Tema 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

HIistòria del dret TEMA 1: El dret tradicional xinès **AQUESTS APUNTS NOMÉS SON COMPLEMENTARIS: Tema ampliat als resums dels textos.
EL DRET TRADICIONAL XINÈS: Introducció: Evolució rusa divideix els imperis amb una guerra freda, entre 2 parts. Els comunistes i els liberals/capitalistes.
A Xina van continuar amb aquest capitalisme/imperi de la llei: “qui te la llei, te el poder”. Qui pot manar és qui té la voluntat d’aquestes lleis.
A la Unió Soviètica va fracassar aquest discurs l’any 89. Però a la Xina continua manant el partit comunista, que permet l’economia de mercat però no permet la democràcia representativa (mostra contradicció amb els ideals comunistes).
-Kong-Fu-Tsi: la política actual xinesa es basa amb la seva doctrina: el Confucianisme Fa/li: li= usos i costums morals que han de passar per sobre de tot. Qui no les respecti, se l’ha de reeducar. Fa= lleis únicament pels dolents.
Es valora molt el no litigis. Els advocats tenen la missió de defensar drets i assessorar als clients per a defensar-los.
A Xina qui defensi aquests drets davant d’un jutge està vist com una mala persona ja que no ha aconseguit solucionar un problema entre dos persones mitjançant l’arbitratge o la mediació.
No hi haurà jutges especialitzats ja que el litigi es veia com una tasca residual. Qui actuarà com a tal era el “mandarín”: persona que manava.
1. PREMISES GENERALS No és el dret vigent a la República Popular de Xina, però hi ha influències de nocions polítiques europees (estat+ partit+ ideologia comunista).
Els xinesos diuen que la resolució judicial no resol del tot un litigi, encara queda un rancor.
A Xina és més important la comunitat que l’individu. Aquest individu es sotmet a la pressió social difusa on hi ha unes normes morals. A més, no s’admet la justícia especialitzada, els mandarins són mitjanament equivalent als jutges que coneixem a Europa. La seva actuació és excepcional.
Es maltracten els litigants.
El confusianisme encara te una forta importància sobretot per la idea de reeducació. Tornar a trobar el significat de les paraules.
Per Kong-Fu-Tsi s’havien perdut els bons costums, abans tot era millor i hem d’anar a buscar el veritable sentit de les paraules i això només s’aconsegueix reeducant al poble.
2. CARACTERÍSTIQUES a)Europa va crear l’Estat com a unitat de poder. Un estat constitucional on la llei és altament important, deixa a les altres fonts del dret en el “no res”.
HIistòria del dret TEMA 1: El dret tradicional xinès És la societat el que és el protagonista del seu dret. La voluntat general del poble s’expressa únicament amb la llei/dret. Com que aquesta voluntat no sempre es pot expressar i defensar de manera individual, existeix la democràcia representativa. Model estat constitucional(democràtic) lliberal. Expressar la voluntat general del poble (no la de uns quants).
Aquesta situació no te res a veure amb la de Xina: La llei no té ni la meitat d’importància tot i que en certes ocasions si s’usarà. Els “fa” eren les lleis, i els “li” eren els costums que tenia la societat. Per ells eren molt més importants els “li” que els “fa”, igual que la societat en conjunt era molt més important que l’individu.
b)L’administració de justícia també era diferent. A Europa el fet de recórrer a la justícia era i és una cosa normal. En canvi, a Xina es valorava el no-litigi. És més important arribar a l’harmonia a través d’un arbitratge o mediació.
Quan una persona tenia un mal comportament, se’l intentava reeducar mitjançant la implantació de valors morals i la lectura. Quan no es podia subsanar la falta de valors i educació, llavors es recorria a la llei per castigar-lo.
Per últim es maltractava als litigants ja que es considerava que interferien en la “meta” de l’harmonia social.
c)A Europa la noció de dret és entesa com un conjunt de normes vàlides (legals, consuetudinàries, jurisprudencials...), clares i promulgades correctament per a que tota la societat tingui coneixement d’elles.
A Xina, les normes vàlides són aquelles que la societat hauria de conèixer pel fet de que corresponen a normes morals i usos de convivència de la societat en el temps.
Per això era freqüent que es produís una aplicació flexible del “dret” segons el cas: mora del deutor per exemple.
d) A Europa l’encarregat de aplicar la justícia és el jutge, qui ha de tenir un coneixement ampli de la llei i haver superat el concurs públic de les oposicions.
A Xina, els mandarins (encarregat dels temes públics en general i els legals) havien de tenir ampli coneixement i valors morals. Eren persones altament cultes, sabien de literatura, música, poden conèixer la seva societat perquè l’han vist de diverses òptiques.
Es pot comparar amb la noció de perfecció a Grècia: Gorgias. On s’associava la noció de perfecció a una persona, des del punt de vista del cos: la bellesa. Des del punt de vista de l’ànima: la saviesa, el coneixement. La perfecció en l’acció: la virtut (tots aquells valors de la comunitat, valors de l’esforç, de l’empatia..). A Xina es vol aconseguir aquest ideal de perfecció.
3. FORMACIÓ I ELECCIÓ DELS JUTGES A Europa els jutges són elegits mitjançant un examen públic(oposicions) i es demana que sàpiga sobre jurisprudència.
A Xina, tenien molta cultura i sabien de diferents valors culturals com la literatura, la musica...
4. ELS FA I ELS LI HIistòria del dret TEMA 1: El dret tradicional xinès Son molt més importants els li que els fa.
Exemple dels dos germans: Un germà està casat amb una dona que s’enamora d’un monjo. El marit, gelós pel fet, mata al monjo i és descobert. Davant del tribunal, l’altre germà confessa que ha sigut ell i alhora el marit també confessa que ha sigut ell. Com que els dos germans s’autoincriminen per salvar-se, el tribunal té mes en compte l’amor fraternal que no pas el crim i per això els absol.
5. EL VALOR DEL NO LITIGI Confuci: que no hi hagi acusacions. Es valoren molt més les causes perquè s’han produït els fets i servien de justificació.
El litigant estava mal vist, per això molts cops s’empresonava a les dos parts. El demandant pel simple fet d’haver iniciat el litigi i el demandat perquè PODIA SER que hagués comès el delicte.
Els advocats també eren mal vistos ja que defensaven el fet de recórrer al litigi.
Abans de penar cal educar a la societat. En última instància, s’aplicava la llei.
...