apunts examen els clàssics (2014)

Examen Catalán
Universidad Pere Tarrés (URL)
Grado Educación Social - 1º curso
Asignatura sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 02/06/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

1. En que es basa el materialisme històric de Marx? El materialisme històric de Karl Marx es basa en l’anàlisi de la societat. Ho fa partint de com es desenvolupa la societat fixant-se en les relacions socials que es formen sense la voluntat de la persona, és a dir, el desenvolupament històric que va lligat a les relacions entre classes socials i treball.
Va fer un anàlisi de la societat des dels inicis de la producció per a saber com s’havia arribat fins on estaven. Amb això, va comprovar que el món del treball tenia la seva base en dues estructures: - La infraestuctura és la base econòmica material de la societat, determinada per la propietat de la terra, les produccions i les infraestructures. També fa una partició entre les forces de producció i les relacions de producció.
- La supraestructura són les institucions legals i polítiques, les ideologies, la religió… i depèn directament de l’evolució de la infraestructura i de les condicions econòmiques de cada societat. El seu avenç depèn de les innovacions que cada societat pateixi (noves tecnologies, condicions laborals...).
Fent aquesta divisió, veu que les societats van evolucionant, però que no totes ho fan de la mateixa manera. Les societats van evolucionant i es van produint canvis importants, com per exemple en els mètodes de producció i les innovacions tecnolìgiques.
En canvi, hi ha altres estructures que només evolucionen en la manera de fer, però que realment segueix essent el mateix que era, per exemple, la relació amo – esclau va canviar a propietari – treballador, però la subordinació sempre s’ha mantingut.
A més, també veu que quan a la societat es produeix algun canvi ideològic, sempre és perquè hi ha hagut un canvi econòmic anterior. Un dels canvis més significatius va ser degut a la invenció de la màquina de vapor, que farà pujar l’economia de la societat.
2. Poseu un exemple de racionalització del món modern. (Weber) Primer de tot, cal dir que la racionalització per Weber és entesa com una dimensió pròpiament social i històrica de la concepció weberiana de la racionalitat. Allò que a Weber li interessa analitzar per damunt de tot és el procés històric i social d’emergènca de la racionalitat, tenint en compte que la racionalització no és l’estadi final de la història i que pot patir d’avenços i reculades en les diferents societats humanes.
4. Quin dels 3 autors estudiats planteja que la sociología no pot estar al servei d’un projecte de reforma social? Weber és l’únic dels tres autors estudiats que no creia que la seva visió científica de la societat pogués servir com a suport d’una reorganització social en un futur. Marx i Durkheim eren optimistes, confiaven en les portes que podria obrir la nova ciència. En canvi, Weber, era molt més escèptic. Per aquest autor, era molt més probable que un govern, en el qual hi formessin part científics socials com ell, i que hi tinguessin molt de pes, acabes pitjor que un altre tipus de govern.
Sobre la concepció de Weber sobre la ciència social cal destacar dos aspectes. En primer lloc, la importància que otorga a l’objectivitat científica. L’autor creu que la objectivitat no ens és regalada, ni tan sols als científics, i que s’ha de guanyar amb esforç del sociòleg o d’aquell que la busqui i per això, s’ha de dur a terme un control rigorós dels valors i interessos. Tot i això, mai defineix l’objectivitat com una victòria definitiva, ja que per ell és improbable, sinó com el resultat aproximat d’una dura lluita amb el valors.
En segon lloc, destaquem la definició que fa de la sociologia com una disciplina comprensiva. Per Weber, la sociologia és una ciència que intenta comprendre les accions socials per tal d’explicar-ne la causa, el desenvolupament i els efectes. Això comporta, per tant, l’estudi simultani de dues categories: d’una banda els motius de l’acció, que tracta de comprendre, i per altra banda, les causes i les conseqüències reals de l’acció.
5. Quins punts en comú i quines diferències hi ha entre els conceptes d’anomia i d’alienació? Anòmia i Alienació són dos conceptes que tenen significats diferents, però que enfoquen una mateixa visió de l’obrer. Per una banda, l’alienació, descrita per Marx ens diu que el treballador es veu obligat a treballar per un amo, i per tant ha de vendre la seva força de treball, però sense poder veure els beneficis dels seus resultats. Així doncs, l’obrer treballa però sense cap al·licient, ja que els beneficis de la seva feina se’ls emporta un altre i ell, no troba un sentit al que està fent.
Per altra banda, Durkheim descriu la anòmia, que a diferència de l’alienació no té res a veure amb la força de treball sinó amb les creences. Quan una persona es troba en aquesta situació, no sap què creure, té una manca de referents i no hi ha objectius compartits. Així doncs, es diferencia de l’alienació perquè aquesta persona no sent que el que fa no es valora i no té sentit perquè s’ho emporta tot algú altre, sinó que veu que la seva vida no es pot subjectar en base a cap creença de res ni ningú.
No obstant, tot i ser conceptes que puguin semblar diferents, tenen relació en el fet de que ambdós descriuen una insatisfacció social, veuen poc sentit en la seva persona i no troben al·licients positius de la seva societat. Hi ha una manca de sentit de la vida la qual cosa els fa sentir poc valorats en ells mateixos.
...