Totes les sessions fins 18-3-16 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i Estructura Econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Teoria i estructura econòmica Concepte d’economia (19/2/2016) Ciència que intenta administrar els recursos que ens dóna la naturalesa; transformar-les fins obtenir productes que cobreixin les necessitats bàsiques de les persones.
Actualment, aquest objectiu no es compleix. Entre altres coses, per 4 grans problemes / necessitats: 4 grans aspectes econòmics problemàtics 1. Fam - No està coberta arreu del món, malgrat que la producció mundial és suficient perquè tothom mengi - Població total del planeta: 7.500.000.000 (7.500 milions)  57.000 moren cada dia per la fam.
- El problema, doncs, no és de producció, sinó de distribució.
- La solució no és enviar diners, sinó que cada país produeixi el que necessita.
Juny 2008: l’ONU demana 50 milions per invertir en la lluita contra la fam. Els països involucrats primer s’hi neguen, i després accedeixen a donar una part molt petita de la quantitat demanada.
15 setembre 2008: dia “oficial” del començament de la crisi econòmica  caiguda simbòlica pel Leman Brothers. Des de llavors, total de 4.600 bilions de dòlars en rescats.
2. L’aigua - Problema molt similar al de la fam - Informe de la ONU: EEUU cada dia gasta 550L/dia per habitant, i Europa 350. Àfrica, 8 litres.
El problema, doncs, és que l’economia està en mans de gent que no pretén eradicar aquests problemes, sinó fer-ne negoci. (85 persones més riques tenen els mateixos ingressos que la meitat de la població mundial) Continuació (26/2/2016) 3. Malaltia - Grip A, invenció dels laboratoris (americans) per vendre vacunes als - Estats.
Sida: sorgida l’any 1980, provoca 4 milions de morts cada any, amb Àfrica com a continent amb més casos (64%) 4. Guerra - La fam del món seria coberta cada any 36 cops, només amb els costos - de preparació de la guerra.
Els països que produeixen les armes no són els que estan en guerra, i viceversa.
Molta gent mor per guerres que els mateixos Estats implicats provoquen directa o indirectament (armament, petroli...) 5. El medi ambient - Canvi climàtic, escalfament global - El futur del petroli  bio combustible (contraproduent, perquè es destina - a fer-lo aliment per la població) El problema del desgel: la pujada imminent dels nivells de l’oceà provoca l’èxode de territoris concrets (per exemple, les Maldives) Necessitat d’un nou paradigma de producció, que s’allunyi de la voluntat de creixement constant fruit de la societat de consum, que no té prou en compte tots aquests problemes.
Club de Roma: conjunt d’intel·lectuals (filòsofs, matemàtics, físics, etc) que es reuneix per debatre i pensar sobre el futur de la humanitat. L’any 1971 van fer un informe anomenat los límites del crecimiento amb el qual avisaven dels perills de la sobreproducció.  Necessitat d’entrar en el món del decreixement material.
Mecanismes de l’economia actual que han portat a aquesta situació:  Comerç internacional: en un context d’economia globalitzada, el comerç internacional és a l’abast de tothom en qualsevol moment, amb fluxos d’informació constant. Elements que fan que augmenti el comerç internacional: Baixada de les duanes Empreses transnacionals (no multinacional)* *que estan situades en molts països amb seu central al país d’origen i sucursals arreu; en canvi, una transnacional va canviant de països en funció de la necessitat de matèries primes, la producció i la distribució) Diferenciació de producte preferència per una marca o producte concret, independentment del preu o la qualitat.
Índex de desenvolupament humà (IDH) (4/3/2016) Es mesura amb 3 variables: Renta per càpita Nivell d’educació (que es mesura amb dues subvariables: el nivell d’alfabetització i el nivell d’escolarització Nivell de salut (expressat amb l’esperança de vida del país) Actualment, s’està preparant un nou tipus d’IDH, que tingui en compte els següents aspectes de gran rellevància social i econòmica: La situació de la dona: es mesura amb 3 altres variables Diferència salarial amb els homes Llocs públics que la dona ocupa (ex. De cada 100 ministres/diputats...) Medi ambient (emissions de CO2, per exemple) El problema del petroli (11/3/2016) Elements que fan pujar el preu del petroli  Sistema de quotes (petroli): cada país ha de posar en oferta una quantitat de barrils concreta, que no superi la demanda (que no n’hi hagi més del que es necessita). D’aquesta manera, es controla el preu.
Tanmateix, no tots els països implicats van respectar aquest sistema (ex Veneçuela).
 Plataformes marines: les que ja existeixen queden obsoletes, de manera que se n’han de construir més.
 Iraq: guerres que l’han sortir del mercat del petroli, on hi tenia un paper molt destacat.
 Xina: no té gairebé petroli, però malgrat això s’ha convertit en la “fàbrica del món”. La Xina disposa de carbó (=grau elevat de contaminació del país) però importen molt petroli de l’Àfrica Occidental.
 Altres: - tècniques com el tracking - crisi econòmica: ha provocat paradoxalment la baixada del petroli. No obstant, molts experts prediuen que d’aquí uns 15-20 anys es produirà una nova i radical pujada.
Les guerres del petroli Primera Guerra Mundial 1917 desmembrament Imperi Otomà, d’on en van sorgir diversos païsosEl més important de tots és Turquia, però n’hi ha d’altres: - Els anomenats TANS (Turkmenistan, Tadjikistan...) que van passar a mans de la Unió Soviètica.
- - Jordània, Palestina i Iraq: van passar a mans d’Anglaterra, que va crear una companyia encarregada d’explotar el petroli d’Iraq, anomenada AngloIraqian company. Encara avui dia existeix la BP o British Petroleum Líban i Síria: van passar a mans de França.
Altres - 11S Guerra de Cuba Atac de Pearl Harbour 1941 Guerra Vietnam 1965 Crisi dels míssils amb Cuba, 1962 Nunca cayó un avión en el pentágono, Thierry Meysan (Ediciones La esfera de los Libros).
Indústria i tecnologia (18/3/2016) Elements imprescindibles per a que un país es pugui industrialitzar: Capital: requereix crèdit (que en molts casos comporta endeutament) Tecnologia: requereix prèviament investigació científica* *de cada 100 dòlars destinats a la investigació científica, només 3 son utilitzats pels països “no desenvolupats” = fuga de cervells.
Segons aquests elements, els països es divideixen en: Països desenvolupats (tenen indústria i tecnologia) Països no desenvolupats (no en tenen) - - Quan es volen industrialitzar, han de recórrer al capital estranger dels països desenvolupats, els quals molts cops inverteixen en funció de l’interès propi i no pas per les necessitats dels països no desenvolupats i, a més, els exploten.
Un exemple molt clar d’aquest fet és El Congo, que actualment és el país més ric (en recursos naturals) i més pobre (renda per càpita) va ser colònia de Bèlgica. Així com Guinea, que va ser colònia espanyola.
L’ONU va crear l’ONUDI (Organització de les Nacions Unides pel Desenvolupament Industrial) una organització destinada a nodrir de capital i tecnologia a aquells països perquè no depenguin d’empreses estrangeres per desenvolupar-se. Com ho fa: - Capital: demana crèdits a institucions pròpies, com l’FMI - Tecnologia: cerca investigació científica a les universitats.
Finances L’explicació de les finances es pot dividir en funció del territori, que dividim en: “nord” (món ric)  mercats financers “sud” (món en vies de desenvolupament)  deute Les finances es regeixen per 4 tipus de mercats financers: 1. Mercat de diners o interbancari  Mercat de diners que es produeix entre bancs (=interacció entre - bancs) Els bancs actuen d’intermediaris entre aquells que necessiten diners i els qui els depositen. En funció dels interessos d’uns i altres existeix un marge, anomenat marge d’intermediació.
- Això fa que el banc no pugui donar diners a tots els qui els han depositat - Quan se li demanen més diners dels que disposa, el banc decideix recórrer a un altre banc que, al seu torn, li cobra interessos.
Mercat interbancari 2. Mercat de valors o de capitals  Es divideix en: a) Mercat de valors de renda fixa - Parlem d’obligacions: préstecs - Passes a ser creedor de quelcom - Ho duen a terme particulars, empreses, ajuntaments i fins i tot governs (=dèficit).
b) Mercat de renda variable - Parlem d’accions o participacions: propietats - Passes a ser propietari de quelcom - Ho duen a terme les empreses: els seus resultats fan pujar o baixar la borsa* *la borsa es regeix per: Valor real d’una empresa Valor fictici d’una empresa (especulació) + Concepte de delicte d’iniciat: si per informacions privilegiades decideixes invertir en empreses prèviament per guanyar més beneficis i et descobreixen, pots anar a la presó 3. Mercat de divises  Una divisa és qualsevol moneda que no sigui la pròpia  Hi ha monedes més fortes que altres  Mercat d’eurodivises: - No té res a veure amb l’euro - Es diu així casualment, perquè el primer lloc on es van fer operacions d’aquest tipus va ser el Banc d’Europa, situat a París.
 Consisteix en fer operacions en les quals la moneda amb la que es fa l’intercanvi no és la pròpia, ni del venedor ni del comprador ex. si a Espanya canviem dòlars per lliures esterlines  Aquest mercat queda fora de la zona a la qual pertany la moneda d’intercanvi. Això provoca que no hi hagi control sobre les operacions, perquè no hi ha autoritat que pugui interceptar-les. Actualment, aquest mercat està en auge.
Autoritats segons monedes: Euros: Banc Europeu Lliures: Banc Anglaterra Dòlars: Reserva Federal Per què baixa una moneda? Per la inflació.
Taxa Tory: per frenar l’especulació. El primer ministre britànic precedent de Cameron, va fer un discurs en defensa de l’aplicació d’aquesta taxa, però EEUU s’hi va oposar perquè perjudicava als especuladors. Actualment, circulen molts més diners per especulació que no pas per operacions de “compra-venda”.
4. Mercat de futurs i opcions ...

Tags: