1. Introducció i consideracions bàsiques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Biofarmàcia i farmacocinètica I
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 29/09/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Biofarmàcia i farmacocinètica I Silvia Expósito TEMA 1. INTRODUCCIÓ I CONSIDERACIONS BÀSIQUES • Definicions: Biofarmàcia: part de la farmàcia galènica que estudia la relació entre les propietats fisicoquímiques dels principis actius en les seves formes de dosificació i la resposta terapèutica que s’observa en la seva administració. L’objectiu és aconseguir la millor propietat fisicoquímica i la millor forma de dosificació per obtenir la resposta més òptima.
És l’estudi de la relació entre la naturalesa i la intensitat dels efectes biològics observats en els animals i en l’home i els següents factors: - Forma química del PA (sals, esters...) Forma física del PA (amorfa, cristal·lina, solvatat o no, polimòrfica...) Tipus de forma farmacèutica en que és administrat el PA i tecnologia de fabricació Naturalesa dels coadjuvants i excipients presents a la forma de dosificació Forma farmacèutica: el comprimit, l’embolcall, pot ser que portin el mateix PA però que tinguin diferents característiques i efectes.
Forma de dosificació: el que hi ha al comprimit. Depèn de les característiques fisicoquímiques, excipients, tecnologia... aquests factors també determinaran la magnitud i velocitat d’alliberació del PA, que al seu temps delimita la velocitat d’absorció.
Biodisponibilitat: fracció de fàrmac respecte el total administrat que accedeix inalterada a la circulació sistèmica en magnitud, també és important la velocitat a la que passa això.
Ens permet avaluar in vivo la forma de dosificació per saber si és la més adient.
Altres factors fisiològics com la via d’administració també són importants en la forma de dosificació perquè tindran un impacte diferent en la resposta. La distribució i eliminació del PA també causen impacte en la resposta però no depèn del fàrmac sinó de les característiques fisiològiques de l’individu.
Biofarmàcia i farmacocinètica I Silvia Expósito Farmacocinètica: és la disciplina que estudia l’evolució temporal del fàrmac que administrem i les concentracions a l’organisme. Estudia el decurs temporal del fàrmac i els seus metabòlits en l’organisme així com la resposta farmacològica, construint models matemàtics adequats per a interpretar les dades.
• Objectius: - - Estudiar el trànsit del fàrmac a l’organisme després de la seva administració, com s’allibera amb una determinada forma de dosificació: LADME (alliberació, absorció, distribució, metabolisme i excreció) Optimitzar el disseny de la forma de dosificació Optimitzar el disseny de règims de dosificació • LADME: Tenim una nova molècula, la donem via endovenosa per estudiar la seva farmacocinètica i va a parar directament a l’aigua plasmàtica on es dissol i on hi ha proteïnes a les que es pot associar, cèl·lules sanguínies on es pot unir... la fracció que queda lliure és el que es distribueix i el que travessa els teixits on pugui arribar per generar una resposta.
La fracció lliure tornarà a la sang perquè sigui eliminada. El fàrmac també es pot biotransformar si al teixit on es troba hi ha un enzim adequat però en aquest cas ja es considera eliminat, ja que ha perdut la seva forma d’administració. El fàrmac i metabòlits s’excreten via renal o al fetge via excreció biliar on arriba al budell prim i és expulsat per la femta o es torna a reabsorbir (circulació enteropàtica).
Si s’administra per via oral, primer s’haurà d’alliberar el PA del comprimit i per la vena porta passarà al fetge on es donarà l’absorció i seguidament va a parar a la sang, és la principal diferència amb la via endovenosa que no passa pel fetge. Per la via intramuscular/subcutània també s’allibera i es dóna l’absorció però tampoc passa pel fetge, és un avantatge perquè el fetge conté molts enzims i es perd una gran part del fàrmac.
Per estudiar tot això calen mostres de sang a diferents temps després de l’administració del fàrmac, també podríem utilitzar orina o femtes. Generalment es treballa amb plasma perquè és molt més pràctic, només agafarem sang completa quan el fàrmac s’acumuli molt a les hematies.
• Vies d’administració, eliminació i obtenció de mostres: Oral: passa pel fetge mitjançant la via porta, pot haver-hi una gran pèrdua de fàrmac o que no hi hagi afectació, va cap als pulmons i abans que passi per tots els teixits és quan agafem la mostra de sang arterial ja que el fàrmac està intacte, com és perillosa s’utilitza la via endovenosa. Tant la via endovenosa com la subcutània i intramuscular eviten el pas del fàrmac pel fetge.
Biofarmàcia i farmacocinètica I • Silvia Expósito Formes de dosificació: Si és via endovenosa serà una solució; qualsevol via extravascular (no en vena) serà suspensió, solució o formes sòlides. Poden ser d’alliberació immediata o modificada, on és molt més lenta l’alliberació així com també l’absorció.
Efecte de primer pas: si administrem via oral a través de la vena porta el fàrmac passa al fetge i si per les seves característiques fisicoquímiques pot ser metabolitzat pels enzims que hi ha es perdrà una gran part abans de que arribi a la circulació sistèmica o al lloc d’acció.
El metabolisme i l’excreció són processos d’eliminació del fàrmac. Els processos de disposició del fàrmac són la distribució i l’eliminació, el fàrmac els pateix després de que sigui absorbit.
• Àmbits d’aplicació: Indústria farmacèutica i veterinària: desenvolupament de formulacions òptimes. És molt important la fase preclínica en l’estudi del fàrmac ja que el seu comportament en animals és molt semblant al dels homes, per tant, es pot saber de quina dosi partir.
Farmàcia hospitalària i comunitària: individualització de la dosi i dispensació correcta = dissenyar règims de dosificació eficaços i segurs per a cada pacient individual; considerar les interaccions entre fàrmacs i les interaccions amb el menjar.
• Marge terapèutic: Cal relacionar concentracions amb resposta = farmacocinètica amb farmacodinàmica. Es dóna una dosi, sabem quines concentracions hi ha i obtenim la resposta. El marge terapèutic és l’interval entre una concentració mínima eficaç (que doni una resposta total i segura) i una concentració màxima que no sigui tòxica. Si un fàrmac té un marge terapèutic molt ampli, no s’ha d’apurar molt la dosificació però sí en el cas dels marges terapèutics petits per evitar la toxicitat.
Biofarmàcia i farmacocinètica I • Silvia Expósito Variabilitat farmacocinètica: Factors que poden contribuir a la variabilitat: - Demogràfics: edat, pes, raça Fisiològics: funció renal, hepàtica Genètics: polimorfismes genètics Interaccions amb altres fàrmacs a nivell d’absorció, distribució, metabolisme o excreció Altres Monitorització: medicació personalitzada, segons l’individu s’espaia o s’acurta la dosificació o es canvia. Per fer això hi ha una sèrie de procediments experimentals i estudis biofarmacèutics: - Tirem una càpsula a una dissolució amb condicions de temperatura i fluid determinats, el producte ha de ser molt soluble en aquest líquid que no té perquè imitar als sucs gàstrics o intestinals. Es treu una mostra de la dissolució i s’analitza amb un mètode d’anàlisi molt sensible per veure si hi ha interferències d’excipient, etc. (que sigui selectiu). Obtindrem una corba exponencial o sigmoïdal de concentració de fàrmac dissolta segons el temps.
També es poden fer estudis PK preclínics: - En animals. Es planifica l’estudi, s’administra la mostra en temps=0 per via oral o per vena safena (pota). Per extreure la mostra de sang es fa per l’altra pota, s’obté el plasma si cal i s’analitza, es tracten les dades i s’obté una taula (temps=0, mostra no detectable) amb concentracions de nm/ml en fàrmacs potents, o µm/ml. Es fa un anàlisi farmacocinètic fent la gràfica i utilitzant mètodes matemàtics.
Els estudis PK clínics de fase I segueixen els mateixos passos però en humans.
Els anàlisis biofarmacèutics i farmacocinètics de les dades experimentals es fan explorant prèviament les dades experimentals (exploració visual i estadística descriptiva), i es fa el càlcul dels paràmetres amb una aproximació amodelística o modelística.
L’anàlisi no compartimental que fem només té en compte l’entrada i la sortida del fàrmac, no ens fixem en el seu metabolisme i/o excreció.
• Mètodes de càlcul de paràmetres farmacocinètics: No compartimental o amodelístic: considera l’organisme com un conjunt homogeni: - Permet quantificar l’accés del fàrmac al mateix i la seva desaparició però no els intercanvis que es donen deguts al procés de distribució.
Des d’un punt de vista cinètic només assumeix l’ordre cinètic del procés d’eliminació del fàrmac d’acord a una cinètica de primer ordre.
Es senzill de càlcul.
Biofarmàcia i farmacocinètica I Silvia Expósito • Què cal saber a l’acabar el tema: - Biofarmàcia, farmacocinètica, tecnologia farmacèutica, toxicocinètica, farmacodinàmica Efectes biològics, resposta Fàrmac, profàrmac, medicament, forma farmacèutica, forma de dosificació Solució, suspensió, formes d’administració en estat sòlid Alliberació immediata o modificada Biodisponibilitat Alliberació, absorció, distribució, metabolisme, excreció, secreció, disposició Efecte de primer pas, cicle enteropàtic Vies d’administració Vies d’eliminació Fluids i teixits mostrables, diferència entre sang i plasma Administració intravascular i extravascular Administració parenteral Administració local, absorció sistèmica Monitorització terapèutica i individualització de la dosi Marge terapèutic Variabilitat farmacocinètica - ...

Comprar Previsualizar