T.6 admn. pública (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     T.6   Les   administracions   locals.   Províncies,   comarques   i   vegueries.   L’estructura  administrativa  supramunicipal  de  caràcter  instrumental     1.   Provincia   Estructura   de   2n   nivell,   que   projecta   serveis   al   territori   des   d’una   perspectiva   més   elevada   que   el   municipi.     Fisonomia   doble:   Constitució   en   forma   de   comunitat   autònoma   (uniprovincials).   Formats   diversos   (diputacions  provincials,  diputacions  forals,  consells  insulars...)
     Trets  comuns  (llei  7/1985):  Agrupació  de  municipis  a  partir  d’un  determinat  terme  territorial,  tenen   personalitat  jurídica  pròpia,  i  es  doten  de  plena  capacitat  per  acomplir  amb  les  seves  finalitats  
     Hi  ha  CCAA  que  no  tenen  diputacions  perquè  són  uniprovincials.   La  província  pot  adquirir  formes  administratives  diferents     Competències:   -­‐   Coordinació  dels  serveis  municipals  per  garantir  la  prestació  en  tot  el  territori,  garantir  que   totes  les  competències  que  es  confereixen  a  un  Ajuntament  (segons  la  normativa)  arribin  a   tota   la   població   del   territori,   en   cas   que   l’Ajuntament   no   tingui   els   recursos   necessaris   per   prestar-­‐los.     -­‐   Assistència  i  cooperació  jurídica,  econòmica  i  tècnica  als  municipis   -­‐   Prestació  de  serveis  públics  de  caràcter  supramunicipal   -­‐   Foment  i  administració  d’interessos  peculiars  ....     2.   Les  diputacions  provincials   Els  ens  locals  com  a  ens  prestadors  directes  de  serveis  a  la  ciutadania,  se’ls  ofereixen  mecanismes  per   a  complir  aquesta  funció.       A  nivell  d’òrgans  de  govern  hi  ha  poques  novetats,  els  obligatoris  (ple,  presidència-­‐vicepresidència,   junta  de  govern;  assimilable  a  la  junta  dels  Ajuntaments)  els  complementaris  (     Son  governs  d’elecció  indirecta  (els  ciutadans  no  els  escullen  directament).  En  el  cas  de  la  província   de  BCN,  representa  el  70%  de  la  població  que  viu  a  Catalunya,  es  una  província  molt  densa.  A  nivell   d’organització,  òrgans  obligatoris,  junts  de  govern...  La  descripció  d’aquests  òrgans  és  assimilable  al   cas  dels  ajuntaments.     Tipologies  de  diputacions:     -­‐   Fortes,  on  les  comunitats  autònomes  transfereixen  i  deleguen  competències.     -­‐   Dèbils, on   les   comunitats   autònomes   no   transfereixen   ni   deleguen   competències.   On   altres   ens  territorials  (comarques)  absorbeixen  més  competències  ‘provincials’  (carreteres).     -­‐   Inexistents,  en  comunitats  autònomes  uniprovincials       règims   especials   provincials:   CC.AA   uniprovincials:   no   existeix   administració   provincial.   Les   competències  de  la  diputació  són  assumides  pels  òrgans  de  les  CCAA.     Navarra:  compta  amb  diputació  i  parlament  foral  
   Comunitats  insulars:   o   Illes  balears:  hi  ha  tres  consells  insulars  que  formen  el  consell  general  interinsular     o   Canàries:   cada   illa   té   un   cabildo   (equivalent   a   la   diputació)   que   formen   dues   comunitats   provincials  interinsulars:  Palmas  de  G.  Canarias  i  Sta  Creu  de  Tenerife.       1   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     País  Basc:  cada  província  té  una  diputació  foral  i  unes  Juntes  Generals       3.   Les  comarques   L’origen   és   a   Catalunya   a   l’any   1936,   (decret   de   la   Generalitat   de   Catalunya)   i   l’actual   és   del   1987   (divisió  territorial),  en  aquest  trobem  modificacions  territorials  (42  comarques)  i  en  l’administració  els   consells  comarcals  (òrgan  de  govern  i  d’administració  de  la  comarca).       Hi  ha  un  repartiment  de  les  funcions  i  competències  estatals  i  provincials  no  senzill.   Històricament   s’han   assentat   algunes   de   les   competències   però   trobem   solapaments   que   presten   serveis   als   ajuntaments.   No   deixen   de   ser   eines   reequilibri   territorial,   assegurant   serveis   a   la   ciutadania   que   els   ajuntaments  no  poden  prestar,  i  tenen  interessos  directes  propis  de  la  comarca.     La  comarca  és  una  entitat  local  formada  per  l’agrupació  de  municipis,  amb  personalitat  jurídica  pròpia   i  plena  capacitat  d’obrar.         4.   El  consell  comarcal     Principals  missions:     -­‐   Ser  una  eina  al  servei  del  reequilibri  territorial  assegurar  la  prestació  de  serveis  als  municipis   que  per  les  seves  característiques  no  poden  disposar-­‐ne.     -­‐   Han  de  vetllar  pels  interessos  de  la  comarca  i  prestar  serveis  comarcals  o  supramunicipals.     -­‐   També  poden  coordinar  serveis  municipals  entre  ells  i  organitzar-­‐ne  de  nous  que  no  estiguin   coberts  pels  governs  locals.       Principals  funcions:
 -­   Prestar  assistència  tècnica,  jurídica  i  econòmica  als  municipis.   -­   Cooperar   econòmicament   en   la   realització   de   les   obres,   els   serveis   o   les   activitats   dels   municipis.   -­   Garantir,  subsidiàriament,  la  prestació  dels  serveis  municipals  obligatoris  en  els  municipis  que,   per  raó  de  llur  població,  no  estan  obligats  a  prestar-­‐los.   -­   Cooperar   amb   els   municipis   en   l'establiment   de   nous   serveis   necessaris   per   al   desenvolupament  del  territori.   -­   Establir  i  coordinar,  amb  l'informe  previ  dels  ajuntaments  afectats,  les  infraestructures,  els   serveis  i  les  actuacions  d'àmbit  supramunicipal.     Òrgans  de  govern:     El  Ple   del   consell   comarcal   està   format,   tal   com   correspon   a   un   ens   de   segon   grau,   per   regidors   dels   ajuntaments  que  la  componen.  Elecció  indirecta  dels  seus  membres.     La   duració   del   mandat   és   de   quatre   anys,   coincideix   amb   les   corporacions   locals.   La   pèrdua   de   la   condició  de  regidor  municipal  determina  la  pèrdua  de  membre  del  Consell.     Compten,  però,  amb  un  figura  integrada  en  la  cúpula  del  govern:  el  gerent.  Aquest  és  un  professional   que  té  plena  dedicació  a  l'execució  de  les  tasques  del  govern  i  l'administració  comarcals.     CONSELL  D’ALCALDES:  Integrat  pels  alcaldes  dels  municipis  de  la  comarca.  Convocat  pel  president  del   Consell  comarcal.  Haurà  d’informar  de  les  propostes  que  siguin  d’interès  per  als  municipis.       Elecció:     El   nombre   de   membres   del   consell   comarcal   es   determina   en   funció   dels   residents   de   la   comarca,   d’acord  amb  l’escala  següent:     Fins  a  50.000  residents:  19  membres  
   De  50.001  a  100.000:  25  membres  
   De  100.001  a  500.000:  33  membres  
     2   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     De  500.001  en  endavant:  39  membres  
   El  repartiment  es  fa  en  funció  del  nombre  de  regidors  i  de  vots  obtinguts  en  la  comarca  en  les  eleccions   municipals  per  cada  partit,  coalició,  federació  i  agrupació  d’electors,  sempre  que  hagin  obtingut  el  3%   o  més  dels  vots  en  la  comarca.       Règim  especial:  Conselh  Generau  d’Aran:  L’Aran  disposa  d’un  règim  jurídic  especial  establert  per  llei   del  Parlament.  La  institució  de  govern  de  l’  Aran  és  el  CONSELH  GENERAU,  format  pel  Síndic,  el  Plen   dels  Conselhèrs  e  Conselhères  Generaus  i  la  Comission  d’Auditors  de  Comptes.  El  Síndic  és  la  més  alta   representació  i  l’ordinària  de  la  Generalitat  a  l’Aran.     La  institució  de  govern  de  l’Aran  és  elegida  per  sufragi  universal,  lliure,  igual,  directe  i  secret.     Conselh  Generau  format  per  tretze  membres,  elegit  pels  veïns  sobre  la  base  de  sis  circumscripcions   electorals  anomenades  “terçons”.       5.   Vegueria   La  vegueria  és  l’àmbit  territorial  específic  per  a  l’exercici  del  govern  intermunicipal  de  cooperació  local   i  té  personalitat  jurídica  pròpia.     La  vegueria  també  és  la  divisió  territorial  adoptada  per  la  Generalitat  per  a  l’organització  territorial   dels  seus  serveis.     La  vegueria,  com  a  govern  local,  té  naturalesa  territorial  i  gaudeix  d’autonomia  per  a  la  gestió  dels   seus  interessos.       Les  8  vagueries  proposades  en  l’àmbit  català,  modifiquen  límits  provincials.   Estan  a  l’espera  d’alguna  modificació  normativa  superior,  no  estan  aplicades  encara.       5.1  Consell  de  vegueria   A  efectes  de  govern  tot  ho  basem  en  la  legislació  vigent,  no  estan  en  marxa  encara.     Tenim  el  consell  de  vegueries,  que  consta  amb  un  govern  i  l'administració  autònoma  de  la  vegueria   corresponen  al  Consell  de  Vegueria,  format  pel  president  o  presidenta  i  pels  consellers  de  vegueria.     El  president  o  presidenta  de  vegueria  és  escollit  pels  consellers  de  vegueria  d'entre  els  seus  membres.       La  creació,  la  modificació  i  la  supressió,  i  també  el  desplegament  del  règim  jurídic  de  les  vegueries,  són   regulats   per   llei   del   Parlament.   L'alteració   dels   límits   provincials,   si   s'escau,   s'ha   de   portar   a   terme   d'acord  amb  el  que  estableix  l'article  141.1  de  la  Constitució.  Ja  que  el  Parlament  no  és  competent  en   aquesta  modificació  dels  límits  provincials.       5.2  Estructura  de  les  vegueries   Vegueria   substitueix   diputacions,   directament,   trenca   una   trajectòria   històrica   d’unes   institucions   vigents  des  de  l’any  1833,  les  vagueries  inicien  al  2010  però  està  en  ambulatori,  en  espera.     8   vegueries   com   a   unitats   bàsiques   de   planificació   i   organització   territorial:   descentralització   administrativa  de  la  Generalitat:  Barcelona,  Girona,  Tarragona,  Terres  de  l'Ebre,  Catalunya  Central,   Lleida,  Alt  Pirineu,  Aran  i  Penedès     Passen  a  substituir  les  diputacions  per  organitzar  i  reflectir  millor  la  realitat  territorial  de  Catalunya   establerta  des  de  1833       Llei  de  vegueries  de  Catalunya  (Aprovada  pel  Ple  del  Parlament  (tramitació  núm.  202-­‐00085/08)  en  la   sessió   núm.   85,   del   27   de   juliol   de   2010   (DSPC-­‐P   130/08).   Actualment   existeix   una   moratòria   en   l'aplicació  d'aquesta  llei)       Entitats  diferents  que  superen  la  competència  municipal  per  prestar  determinats  serveis:       3   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     -­‐   La  mancomunitat  de  municipis:     Entitat  local  integrada  per  diversos  municipis  (Ajuntaments)  per  a  l’execució  en  comú  d’obres  i  serveis   determinats  de  la  seva  competència,  que  de  forma  individual  són  més  complicats  de  prestar.         Les  mancomunitats  tenen  personalitat  i  capacitat  jurídica  pròpia  per  al  compliment  de  les  finalitats   específiques  i  es  regeixen  pel  seus  estatuts.  La  creació  de  la  mancomunitat  és  voluntària,  hi  ha  una   delegació  de  competències  per  part  de  l’Ajuntament  cap  a  una  institució  superior.     És  l'associació  lliure  de  municipis,  que  crea  una  entitat  local  superior  i  en  la  qual  els  municipis  associats   deleguen   part   de   les   funcions   o   competències   que   la   llei   els   atribueixi,   perquè   es   presti   un   servei   conjuntament  per  a  tots  els  seus  membres.       Per   a   ser   creades   generalment   requereixen   que   els   municipis   siguin   confrontants,   que   es   fixi   amb   claredat   la   seva   finalitat,   que   existeixi   un   pressupost   propi   (delegació   de   pressupost   de   cada   un   Ajuntament  que  s’adhereix  a  aquesta  fórmula  organitzativa)  i  uns  òrgans  de  gestió  igualment  propis  i   diferenciats  dels  participants     Actualment  68  a  Catalunya:  Barcelona:  30  //    Girona:  15
//  Lleida:  13
//  Tarragona:  10       La  iniciativa  per  a  constituir  la  mancomunitat  s'ha  d'aprovar  amb  el  vot  favorable  de  la  majoria  simple   de  cadascun  dels  ajuntaments  que  s'associïn.     Els   estatuts   s'han   d'aprovar   per   acord   del   ple   dels   ajuntaments   que   decideixin   integrar-­‐se   en   la   mancomunitat,  adoptat  per  majoria  absoluta.     El  fet  de  crear  aquesta  associació  per  la  prestació  d’un  servei  es  una  decisió  organitzativa  per  alleugerir   la  càrrega  que  suposa  poder  atorgar-­‐lo.     La  majoria  d’Ajuntaments  que  decideixen  no  formar  part  d’aquestes  associacions,  hi  fan  de  manera   indirecta   a     través   de   diverses   empreses   perquè   el   servei   sigui   prestat,   es   fa   com   una   mena   de   “concurs”  on  l’empresa  guanyadora  és  la  que  finalment  presta  el  servei  en  règim  d’administració.       Els   municipis   tenen   dret   a   associar-­‐se   en   mancomunitats   de   municipis   per   a   establir,   gestionar   o   executar  en  comú  obres  i  serveis  determinats  de  llur  competència.  En  concret,  es  poden  constituir   mancomunitats,  entre  altres,  en  matèria  urbanística,  d'aigües,  de  sanejament,  de  transport  i  de  gestió   de  residus.       -­‐   La  conurbació  metropolitana   Òrgan  de  govern:  l’entitat  metropolitana     Són   ens   locals   de   caràcter   instrumental   amb   l’objectiu   de   coordinar   polítiques   locals   en   una   àrea   determinada     Existents  a  l’Estat  espanyol:  Catalunya:  Àrea  metropolitana  de  Barcelona,  neix  de  la  fusió  de  3  entitats,   correspon  al  Parlament  en  tant  que  és  una  decisió  per  sobre  del  que  és  municipi  //  València:  Entidad   Metropolitana  de  Servicios  Hidráulicos  ,  Entidad  Metropolitana  para  el  Tratamiento  de  Residuos       A  Catalunya,  es  creen  o  suprimeixen  per  llei  del  Parlament  de  Catalunya.   És  l'administració  pública  de  l'àrea  metropolitana  de  Barcelona,  una  gran  conurbació  urbana  formada   per  un  total  de  36  municipis     La  constitució  com  a  administració  pública  es  va  fer  el  21  de  juliol  del  2011,  d'acord  amb  la  Llei  31/2010   aprovada   pel   Parlament   de   Catalunya.   Des   d'aquell   moment,   l'AMB   substitueix   les   tres   entitats   metropolitanes  vigents  fins  en  aquella  data:     -­‐   la   Mancomunitat   de   Municipis   de   l'Àrea   Metropolitana   de   Barcelona,   l'Entitat   del   Medi   Ambient  i  l'Entitat  Metropolitana  del  Transport.  
   Alinea  polítiques  d’ordre  local  en  dificultats  per  la  cessió  de  serveis.  (Ex.  Els  transports  son  gestionats   per  aquesta  fórmula)       4   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     Les   competències   poden   ser   d’ordre   territorial   (habitatges,   medi   ambient,   tractament   de   residus,   desenvolupament  econòmic...).       -­‐   Consorci     No  són  ens  locals,  és  una  institució  imposada  per  ens  locals  però  la  seva  composició  no  és  estrictament   local,  format  pe  diferents  institucions  de  diferent  rang  administratiu.           5   ...