Músiques experimentals: aleatòria (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Músiques experimentals La Segona guerra Mundial marcarà l'inici d'aquests nous llenguatges.
Weben serà el pare de les musiques experimentals, va desenvolupar el serialisme primer i despres el serialisme integral. Schonberg utilitzava la serie per estructurar les seves composicions curtes protagonitzat per les notes musicals i sons. Weben proposarà serialitzar altres coses i no només les notes. Aquest acabarà descobrint que la música d'aquestes segons avantguardes ha de perametritzar el timbre, ritmes... Absolutament tot. Aquesta serialització quan es fagi amb tot s'anomenarà serialisme integral. El màxim representant serà Pierre Boulez.
Això genera una escolta multiple, com que ens sorprendrem continuament i el mateix compositor també aixo generarà que siguem capaços de fixar-nos en moltes coses.
Música aleatòria (EUA) Música concreta (França) Música electrònica o electroacustica (Alemanya) Música aleatòria Expressionisme absracte: ens hem de remuntar amb aquest moviment a finals dels 40-50. Tant Pollock com altres pintors tenien com una mena de ritual abans de pintar les seves obres amb música jazz. Ens interessa veure la seva actitud perque serà molt semblant a la dels músics.
1. Fusió de projecte i objecte i proces de creació. Importancia de l'atzar perque no hi ha res estudiat abans, com un proces perfomatiu.
2. Volen més expressar que representar.
3. Motiu de la nota.
4. Importància de la influències de les culutres primitives.
5. Es centraran més en el seu mon interior i espiritual que no pas en expressar el desastre provocat per la Segona Guerra Mundial.
6. De Kooning: lluita interna amb l'home 7. Pollock: gest i aleatorietat, instantaneitat 8. Rothko: espiritualitat, calidesa, temps etern És una pintura experimental, comporta saber de que parteixes pero mai saber a on vas. Les músiques experimentals es mouen entre allò tern i allò espontani. Intenten trobar aquell motiu primigeni que ja no sera en la música sino que serà en el so, per tant, experimentaran amb el so.
Distorsionant-lo, creant-ne de nous, creant nous timbres. Els colors en el so seran fonamentals.
1946. Darmstadt (Festivals d'Estiu per a la música contemporània). Saben que despres de la segona guerra mundial cal fer una altre música. L'event és el moment determinat i concret, irrepetible que està governat per l'atzar. D'aqui que hi hagi unes músiques aleatòries que tinguin molt clar això. Des del moment que Pollock torna al pigment, allò més primigeni de la pintura, els músics tornen al so. Té una actitud cientifica perquè experimenta amb el so. Ja haviem vist que el soroll s'incorporava com un element més a tenir en compte amb els futuristes. Un concepte que incidiran sera el silenci, no es una carença de so, el silenci per si mateix ja és música. Estarà associat amb la espiritualitat de Rothko.
El silenci serà molt important per John Cage. El fet musical es concebut com una acció, per tant, com una performance. L'event vol una accio determinada i per tant hi ha un ritual. Estem en una esfera de la no-interpretació, sino que el músic actua. Aixo implica una resemantitzacio dels agents musicals: - Compositor - Intèrpret - Públic El compositor per tant, passa a ser públic. Tots aquests agents estan perfectament comunicats.
Aqui sorgeix el concepte d'Umberto Eccho de opera aperta, és una obra que permet intercanvis, que no està perfectament definida. Aquí, ens trobem fora del control perque no controlem aquestes músiques tant com les de Wagner. El públic cada vegada més vol participar, és a dir, ser intèrpret i compositor. Això només ho permeten les músiques experimentals, aquests nous rols.
Hi ha dues tendencies de música aleatòria: Música estocàstica / Iannis Xenakis Té a veure amb la teoria de la probabilitat, teoria de jocs, àlgebra de Boole, teoria de grups i de conjunts. En definitiva, amb les matemàtiques. L'atzar és pot preduir fins a cert punt.
Metastasis, 1952-53 Partiex d'una estructura arquitectonica de Le Corbusier, i va intentar reproduir a partir d'unes formules. També trobem el concepte de massa sonora, densitat de massa sonora que creen aquests nusos de sons que es reprodueixen en aquest cas, l'estructura d'un edifici concret.
Destaquen les textures, la intensitat, colors tímbrics, la partitura ja no te cap mena de sentit. Hi ha un gran marge de llibertat. Es busca un so diferent del habitual, que no remeti a la tradició. Es busquen sons i es descobreix l'instrument des d'una perspectiva experimental. No han de tenir por al insturment ni respectar-lo, li poden donar cops o fregar-lo en exces.
També hi han les músiques mixtes fetes amb els insturments habituals i una gravació de sons o masses de persones que aporten a la música uns sons que no poden aconseguir els instruments per ells mateixos.
...