Apunts Benestar part Social (2015) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Estat del Benestar
Profesor S.S.
Año del apunte 2015
Páginas 28
Fecha de subida 22/02/2015 (Actualizado: 25/03/2015)
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Examen 60% (preguntes breus) Seminaris 40% 08/01/2015 La reconversió industrial (anys 80) ha comportat que grans zones d’Europa quedin desolades i pobres. Amb la crisi econòmica (2008) s’accelera tot el procés i hi ha un tancament de les poques empreses industrials que queden, mentre augmenta el sector serveis.
Possibles solucions: Salari mínim? Renda bàsica? Ocupació pública? Emigrants segregats en barris, amb poca qualificació i poc coneixement. Poc remunerats pel seu treball. Concentració d’emigrants i de pobres en mateixos barris. Es generen conflictes amb el govern i la policia.
Socialdemòcrata, Conservador i Liberal. Conseqüències importants en les estructures socials de cada país i en el tipus de delinqüència i en el que la gent percep com a seguretat ciutadana.
1 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL RÈGIM DE BENESTAR: EVOLUCIÓ I SITUACIÓ ACTUAL Un règim de benestar és un instrument explicatiu de les ciències socials. Un “tipus ideal” de lògica situacional, amb fronteres borroses i categories no universals (ni en el temps, ni en la geografia).
És un mètode de produir i distribuir benestar de manera conjunta i interactiva en quatre agents: l’Estat, el mercat, la família i el voluntariat (sense afany de lucre). La combinació d’aquests quatre factors determina el benestar dels individus.
- Una manera d’oferir SEGURETAT front a riscos socials (política social).
- Una manera de millorar la EFICIÈNCIA ECONÒMICA del país (política econòmica).
Interès del país i d’unes classes socials que volen que et comportis d’una determinada manera.
Exemple: Dret a estudiar = Obligació = Prohibició de treballar. Es necessita més formació.
Interès social i interès de benestar social.
Origen de riscos ORIGEN Natural (catàstrofes) ABAST Idiosincràtics (particulars d’un individu) Exemple: negoci que surt malament, malaltia de la persona.
Econòmic (Empreses que tanquen) Correlacionats (riscos correlacionats amb variables macro socials) Exemple: Risc de quedar-se a l’atur un peó sense qualificació.
Salut (Epidèmia) Violència i delictes La col·lectivitat s’ha de dotar de mecanismes de prevenció i protecció que donin seguretat a la societat.
2 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Canals de protecció Mecanismes condicionats per la classe social dels individus (constricció de classe social): - Informal (família i amics).
- Mutualisme solidari.
- Compra en el mercat.
- Provisió pública: constricció del poder públic, criteris de justícia social i d’eficiència.
També ho està. La protecció que un estat pugui protegir als ciutadans respon a la política i les seves reformes. Tenen més capacitat / incidència de mobilització social i política les classes mitjanes que no pas les classes treballadores.
Criteris d’actuació dels agents implicats en la protecció de riscos - Estat: distribució per mandat públic. Compliment de la norma.
- Mercat: contraprestació econòmica.
- Família: reciprocitat, normes morals, afecte, etc. Entrega altruista.
- Voluntariat: compromís moral de determinats individus i conquista de recolzament social (genera dependència i guanya influència). Diferències entre el paper de l’església i el paper de l’Estat. Si l’Estat no dóna garanties ni assistència sanitària, la religió els hi dóna en determinats països.
Mecanismes front la vulnerabilitat - Diferir el consumisme. En el supòsit que: els individus tinguin renda excedent per estalviar; els individus tinguin informació suficient i capacitat de preveure el futur; que puguin superar els costos de transacció que suposa la mancomunicació de riscos.
- Promoure la igualtat.
Tipologia de règims de benestar en Europa (respon a connotació ideològica) Iniciades per burgesies autòctones.
 Escandinau: Model socialdemòcrata. Règim de benestar que ha estat construït per partits social demòcrates que han dirigit des de finals del segle XX fins l’actualitat. La majoria de gent està afiliada a sindicats (80%), força de partits que defensen els treballadors. Paper important de l’Estat, qui proveeix salut, educació, habitatge, etc. La protecció social és molt alta però demanen contraprestacions; de no ser així, treuen els beneficis.
3 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL  Europa continental: Règim conservador. Països on l’esquerra ha governat poc temps. Se salvaguarda la concepció de la família i els interessos de l’església (catòlica i protestant).
L’Estat juga un paper més gran que al model liberal, però no tant com l’escandinau. Paper important de la família i l’església. Per què? Per la manera com es va construir el capitalisme i qui va governar la modernització capitalista a Europa.
 Europa mediterrània del sud: Règim conservador. Cadascú depèn del seu estatus. Es trenca amb la solidaritat de classe treballadora. Vol evitar conflictes de classe. El grup més privilegiat són els funcionaris de l’Estat que han de garantir l'ordre.
 Països anglosaxons (EUA, Irlanda i Anglaterra, Austràlia i Nova Zelanda): Règim liberal.
L’Estat té menys importància a l’hora de protegir els ciutadans. Té més importància la família.
Criteris d’accés a la protecció pública - Universal: nomes pel fet de ser ciutadà o resident d’un país es té dret d’accedir a protecció.
- Contributiu: si es té cotització de la seguretat social, es tindrà dret a prestació.
- Assistencial: dret a prestació sempre i quan es demostri que es pobre. Pensions no contributives (exemple: incapacitat).
- Benèfic: demostrar que ets pobre, i si hi ha diners s'ajuda. Es demana i ja es veurà si se li ajuda.
Règims de benestar en Europa 13/01/2015  Règim liberal (UK) - Prestacions públiques i assistencials. Desmercantilització escassa. Es depèn molt del mercat per viure.
- Preferentment en metàl·lic o vouchers. L’Estat dóna diners i checks-servei, només per utilitzar en aquell servei que es necessita.
- Mercat, família i tercer sector (Estat).
 Règim conservador (Europa) - Prestacions públiques contributives (mitjançant cotització en seguretat social es pot accedir a prestacions) i assistencials (sense contribució es pot accedir a prestacions).
Desmercantilització mitjana.
- Preferentment en metàl·lic. L’Estat no presta servei, dóna els diners mitjançant una transferència bancària o paguen el preu estàndard del servei que cal i el que falti ho paga l’usuari.
- Família i tercer sector.
4 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL  Règim socialdemòcrata (Escandinava) - Elevada desmercantilització i “desfamilirització”.
- Prestacions públiques universals. Presten el servei directament, ja sigui l’Estat o una empresa concretada amb l’Estat.
- Preferentment en serveis. <- Protegir-se a un mateix.
Es creen llocs de treball dins del país donant un ensenyament gratuït. El que es consumeix és nacional, es paga cotització a la seguretat social i l’Estat rep els diners que ha gastat. És a dir, si en comptes de donar beca d’estudis es donen els estudis gratis, la despesa serà interna i serà recuperada recaptant impostos. Si en canvi es fa una transferència bancària de diners, l’usuari potser es compra un iPad amb aquests diners i el que fa es crear llocs de treball fora del país.
Efectes en la desigualtat social Desigualtat i pobresa: són més baixes en els règims socialdemòcrates; mitjanes en règims continentals conservadors i altes en règims liberals i conservadors del sud d’Europa.
Igualtat d’oportunitats: mobilitat educativa i social, més elevada en règims socialdemòcrates.
Hi ha una autoreproducció de classe. El grau de tancament social és més elevat en règims conservadors i liberals.
Reptes societat post-industrial A. Necessitat de generar llocs de treball en el sector servei donats els diferencials de productivitat entre indústria i serveis.
B. Modificació en les formes de vida familiars (nous valors de la dona, cost dels fills, divorci, caiguda de la natalitat). Caiguda de la família tradicional.
C. Envelliment demogràfic.
D. Diferencials de productivitat entre indústria i serveis.
a) Necessitat de generar ocupació en el sectors serveis El “mal de costos”. Persones que treballen per a persones que no treballen. El nivell de vida del que gaudim és completament diferent al de fa anys. Baumol, diu que aquest nivell de vida que hem augmentat es bassa en augments de productivitat. Per fabricar un bé que consumim cada cop es necessita menys persones per fer-ho. Això permet viure com vivim, amb més producció i menys costos.
5 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Dilema? Si els treballadors del sector serveis augmenten els salaris al mateix ritme que els industrials, comporta atur i desigualtats socials. Gent poc qualificada, menys salari. Tot i així, hi ha països que tenen un atur baix, ho aconsegueixen tenint també salaris molt baixos. Exemple: els treballadors de les empreses es van pujant el preu, però no volen pagar més per la persona que els hi neteja la casa.
Alternatives: - Salaris acord a la productivitat relativa (primacia del mercat i desigualtats acusades). Règim anglosaxó. Mana el mercat i no es fixa un salari mínim. Ho genera el mercat sol.
- Salaris acord a la productivitat del sectors industrial (dificultats de generar ocupació).
Model Europa continental. Creen dos mercats de treball paral·lels: fixes i temporals.
Resultat: atur i salaris baixos.
- Salaris subvencionats en el sector serveis (impostos elevats i transferències de serveis als ciutadans). Model escandinatu: Creen ocupació en el sector serveis i hi ha poques desigualtats. Si el mercat es incapaç de crear serveis, ho fa l’Estat. Crear serveis públics amb personal no o poc qualificat amb salaris dignes a partir d’impostos. Inverteixen en capital humà en infants i joves, educant-los per fer-los més competents. Contra: preu del servei molt alt, però de qualitat (molt bons negocis). A més, faciliten tenir fills.
b) Modificació de la família - El període de formació s’estén i augmenta el cost de tenir fills. Qui renuncia a treballar per cuidar del infant? L’Estatus del nivell de vida depèn de l’educació i la formació s’allarga en el temps. Tenir un fill es molt car per les famílies (mantenir fins als 30?).
- Integració laboral de la dona. Millor estabilitat si tots dos treballen.
- Qualitat de la natalitat. Facilitar el no tenir que renunciar a treballar per cuidar. Escoles bressol de qualitat.
- Major risc de pobresa al augmentar la inestabilitat de la família.
c) Envelliment demogràfic Inversió de la piràmide poblacional. S’han de mantenir persones grans, però no hi ha joves.
Cada cop més car mantenir fills. Solució? Pujar els impostos i baixar les pensions. No hi ha ajudes per combinar maternitat i inversió en infants. Bucle d’Espanya.
6 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL - Augment de les despeses socials.
- Immigració com alternativa parcial (quan se’n adonen de la realitat aquí, s’adapten i no tenen més fills).
- Necessitat d’una nova arquitectura del benestar: reforma en pensions; atenció a domicili de dependents; intents d’incentivar la natalitat.
ELS CAMINS DELS RÈGIMS DE BENESTAR A FINALS DEL SEGLE XX Règim socialdemòcrata (escandinavia) - Desenvolupament del treball públic en benestar social (serveis universals més que transferències).
- Escàs creixement de serveis personals privats (ha evitat l’extensió dels treballs brossa).
- Accés a les dones a ocupacions professionals o semiprofessionals a temps parcial, encara que en treball segretgat.
- Divisoria entre sector públic (femení) i privat (masculí).
- Ha augmentat la taxa de natalitat.
Règim liberal (EUA) - El treball ha crescut tant en el sector industrial com el post-industrial (+ dones).
- Ha crescut de manera important en serveis a empreses i d’oci (intervencionisme residual).
- Ha donat lloc a una polarització entre treballs bons i dolents.
Règim conservador (Europa continental) - El treball “post-industrial” està subdesenvolupat i incapaç de compensar el declivi industrial.
- No creixen els treballs brosa, però tampoc els professionalitzats.
- Les dones han trobat escasses oportunitats de treball i estan sobrerepresentades en els treballs brossa/precaris.
- La dificultat d’augmentat el treball ha fet que aquest es concentri en els treballadors més productius, deixant fora joves, dones i majors de 50 anys (transferències més que serveis).
7 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL El projecte de la UE per al segle XXI : L’AGENDA DE LISBOA Objectiu: promoure un Estat de benestar millor adaptat als nous riscos de la societat postindustrial i eradicar la pobresa en el 2010.
Com? Transformant l’estat “distribuïdor” en un estat “inversor” i “possibilitador”. Inversió en capital humà i I+D, polítiques actives d’ocupació i augmentat la flexiseguretat dels treballadors.
Mètodes de coordinació oberta entre estats.
Fracàs Les taxes de pobresa no han disminuït. Europa està sumida en una crisi profunda.
Possibles causes del fracàs: crisi econòmica, mètodes de coordinació oberta, concepte de “nou estat inversor en capital humà”.
Un error conceptual en la reforma La idea d’estat de benestar com a “inversor social” era ambigua.
“Tercera via” laborista (A. Giddens, 1998): l’estat inversor, incentivant l’ocupació, ha de substituir a l’estat distribuïdor i reduirà la pobresa.
“via escandinava” (G. Esping-Andersen, 2002): una inversió social eficaç requereix primer redistribuir i eliminar la pobresa.
El mètodes de coordinació oberta Cada règim de benestar té coses interessants que mantenir, i no tots han d’esdevenir “escandinaus” (Ferrera, 2000).
Manca de instruments polítics per dur a terme una política fiscal i social comuna a la UE.
8 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL 20/01/2015 EL DEBAT: PRESTACIONS UNIVERSALS VS PRESTACIONS ASSISTENCIALS Prestacions Universals: Accés a la prestació obert i és mandat de llei, que sigui per a tots els ciutadans.
Prestacions Assistencials: Genera dret subjectiu (que es pot reclamar als tribunals) sempre i quan estigui justificat poder accedir-hi perquè s’és pobre (impostos pagats per classes mitjanes seran les seves ajudes).
Efecte Mateu vs Paradoxa Redistributiva L’efecte Mateu La despesa pública en educació, sanitat, vivenda i tots els serveis universals beneficia a les classes mitjanes i no redueix les desigualtats (J. Le Grand).
L’Estat del Benestar es limita a efectuar transferències de renta entre persones d’un mateix estrat social. No redistribueix. Distribueix entre generacions (N. Barry).
Alternativa: focalitzar la despesa pública en els més necessitats. La resta trobaran la seva protecció en el mercat.
Evidències empíriques de l’efecte Mateu? La reducció en les ràtios de pobresa un cop pagats els impostos i rebudes les transferències públiques és molt major als Estats de Benestar més universalistes.
La reducció de pobresa no passa només entre jubilats (solidaritat intergeneracional). També és molt significativa entre persones en edat laboral.
La paradoxa redistributiva La focalització dels recursos públics exclusivament en els més pobres està associat a nivell de cobertura i de intensitat protectora molt baixa. Exemples: Sistema de salut nord-americà; accés als serveis d’atenció a persones dependents (menors d’edat i persones grans); accés a les prestacions per no tenir treball al Regne Unit.
9 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL W. Korpi i K. Palme: Els índexs de desigualtat i les ràtios de pobresa són significativament més baixes en aquells estats de benestar on major tipus de prestacions són universals.
La focalització en els més pobres tendeix a polaritzar la societat i, en definitiva, a trencar la cohesió social. Menys es redistribueix i menys es lluita en contra de la desigualtat.
Si s’augmenta la qualitat de la sanitat pública per tothom o augmenten les pensions, les desigualtats seran menors que a països amb nivell Assistencial.
Països amb un tarannà universalista, acostumen a abordar programes específics per treballar amb grups de risc com els adolescents amb les drogues i l’alcohol. Es fan programes per a tots.
Quant més cares són les prestacions universals? Depèn molt de la naturalesa de les prestacions. Prestacions en espècies generen més treball directe i indirecte en el propi país que les prestacions en metàl·lic. En conseqüència, es generen més retorns fiscals.
ALTERNATIVES A L’ATUR JUVENIL Imitar el sistema de transició alemany, austríac i danès. Acord entre formació professional i empreses del país. Quan acaben els seus estudis, mostren títol i experiència laboral. No cal posar-los a prova ja què els empresaris saben que han fet durant els seus estudis. Atur juvenil d’Alemanya és molt baix. Aquí es fa una FP molt genèrica i si van a buscar feina, no saben que sap. Per tant, se’ls hi fa un contracte temporal i ja es veurà. Com establir contractes entre petites empreses prevalent a Espanya i educació? Abaratir els costos de contractació: eximir de salaris mínims, desgravacions fiscals...
(Dinamarca, Regne Unit...). Creen les pitjors feines per la joventut, però després, amb estudis acabats, s’han de buscar la vida amb millors salaris a partir dels seus estudis.
Prestacions d’atur vinculades a programes actius d’ocupació (Dinamarca, Alemanya).
Poca, o cap, importància es dóna als condicionants estructurals de l’herència social.
10 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Factors causals • Mecanismes institucionalitzats de transició del sistema educatiu al mercat de treball.
• Oportunitats laborals dels joves amb menys formació. Equilibri entre oferta i demanda de joves.
• Fracàs escolar i abandó prematur.
• Cicles econòmics • Transferències socials Sistemes de transició escola – treball (Garonna i Ryan) • Inclusió selectiva: Alemanya i Dinamarca • Exclusió selectiva basada en mercats interns: França i Espanya • Competició oberta: Regne Unit Tabla 1: Medida de la rigidez del mercado de trabajo y de la capacidad de señalización del sistema educativo Fuente: OECD, Strictness of Employment Protection Overall 2008 y Education at a Glance 2008 La señalización educativa medida según la proporción de estudiantes de secundaria postobligatoria que cursan formación profesional combinada con aprendizaje en empresas Francia España Alemania Dinamarca Reino Unido Rigidez laboral 3,05 2,98 2,12 1,50 0,75 Señalización educativa 11,6 2,2 44,2 47,6 0,0 Tasa de ocupación entre trabajadores con estudios de secundaria obligatoria o inferior.
(Fuente Eurostat 2012) País Tasa de ocupación Alemania 56,6 Dinamarca 62,6 Francia 55,6 Reino Unido 56,6 España 52,2 FRACÀS ESCOLAR I ABANDONAMENT PREMATUR El risc “nini” està molt associat al baix rendiment escolar i, a la vegada, al seu origen humil. El 45% dels “ninis” espanyols menors de 21 anys resideixen en llars del primer quartil de la distribució de la renda. Les habilitats cognitives bàsiques s’adquireixen fins als sis anys, a partir d’aquí, és més difícil (sinapsis). La idea és que en arribar a l’escola, uns individus entenguin el que s’està explicant i rendint de manera normal i altres que no poden entendre-ho i acaben fracassant i pensen que ells no serveixen per estudiar. Tot això depèn del nivell d’habilitats 11 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL cognitives que hagin adquirit, i això depèn de l’estimulació que se li hagi donat. Si una família de classe mitjana educa als seus fills passant temps amb ell, amb hàbits de lectura, fent-los pensar, escoltant converses dels seus pares professionals sobre qüestions de feina o notícies, tindran major estimulació. El contrast són els infants educats en un ambient amb un nivell cultural molt baix on la riquesa del llenguatge és molt pobre i l’atenció prestada a la criatura és amb poca estimulació cognitiva (televisió amb dibuixos animats).
La OCDE recomana universalitzar la educació preescolar de qualitat amb projectes pedagògics duts a termes per professionals formats, es pot disminuir la desigualtat de classe que hi ha en el rendiment educatiu. És una de les claus que explica perquè la mobilitat social als països escandinaus és major i que redueix la delinqüència, conductes asocials, etc. Si són escolaritzats a edat molt temprana.
Cicles econòmics En fases depressives, amb manca d’ocupació, els individus opten per continuar estudiant, i viceversa. Però també en fases depressives, les famílies pateixen l’atur i restriccions econòmiques, reduint les oportunitats de que els fills continuïn estudiant.
Valores nacionales de las tasas empleadas en el modelo (valores porcentuales) Tasas de cobertura de las prestaciones por: Asistencia Desempleo Becas Vivienda social Alemania Dinamarca Francia Reino Unido España 3,2 13,6 18,5 4,0 7,0 9,4 10,8 4,3 7,2 9,7 37,8 11,2 5,6 8,9 8,8 8,6 34,8 14,5 1,6 Ocupación 56,6 62,6 55,6 56,6 52,2 Ratios sobre población Pobreza Baja infantil formación 18,4 13,2 15,3 15,1 23,2 10,3 31,2 9,3 33,8 33,1 B.F.
madres 12,6 6,9 30,2 23,3 60,2 Efectes esperats de les transferències socials • Beques: positiu • Ajuts a l’habitatge: ambivalent • Prestacions d’atur: ambivalent • Prestacions d’assistència social: ambivalent Conclusions • Imitar el sistema de transició alemany és difícil quan la gran empresa és minoritària.
• Augmentar l’ocupació dels poc formats és factible si es redueix la força de treball poc formada.
12 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL • Per això és precís compensar el baix nivell cultural de les famílies espanyoles i la elevada pobresa infantil.
• Ampliar la cobertura de beques i dels programes d’ajudes socials condicionades sembla una bona solució 23/01/2015 L’INTERACCIÓ ENTRE BIOLOGIA, PSICOLOGIA EVOLUTIVA I CONTEXT SOCIOECONÒMIC Amb independència de totes les variables biològiques que poden haver, és veritat que la pobresa, factors psicològics... existeix. Però no depèn d’aquests factors. En societats polaritzades, els estrats entremitjos de renda són més extensos.
“En el període immediat al part, la salut de la mare està íntimament lligada al desenvolupament del nadó” – Zuckerman i Kahn, 2000.
Fins als sis anys d’edat, els humans desenvolupem les habilitats cognitives i lingüístiques essencials per: l’aprenentatge de la lectura i l’aritmètica; gestionar les emocions, l’estrès i les relacions socials.
Hertzman (2000) Si durant els primers anys de vida, una persona no rep una estimulació i un recolzament físic i emocional suficients, patirà un desenvolupament psicològic inadequat que el conduirà a patir deficiències cognitives, conductuals i socials.
Aquesta persona es veura en una situació de desavantatge per assolir els objectius del sistema educatiu formal, que exigeix un rendiment estadísticament “normal”.
Els problemes que aquesta persona es trobi a l’escola provocaran una major pressió sobre el sistema nervós central que pot afectar al sistema immunològic incrementant la probabilitat de patir malalties.
Es possible que la resistència a aquesta pressió dependrà, entre altres condicions, de la constitució biològica de l’individu.
Fases de la infància en les que hi ha evidències empíriques de risc El primer moment clau es produeix durant l’embaràs: el context social i biològic que condicionen la salut de la mare incideixen en el desenvolupament del fetus.
Període immediat al part i Anys posteriors.
13 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL “En el període immediat al part, la salut de la mare està íntimament lligada al desenvolupament del nadó” – Zuckerman i Kahn, 2000. Es relacionen les següents circumstàncies: - Depressió maternal - Abandonament o maltractament dels lactants Amb: - Menor esperança de vida - Menor rendiment escolar - Dificultats per a mantenir relacions socials, familiars o laborals de manera estable en l’edat adulta.
Situacions de precarietat econòmica (Seccombe, 2000) La evidència empírica documenta major incidència entre els menors de: desordres de conducta, depressió infantil, baixa autoestima i inadaptació social.
Les afeccions psicològiques que es viuen amb la família durant aquests moments, especialment per part de les mares, expliquen gran part d’aquesta relació.
Els alts nivells d’estrès i ansietat provocats per situacions de precarietat repercuteixen negativament en les relacions que els pares i les mares tenen amb els seus fills.
Els anàlisis longitudinals apunten que quant major és la duració dels episodis de privació relativa de les famílies, major és el risc de que els nens i les nens presentin desordres afectius o conductuals (McLeod i Shanahan, 1993).
Períodes posteriors Diversos estudis estimen que un nen o una nena que experimenta una situació de pobresa persistent (durant quatre anys o més de forma consecutiva) té un coeficient de intel·ligència de 9’1 punts inferior al dels seus iguals que no han experimentat mai situacions de precarietat, i 4 punts inferior al dels que ha patit situacions de pobresa durant períodes inferiors a 4 anys.
La probabilitat de que els nens i nenes pateixin trastorns mentals amb repercussió del seu procés d’aprenentatge també augmenta si viuen situacions de pobresa o de privació relativa en els primers anys de vida.
14 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL CRISI ECONÒMICA, FAMÍLIA I EXCLUSIÓ SOCIAL Com definim i mesurem la pobresa? Pobresa monetària: Pobresa absoluta. Calculada amb els diners que entren a la llarg. Pobresa relativa en desigualtat de renta.
Privació / Exclusió: en el consum de determinats bens i institucions. Privació relativa en bens de consum i en el desenvolupament de capacitats i drets socials bàsics.
La pobresa monetària Absoluta o relativa? Com mesurem la renda de les persones? Quin és l’àmbit geogràfic de referència? Quin és el període temporal que agafem? Només la UE mesura la pobresa com a pobresa relativa. Les condicions de vida de cada país i cada moment històric és tant diferent que no es pot mesurar en termes absoluts.
Llindar de pobresa absoluta: Cost de la cistella de bens bàsics (per sobreviure en una societat determinada). El Banc Mundial diu que el llindar de pobresa mundial és de 2$ diaris. (Guanyar més de 60$ al mes, no és ser pobre).
Llindar de pobresa relativa: Agafa la distribució de la renda: 60% de la renta situada a la mediana de la distribució. Aquell que guanya per sota del 60% dels ingressos de la mediana, serà pobre. 30% per a pobresa extrema. Crítica: Si la renda baixa, la mediana segueix senyalant el mateix percentatge de pobresa (encobriment generalitzat).
Les mesures de les desigualtats Índexs específics: Gini, Theil...
Ràtios entre quintils d’ingressos: Q10/Q1, Q10/Q5, Q5/Q1.
En termes de pobresa absoluta, s’ha reduït la pobresa a la Xina. La renda ha augmentat en comparació a anys enrere (avi). Però en termes de pobresa relativa, no s’ha reduït, ja què a l’actualitat tot ha augmentat i hi ha un grup molt satisfet que ha millorat la seva renda, però gent (jove) que viu pitjor que altres, amb menys oportunitats. Conclusió: utilitzar els dos.
15 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Depèn del context econòmic (tendència), és millor utilitzar-los tots dos. Exemple: mantenir el llindar d’anys enrere, per veure la comparació.
La mesura de la renda personal A l’estimació de la pobresa i de les desigualtats monetàries solen utilitzar-se els ingressos corrents de les llars com a mesura de la renda disponible. S’assumeix el següent: - Tots els membres de la llar comparteixen els ingressos.
- Compartir els recursos a la llar genera economies d’escala al consum.
- Les economies d’escala varien en la composició de la llar (número i edat dels membres).
D’aquí que s’hagi d’estimar un tipus de llar equivalent sobre el que es calcula la renda personal disponible equivalent. Per això, podem utilitzar una de les següents escales d’equivalència: 1) OECD modificada: 0’5 + 0’5·nº adults + 0’3·nº menors de 16.
La idea és: un individu adult per una llar, el comptarem per un, però per cada adult de més, només 0’5 perquè comparteixen despeses. Renda/Escala = Ingrés (?) Referent geogràfic Taxes de pobresa als anys 90 segons l’àmbit de referència: Espanya CCAA Catalunya 10% 18% Andalusia 26% 15% Dades arbitràries. Si agafem les de la UE també canviarà el llindar.
Referent temporal Ràtios de pobresa a Espanya als anys 90: Pobresa Puntual 19% Pobresa Recurrent 15% Pobresa Persistent (3 o + anys seguits) 11% Però els espanyols que en 5 anys han estat algun cop per sota del llindar de pobresa, son el 30% de la població.
16 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL El problema de la pobresa persistent en la infància: efectes en el desenvolupament emocional i en les habilitats socials i cognitives del menor. Efectes endebles que perduren tota la vida.
Principal font de reproducció social de la pobresa.
Efectes de la pobresa en la infància: efectes irreversibles a llarg termini de la pobresa sobre el desenvolupament del nen. Efectes a llarg termini sobre la economia i cohesió social. Efectes a llarg termini sobre el benestar dels ancians.
Factors de risc en el desenvolupament escolar dels nens - Persones: gènere, salut.
- Econòmics: baixos ingressos, vivenda, pare sense feina.
- Familiars: grandària de la família.
- Nivell educatiu dels pares.
- Ètnia i fluïdesa de la llengua oficial.
- Interès dels pares en el desenvolupament dels fills.
Hi ha una agravació segons la classe social.
Efectes acumulats dels factors de risc en el rendiment escolar en el Regne Unit Problemes de conducta en nens escolaritzats als 10 anys i classe social. UK, 1980 17 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL El risc de pobresa no és constant en un mateix país. No en totes les nacions les llargs amb nens tenen més risc relatiu de pobresa. Convé distingir entre pobresa cojuntural i crònica.
Pobresa infantil i cicles econòmics En l’equilibri entre els dos grups etaris més vulnerables a la pobresa: els menors i els jubilats, el risc és major per als jubilats en temps de bonança i per els menors en temps de depressió.
La privació relativa Factors associats a la privació relativa en el consum de bens - Incapacitat per consumir bens bàsics: menjar carn o peix cada dos dies, calefacció suficient, TV, rentadora, telèfon, cotxe. No tenir lavabo dins de casa. No poder fer front a una despesa imprevista.
18 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL - Retardar els pagaments: hipoteca, lloguer, factures i/o crèdits.
- Problemes de salubritat de la vivenda: goteres, humitats, falta de llum.
Risc de polarització social. Ocaupació desigual de les dones segon la classe social. Cada nova crisi elimina ocupació no qualificada i amb l’auge econòmic es crea menys.
27/01/2015 TEORIA DEL DELICTE, POLÍTICA SOCIAL I RÈGIMS DE BENESTAR La relació entre els règims de benestar i la delinqüència ha de fonamentar-se en les teories que tracten d’explicar les condicions sota les quals la probabilitat del delicte és més elevada.
Teories sobre les causes delictives Desorganització social – Shaw i Mckay (Escola de Chicago) 1942 Premises: Les comunitats organitzades mantenen sistemes formals i informals de control social basats en les relaciones familiars, d’amistat, associatives i dels barris.
Hi ha una socialització deficient de les normes si hi ha un mal funcionament de la família, l’escola i dels entorns residencials.
Defensen: Sota les condicions d’elevada mobilitat geogràfica (processos migratoris), les ruptures familiars i la pobresa econòmica, aquests enllaços es debiliten, el capital social del barri s’esfuma i es freqüent la delinqüència juvenil.
Indicadors i prediccions: - Predicció: societats amb poca cohesió social seran més propenses a delinquir.
- Indicadors habituals: la taxa de pobresa, la de ruptures familiars o famílies monoparentals, el grau d’urbanització, la heterogeneïtat ètnica i la segregació urbana (grau en que la població es concentra en determinats barris i es segrega d’altres tipus de població que viuen en altres barris).
Evidències empíriques La majoria d’estudis han tractat de buscar associació entre delinqüència i indicadors indirectes, assumint que aquests tenen relació amb la desorganització social (pobresa, urbanització, 19 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL mobilitat, ruptures familiars...). Només Sampson i Groves han estudiat enquestes de victimització amb una mostra de més de 10.000 individus d’uns 300 ajuntaments britànics.
Conclouen que els factores més associats al risc de victimització en una localitat és el grau de urbanització, de ruptures familiars i d’adolescents en grups d’iguals sense control d’adults o d’institucions.
Com factors de prevenció són significatius la proporció d’individus que participen en associacions i la densitat de les relacions d’amistat.
No obstant, aquest estudi no pot demostra la vinculació individual dels delinqüents amb aquestes variables, la metodologia no ho permet. La teoria diu que hauria d’haver més delinqüència i més víctimes, però no es vincula als delinqüents amb els factors de risc.
Altres estudis realitzats a EUA confirmen que el grau d’urbanització (densitat de població), las ruptures familiars i la heterogeneïtat ètnica expliquen les taxes de delinqüència. Però no son consistents les dades relacionades amb la mobilitat geogràfica.
Associació diferencial i aprenentatge social – Sutherland (1942) i Akers (1977) L’associació diferencial és aquella en la qual un individu entra en contacte amb altres grups d’individus amb normes, valors i actituds que recolzen conductes transgressores. Els més influents son grups primaris (família i amics), però aquest posen en contacte amb grups secundaris més allunyats que reforcen l’aprenentatge. L’extensió de Internet afavoreix aquesta difusió a través de música, videojocs, etc.
D’aquesta associació sorgeixen definicions sobre el que és correcte i el que no ho és; allò desitjable i allò indesitjable. La imitació de la conducta dels altres és un factor fonamental en l’aprenentatge. Les xarxes socials operen com escoles tècniques d’aprenentatge.
Prediccions Les densitat de contactes amb persones delinqüents (familiars i iguals) augmenta la probabilitat de realitzar actes delictius.
Akers no nega la importància que té la posició dels individus que ocupen en l’estructura social, però destaca que la variable “aprenentatge social” és mediadora entre la posició social i la delinqüència. Les estimacions dels efectes de variables estructurals com classe, ètnia, edat, sexe, deixen de ser significatives quan s’introdueixen mesures d’aprenentatge social.
20 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Mecanisme a partir del qual individus que ocupen determinades classes socials s’acaben convertint en delinqüents.
Indicadors habituals Les definicions que fan els individus de les situacions són molt difícils de mesurar.
També ho són els processos de imitació, dels quals ni el que limita ni el model són conscients.
Normalment s’utilitzen indicadors proxi com el tipus de família i d’amistats, assumint que hi ha una variable latent que opera amb elles.
Evidències Akers ha validat la teoria en nombroses investigacions relacionades amb el consum de tabac i drogues entre joves. Considera que els estudis posen en evidència una major freqüència d’actes delictius entre joves que passen molt de temps amb amics en activitats no estructurades ni vigilades per adults són consistents amb la seva teoria.
També considera evidències a favor els resultats derivats de les teories del control social que mostren com individus socialitzats en famílies on els pares exerceixen poc control tendeixen a cometre més actes delictius.
El treball de Matsueda (1982) va mesurar directament les actituds de joves cap a la delinqüència i la seva inclusió en el model va deixar sense significació l’absència de control parental, la vinculació dels grups de iguals i que alguns d’ells haguessin sigut detinguts algun cop per la policia. Es a dir, la cadena podria ser: baix control parental i associació amb amics en situació de risc augmenten la probabilitat de que el individu construeixi una definició de delicte que li ajudi a cometre’l. Si aquesta definició no es dona, els factors de risc anteriors són insignificants.
Dèficit de control social – Hirschi 1969 Premissa: La conducta delictiva és normal quan hi ha poc “apego” i poc compromís amb els valors i les normes convencionals.
Sampson i Laub (1993) han afegit una perspectiva de “cicle vital” a aquesta teoria: el “apego” als valors convencionals és menor en l’adolescència, el qual explica la major freqüència de delictes en aquesta fase del cicle vital. Aleshores, amb la transició a l’edat adulta, la 21 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL delinqüència s’abandona a mesura que es reforcen mecanismes de control social informal: construir un família i obtenir un treball estables són els indicadors més fiables.
Prediccions i indicadors S’assumeix que les normes i els valors són trasmessos per la família i l’escola. Per tant, el “desapego” dels individus d’aquestes dues institucions és un risc de “desapego” a la societat convencional.
Indicadors: poca comunicació amb els pares i poca implicació amb l’escola.
Evidències Nombrosos estudis que troben una associació significativa i negativa entre integració familiar i integració social (escola i/o treball) per una banda i delinqüència per una altra.
Sarasa i Sales (2008) confirmen que el risc de cometre delictes i d’engarjolament és major entre persones que durant l’adolescència van tenir problemes en les seves relacions familiars i escolars.
Anomia (Tensió individual entre aspiracions i oportunitats / Anomia institucional) Absència o desintegració de les normes (Durkheim).
La anomia és el resultat d’una dissociació entre la cultura (que estableix metes i mitjans legítims) i l’estructura social (que distribueix els mitjans) – Merton.
Dues línees de recerca: - La teoria de la tensió: explica la distribució d els delinqüència entre un país. No es tenen els mitjans, però tots volen adquirir les mateixes metes (tenen els mateixos valores). Busquen mecanismes alternatius.
- La teoria de l’anomia institucional (explica la distribució de la delinqüència entre nacions).
Es produeix una mena de “esquizofrènia” entre institucions socials. El règim liberal pateix un elevat grau d’anomia institucional, i el règim escandinau un nivell molt més baix. Per què tenim la família, l’escola, les diferents religions... però totes ens diuen que “són sagrades” (?). A més, hi ha un sistema que diu que amb els diners es paga tot (si no hi ha diners, no som sagrats i no tenim res). Hi ha una anomia institucional en aquests països. A Europa hi ha més coherència entre les formes de guanyar-se la vida i ser un ésser humà portador d’uns drets amb respecte. Quant més dissociades estan les institucions en un país, més caos 22 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL hi ha i l’individu intenta buscar-se la vida com sigui. En una societat amb més coherència institucional, el individu se sent respectat i sent que ha de respectar als altres (empatia).
Teoria de la tensió entre aspiracions i oportunitats (Cohen 1995; Agnew 992) No es tracta de individus que no comparteixen valors convencionals, sinó que assumint aquests valors i aquestes metes, no veuen oportunitats suficients per portar-les a terme, patint aleshores una tensió que els porta a saltar-se les normes convencionals per obtenir els objectius.
Agnew ha estès aquest concepte de tensió per incloure no només la necessitat de diners o status, sinó la tensió soferta per els insults i ofenses percebudes d’altres i la tensió soferta per la pèrdua d’alguna cosa o persones estimades.
Prediccions Com major sigui la desigualtat d’oportunitats major serà el risc de delinqüència.
Indicadors: pobresa, desigualtat de renda, no tenir treball...
Amb l’afegit d’Agnew s’incorporen situacions de tensió com: ser rebutjat pels pares, ser objecte d’una disciplina caòtica sense ordre clar, ser rebutjat a l’escola...
Evidències Els estudis de Eherlic i d’Entorf & Spengler, entre d’altres, troben una associació significativa entre pobresa i delinqüència, especialment delictes contra la propietat.
Burton et al. (1994) va contrastar la teoria convencional amb la del control social i la socialització diferencial. Mentre les dues últimes explicaven part de la variància, la teoria de la tensió no va mostrar cap significació.
Els estudis que han inclòs el concepte més vast d’Agnew mostren resultats significatius, encara que algunes de les variables poder ser indicadors de teories del control social y de l’aprenentatge social.
23 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Teoria de l’anomia institucional (Merton 1928, Messner 1988) Els efectes de la tensió entre fins i oportunitats estan mediatitzades per altres institucions: família, religió i partits polítics. Predicció: quan aquestes institucions són molt dèbils davant del mercat, i l¡èxit econòmic és el major criteris d’estatus social, la probabilitat de delinqüència és major per als estrats socials més desfavorits.
Indicador: Grau de desmercantilització.
Evidències empíriques: Messner & Rosenfeld (1997) troben una associació negativa entre el índex de desmercantilització i la tassa d’homicidis.
Savolainen (2000) troba associació negativa entre la interacció entre desigualtat i despesa social y els homicidis tant d’homes i de dones.
Elecció racional – Becker (1968) L’individu sospesa les expectatives de beneficis il·legals i legals, així com els costos de cada tipus d’acció. La probabilitat de cometre un delicte serà major quant més alt sigui el botí esperat en comparació al ingrés obtenible mitjançant treball legal, i quant menor sigui la probabilitat de ser enxampat i la severitat del càstig.
Les condicions sota les quals es produeix el delicte no tenen a veure tant amb la socialització rebuda o els trets psicològics del delinqüents, com de les diferències que hi ha entre individus en les seves estructures de costos i beneficis.
La proposta inicial de Becker era burda, en tant que no incloïa les preferències (gustos, risc...) ni tampoc altres variables de control del delicte que no augmentaren la probabilitat de ser detingut i la severitat de les penes per dissuadir als delinqüents. No obstant, altres economistes posteriorment han matisat el model afegint la influència de les normes socials i els gustos personals (Eherclich).
Predicció En societats amb desigualtats molt severes és més probable la delinqüència ja què les oportunitats de ingressos legals suficients són menors i els botins més grans.
Com més rica sigui una societat, si no hi ha mecanismes dissuasoris, disminuirà la delinqüència.
24 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Indicadors d’aquestes oportunitats són la riquesa del país, que indica la sucositat dels botins, la exclusió del mercat laboral (treball i distribució salarial) que indica el grau de desigualtat.
La delinqüència també serà més probable quan menor sigui la capacitat dissuasòria del sistema penal (indicadors: duresa de la pena i la probabilitat de ser detingut i condemnat).
Evidències empíriques Diversos estudis mostren resultats consistents: Les mesures dissuasòries tenen una associació negativa amb la delinqüència en general, especialment entre la probabilitat de ser detingut i condemnat, perquè la severitat de la pena no té efectes clars en la probabilitat de cometre assassinats, robatoris amb violència, tirons i robatoris de vehicles.
Les desigualtats acusades de renta augmenten el risc de robatori i d’assassinat.
Tot i així, la riquesa acumulada, un indicador de la sucositat del botin, si bé preveu la probabilitat de delictes contra la propietat, no té efectes significatius en els homicidis.
Estils de vida i rutines quotidianes – Cohen i Felson 1979 Premissa: la delinqüència és el resultat d’un agent que pretén delinquir, una víctima accessible y l’absència de guardià. Quantes més víctimes potencials hi hagi i més temps estiguin sense protecció, més probable serà la delinqüència. Noti que no entra a valorar la heterogeneïtat en la “propensió” dels individus a delinquir.
Indicadors comuns i prediccions Duració del temps en que les llars queden buides (susceptibles de ser assaltats). També la duració del temps que les persones passen en activitats en llocs públics.
Evidències empíriques Amb dades agregades (macro) • Messner and Blau (1987) comparan delitos en 124 areas metropolitanas USA y las covariaciones con el tiempo que pasan sus habitantes viendo TV y en actividades de ocio fuera del hogar. Ambas son significativas.
25 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL • Miethe, Hughes and McDowall (1991) tratan de validar la consistencia de la teoría especificando un modelo con otros indicadores: desempleados, mujeres trabajando fuera del hogar y tamaño de los hogares. Contrariamente a la predicción de la teoría, los desempleados aumentan el riesgo de delitos y las mujeres fuera del hogar lo reducen, solo el tamaño del hogar es significativo: a mayor tamaño menor riesgo.
• Roncek and Maier (1991) contrastan la teoría a partir de una única variable explicativa: la densidad de bares de copas en los barrios. Las estimaciones son consistentes: cuanto más densidad de bares hay más frecuencia de atracos, robos de coches, asesinatos y violaciones.
Amb dades individuals (micro) Diversas investigaciones de Miethe & Stafford en los años 80 y 90 con encuestas de victimización encuentran que los individuos que más salen por la noche y hacen actividades fuera del hogar durante el día tienen más riesgo de ser robados y agredidos, así como más riesgo de que sus hogares sufran intentos de allanamiento.
Variables associades a la delinqüència que són susceptibles de modificació per la política social MAJOR IGUALTAT D’OPORTUNITATS - Mercat de treball menys excloent: Més treball i Desigualtat salarial continguda.
- Reducció del pes de l’herència de classe n les trajectòries vitals dels individus.
- Protecció davant els riscos que condueixen a la pobresa.
- Reducció de les tensions i frustracions individuals.
CONTROL SOCIAL VS ASSOCIACIÓ DIFERENCIAL - Recolzament a les funcions de la família (recursos i control social).
- Recolzament a les funcions de l’escola.
- Sosteniment de les xarxes socials del barri.
Ha de tenir un impacte positiu, reduint el impacte de delinqüència. Sovint, aquells països amb més igualtats són els països més rics. Com més rics són els països, més rutines d’estils de vida hi ha i més s’evita la delinqüència. Tot i així, en igualtat de condicions meteorològiques, els països escandinaus provoquen una disminució de la delinqüència en termes de desigualtats 26 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL econòmiques, però augmenta el perill en quant a les oportunitats (menys gent a casa perquè treballen, més gent al carrer per violacions a l’hora de tornar de la feina).
La rutina dels estils de vida: la plena ocupació de homes i dones augmenta les oportunitats de victimització.
La tesi dels efectes desmoralitzadors de les ajudes públiques - Murray: la underclass és el resultat de la assistència social.
- Les ajudes públiques han fomentat la ruptura familiar, no tenir treball i la delinqüència.
EVIDÈNCIES EMPÍRIQUES DE LA ASSOCIACIÓ ENTRE ESTAT DE BENESTAR I DELINQÜÈNCIA Comparacions internacionals Si comparem països amb una foto fixa surt que els règims de benestar tenen relació amb la delinqüència. Però si observem series temporals veiem el impacte que té en la delinqüència i veiem que també té relació.
• La delinqüència és major en EE.UU que en els països europeus on el compromís amb la plena ocupació és major (Cumie, 1985).
• Fiala & Lafree (1988), en els anys 70, *paises amb més despesa social mostraven menors ràtios d'homicidis infantils és major.
• Savage et al. (2008), compara sèries temporals de diferents nacions.
– Observen que com més augmenta la despesa social menor és la ràtio de robatoris i homicidis.
– La proporció d'activitat laboral femenina fa augmentar la taxa de robatoris de domicilis, però redueix els homicidis.
– L'evolució de la taxa de desocupació està associada a l'evolució de robatoris i homicidis.
27 ESTAT DEL BENESTAR I PROTECCIÓ SOCIAL Comparacions entre regions de EUA S’han fet estudis per veure el impacte de les polítiques socials. Quan va esclatar al any 29 la gran depressió va augmentar la delinqüència, però Roosevelt va aplicar noves polítiques socials i la va reduir. Aquells estats amb més nivell de cobertura en prestacions tenen nivells de robatoris inferiors (nova evidència).
Ara bé, és important quin mecanisme podria explicar millor el mecanisme que té més impacte.
Si tenim una cobertura més àmplia, no necessitem delinquir. Però Chamlin diu que el que donen aquests estats és misèria: aquests diners no els permeten viure. Com s’explica aleshores que en aquells llocs on les prestacions són miserables les taxes de delinqüència són inferiors? Defensa l’anomia institucional. No és tant la generositat de l’estat, però sí la preocupació per ajudar-los i fer veure que tenen drets.
Conclusió Varies teories sobre les causes de la delinqüència ofereixen arguments per pensar que la configuració dels règims de benestar ha de tenir algun efecte en la distribució i el volum de la delinqüència d’un país. Hi ha evidències empíriques que són consistents amb dites prediccions.
28 ...