent  del  productor:   (Supply:  oferta)   *Cost  de  producció:  preu  mínim  al  qual  un  venedor  està  disposat  a  vendre  un  bé     *L’Excedent  del  Productor  à  Quantitat  que  reben  –  Cost  de  els  productors  producció.   Si  el  preu  és  més  gran  que  el  cost,  el  venedor  ven  //  si  el  preu  és  més  petit  que  el  cost,  no  vendrem.   *Taula  d’Oferta
 *Corba  de  Supply  à  reflecteix  els  costos  dels  productors     *La  corba  de  Supply  i  l’Excedent  del  Productor  à  àrea  per  sobre  la  corba  S  i  per  sota  el  preu     *Variacions  de  l’Excedent  del  Productor  davant  variacions  en  els  preus       Ex.     Taula  d’oferta   Preu   p>45   35<p<45   25<p<35   15<p<25   5<p<15   p<5   Quantitat  (ofertada)   5  (Andreu,  Beth,  Cristina,  Deborah,  Ester)   4  (Andreu,  Beth,  Cristina,  Deborah)   3  (Andreu,  Beth,  Cristina)   2  (Andreu,  Beth)   1  (Andreu)   0       Venedors  i  cost:     7   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Andreu  à  5€   Beth  à  15€   Cristina  à  25€   Deborah  à  35€   Ester  à  45€     (corba  d’oferta,  annex)     à  si  el  preu  del  producte  és  30€,  hi  ha  3  venedors  (Andreu,  Beth  i  Cristina)   L’excedent  del  productor  serà  la  resta  del  preu  i  del  seu  cost   Andreu:  30-­‐5  =  25€   Beth:  30-­‐15  =  15€   Cristina:  30-­‐25  =  5€   L’excedent  del  productor  en  tot  el  mercat  seria  la  suma  de  tots  els  excedents,  és  a  dir  45€.     L’àrea  que  queda  per  sobre  la  corba  d’oferta  i  sota  el  preu,  això  seria  en  la  gràfica  l’excedent   del  productor.         *Excedent  total  =  Excedent  consumidor  +  Excedent  productor     *Excedent  total  =  valor  compradors  -­‐  cost  venedors     *Assignació  maximitza  l’excedent  total  à  és  eficient     *Equilibri  de  mercat  à  assignació  eficient  à  maximitza  l’excedent  total  à     -­‐  si  q  <  q*  à  valor  compradors  >  cost  venedors     -­‐  si  q  >  q*  à  valor  compradors  <  cost  venedors       El  punt  d’equilibri  és  el  punt  de  màxima  eficiència,  el  punt  on  els  excedents  de  tots  els  consumidors  i   venedors  són  els  més  grans  possibles.     L’excedent  total  del  mercat  seria  l’excedent  del  consumidor  +  l’excedent  del  productor  =  (disposició   a  pagar  –  el  preu)  +  (el  preu  –  el  cost)  =         à  una  altra  manera  seria:     la  disposició  a  pagar  dels  compradors  –  el  cost  del  venedor.       Aquest  anàlisi  el  fem  en  quant  a  eficiència  i  no  equitat.     *Establiment  preu  màxim  à  defensa  dels  interessos  dels  compradors     *Preu  màxim  per  sobre  punt  equilibri  à  no  és  rellevant     *Preu  màxim  per  sota  punt  equilibri  à  escassetat       *Establiment  preu  mínim  à  defensa  dels  interessos  dels  venedors     *Preu  mínim  per  sota  punt  equilibri  à  no  és  rellevant     *Preu  mínim  per  sobre  punt  equilibri  à  excedent       v   Introducció  impost  indirecte:     *Incidència  dels  impostos  indirectes  à  distribució  de  la  càrrega
entre  els  participants  del  mercat       *Impostos  sobre  els  compradors:     Desplaçament  corba  D     Desplaçament  corba  D  esquerra  descend.     Baixa  Preu  equilibri  i  baixa  quantitat  equilibri  à  reducció  tamany  mercat  i  compradors  i  venedors  es   reparteixen  la  càrrega       8   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà       Impost  indirecte  (IVA)  i  impost  directe.       La  introducció  d’un  impost  el  que  farà  l’oferta  i  demanda  serà  un  desplaçament  de  les  corbes:   -­‐   Si  grava  a  la  consumició,  als  compradors,  desplaçarà  la  corba  de  la  demanda  cap  a  l’esquerra   (és  una  caiguda)     -­‐   Si  grava  a  la  producció  desplaçarà  la  corba  d’oferta  cap  a  la  dreta.   -­‐   Si   no   hi   ha   impost,   el   preu   caria   ja   que   hi   haurà   una   administració   que   recaptarà   aquest   impost.       à  independentment  de  qui  gravi  aquest  impost,  la  càrrega  real  i  efectiva  del  impost  sempre   es  reparteix  entre  venedors  i  consumidors  (repercussió  en  els  venedors).  A  la  pràctica,  tant  és   si   canvia   la   corba   d’oferta   o   de   demanda,   perquè   implica   canvis   que   varien   poc.   Independentment   de   qui   gravi,   en   termes   econòmics   això   tindrà   un   impacte   tant   en   comprador  com  en  venedor,  ja  que  el  preu  serà  diferent.       L’excedent  de  consumidor  (àrea  que  queda  entre  demanda  i  preu,  i  ara  tinc  un  nou  preu),  excedent   del  consumidor  amb  l’impost.         *Impostos  sobre  els  venedors:     Desplaçament  corba  S(oferta)     Desplaçament  corba  S  esquerra  ascend.     Baixa  Preu  equilibri  i  baixa  quantitat  equilibri  à  reducció  tamany  mercat, compradors  i  venedors  es   reparteixen  la  càrrega       L’excedent  del  venedor,  també  s’ha  quedat  reduït  (àrea  que  queda  entre  el  preu  i  la  corba  d’oferta).   Excedent  del  venedor  amb  impost.   Quan  introduïm  l’impost,  la  quantitat  s’ha  reduït.     Pèrdua   d’excedència   és   la   reducció   de   l’excedent   total   com   a   conseqüència   de   la   introducció   de   l’impost.     Des  del  punt  de  vista  de   l’eficiència  és  redueix  l’eficiència  si  ho  comparem  amb  l’equilibri  de  mercat,   però  això  pot  ajudar  l’equitat.       (veure  els  gràfics,  annex)     Ex.     S’introdueix  un  impost  indirecte  que  gravi  als  compradors,  hi  ha  una  caiguda  de  la  quantitat  d’equilibri   i   tenim   35€   que   és   el   preu   del   comprador   i   25€   que   és   el   preu   que   rep   el   venedor.   És   un   impost   indirecte   de   10€,   que   d’entrada   grava   al   comprador   però   que   d’alguna   manera   també   afecta   al   venedor.     En  aquest  cas,  l’impost  es  reparteix:  en  la  meitat  cadascun.     La   carrega   efectiva   dependrà,   independentment   de   si   grava   a   compradors   o   venedors,   de   l’elasticitat,   recaurà   sobre   la   part   del   mercat   que   sigui   més   inelàstica,   en   aquesta   part   sí   que   hi  haurà  un  impacte  real.       Situació  sense  impost:  hem  de  calcular  l’excedent  del  consumidor  i  l’excedent  del  productor.     Excedent  del  consumidor  à  (30*1.000/2)  à  base  *  altura  /  2.  (GRÀFIC  annex)  =  15.000€.   Excedent  del  productor  à  (25*1.000/2)  =  10.000€   Ingressos  fiscals:  0€   Total  à  25.000€       9   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Situació  amb  impost:     Excedent  del  consumidor  à  (35-­‐10)*800/2  =  10.000€   Excedent  del  productor  à  (25-­‐10)  *  800  /2  =  6.000€   Ingressos  fiscals  (els  que  recapten  les  administracions):  8.000€   Total  à  24.000€       Ha  caigut  l’excedent  total,  degut  a  què  s’ha  introduït  un  impost.  Perdem  eficiència,  i  la  caiguda  de   l’impost  és  el  valor  de  la  pèrdua  d’eficiència.     Caiguda  d’eficiència:  25.000€  -­‐  24.000€  =  1.000€   Sempre  s’han  de  saber  els  punts  de  tall  per  poder  calcular  les  àrees.       v   La  incidència  dels  impostos  i  l’elasticitat     *Repartiment  de  la  càrrega  dels  impostos     1)  Corba  D  inelàstica  i  Corba  S  elàstica  à  compradors  suporten  la
major  part  càrrega  de  l’impost,   puja  el  preu  del  producte  i  afecta  a  compradors  ja  que  és  la  part  més  inelàstica,  demandaran  menys   el  producte,  no  hi  ha  marge  de  maniobra.     2)  Corba  D  elàstica  i  Corba  S  inelàstica  à  venedors  suporten  la
major  part  càrrega  de  l’impost       *Repartiment  de  la  càrrega  efectiva  dels  impostos  (incidència  real)  à  la  càrrega  recau  més  en  la  part   del  mercat  menys  elàstica  (inelàstica)     1)  Sobre  la  demanda,  són  els  compradors  que  és  la  part  més  inelàstica.     2)  Sobre  l’oferta  que  es  la  part  més  inelàstica.       Pèrdua  irrecuperable  d’eficiència     Corba   de   Laffer   à   ingressos   fiscals   augmenten   primer   amb   els   tipus   impositius   però   després   disminueixen.         EXERCICI:       1.   Una  empresa  ha  invertit  5  milions  en  el  desenvolupament  d’un  nou  producte,  però̀  encara   no  està  acabat:  costaria  1  milió  ́ més  acabar  de  desenvolupar-­‐lo  i  fabricar-­‐lo.  I  ara  la   introducció  ́ de  productes  rivals  ha  reduït  les  vendes  esperades  del  nou  producte  a  3  milions   €.  Hauria  de  seguir  l’empresa  endavant  i  desenvolupar-­‐lo?       -­‐   Si  seguim  el  projecte:     El  cost  serien  5  milions  que  ja  hem  gastat  més  1  milió  =  6  milions  €    i  els  Ingressos  esperats  =  3   milions  €  .  Resultat  serien  unes  pèrdues  (o  benefici  negatiu)  à  -­‐3  milions  €  esperats.       -­‐   Si  no  seguim  el  projecte:      Tenim  un  cost  de  5  milions  €    i  els  ingressos  esperats  =  0.  Per  tant,  les  pèrdues  o  beneficis  negatius   serien  de  à  -­‐5  milions  €  .  Sí  que  surt  a  compte.       2.   EXERCICI  de  la  perruqueria.     Ens  dóna  els  ingressos,  no  la  quantitat.  Hem  de  posar  la  variació  de  la  quantitat  i  la  variació  del  preu.         10   ...

Tags: