L'escultura barroca italiana. Bernini (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 6

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

27.02 L’escultura barroca italiana: Bernini Bernini (1598-1680). També treballa a Roma (escultor, arquitecte i pintor plenament barroc; semblant a Miquel Àngel). Diferència entre Miquel Àngel i Bernini: el primer està turmentat pels constants canvis polítics per les disputes amb el Papa, etc. ; Bernini accepta de bon grat aquestes actituds (molt més tranquil). Cap dels dos artistes assumeix una única línia unilateral (s’adopta als encàrrecs no religiosos).
Vida: (1) es forma a l’entorn de la Basílica de Sant Pere del Vaticà a la dècada dels 20, entorn dels tallers d’aquesta basílica (que encara no s’havia acabat); (2) artista preferit del papat (Urbà VIII i Alexandre VII), Bernini serà recordat com el gran artista dels papes. En uns anys centrals de la vida es desvincula del papat (Inocenci X) i fa altres obres. Aquests encàrrecs (1644-1655) el porten en els llocs més importants de Roma (gran presència a la ciutat, totes les obres de Bernini es concentren a Roma). La fama de Bernini va ultrapassar les fronteres de la ciutat. Lluís VI crida a Bernini per ampliar la seva residència.
Falten 20’ El baldaquí. 25 anys després, el Papa Alexandre VII decideix accentuar l’eix longitudinal i proporcional al fidel ?¿?. No acabaria amb el baldaquí, sinó a l’absis. Da Cathedra Petri. La columnata. Monuments funeraris d’Urbà VIII i Alexandre VII. Sant Andrea al Quirinale.
El baldaquí Autor: Bernini          Fet de bronze.
Quatre pals convertits en quatre columnes salomòniques.
A la part superior imita l’efecte de la roba.
El Papa Urbà VII: família Barberini. Sentit decoratiu de les columnes, Escultura mastodòntica feta amb elements arquitectònics: idea treta de les processons.
Columna recargolada: salomònica perquè es va utilitzar en el temple de Salomó (el temple de Jerusalem).
Àngels als quatre angles que acompanyen als angelets que porten les claus de Sant Pere.
Al capdamunt, la creu que domina el món (just a sobre hi ha la cúpula de Miquel Àngel).
El bronze prové de l’entrada del panteó de Gripa.
Da Cathedra Petri 1657-1666 Autor: Bernini     El Papa demana a Bernini que utilitzi el primer tron del Papa, la cadira en què s’havia assentat Sant Pere. Esculpeix una cadira de grans dimensions (3 metres) que alberga al seu interior la cadira primitiva: presència constant de Sant Pere a l’Església.
Feta de bronze daurat als braços.
La llum que arriba la finestra: Colom de l’esperit sant (emana aquest poder sobre el Papa).
Combinació de l’escultura exempta amb el guix: quatre pares de l’Església a la part baixa.
La Columnata Autor: Bernini        Alexandre VII li ho demana a Bernini.
Problemes: l’obelisc, papes i terreny irregular.
La plaça havia de fer possible que el Papa fos visible des de qualsevol punt. Havia de marcar una separació entre el Vaticà i el Borgo.
Bon accés i hi havia de cabre molta gent.
Façana: del Panteó d’Agripa.
Doble columnata: braços de l’Església.
Avinguda de la Conciliazione (Mussolini): treu l’efecte sorpresa.
Monuments funeraris d’Urbà VIII i Alexandre VII Autor: Bernini   Urbà VIII: en el mateix absis de l’Església. Encarregat el 1638. Bernini l’acaba el 1647 (Urbà VIII mor el 1644). Per tant, és un monument funerari: emfatitzar el concepte de la mort cristiana.
Alexandre VII: maqueta de Roma i el seu taüt a les seves habitacions privades.
 Monument funerari d’Urbà VIII  Bernini, tipològicament, va a buscar a Miquel Àgel. Estructura piramidal. Al·legories a la base: caritat i justícia. LA figura del difunt a la part superior (Juliano i Lorenzo de Medici amb MA: Capella dels MEdici on Sagristia nova). Ha augmentat, però, el volum i la dimensió de l’obra.
 Al·legories fetes de marbre, qualitats humanes que són abstractes.
 L’ús del color és per emfatitzar l’ús del significat: elements funeraris foscos, de negre.
 Papa en posició sedent.
 Bernini li dóna una presència més forta que els altres papes enterrats (la mort ens iguala a tots encara que siguis el Papa.
 La mort està representada de forma activa: està escrivint l’epitafi pel qual ha de ser representat el Papa. A la vegada, és la representació del temps: immortalització d’Urbà VIII.
 Monument funerari d’Alexandre VII (1668-1678)  Presència de la porta, que ja existia.
 Ens fa creure que aquesta porta dóna accés a al cambra funerària del difunt.
 Quatre virtuts al costat de la porta: caritat, prudència, justícia i temprança.
 Esquelet: sort de cambra funerària. Ensenya el rellotge de serra que s’ha esgotat el temps.
 No hi ha l’aire triomfal de l’anterior Pap: cap descobert; no imposició autoritària, sinó que està resant.
Sant Andrea al Quirinale Roma, 1658-1662 Autor: Bernini  Just al davant de l’Església del Quirinalt  El solar era estret i ample: Bernini va fer una planta oval: quatre capelles a banda i banda de l’altar principal. Just al mig de l’eix transversal hi ha contraforts i no capelles. Tram principal de l’Església reforçat per unes columnes que estan coronades per un frontó (a la resta no columnes, sinó arquitraus). Frontó clàssic però que s’ha trencat per afegir-hi l’escultura de Sant Andreu, enllaç iconogràfic entre la pintura (de la taula principal) i el cel que és la cúpula. Com que la planta és oval i no quadrangular no necessita petxines, També prescindeix del clàssic tambor. Finestres quadrangulars a la base de la cúpula. A banda i banda d’aquestes, Bernini incorpora uns nervis que continuen l’impuls ascensional de les pilastres per fer-nos creure que és més alta del que realment és. Cassetons que es van fent més petits a mesura que va pujant fins al punt superior de la cúpula.
 Exterior: provist d’un únic tram concret amb aquest frontó. Està repetint la mateixa estructura que veiem a l’interior.
...