T5_DE LA TRADICIÓ A LA MODERNITAT (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Principis de sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

Principis de Sociologia Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda TEMA 5: DE LA TRADICIÓ A LA MODERNITAT Transició: com una societat canvia la seva cultura (estils de vida, costums, identitat, mentalitat, valors, creences…) Hi ha hagut dues transicions culturals clares, on el canvi de mentalitat ha sigut molt notable.
1. De la societat tradicional a la modernitat 1453: caiguda de l’Imperi Romà 1492: descobriment d’Amèrica 1517: reforma protestant per Luther 2. De la modernitat a la postmodernitat Actualment, estem vivint una crisi de transició cultural (de la modernitat: a la postmodernitat), la modernitat està en declivi, tot i que, segueix sent hegemònica.
Quan parlem de les societats tradicionals en les societats occidentals, parlem de les primeres societats humanes (neolítiques) fins al s. XV. No obstant, quan parlem de societats orientals generalment, encara es troben en societats tradicionals.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIETAT TRADICIONAL Societat prèvia a la societat industrial.
Economia i treball Bases productives     Agricultura, ramaderia, pesca. Predomina el sector primari. És el que té més pes en l’economia.
Extracció de materials naturals.
Producció artesanal. La societat occidental no té produccions industrials, els béns són produïts artesanalment.
Producció a petita escala, negocis familiars.
Comerç. A escala molt local. Normalment, no va més enllà del poblat on es viu o com a molt, és a nivell comarcal. A vegades, participaven en fires.
Bases econòmiques   Economia de subsistència. Els treballadors aspiraven a una economia de petit abast, únicament tinguessin prous recursos per viure: pel menjar, per la casa, etc.
Mercats locals i incipients.
Estratificació social   Societat estamental: fou la última societat tradicional.
o Senyors feudals o Clergat o Guerrers o Burgesos o Vassalls Relacions de vassallatge 1 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda   Equilibri monarca-senyors feudals. El rei va acumulant poder dels diferents senyors feudals perquè els va integrant a la seva cort. Els recolza per fer més gran el seu poder.
Règim fiscal basat en privilegis. El rei, els senyors feudals i el clergat no havia de pagar impostos.
Cultura: les creences   Societat sacralitzada. Tot allò sagrat està molt present a la vida de les persones.
o Teocentrisme. Societat encarada a servir a unes suposades divinitats religioses, la religió és el centre de totes les coses.
o Relats mítics. Basen el sentit de la seva existència en relats mítics sobre l’origen del món, sobre com han de ser les coses, etc. Són una eina de socialització.
o Sacralització de la vida quotidiana. Dins del que són els actes de cada dia, trobem referències metafísiques (elements sagrats).
“Encantament del món” (Weber). En aquell món, realment la gent actua com si estigués encantat, sota influències màgiques. La gent creu en éssers benèfics o malèfics com les fades, les bruixes, etc.
o Omnipresència del sobrenatural. Es creu en éssers sobrenaturals que tinguin presència en texts bíblics.
o Pensament màgic. Creien en la interferència de personatges màgics a la vida quotidiana, juntament amb els seus encanteris i malediccions.
o Ritualització elevada. Existien ritual per a tot.
Cultura: la mentalitat Culte a les tradicions.
   Textos sagrats. Delimiten la manera de viure.
Llegendes ancestrals. La gent no sabia llegir, per aquest motiu, eren de transmissió oral i eren explicades com a contes. Prenia importància el contingut de moralina (“moraleja”), eren instruments de socialització perquè t’ensenyaven de quina manera s’havia d’actuar d’acord amb els valors, normes i conducta a seguir de la societat, si no es volia acabar amb un final dolent.
El costum. Culte a les tradicions.
Atribució de sentit al passat.
   Alta reproducció cultural. La gent troba el sentit de l’existència en el passat històric, que no s’ha de tocar. Es van reproduint els mateixos elements culturals: normes, valors, mentalitat, etc.
Conservadurisme social. Les societats conservadores pretenen que tot segueixi igual, sense canvis.
Aversió al canvi. Societat contrària al canvi, la gent es sent segura amb la permanència. Societats estàtiques.
Cultura: els valors Gemeinschaft: sentiment de pertinença fort al grup. Idea de comunitat.
Gesellschaft: associació, societat com si nosaltres la muntésim, en el sentit d’associar-nos.
 Idea de “comunitat” (Tönnies).
o Sentiment de pertinença fort als grups socials als quals pertanys.
Gemeinschaft: sentiment de pertinença fort al grup. Idea de comunitat.
Gesellschaft: associació, societat com si nosaltres la muntéssim, en el sentit d’associar-nos.
 Imaginari social compartit a un conjunt de creences, normes, estils de vida, etc. Són essencialment els mateixos valors i mentalitat.
 Vincles emocionals. Et vinculen al teu grup. Pertanys a diferents grups, de manera emocional: família (el més fort), gremis d’ofici, etc.
2 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda   Col·lectivisme. Els grups estan per damunt de l’individu.
o Institucions-guia. Figures d’autoritat forta, en el cas de la família és el patriarca (no és necessari que sigui el pare), et marca la teva vida.
o Individu sotmès a la comunitat. Llibertat individual nul·la.
o Biografies induïdes. La família marcaria a què et dedicaràs en un futur, amb qui et casaries, etc. El gremi podia establir el preu dels productes que vendràs, on està el teu punt de venda, etc.
Alta cohesió social.
o Integració social forta. Sempre que facis les coses que et pertoquen i com toquen.
o Solidaritat mecànica entre els membres dels diferents grups (Durkheim). La solidaritat és obligatòria i salta automàticament, davant d’un grup determinat, si hi ha algú que té una necessitat (malaltia, agressió, situació precària, etc.).
o Control social fort – Uniformitat. S’havia de seguir la norma uniforme per no quedar exclòs dels grups comunitaris.
La institució familiar Funcions històriques de la família     Supervivència del grup social primari. Unitat econòmica conjunta que pretén ser autosuficient i solidària.
Els nens seran cuidats fins que tinguin capacitat d’autosuficiència.
Legitimar la descendència. Ubicació en l’estructura social per filiació. La família ha servit per ubicar bé a l’individu.
Socialització i criança dels infants. Socialització primària i desenvolupament.
Transferència afectiva i protecció. Funció de cura en cas de malaltia, invalidesa o senectut (vellesa).
Protecció física i afectiva.
La família tradicional  Família troncal.
o Organització patriarcal i diverses branques. El tronc de la família és un patriarca i mentre visqui, serà la figura d’autoritat màxima de la família.
o Sistema de rols complementaris. L’hereu és com si fos el cap d’una empresa i la família una unitat econòmica.
o Concentració vertical de la jerarquia. Per ordre: hereu, germans petits, fills dels germans, dones dels germans... Tots viuen en una masia, eren famílies molt nombroses i les cases havien d’estar capacitades per acollir més de 20 membres.
 La família com a unitat de producció.
o Poder econòmic i poder polític. Es repartiran els beneficis.
o Segurament econòmica i d’estatus als membres. Tenir antecedents prestigiosos, t’atorga prestigi automàticament.
 Funcionament col·lectivista o Submissió de l’individu al llinatge. L’ofici de la família determinarà el teu, és inqüestionable.
o Protecció física dels seus membres.
o Funció instrumental dels fills/es. Els fills són la garantia de que la família continuarà produint quan les generacions més velles deixaran de tenir forces, perquè els substituiran. Quan els fills puguin contribuir econòmicament a la família, aquesta té el deure de posar-los a treballar perquè són considerats subjectes productius. Tenir molts fills era garantia de riquesa.
3 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda FACTORS DE CANVI SOCIAL Canvis tecnoeconòmics  Factor de canvi: o Revolució tecnològica agrícola. Tot comença quan la ciència i la tecnologia, no massa desenvolupades, aconsegueixen un seguit de millores al camp (aplicar una roda a una arada, l’arada de ferro, etc.). Això farà augmentar la rendibilitat del camp.
Conseqüències: -  Augment de la productivitat.
Excedent de mà d’obra rural.
Migracions del camp a la ciutat. Desequilibri demogràfic, despoblarà el camp.
Creixement de les ciutats. Barris pobres i perifèrics (marginals) en pitjors condicions de vida (falten mesures d’higiene), els ocuparan la massa de rurals.
Naixement del proletariat. Neix un nou grup social: la classe obrera. Seran treballadors assalariats de la indústria. La seva força de treball serà entesa com a mercaderia, condicions infrahumanes.
Factors de canvi: o Avenços en navegació. Les ciutats més prosperes seran les marítimes, perquè ampliaran el comerç gràcies a la navegació. Els vaixells eren més ràpids i tenen més resistència, podrien arribar a territoris més llunyans.
o Descobriment del Nou Món. Destaca Marco Polo, que inaugurarà la “ruta de la seda”, i Cristòfol Colom que descobrirà Amèrica (ell morí pensant que descobrí les Índies).
o Aparició de la banca. Nou element econòmic. Prestadors de capital amb interessos.
Conseqüències: - Expansió comercial. L’abast de territoris per poder negociar i comerciar s’havia estès. També és important el paper de la banca, que permetrà fer grans inversions.
Acumulació de capital. Aquelles persones que n’acumulin molt, se’ls coneixerà per capitalistes. Podran comprar terrenys.
Inversió en tecnologia. Els comerciants finançaran en ciència i tecnologia per aconseguir maneres de produir més eficients, com la producció en massa.
Aparició de la indústria. Els productors artesanals no podran competir amb la indústria, la majoria dels artesans acabaran treballant a la indústria, tret dels que siguin molt bons i coneguts.
Apareix una nova classe social: la burgesia industrial. No són nobles però són privilegiats pel seu poder econòmic. La burgesia industrial comença a donar-se compte que té poder econòmic però no polític. Hi ha canvis en la composició social de l’estratificació però no canvien les estructures socials, ni hi ha canvis polítics.
Canvis culturals  Factors de canvi o La reforma protestant. El catolicisme ja no és el que era, hi havia corrupció. Luter crea la seva pròpia religió, però l’església se li posa en contra. Els prínceps alemanys volien independitzar-se i per això, agafen a Luter com a representant. Apareixen noves doctrines que s’aparten de les doctrines que havien estat establertes per l’Imperi Romà. Es crearen esglésies diferents per afeblir el poder de Roma i el Vaticà, tindrà promoció activa. Per primera vegada al món, a Anglaterra es crea una església nacional, anglicana.
4 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda - - Guerres de religió: doctrines de religions cristianes es cremen entre elles, són molt dures. També conegudes com “la guerra dels 100 anys”. Els que tinguin més èxit aconsegueixen implantar una nova religió.
o Les doctrines luterana i calvinista. Aquestes religions, canviaran la manera de creure dels europeus i provocarà canvis de mentalitat en la societat (canvis radicals a la cultura europea).
Conseqüències: Relació individual amb Déu. No busca en el col·lectiu de l’església l’absolució dels pecats. Luter diu que la relació amb Déu ha de ser directa.
∙ El Beruf (vocació) i el treball. El treball basat en la cultura de l’esforç és la forma de guanyar el cel.
∙ Sacralització del treball. Es converteix en una ofrena (esforç i treball). La figura divina ens dóna senyals sobre quina és la nostra vocació i hem de seguir aquesta intuïció.
La doctrina de la predestinació. Segons Calví, Déu és omnipotent, està fins i tot per damunt del temps i de l’espai. Per aquest motiu, Déu sap el present, passat i futur. Estem predestinats. Si tens consciència d’haver obrat com un mal cristià és igual si les coses les estàs fent bé o malament, perquè n’ets conscient i serà problema teu.
∙ L’èxit com a senyal de salvació. Si estàs obrant de forma correcta i tens una vida exitosa, és perquè realment has fet les coses bé i és una senyal de salvació, era un incentiu per a treballar bé. No obstant, encara que creguis que estàs fent les coses correctament i de forma inesperada sorgeix algun conflicte (en forma d’avís), és perquè se t’haurà passat alguna cosa per alt, hauràs patit una relliscada.
LA SOCIETAT MODERNA Economia i treball   Bases productives o Indústria o Mineria o Sistema fabril. Sistema de producció massiu.
o Treball assalariat Bases econòmiques o Acumulació de capital i reinversió constant.
o Expansió dels mercats. Mentalitat expansiva i de creixement que no es conforma amb mantenir l’economia estàtica i la vol fer incrementar. S’inicia el moment on hi hauran grans empreses, és la primera globalització real del planeta. La gent es planteja augmentar àrea d’influència i expandir el seu comerç a altres territoris.
Estratificació social   Societat de classes o Burgesia industrial. Tenen poder econòmic però no polític.
o Noblesa agrícola.
o Petita burgesia. Artesans que se’n surten amb el seu propi negoci. No es faran rics però poden fer la seva vida tranquil·lament, pertanyen a la petita classe mitjana.
o Proletariat. Molts treballadors en condicions precàries.
Relacions contractuals. La gent no està obligada a treballar a les fàbriques, eren lliures i decidien si hi treballaven o no. No obstant, es veien obligats a acceptar les dures condicions de treball per poder subsistir.
5 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda  Burgesia com a classe emergent.
o Aparició de la burgesia il·lustrada. Fills de la burgesia, podien permetre’s estudiar. Alguns seran escriptors, historiadors, filòsofs... En definitiva, es dedicaran a dir com hauria o no hauria de ser el món. Analitzen la situació de l’època i en fan la diagnosi, fa renovar el pensament de la gent difonent les seves idees.
Cultura: les creences   Ciència i Raó: la Il·lustració o Racionalisme. La raó com a eina per poder fer allò que puguem fer.
o Fe en la ciència. Volien entendre perquè passaven les coses.
o Fe en el progrés. Es volia posar solució als problemes.
“Desencantament del món” (Weber). Canvi de mentalitat de la gent.
o Separació del sagrat i el profà. Cada vegada la gent és més racional i científica durant la seva vida quotidiana.
o Laïcitat – separació d’Església i Estat. Separació de les normes de religió eclesiàstiques de les normes civils. L’Estat no pot apostar per unes normes originades per la religió. Exemple: sentenciar l’adulteri.
o Preeminència d’explicacions racionals. La moral religiosa s’acaba donant en l’àmbit privat.
o Privatització de la moral religiosa.
o Secularització del món. La religió va perdent influència i força en la societat, a nivells quotidians.
Cultura: la mentalitat   Humanisme antropocèntric. L’ésser humà està al centre de tot (en comptes de la divinitat).
o Drets individuals. Llibertat dels individus.
o Igualtat de drets. Tothom té els mateixos drets i els mateixos deures.
o Esperit crític – autonomia individual. “Sapere aude”, Kant = Atreveix-te a pensar per tu mateix.
Escolta tot el que et diguin, valora-ho, però tingues tu el poder per prendre les decisions, gràcies al teu esperit crític.
o Pluralisme. És legítim tenir diferents maneres de pensar, creure i de viure la vida. Dret a la diferència a ser diferents els uns i els altres.
Atribució de sentit al futur.
o Canvi social = progrés. Veuen el canvi social com una oportunitat per millorar.
o Progrés com a emancipació. Alliberament de l’ésser humà i millora de les seves condicions de vida.
o Utopies col·lectives. Grans relats sobre projectes de societats racionalment perfectes, sense la figura de les divinitats.
 Individualisme amb projecció col·lectiva. Individus que decideixen per sí mateixos, culte a l’individualisme. No obstant, es compromet a lluitar juntament amb altres a individus.
Compromís amb la societat.
Cultura: els valors  Idea d’“associació” (Tönnies).
o Sentiment de pertinença feble. El sentiment de pertinença fort típic de la comunitat passa a ser feble.
 Ruptura de l’imaginari social compartit.
 Vincles racionals i voluntaris. Els vincles que abans eren emocionals obligatoris han passat a ser racionals.
 Pluralitat, heterogeneïtat.
6 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda   Individualisme.
o Institucions-guia afeblides. Encara hi són. Segueix havent-hi figures d’autoritat dins de la família, escoles, esglésies, les institucions però, la fortalesa s’ha reduït gràcies a l’esperit crític.
o Esperit crític i autonomia individual. Tu et qui decideixes, mitjançant la raó pots arribar a les decisions correctes.
o Biografies autònomes. L’individu extremadament lliure, ell mateix decideix qui vol ser i a què es dedicarà.
Baixa cohesió social. Menys solidaritat.
o Major aïllament social. Les decisions que prenguis podran tenir conseqüències. Els teus grups no tenen l’obligació d’ajudar-te.
o Solidaritat orgànica (Durkheim). És voluntària i racional, pot ser per interès individual o conviccions personals.
o Menys control social. S’aplicarà el control en les normes mínimes.
Primera transició familiar La família moderna         De troncal a nuclear – Residencialitat neolocal. Anteriorment, tota la família vivia a la mateixa casa. La família nuclear ens porta una nova concepció, se suposa que quan una persona es casa, busca una casa pròpia i independent de la del pare (residencialitat neolocal). Família pròpia i reduïda (família nuclear).
D’unitat de producció a unitat de consum. No és la família qui genera la riquesa, només treballa un (l’home).
Minorització de l’organització patriarcal. El patriarca segueix sent l’home, però només manarà sobre la seva dona i el seu fill.
Dos rols especialitzats (instrumental/expressiu). A l’home se li atribuirà el rol instrumental, portador dels recursos econòmics. A la dona se li atribuïa el rol expressiu, és a dir, les feines de cuidadora i tasques de la llar. En el cas que la dona treballi, serà en famílies pobres.
Divisió sexual del treball (públic/privat). S’accentuarà la discriminació de gènere.
Individualisme – Biografies autònomes i individuals.
o Parella de fusió (amor romàntic) i treball vocacional. Et casaràs amb qui vulguis encara que la teva família desitgi una altra cosa. Es perd el matrimoni per conveniència. El treball es torna vocacional, cadascú podia decidir a què es volia dedicar encara que no sigui el mateix que la seva família.
Menor seguretat econòmica i d’estatus. Menys estabilitat econòmica perquè la sostenibilitat familiar únicament depèn del patriarca.
Menor solidaritat de les branques familiars. La solidaritat és voluntària encara que sigui a nivell familiar.
PROBLEMES DE LA MODERNITAT Individu més lliure, però…      Més individualisme = egoisme. No estàs disposat a ajudar a ningú i comences a ser un subjecte més lliure.
Menys solidaritat = feblesa. Quan un grup sencer es solidaritza, torna més fort a l’individu.
Menys pertinença = desubicació.
Integració social feble = risc vital.
Menys cohesió social = soledat. La gent està menys unida.
Crisi de l’autoritat tradicional   Afebliment institucions-guia.
Desordre normatiu. Què és el correcte per gestionar una cosa? Les normes són relatives.
7 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Crisi de sentit  Relativisme normatiu. No hi ha res que et digui que fent les coses d’aquesta manera portarà conseqüències bones o dolentes, no existeix un manual. Has de prendre decisions a partir dels teus criteris.
o Anomia (Durkheim). Ets un subjecte sense brúixola, no tens nord.
Subjecte desorientat i amb molts dubtes, no sap com resoldre’ls. No existeix cap manual normatiu.
o Augmenten els suïcidis. Molts casos de desorientació i aïllament social acaben en suïcidis.
Suïcidi altruista: es fa per la comunitat, pel grup..
Suïcidi egoista: et van tan malament les coses, no pots enfrontar-les i no tens cap altra esperança. Ex: eutanàsia.
Suïcidi anòmic: típic de les societats orientals. Suïcidi per angoixa existencial i crisi personal.
Ruptura de la solidaritat   Impersonalització. Tot són vincles racionals.
Món “sense cor” (Weber). La gent ja no s’ajuda tan com abans. Pèrdua de l’empatia.
Límits de la ciència?  Riscos per ignorància o mala aplicació. Hi ha males aplicacions de la ciència. Hi ha autors que reiteren que pot ser perillosa, si se’ns escapa de les mans.
Reacció conservadora  Romanticisme nostàlgic.
8 ...