TIC Tema 3. El cicle vital de la tecnologia. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Tecnologies de la informació i la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

TIC.
Montse Bonet *Sessió 3. 10/03/2016 EL CICLE VITAL DE LES TECNOLOGIES.
Necessitat social o de mercat: (model genèric) R+D+I Extensió d'usos Producció industrial Adquisició i ús Prescripció d'usos El cicle vital és un període de vida d’un producte o d’una tecnologia caracteritzat per diferents etapes. Aquestes fan referencia al seu naixement, desenvolupament i declivi (no sempre vol dir desaparició).
Moltes tecnologies comencen a partir de la recerca (Recerca + Desenvolupament + Innovació).
Reduir la recerca vol dir quedar-te molt endarrere.
En el cas que guanyi una innovació i es vulgui fer una producció industrial. Les primeres produccions industrials no acostumen a ser massives.
Prescripció d’usos, recomanacions. A través de MK, publicitat, RRPP, periodistes... a més també dels mateixos consumidors, famosos, el govern, experts en allò determinat.
Un cop es recomana, es busca que la gent adquireixi i utilitzi. Moltes vegades s’adquireix i no s’utilitza.
Extensió d’usos: moltes vegades els consumidors utilitzen l’objecte o la tecnologia d’una manera que no estava prevista.
Té relació amb l’obsolescència programada. (el moment de declivi està programat).
El cicle vital acostuma a rebre noms diferents, però sempre es parla del mateix. (depenent dels autors).
No usuaris: tipologia.
Resisters Rejectors Ex-usuaris Excluded Expelled Proposta de no usuaris: hi ha 4 tipus. Per qüestió de voluntarietat.
Es important saber si quan algú no utilitza una tecnologia ho fa obligat o no.
- Rejectors i Expelled: gent que ha estat usuària.
TIC.
Montse Bonet  - Rejectors: individus que han fet servir la tecnologia però no han estat satisfets, i deixen de fer-ho servir voluntàriament. Frustració, decepció...
 Expelled: individus que el sistema o la gent ha rebutjat. Ha marxat en contra de la seva voluntat. Son expulsats, deixant de fer servei, de manera involuntària.
Tancar biblioteques publiques sovint suposa que molta gent perdi l’accés a cert recursos.
Resisters i Excluded: no han utilitzar però no vol dir que d’aquí un temps ho pugui ser.
 Resisters: Individus que encara poden fer un d’una tecnologia, no la utilitzen per un motiu concret (en contra de la seva ideologia, religió, qüestió de principis, per modes, desconfiances...).
 Excluded: Gent que vol però no pot. No han utilitzat mai la tecnologia perquè no tenen accés per unes raons determinades, son consideres exclosos.
Generalment és una qüestió monetària, excepte quan algú que vol no pot perquè no té les infraestructures necesaries.
Innovació: Joseph Alois Schumpeter: si tu inventes fas un acte intel·lectual. Però si tu innoves estàs prenent una decisió econòmica.
- Invenció: acte de creació intel·lectual.
Innovació: decisió econòmica, una empresa aplica una inversió.
Referit a les TIC. Què és la innovació.
Green paper on innovation (European Commission, 1995).
- - Sinònim de la “production, assimilation, and expotation of novelty in the econòmic and social spheres”. La innovació permet aportar solucions inèdites als problemes i respondre a les necessitats de les persones i de la societat. S’assimila innovació amb novetat i cal que sigui un èxit per tal de poder ser considerada innovació.
 Problemes, necessitats, novetat. Moltes de les innovacions s’utilitzen per satisfer les necessitat, moltes vegades inventades. També s’utilitzen per resoldre problemes. Una cosa nova és quelcom que es fa servir per primera vegada.
En un intent de delimitar més el concepte, el llibre verd assimila innovació a tres idees: la renovació i ampliació de la gamma de productes i serveis i dels seus mercats associats; la instauració de nous mètodes de producció, aprovisionament i distribució; i la introducció de canvis en la gestió, l’organització del treball i les condicions i habilitats laborals dels treballadors.
Manual de Oslo. Guia para la recogida e interpretación de datos sobre innovación.
- La innovació és definida com “la introducción de un nuevo, o significantemente mejroado, producto (bien o Servicio), de un proceso, de un nuevo método de comercialización o de un nuevo método organizativo, en las prácticas internar de la empresa, la organización del lugar de trabajo o las relaciones exteriores”.
Diffusion of Innovation.
- “an idea, practice, or object that is percived as new by an individual or other unit of adoption”. Es fixa específicament en la innovació tecnològica i defineix tecnologia com TIC.
Montse Bonet - - - “a desing for instrumental action that redice the uncertainty in the cause-effect relationships involved in achieving a desired outcome”.
 Inclou les coses que son realment noves, com les que en unes societat no són noves però si que son percebudes com noves en altres regions. Moltes vegades una innovació fracassa per desconfiança.
Segons Fernandez Sanchez, la innovació és “la introducción de un objeto metodo nuevo en el mercado”. Cal invenció i aplicació comercial. Defineix la innovació com un procés social, en el qual s’ha d’interactuar “con un entorno formado por competidores, clientes, proveïdores y el propio gobierno”. És un enfocament sistèmic en el qual l’autor parla de molts factors competitius que influeixen en la difusió de les innovacions: l’efecte xarxa, l’estandarització, la complementarietat, els costos de canvi, els mercats de segona mà, la distribució, la rivalitat, el preu, la reputació dels oferents, el preanunci de nous productes, les inversions col·lectives en educació i accés, la ingerència dels governs o les tàctiques legals dels fabricants de la tecnologia ja assentada. A més, considera que el su valor ha de basar-se en la seva “viabilidad comercial y en su capacidad por capturar una mayor cuota de un mercado competitivo”.
“Para construir una economia basada en el conocimiento no basta con generar conocimiento – “conocer por conocer” – sinó que es necesario canalitzar ese conocimiento hacia la generación de productos y Servicios de mayor calidad, la creación de empleo y la mejora de las condiciones de vida de las naciones.
Comissió Europea “While reserach is a major contributor to innovation, if there ir no interpreneurial action there ir no value creation”. Una visió força “utilitarista” de la innovació: si no s’aplica, no serveix i, si no serveix, és com si no existís.
Èxit o fracàs: S’entén com a èxit una tecnologia que ha complert les expectatives. Si les expectatives eren molt altes i no s’han complert, parlem de fracàs. Però NO la tecnologia en si, si no el seu ús.
- - Cooper i Kleinschmidt van investigar 203 llançaments de productes industrials i a través d’entrevistes amb els seus responsables van identificar tres dimensions que explicarien el rendiment d’una innovació en un mercat: el rendiment financer, la finestra d’oportunitat i l’impacte sobre el mercat.
En una recerca posterior basada en l’anàlisi de 161 productes també a través d’entrevistes amb els seus responsables, van determinar nou factors clau d’èxit. Els quatre més importants són un procés d’alta qualitat del nou producte, una estratègia ben definida per aquella unitat de negoci, recursos humans i econòmics adequats i despresa en Recerca + Desenvolupament (mesurada en percentatge sobre les vendes).
Altres cinc factors addicionals, de menor importància, son una ala qualitat de l’equip encarregat, la dedicació i implicació dels gestors sènior, una cultura innovadora, l’ús d’equips multidisciplinaris i la responsabilitat dels gestors sènior en els resultats de la innovació.
COMENTARI GRÀFIQUES.
1. Pàgina web Unió Europea. Gairebé sempre son el nòrdics els que fan una despesa més gran en tecnologia.
2. Per dir si una empresa o país és innovador es fan servir uns criteris: efectes econòmics, avaluació intel·lectual, patents, recerca...
TIC.
Montse Bonet Difusió d’innovació de Rogers. Innovació: Sobretot vol explicar com es difonen les innovacions. Però per parlar com es difon una informació, primer s’ha de definir el concepte.
- - - Idea, pràctica o objecte percebut com a nou per un individu o una altra unitat d’adopció.
Pot ser una societat, un col·lectiu professional, una comunitat religiosa...
Una tecnologia és un disseny per a l’acció instrumental que redueix la incertesa en les relacions causa-efecte compromeses en aconseguir un resultat desitjat. La tecnologia és una cosa que tu utilitzes per reduir una incertesa.
Atributs de les innovacions:  Avantatge relatiu: grau a partir del qual una innovació sigui positiva respecte a una anterior.
 Compatibilitat: grau a partir del qual una innovació sigui compatible amb la societat, els seus valors, les seves idees... que poden ser religioses. Que sigui o no compatible amb les seves idees.
 Complexitat: grau a partir del qual una innovació és més o menys fàcil d’entendre i/o usar.
 Capacitat de ser provat: grau fins el qual una innovació és percep que és accessible abans de comprar-ho.
 Capacitat de ser observat: grau fins el qual una innovació es percep que pot ser observada en el seu ús, funcionament...
Re-invenció: acabar utilitzant una tecnologia per una cosa que no estava pensat.
Difusió: - “The process in which an innovation is communicated though certain channels over time among the memers of a social Systems. It is a special type of comunication, in that the messages are concerned with new ideas”.
Canals de comunicació: No confondre amb mitjans de comunicació.
- - Un canal de comunicació és el mitjà pel qual els missatges van d’un individu a un altre.
Dintre de tots els canals possibles, els mitjans de comunicació poden tenir un paper important.
Els mitjans de comunicació de masses són més efectius creant coneixement sobre la innovació mentre que els canals interpersonals (cara a cara) són més efectius a l’hora de formar i canviar actituds envers una nova idea i, per tant, a l’hora d’influir en la decisió d’acceptar o rebutjar una innovació. El contacte entre grups o persones funciona més. Per això es fan trobades sobre campanyes per tenir un tracte personal.
Temps: - Factor implicat en el:  Procés d’innovació-decisió: molt important, a través del qual els individus passen de conèixer una innovació a prendre una decisió (adaptar-la o rebutjarla). El procés d’innovació-decisió és el procés a través del qual un individu passa d’un primer coneixement de la innovació a adoptar una postura envers la innovació i a prendre una decisió sobre si adoptar-la o rebutjar-la. Hi ha tres maneres de prendre la decisió: TIC.
Montse Bonet     Opcional: individual, tu decideixes.
Col·lectiva: la seva decisió l’adopta un col·lectiu, no individual. Pot haver-hi pressió grupal.
 Autoritària: l’individu no hi té gairebé res a dir. Ho imposen.
La capacitat de ser innovador: tu et defineixes com una persona més o menys innovadora en funció del temps que trigues en adaptar-la. Innovatinnes és el grau pel qual un individu és dels primers a adoptar noves idees respecte a d’altres membres del sistema social.
L’índex d’adopció de la innovació: índex de persones que adoptes una innovació en un temps concret. L’autor parla de cinc categories d’adaptants.
Sistema social: - Conjunt d’unitats interrelacionades compromeses, disposades a solvatar problemes de forma conjunta per tal d’assolir un objectiu comú.
Un sistema té una estructura i normes.
En un sistema és especialment important el paper del líder d’opinió, individu que pot influir sobre les actituds i comportament d’altri com vol i amb relativa freqüència. Blocs de tecnologies, Jordi Èbole... no ha de ser un famós, poden ser persones molt properes.
Un líder d’opinió el defineix la capacitat que té la persona d’influir, ha de tenir carisma, experiència aprovada, curiosa, que busca informació, que escolti la gent...
Corba d’adopció de Rogers.
- Depèn del temps que tu triguis a adaptar-te a una innovació, correspondràs a un dels perfils.
...