apunts EF (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Educació Fisica 1
Profesor D.C.
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 30/09 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’EDUCACIÓ FÍSICA - Prehistòria Clàssica - Les activitats físiques venen per la necessitat  supervivència - Activitats físiques vinculades amb el tema religiós al voltant dels Déus – dansa i música Grècia: Atenes: nova valoració del cos com element i calor estètic E.F.  mitjà per assolir l’equilibri i harmonia en el desenvolupament de l’home Educació intel·ligència, moral i E.F. = educació integral Aparició dels gimnasos – eren com escoles JJOO 776 d.C – guanyador escollit pels Déus Esparta: societat orientada a la practica guerrera E.F. = fins militars  fins morals (disciplina i amor a la patria) Exercicis analítics (per treballar parts del cos en concret) Cos = per a la bellesa  NO a l’excés de treball al cos Roma: societat diferent a Grècia. Societat basada en l’home, és a dir, la dona sols era per a la reproducció de nens -circ Oci -amfiteatre: la vida de l’ésser humà no té importància E.F.
-guerrers: classe alta Militar -el poble Cos = font de plaers no per a la bellesa Any 394d.C.  Teodosi el Gran suspèn els JJOO Antiguitat Índia: Desenvolupament de coneixements del medi El cos és important – vinculació als aspectes religiosos (ioga) Orient Xina: ús ampli i raonat Exercicis analítics  per treballar una part del cos en concret Aspecte religiós  kung fu: moviment inspirat en la inspiració i relaxació Sensibilitat per la música i la dansa Tir amb arc Egipte: societat guerrera Activitats físiques tenen a veure amb llances, fletxes...
Tenien activitats físiques relacionades amb cavalls i carros Sentit molt religiós 1 - Edat medieval (s. V al XVI) - Renaixement (s. XVI): nova Societat.
Burgesia té el poder adquisitiu - Il·lustració (s. XVIII) - - Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 activitats físiques amb fins guerrers i religiosos (cristianisme) gran divisió de classes socials Cristianisme: culte a l’ànima i esperit Desapareixen les pràctiques del culte al cos perquè es considerava pecat i no espiritual Part mèdica res perquè era pecat Final acceptació dels estaments eclesiàstics per l’admiració a l’home rude i musculós cavaller Recuperació de la importància del cos amb les idees dels clàssics Nova dimensió dels valors físics del cos humà  activitats físiques no vinculades al món militar L’home és el centre d’atenció de si mateix Desenvolupament de valors individuals (tolerància, respecte...) Educació integral a través de l’educació física, moral i intel·lectual Ruptura ideològica amb els valors tradicionals del feudalisme Primera vegada on s’intenta una pedagogia científica  estudi dels moviments del cos (ús raonat de l’activitat física) Rousseau: per aprendre a pensar s’han d’exercitar els altres sentits (Pare de l’Educació Física) Cultura del cos era d’importància capital en la formació del nen/jove Pestalozzi  utilitarisme Educació intel·lectual i física estan totes dues al mateix nivell 7/10 Noves tendències o corrents desenvolupades al llarg del S.XX: Sorgeixen diferents tendències o corrents que són les que avui en dia encara tenim i són la base de l’educació física actual. Això ha succeït gràcies a tots els moviments anteriors.
 Educació fisicoesportiva: -  Educació natural: parteix de moviments molt analítics i es basa en una pedagogia de demostració i té molt a veure amb l’esport.
- Ha tingut una preocupació més política i econòmica que educativa - Plantejament a l’escola a vegades molt poc pedagògic i educatiu per part del professorat - L’esport és un mitja de l’educació física però no és educació física Educació psicomotriu: és una intervenció educativa però que els seus orígens no van ser educatius sinó reeducativa (de trastorns autistes, de conducta...). Té l’objectiu de desenvolupar les possibilitats motrius expressives i creatives a partir del cos i centra la seva activitat i interès en el moviment.
Parteix d’una educació emocional.
L’educació psicomotriu considera el moviment com element essencial en el desenvolupament infantil 2 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 Psicomotricitat = educació, és a dir la psicomotricitat és la primera educació del nen i tots els aprenentatges parteixen d’aquí.
L’acció educativa de la psicomotricitat es realitza en tres àmbits: 1. Educació de l’esquema corporal: el nen en relació amb el seu propi cos.
2. El nen en relació amb els objectes.
3. El nen davant el món dels altres.
La diferència entre l’educació tradicional i la moderna és que els mestres ens posem fites i no pensem en si els nens l’assoliran ja que no hi introdueixen emoció. Sempre en un coneixement hi hem d’afegir una emoció i així els nens assoliran els coneixements de millor manera.
Línies psicomotrius: 1. Psicomotricitat instrumental (normativa): el màxim exponent és Le Boulch. Psicocinètica de Le Boulch. L’objectiu és desenvolupar les habilitats motrius. Quan treballem en aquesta línia el cos és un instrument per a adquirir habilitats o continguts (motrius i cognitius). És una metodologia general ja que es treballa el cos de forma general i és una pedagogia activa i és molt acadèmica ja que tenim objectius blocs de continguts i resultats d’aprenentatge. El mètode és directiu perquè tot i que la mestra doni ordres de manera cordial, el que es busca és que l’infant ho faci.
Sempre parteix de les experiències viscudes prèviament i per tant busca significat al moviment perquè ho fa a través d’una metodologia vivenciada.
2. Psicomotricitat relacional (dinàmica): Lapierre i Aucouturier. Educació corporal és una educació global però que el punt de partida no és desenvolupar o treballar blocs de continguts sinó que el que volem treballar són les emocions i l’afectivitat de l’infant. Busquem l’emoció i la relació entre emoció i coneixement. Una emoció que el nen pugui experimentar amb ell mateix i els materials. L’objectiu per tant és la comunicació i la relació que fa l’infant i no tant l’adquisició de continguts. El mestre és molt més pacient ja que els continguts es van aprenent de manera individualitzada. La metodologia utilitzada es basa en l’espontaneïtat i el desig de l’infant i sobretot amb l’escolta de les necessitats del nen. El mestre aquí té molt poc control del que el nen va aprenen sobretot a unes classes que tenim actualment que són de molts nens 3. Psicomotricitat mixta: J. Serrabona, M. Antón, Muniain. La seva psicomotricitat és una barreja de les dues vessants anteriors. Per una part tenen molt en compte la importància de les emocions però per altra banda proposen activitats motrius, on hi ha exercicis per adquirir i per treballar blocs de continguts. La metodologia es basa en la motricitat proposada i l’espontània.
Diferenciem psicomotricitat 0-3 anys (massatge infantil) i psicomotricitat 3-7 anys: Parlem intervenció psicomotriu diferenciada segons etapa però amb la mateixa base teòrica i amb adaptació Característiques psicopedagògiques diferents: - El desenvolupament motor gruixut El desenvolupament de la motricitat fina L’evolució del llenguatge verbal L’evolució psicològica aparició de la funció simbòlica Beneficis de la pràctica psicomotriu: - És un espai privilegia: el nen descarrega la seva impulsivitat Permet el domini i consciència del seu cos coneix el seu cos Permet afirmar la seva lateralitat, control postural, equilibri coordinació, ubicació de l’espai i del temps 3 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 - La percepció i discriminació dels objectes Reafirma el seu autoconcepte i autoestima S’integra a nivell social amb els seus companys Serveix per la preparació d’altres aprenentatges escolars 21/10  Expressió corporal: alternativa del moviment esportiu. Sorgeix per una sèrie de pedagogs contraris a la corrent fisicoesportiva. L’expressió corporal va sorgir com una alternativa del moviment esportiu i també és una forma de comunicació.
Té un punt problemàtic perquè: - A l’escola es treballa des d’un punt de vista massa professionalitzador perquè es treballa des del punt de vista de la dansa, el mim... i no es treballa en tota la seva amplitud - No es treballa com a mitja d’expressió i comunicació sinó des d’un punt de vista més tècnic - Els professors d’educació física limiten la seva programació a fer una obra de teatre per treballar l’expressió corporal i no és només això.
- El mestre ha de vetllar per avarcar moltes especialitats de l’expressió corporal i no treballar-la només des de la dansa L’expressió corporal sorgeix als anys 60 com a corrent de l’educació Física, orientada cap a la creativitat i lliure expressivitat del cos, promovent una forma diferent de tractar el moviment (a Catalunya als anys 80).
L’expressió corporal està molt relacionada amb el cos, l’espai i el temps.
L’expressió corporal és un llenguatge del cos. Tècnica, disciplina o matèria que desenvolupa la capacitat d’entendre el propi cos i d’interpretar amb ell, per poder relacionar-se amb els altres. Nosaltres el que volem es que el nen a través del seu cos sigui capaç de comunicar-se i establir relacions amb els altres.
No té sentit si no serveix per entendre’s millor i comunicar-se amb els altres Expressar-se aporta riquesa motriu. Aquell nen que coneix bé el seu cos i s’expressa bé amb el seu cos és aquell que en qualsevol altre habilitat motriu, es desenvoluparà millor.
Per tal de desenvolupar l’expressió corporal com un mitjà de l’educació, un dels aspectes que és molt important és que els nens desenvolupin de forma prèvia la capacitat d’observació  si som capaços d’observar els altres, els podrem entendre en la seva expressió. Han de ser capaços d’observar per ells mateixos, pels altres i per l’entorn.
Alguns aspectes a tenir en compte: - Desenvolupar de forma prèvia la capacitat d’observació Treballar amb els alumnes una bona imatge corporal (representació mental del propi cos) i un bon esquema corporal (en relació a l’espai que ocupa).
Control i consciència corporal. Especialment en els apartats de treball de la percepció espai – temporal. Cal un bon domini de l’espai i del temps per expressar-se millor. (to muscular) Com a procés creatiu.
Com a contingut o com a mitjà educatiu Treball interdisciplinar i/o intradisciplinar Utilització de diferents tècniques d’expressió corporal 4 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 Síntesi de Parlebas: parteix de la corrent fisicoesportiva i de la corrent psicomotriu.
 Parlebas defensava que no tot era una practica fisicoesportiva ni tot era expressió corporal. És a dir, que les dues corrents eren molt bones però tenien mancances La psicomotricitat Moviment esportiu Insuficient Només tracta aspectes individuals del moviment Relació és amb els altres La Sociomotricitat (adquirir la part social del treball esportiu): aspectes individuals i socials de les diferents corrents educatives. Ell el que deia era que s’havia de treballar la psicomotricitat i la pràctica fisicoesportiva.
CONCEPTE ACTUAL D’EDUCACIÓ FÍSICA Educació física és: educació i Físic (fysis) L’educació física no és una activitat física, no és esport, l’educació física és educació i per tant només es dóna a l’escola, que és allà on s’educa. És una educació a través del moviment. Quan parlem de Física parlem d’allò profund, és a dir educació del moviment.
L’objectiu primordial és preparar els nens per la vida a partir de les seves possibilitats individuals, en relació al medi social i de l’ideal d’home i societat.
Consisteix en el desenvolupament natural, progressiu i sistemàtic (no ha de ser improvisada, ha d’estar ordenada i programada) de totes les facultats cognitives, motrius, afectives i socioemocionals. Per tant la idea fisicoesportiva ja no existeix i tampoc la part afectiva sinó que hem de treballar de forma global i des de les diferents capacitats. Ha de permetre a l’home viure de forma eficaç en una societat complexa.
L’E.F. EN EL MARC DEL’EDUCACIÓ PRIMÀRIA “Les finalitats bàsiques d’aquesta etapa educativa són proporcionar a l’alumnat un marc d’aprenentatges instrumentals per desenvolupar les capacitats de socialització de relació i descoberta, dins d’un àmbit físic i afectiu adequat a les seves característiques i a les seves experiències pròpies i prèvies” (p.67).
L’educació física a de contribuir a la millora de la qualitat de vida (aspectes motrius, cognitius, motrius i social). Ha d’estar orientada a finalitats utilitàries, higièniques, ètiques i hàbits saludables que es concreten en el coneixement corporal i domini de l’acció motriu Una educació física ha de ser: - Vievenciada Útil per la vida Teòrica – pràctica Reflexiva Interdisciplinar Dirigida a l’home en la seva globalitat 5 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 COMPETÈNCIA MOTRIU: “conjunt de coneixements, procediments, actituds i sentiments que intervenen en les múltiples interaccions que realitza el subjecte en el seu medi i amb els altres, i que permeten que els escolars superin els diferents problemes motrius plantejats...” (Ruiz Pérez, 1995) - Intel·ligència motriu Resolució de problemes de caràcter motriu. Coneixement d’un mateix Implicació global de la persona Aquests, són aspectes clau que es donen en totes les competències bàsiques del currículum.
Desenvolupament de la competència motriu Sobre el moviment A través del moviment En el moviment Conceptes relacionats amb l’E.F.
- - Esport: qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un reglament estricte. És formal, internacional...
es pot donar a fora i dins de l’escola. S’utilitza com a mitjà educatiu Exercici físic: activitat física programada. Hi ha planificació en els exercicis a realitzar (temps, repeticions, intensitat). Activitats físiques dirigides. Quan anem al gimnàs i es fa fora de l’escola. A l’escola l’exercici físic té un objectiu educatiu dins l’escola i diem que fem tasques motrius, en canvi fora de l’escola l’objectiu és el rendiment Activitat física: qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica que té com a resultat una despesa energètica (anar a córrer...).
28/10/16 PATRONS O HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES HABILITAT MOTRIU: les habilitats motrius venen dels patrons motrius que són innats. El que es fa a l’educació física és millorar els patrons motrius perquè el nen tingui més riquesa motriu.
Una habilitat motriu és un moviment amb intenció, per tant, requereix d’un aprenentatge que el mestre ha d’afavorir proporcionant un clima perquè l’alumne millori la seva quantitat i qualitat motriu Aquesta habilitat motriu està organitzada sobre diferents capacitats. El que busquem treballant d’aquesta manera és eficiència perquè el nen es pugui adaptar a diferents canvis i eficaç. Que sigui estable i adaptable i amb una preparació prèvia per part del mestre per tal de portar un procés d’ensenyament-aprenentatge adequant a l’edat i a les necessitats i que parteixi d’un aprenentatge significatiu.
TIPUS D’HABILITATS: - HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES (HMB): són patrons motors que parteixen de la pròpia motricitat natural. Segons Sanchez Bañuelos, afirma que les HMB poden ser considerades com l’alfabet i els números respecte al llenguatge i les matemàtiques.
6 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 Quan treballem les HMB el que fem es treballar-ho en un context que no sigui específic. Hem de tenir en compte que l’execució és molt poc definit, és a dir, el mestre no l’ha de definir, ha de deixar que el nen ho faci com a ell li vagi bé i que manipuli ell sol, - HABILITATS MOTRIUS ESPECÍFIQUES: són habilitats molt definides i concretes perquè si no es realitzen així, o bé no compleixes unes normes o bé fins i tot et poden fer mal, per això hi ha un nivell alt de definició de les formes d’execució. Tenen unes condicions d’execució definides. En el moment en que treballem les HME és l’eficiència i l’eficàcia i a més a més, com a mestres quan duem a terme el procés d’ensenyament aprenentatge portem un nivell alt de concreció de la intencionalitat.
CLASSIFICACIÓ DE LES HMB: - Desplaçaments: un desplaçament és tota progressió d’un punt a un altre de l’espai, utilitzant com a medi únic el moviment corporal total o parcial. Aquest és el primer bloc.
Primeres edats  màxim nombre d’experiències A mesura que el nen creix, busquem més eficàcia per fer les coses. Quan treballem el desplaçament el que busquem és la sincronització de moviments, posició dels segments corporals, adequació de la força...
Tipus de desplaçaments: - Marxa: forma de desplaçament global en la qual els peus es recolzen successiva i alternativament sobre la superfície de desplaçament, impulsant el cos del subjecte en una direcció determinada. Hi ha diferents tipus de recolzament variant l’amplitud i la freqüència de la gambada - Carrera: forma de desplaçament global en la qual els peus es recolzen successivament i alternativament sobre la superfície, impulsant el cos del subjecte en una direcció determinada.
No es pot produir doble recolzament (dos peus al terra) Es produeix fase de vol (dos peus a l’aire - Quadrupèdies: forma de desplaçament global pel pla horitzontal en la qual els braços intervenen d’una forma activa i important El nombre de recolzament són de 2 a 4 (mans, peus, genolls...). podent estar decúbit supí o decúbit pro.
- Repta: forma de desplaçament global semblant a la quadrupèdia però es diferencia perquè el centre de la gravetat i la superfície de desplaçament estan a una mínima distancia en la qual el tronc esta en contacte amb la superfície de desplaçament Hi ha una participació de les diferents parts el cos (mans, peus, genolls...) podent estar decúbit supí i el tronc estàtic o en moviment - Grimpa: forma de desplaçament global pel pla vertical, sense contacte amb el terra en la qual els braços intervenen d’una forma activa important el nombre de recolzaments són de 2 a 4 (mans, peus, genolls...) poden estar decúbit supí o decúbit pro.
- Lliscaments: forma de desplaçament global en la qual, o bé pel terreny en el que es produeix o bé per l’utilització d’implements o objectes (patins, monopatins...) l’acció combinada dels dos, es veu reduït el fregament amb la superfície de desplaçament.
- Salts: s’adquireix després de la marxa i la cursa. Són aquelles accions en les que es produeix un enlairament del terra gràcies a l’impuls d’una o de les dues cames. El cos queda suspès a l’aire de forma momentània i és en aquest breu moment en el qual el salt fa la seva funció. Poden ser salts verticals o salts horitzontals 7 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 Fases del salt: - Accions prèvies: abans de treballar el salt - Batuda: hi ha d’un peu o de dos peus.
- Vol: en la fase aèria el cos pot adquirir diferents postures.
- Caiguda: pot ser amb un o dos peus i s’ha de tenir molta cura per no fer-nos mal - Girs: aquella habilitat que suposoa un moviemnt complet de rotació del cos al voltant d’un del seus tres eixos, imaginaris: vertical (longitudinal), horitzontal (transversal) i antero.posterior (sagital).
Poden ser salts.
Tipus de girs: - En contacte constant amb el terra - En suspensió - Amb recolzament constant amb les mans - Amb recolzaments i suspensions múltiples i successius: - Manipulacions: - Amb les mans  llançar, agafar - Amb els peus  colpejar, controlar...
- Amb el cap  colpejar, controlar....
- Amb implements  arrossegant, desplaçar ESTRATÈGIES: - - - Primer cicle (6-8 anys): el que nosaltres hem de plantejar a les sessions és l’exploració de les possibilitats d’acció orientades a l’ús del propi cos i d’objectes.
El treball s’ha de centrar en resoldre problemes motrius simples relacionats amb tasques motrius bàsiques i habituals com són desplaçaments, girs, llançaments, salts...
Segon cicle (8-10 anys): l’exploració i exercitació de les possibilitats d’acció en l’ús del propi cos i d’objectes es farà en funció del nivell de destresa El treball s’ha de centrar en crear situacions motrius que plantegin problemes de creixent dificultat relacionat amb tasques motrius bàsiques habituals i no habituals que proporcionin la integració de nous patrons motrius Participació en jocs per introduir les habilitats més complexes, sobretot en jocs col·lectius cooperació i oposició amb un nivell creixent d’organització (funcions dels jugadors, espais, normatives...) Tercer cicle (10-12 anys): es continua amb el procés d’exploració i exercitació de l’habilitat motriu a través de la resolució de problemes de dificultat creixent, però relacionats amb traques motrius de certa especificitat El treball se centrarà en fer jocs i habilitats motrius de complexitat progressivament creixent, tant n aspectes perceptius i d’execució com de decisió Participació en jocs motrius col·lectiu de cooperació oposició i d’alta organització Demostració i explicació L’alumne ha de fer una imatge del moviment basic Fer incidència en els aspectes més rellevants pocs clars Cal definir diferents possibilitats de pràctica: qualitat de la pràctica, feedback extern, professor ordena i seqüència les fases en el procés d’aprenentatge.
8 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 Decret 119/2015 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació física a primària Continguts de l’EF El cos: imatge i percepció Habilitats motrius Activitat física i salut Expressió corporal El joc ASPECTES METODOLOGICS: - - La qualitat i la quantitat de pràctica resulten fonamentals per afavorir l’aprenentatge. Les formes d’organització quan fem la sessió són molt importants L’ensenyament ha de ser organitzat de tal manera que estimuli i faciliti l’aprenentatge. Que l’alumne vegi que una activitat plantejada la pot fer.
Per aquelles HMB que encara no estan adquirides totalment ni mostres una estabilitat suficient en la seva execució, la feina ha d’anar encaminada a afavorir aquesta estabilitat del patró de moviment mitjançant situacions de menor variabilitat. Incorporant modificacions sobre l’estructura bàsica del moviment (Batalla, 2011: Ruiz Pérez i Graupera, 2011).
En el cas de les habilitats que ja es dominen, augmentar el repertori motor sobre les HMB que ja es dominen. El nombre de repeticions en condicions iguals ha de ser baix, i han d’incorporar variacions sobre diferents factors del moviment (direcció, velocitat, trajectòria...) APECTES METODOLOGICS HME - - Oferir una imatge (demostració/Explicació...) de l’habilitat a aprendre. L’alumne ha de fer una imatge bàsica del moviment Fer incidència en els aspectes mes rellevants. Pocs i clars Oferir possibilitats de practicar temps de practica alt La qualitat de la practica: - Han d’existir possibilitats d’èxit en la tasca demanada - Número elevat de repeticions El feedback extern és més important que l’intern 4/11/16 EDUCACIÓ FÍSICA ESCOLAR I CURRÍCULUM El currículum conté les orientacions que necessitem com a mestres. El que és important és el com nosaltres com a mestres plantegem des del currículum amb el procés d’ensenyament-aprenentatge, activitats. Són les bases i orientacions amb les quals ehem de fer la programació.
Una de les finalitats del currículum és preparar els alumnes per a la vida. Aquest fet va lligat als canvis socials, educatius però també polítics. Mai s’ha tingut en compte la veu dels docents i s’han fet les lleis des d’un estàndard de política que creu que hi ha unes necessitats però que no han viscut l’escola, excepte amb la implantació de la LOGSE que si que es van tenir en compte els mestres.
El currículum té les seves característiques però hem partit d’un cv molt tancat i franquista amb una pedagogia directiva a un cv amb un model socioconstructivista amb metodologies com 9 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 l’aprenentatge cooperatiu per fomentar la socialització. El nostre currículum esta molt lligat als canvis polítics, no només del nostre país, sinó també a nivell europeu.
- - - - - Antecedents: Ley de Instrucción Pública (1857) i Ley de Enseñanza Primaria (1945) Ley General de Educación (1970)  no esta definit i està orientat a l’educació física, és a dir a la formació física i el desenvolupament dels esports.
Ley Orgànica de Estatuto de Centros Escolares (1980) Ley Orgànica Reguladora del Derecho a la Educacion LOCE (1985) Ley orgànica de la ordenacion general del sistema educatiuvo LOGSE (1990)  època en que es volia ser molt ferm en l’educació i es feia repetir a aquells que no superaven els cursos. El que van fer va ser seqüenciar una gran quantitat de continguts per a cada àrea curricular. Hi havia varietat de continguts d’una manera flexible fent que el professor els pogues dur a terme a la seva manera. Aquí ja parlem d’un model constructivista. Un dels aspectes innovadors van ser que els continguts els separaven en procedimentals, actitudinals i a nivell cognitiu.
Aquest currículum era molt feixuc perquè era molt extens. En relació a l’educació física és que a partir d’aquí comencen a sortir els llicenciats en educació física. Van sorgir la idea d’un currículum en l’educació amb valors i continguts tranversals Ley Orgànica de Participacion Evaluacion y Gobierno de los Centros Docentes (1995) Ley Orgànica de Calidad de la Educación (2002) Ley Orgànica de la Educación LOE (2006)  continua el fil conductor de la LOGSE però l’únic que fa és adaptar-se al marc europeu i és aquí quan es comença a parlar de competències. A partir de la LOE va sortir la LOMCE (2013) Ley Orgànica de la Calidad educativa  el que es fa és desenvolupar les competències i s’amplien. L’educació física esta com a assignatura obligatòria (específica). S’incideix en el currículum el desenvolupament de la competència motriu com una competència transversal que es pot treballar des de les altres competències.
Currículum actual Decret 119/2015, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària  la diferència és que han afegit les competències bàsiques per àrea, cosa que abans no hi havia.
L’objectiu d’aquesta llei és assegurar els fonaments de construir persones capaces de viure en aquest món tan complex, és a dir, facilitat el desenvolupar de capacitat per tal que el nen es desenvolupi adequadament perquè pugui sobreviure en el món. Diem que una persona “és capaç de” quan te moltes capacitats i per això es posa èmfasi en els procediments. El saber fer en aquesta llei és el més important. Aquí ja parlem de socioconstructivisme, és a dir l’aprenentatge amb els altres – pedagogies actives amb la relació amb els altres (aprenentatge cooperatiu i les seves diferents tècniques) Llei d’educació de Catalunya (LEC) – 2009 CURRÍCULUM ACTUAL  OBJECTIUS GENERALS DE PRIMÀRIA: Abans es programava des dels objectius generals de primària i després hi havia els objectius generals de cada àrea amb relació amb els de primària Ara s’han suprimit els objectius d’àrea per les competències específiques (o dimensions).
10 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 L’específic per l’educació física seria: n) valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física per afavorir el desenvolupament personal i social.
Competències bàsiques: - Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció amb el mon físic Competència artística i cultural Competència digital Competència social i ciutadana Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria 6 àmbits (àrees curriculars) els quals integren 9 àrees de coneixement: - Lingüístic: llengua català, i literatura, castellana i literatura, llengua estrangera, segona llengua estrangera Matemàtic: matemàtiques Coneixement del medi: coneixement del medi, natural i coneixement del medi social i cultural Artístic: educació artística visual (visual i plàstica, música i dansa) Educació física: educació física Educació en valors: educació en valors socials i cívics/Religió Per a cada àmbit es defineixen: - Competències bàsiques pròpies agrupades en dimensions Continguts clau, de cada dimensió Continguts d’àrea (blocs de continguts), per cicles Criteris d’avaluació, per cicles Orientacions metodològiques, per àmbits Orientació per a l’avaluació, per àmbits ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA: l’ensenyament i l’aprenentatge de l’educació física en l’etapa de l’educació primària ha de fonamentar-se en l’adquisició de coneixements, habilitats, valors i competències relacionats amb el cos i la seva activitat motriu que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i a la millora de la qualitat de vida (currículum).
11 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 L’àmbit de l’educació física té un caràcter transversal i, per tant, estableix relacions amb les altres àrees donada ala seva potencialitat educativa. Des de l’àrea d’educació física es poden treballar moltes àrees.
11/11/16 EL COS: IMATGE I PERCEPCIÓ. ESQUEMA CORPORAL És el bloc fonamental per treballar a primària. Podríem dir que sense aquest, no es podrien treballar els altres blocs.
Esquema corporal: l’esquema corporal és una representació del meu cos, una idea que tenim sobre el nostre cos i les seves diferents parts i sobre els moviments que podem fer o no amb ell.
És una imatge mental que tenim del nostre cos amb relació al medi, en situació estàtica o dinàmica.
“puede definirse como intuición global o conocimiento inmediato de nuestro cuerpo, sea en estado de reposo o en movimiento, en funcion de la interrelación de sus partes y, sobre todo, de su relacion con el espacio y lo objectos que nos rodean” Le Boulsh (1981) “conciencia total que tenemos y el uso que hacemos de nuestro cuerpo o de sus partes en el espacio, ya sea en reposo o en movimiento” Rigal, 2006.
La imatge que tenim quan som petits va variant però no sempre s’ajusta a la realitat del nostre cos. Aquest esquema corporal s’associa sempre amb un estàndards socials.
Avui dia és important treballar el propi cos i fer que els nens i nenes acceptin el seu cos i que sàpiguen que és tan vàlid com el dels altres.
El coneixement del propi cos suposa un procés que anirà evolucionant a partir: - De l’experimentació del cos en diferents situacions A partir de les sensacions/percepcions que visqui de les estimulacions L’home sempre ha tingut la necessitat d’adaptar-se al medi, necessita una adaptació per a la supervivència. S’ha de ser acceptat pel medi i els patrons establerts.
A l’escola el que s’ha de fer és vetllar per no dir coses que puguin afectar a l’alumne perquè la pròpia percepció que té el nen depèn dels adults.
El nostre esquema corporal és una adaptació continua en relació amb el “jo” i en relació al medi.
Com més experiències tingui a nivell motriu, sensitiu el meu esquema corporal anirà evolucionant.
Segons com sigui aquest procés serà enriquidor o tindrà unes deficiències. (Esquema Txell) L’esquema corporal l’hem d’entendre com un concepte evolutiu, que s’elabora progressivament en funció, de l’acumulació d’experiències i informacions e tot tipus, contrastades amb el medi.
Tota vivència amb el cos està relacionada amb l’espai i el temps.
12 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 L’Esquema Corporal, es va modificant a través de: - Experiències sensorials: mitjançant la visa, tacte....
Experiències motrius: mitjançant moviments coordinats en funció d’un objectiu a assolir Experiències motrius i sensorials + llenguatge La “reconstrucció” de l’E.C es produeix al llarg de la vida, tot i que té especial rellevància a la infància, que és quan es construeix l’estructura bàsica ETAPES D’ELABORACIÓ DE L’ESQUEMA CORPORAL: Etapa del cos viu o impulsiu (0 – 3 anys): - Diferencia el seu cos de la resta de coses del seu voltant - Cos com unitat - Permet relacionar-se amb el món dels objectes i amb altres persones En aquesta etapa el que es fa és la psicomotricitat i deixar que els nens manipulin de manera lliure Etapa 3 als 7 anys + EF - Discriminació perceptiva - Període del moviment global - Afirmació de la lateralitat: als 5 anys majoritàriament ja se sap si el nen es dretà o esquerrà Etapa del cos representat (7 a 12 anys): - Representació mental del propi cos 13 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 PROBLEMES QUE COMPORTA UN ESQUEMA MAL DEFINIT: Dèficit relació: - Nen/a – món: és un nen que els costa relacionar-se En la percepció espai-temps: En la motricitat (coordinació, postura) Relació amb els altres (inseguretat) En els altres aprenentatges com la lecto-escriptura: als 6 anys quan es comença a llegir, es veu molt clar els nens que tenen problemes per escriure perquè no ha treballat bé el seu esquema Cal diferenciar entre: a. Imatge corporal (nivell qualitatiu): condicionada per les característiques físiques-subjectiva b. Esquema corporal (nivell quantitatiu): estructura òssia i els graus de tensió muscular c. Consciència corporal: el resultat dels dos conceptes anteriors.
EL TO MUSCULAR: Prové del grec i vol dir tensió.
Per Wallon: es la base con la que se forman las actitudes, postures y la mímica, las emociones tienen por sostén el tono muscular” Paillard (1997): tensión ligera a la cual se encuentra normalment sometido todo el músculo esquelético en estado de reposo” El to no es limita a ser el suport del moviment, si no que el que permet el to muscular és preparar el cos i permetre altres moments és substrat de la immobilitat.
Controlar i adequar el to muscular en relació a l’activitat física és signe de qualitat de moviment, és a dir, ens donarà efectivitat en el moviment.
Tipus de to: - To de repòs: quan no hi ha moviment. Estat passiu - To d’actitud: to d’abans de l’acció, correspon a la postura, previ al moviment. Estat passiu - To d’acció: to de nivell de treball muscular. Contracció voluntària de la musculatura, tant en moviment com en isomètric.
El to esta relacionat amb la postura i amb l’equilibri i té a veure amb la respiració i la relaxació.
Postura: - Músculs tònics: aguanten el cos Músculs fàscics: encarregats del moviment 14 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 Equilibri: - Segmentari: dels segments entre ells. Una part del cos en concret Global: posició mantinguda del cos dret, assegut Equilibri estàtic o postural: sense desplaçament Equilibri dinàmic: restablir l’equilibri quan estem en moviment LA RELAXACIÓ: - Disminució voluntària de la tensió muscular (del ti) i al mateix temps la tensió psíquica Educar el rendiment muscular Educació del cos en repòs Tipus de relaxació: - Dinàmica: capacitat per modificar el grau de tensió muscular (córrer) Estàtica: estar assegut davant d’un ordinador OBJECTIUS DEL TREBALL DE RESPIRACIÓ I LA RELAXACIÓ: - Millorar la capacitat de percepció del cos, facilitar l’autoconeixement Millorar el control tònic muscular i evitar rigideses segmentàries.
Millorar la capacitat de concentració i atenció S’elimina la fatiga i estrès (mental i físic) i millora l’equilibri emocional del nen Facilita el coneixement de les postures CONSEQÜÈNCIES DE NO TREBALLAR LA RESPICACIÓ I RELAXACIÓ: - Aparició d’anomalies en el to muscular i moviments que enlloc de facilitar el moviment el dificulten Ineficàcia neuromotriu fina Crispació i fatiga Hipertonies d’acció i de repòs MÈTODE DE RELAXACIÓ: - Mètode Jacobson: el que agafem d’ell és la gravació - Mètode Gerda Alexander - Mètode de Pierre Vayer: - Mètode autògen de Shultz: la seva tècnica que comença a relaxar del cap fins als peus Des de l’escola el que es fa és agafar una mica de cada 15 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 Procés de la lateralització en EF 1. Avançar el procés evolutiu de lateralitat 2. Ser realitzat de forma correcta a. Localització (3-4anys) b. Fixació (5 anys) c. Desenvolupament (6-8 anys) d. Maduració i ambidextrisme (8-11 anys) 18/11/16 LA SESSIÓ D’E.F.
La sessió d’EF es troba ubicada dins d’una unitat didàctica amb 8 o 10 sessions a cadascuna.
Aquesta sessió per ella mateixa no té un gran valors sinó que el valor el té conjuntament amb les altres sessions on es treballen uns objectius, competències comuns.
DIFERENTS TENDÈNCIES DE SESSIÓ: A partir del 1960, es van començar a estructurar la sessió d’EF i quan es van instaurar a l’escola, tenien una connotació de fitxa d’entrenament.
En un principi, abans que no hi havia la figura del mestre d’educació física, es prenia la sessió en base a un entrenament, una fitxa d’entrenament. A mesura que han passat els anys s’ha arribat a una estructura més pedagògica i didàctica Diferents possibilitats, segons: - Les diverses intencions educatives: es pot treballar la unitat didàctica del joc però des de diferents intencions educatives (joc tradicional, diferent material...) Diferents funcions dintre de la unitat Diferents possibilitats metodològiques Diferents organitzacions dels alumnes en les tasques QUINES DECISIONS HA DE PRENDRE TOT PROFESSORS D’EF ABANS DE LA SESSIÓ? El professor primer ha de pensar diferents coses abans de la sessió com: preparar l’espai on es durà a terme la sessió, les capacitats físiques, les necessitats del grup classe, els coneixements previs, distribució del material, objectius d’aprenentatge, com faré les explicacions, criteris d’avaluació, les activitats d’aprenentatge que vull preparar...
El més important és com el mestre prepara ABANS l’activitat.
El professor abans de la sessió ja ha pres tota una sèrie de decisions respecte a l’elecció de les activitats, el nivell qualitatiu, estils d’ensenyament que adoptar, organització, control...
16 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 El control de la sessió és un requisit indispensable que assegura el treball adequat i permet assolir els objectius fixats. En una aula caòtica, no es pot dur a terme el procés d’ensenyamentaprenentatge.
Què entenem per control? Sempre té el control el professor però hi ha diferents metodologies en que el mestre posa confiança en els alumnes i deixa que siguin ells els que tenen el control del seu aprenentatge Com fer-ho? A través de diferents metodologies.
1. Vetllar per crear condicions de treball que facilita la màxima participació activa a través d’una adequada i eficaç organització: - Concretar amb claredat als objectius de la sessió - Considerar les característiques de l’espai - Característiques del grup classe - Temps real disponible - Reduir el temps de trasllat d’espera de torn, presentació d’activitats 2. Despertar i mantenir la concentració de l’alumne en el professor i en l’activitat: - Motivació - Diversitat d’activitats - Metodologies actives - Feedback 3. Crear un clima de classe apropiat: - Utilitzar uns bons recursos metodològics - Exposicions clares - Bona ubicació del mestre - Utilització d’un codi de senyals...
QUÈ CONTROLAR I QUAN - - - Abans de la sessió: - Aspectes formals: vestuari, puntualitat, desplaçaments...
- Aspectes tècnics-pedagògics: previsió d’allò que volem fer i com fer-ho. (plantejament d’objectius, previsió d’estratègies pedagògiques, atendre criteris d’organització...) Durant la sessió: - Desenvolupament de tot allò que hem programat - Tenir en compte les adaptacions - Tipus de feedbacks Després de la sessió: - Assoliment dels objectius d’aprenentatge o didàctics (com, de quina manera?) - Modificacions i canvis en relació a la millora del procés d’ensenyament i aprenentatge (tasques, organització, mètode...) - Avaluació i propostes de millora (si és necessari) 17 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 SESSIÓ D’EF AVUI EN DIA: Avui dia les sessions es divideixen en tres parts, que no són aïllades sinó que estan íntimament lligades les unes amb les altres.
1. Part preparatòria o inicial: té dues fases a. Primera fase (vestimenta): continguts actitudinals  es dóna una relació més personal dels mestres i els alumnes. L’espai en què els alumnes es canvien també és un moment d’educar.
b. Segona fase (inici de la pràctica): exercicis preparatoris (físic, psicològic, afectiu)  tots els jocs d’escalfament i iniciació. Hem de vetllar perquè portin una roba i un calçat adequat. El que fem en aquesta part, tindrà molt a veure amb la part principal de la sessió.
2. Part fonamental o principal: és la part fonamental de la sessió on es desenvoluparan els objectius. És l’eix vertebrador dels objectius, la part de més duració, és el moment amb alt percentatge de tasques motrius, de reconducció i de tasques reflexives.
3. Part final o part de recapitulació o tornada a la calma: intenta sintetitzar i treure conclusions.
Presenta components afectius, cognitius i reflexius. Fent que l’alumne marxi de la classe sabent que ha fet i que ha treballat.
FORMES D’ORGANITZACIÓ: Per què adoptem diferents formacions en les sessions? - Guanyar temps Utilització òptima del material Garantir la màxima seguretat Intervenció pedagògica eficaç Millor visibilitat FORMACIONS: - Frontals Cercle Quadrat Dispersades ORGANITZACIÓ D’ALUMNES - En grups: execució simultània d’exercicis a. El mateix exercici realitzat en el mateix aparell b. Exercicis similars realitzats en aparells diferents - En grups amb exercicis complementaris: exercicis complementaris en funció de: a. Intensitat b. Nivell de dificultat 18 Marta Valls Peralbo 2n MEP Educació Física 1 MATERIAL Hem d’anar més enllà del material tradicional (pilotes...) i vetllar perquè no es perdi el material que ja tenim per poder comprar-ne de nou.
També tenim tot aquell material que no és propi de l’àrea i s’ha adaptat a l’escola.
Avui dia a més a més, es poden fer servir materials reciclats per crear nous materials.
HIGIENE EN L’EDUCACIÓ FÍSICA Hem de vetllat per la higiene, portar un vestuari correcte, dutxar-se si és possible, canviar de bambes...
19 ...

Comprar Previsualizar