Bloc I. Tema 2: Estructures i processos intragrupals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia dels Grups
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 21
Subido por

Descripción

psicologia dels grups

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez T2: ESTRUCTURES I PROCESSOS INTRAGRUPALS NIVELLS D’ANÀLISI INTRA – GRUPAL Estructures grupals: pauta de relacions entre parts d’un grup. Elements de la dinàmica grupal subjectes a consistencia, ordenació, distribució i estabilitat del grup.
Processos: conjunt de comportaments que no tenen aquesta estabilitat. Son fenòmens que formen part del grup durant un moment donat, però no es mantenen de forma consistent al llarg de la vida del grup. Són fenòmens que poden ser descrits con un fenomen propi.
 ESTRUCTURES - Dimensió física i territorialitat, disposició espacial Composició: mida, hetero/homogeneïtat, gènere Tipus de tasca: entorn disjuntiva, conjuntica, sumativa Posició-status: estructura i lideratges Rols grupals Normes grupals -  PROCESSOS Fases de desenvolupament del grup Cohesió intragrupal Conflicte intragrupal Presa de decisions: risc i polarització Pensament grupal Inhibició social i difusió de la responsabilitat.
 ESPAI  Disposició espacial Fluxe de comunicació segons proximitat – visibilitat – posició/proximitat amb contacte ocular (creuat – de front): Hi ha més distància entre persones que estan una davant de l’altre que si estan una al costat de l’altre. Si hi ha mes lideratge en el grup, el líder es senta cap de taula i no té ningú davant. Si en el grup tots son iguals (ex: grups d’amistat).
Presenten una jerarquia més horitzontal, sentant-se en rodona un al costat de l’altre  Terrotorialitat Els grups amb permanència o maduresa, solen buscar un territori propi, ja que això els dóna estabilitat i els hi facilita la comunicació. Així doncs, l’espai és un reflex del grup. El que fa que els grups tinguin diferents espais és regular la vida entre els grups i intragrups. La principal funció és: estabilitat, regulació i privacitat.
  Funcions: estabilitat, regulació, privacitat En grups amb permanència. Maduresa  COMPOSICIÓ DEL GRUP  Grandària Nombre ideal (parells – imparells): En la psicologia s’ha plantejat molts cops quan sons els membres que componen un grup. Es parla de 5 -7, tot i que depèn de l’objectiu i funció que tingui el grup.
Els parells dificulta més les decisions, que no si fem un grup amb senars. En el moment que costa prendre una decisió perquè no hi ha unanimitat i s’ha de prendre per majoria, ser un nombre senar és més fàcil i útil.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Increment de la grandària del grup (de 12 – 15 o més), regulacions internes i efectes positius i negatius : Els grups petits són més estables. La comunicació és aparentment més fàcil, però hi ha molt més control social. Aquest gran control fa que la comunicació no sigui tan fluida.
En un grup es gran no diràs les teves opinions a tot el grup gran, però si a alguns membres que pensen com tu.
A mesura que s’incrementa la grandària del grup, es creen més subgrups. Aquest subgrups no oposen un problema si treballen per l’objectiu del gran grup.
A mesura que s’incrementa el grup hi ha mes absentisme i desmotivació. Així doncs, s’han de crear més normes i fer explicites aquelles que abans eren implícites. Si el grup és de poder horitzontal (tots iguals) pacten aquestes normes.
Així doncs, davant de grups de 12-15 membres o més, cal muntar noves normes o vigilar que les que hi havia es compleixin molt, ja que sinó aquest grup es separarà i crearà nous petits grups.
 Homogeneïtat - heterogeneïtat Conseqüències generals Les característiques mes importants de les persones que composen el grup son les capacitats que tinguin per tal d’aconseguir la finalitat del grup.
La homogeneïtat pot ser de varies maneres: ideologia, habilitats, capacitats, etc. És rellevant aquelles característiques que siguin útils per l’objectiu del grup. Ex: no serveix de res que en un equip de basquet tot siguin pivots.
Tipus de diversitats: els valors de la diversitat en els grups Conseqüències sobre els processos grupals sobre el rendiment segons el tipus de tasca: - Cohesió Aprenentatge Conflicte Creativitat Cohesió Grups homogenis Més cohesionats, ja que hi ha mes atracció mútua entre els membres del grup al tenir més afinitat i ser tots iguals Aprenentatge Menys aprenentatge. Si volen que la diversitat els hi sigui útil l’han de promoure.
Conflicte Creativitat Menys conflicte Menys creativitat Grups heterogenis Menys cohesió El fet de ser diferents entre ells dóna més possibilitat a l’aprenentatge. Promourà la diversitat que hi ha en el grup.
Més conflicte com més heterogenis sigui.
L’heterogeneïtat que altera més el rendiment del grup és la diversitat ideològica, i la que menys el sexe.
En capacitat i habilitat tendeixen a ser més productius quan les tasques són creatives.
Quan les tasques són rutinàries i no exigeixes noves idees, l’heterogeneïtat no fa falta.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  El conflicte en si mateix no és negatiu. Depèn de l’acceptació del conflicte que el grup té. Si el grup considera que les idees noves son diferents però innovadores les inclourà dins del grup. Els grups son capaços de treba llar amb certa tensió. Aquesta tensió es convertirà en conflicte a traves de certs punts.
* Quan dubtem si un grup es més o menys heterogeni o homogeni tindrem en compte les característiques personals el grup però també les característiques individuals que tenen per aconseguir aquell objectiu comú (equip de bàsquettots baixets no pot ser)  Segons edat A més edat es participa més. Es comença a participar cada cop més a partir dels 16 -17 anys. Quan en un grup hi ha heterogeneïtat d’edat, sabem que participaran més les persones grans que les joves, i tenim més risc de que el grup es segmenti. Els grans del grup han de protegir els joves i facilitar-los la participació perquè això no passi.
  Segons al sexe/gènere Participació: Els experiments diuen que el sexe masculí participa molt més en els grups que el sexe femení. Una societat amb un sistema patriarcal on tenen molt més poder social i polític els homes, es veu reflectit en els grups, fent que aquests participin més. Tot i així, ara, cada vegada les dones tenen més participació en els grups tot i que encara menys que els homes.
 Assumpció de rols : Anys 80...
Diferència homes i dones: DONES Norma anticompetitiva Rols de seguidores Conformitat i menys lideratge Estils més democràtics.
Més ocupades en relacions interpersonals S’enfronten més als membre menys poderosos Passen més temps en el grup HOMES Norma competitiva Rols d’autoritat i influència Mes lideratge i imatge d’independència Estils més directius.
Més ocupats en la tasca S’enfronten més a l’oponent poderós Passen menys temps en els grups i s’uneixen a més grups.
Ara...
Hi ha una nova mirada dels estudis de gènere i feministes.  critiquen aquesta mirada tradicional Rols i identitats diferenciats = jerarquia social Norma – valor = mirada androcèntrica Espai públic – espai privat: diferenciats i jerarquitzats Efectes de les teories critiques  han permès desnaturalitzar aquestes desigualtats.
- Es produeix una desnaturalització de les diferències - desigualtats : no és natural que les dones cobrin menys que els homes, etc Desactivació de l’opressió social.
La participació de les dones tendeix a l’equilibri i a la igualtat: cada vegada participen més en grups Els rols grupals son més intercanviats i més lliure: hi ha dones que també ocupen llocs de lideratge i influència Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Estudis de lideratge (post anys 80): es comencen a veure aquests canvis de comportament. Observem el sexisme subtil o benvolent . Ex: Quan el lideratge el fa un home es veu a les seves qualitats. Quan el lideratge efectiu ho fa una dona, les interpretacions que trobem són que té un bon equip al darrere. Ni hi ha un reconeixement de les capacitats de les dones per liderar.
- Ara, els rols tradicionals de les dones socialment estan més valorats, i els homes també assumeixen més.
Estatus grupal més elevats de les dones Adscripció de les dones a més grups diferents: conseqüència de la llibertat del temps lliure. El seu temps lliure no el dediquen a si mateixes, sinó als fills.
 Estatus / Lideratge Què és l’estatus? Valor que té la posició que ocupa un membre del grup. Valor en termes d’influència. Una persona té estatus en la mesura que pot influir sobre el comportament dels altres i les decisions del grup.
Estructura: Les dos estructures d’estatus prototípiques són - Jerarquia: posats verticalment Igualtat: posats horitzontalment Qui té l’estatus més alt són els líders.
Distància: - Jeràrquica: molta diferència amb el líder. Els altres són tots iguals.
Igualtat: Què és el lideratge? En un grup, el lideratge guia el grup per tal de aconseguir els seus objectius.
Algunes de les teories sobre el lideratge diuen que és líder aquell que te una sèrie de característiques com valentia, dons verbals..
Els lideratges poden ser focals o distribuïts  en un moment són líder uns i en un altre moment uns altres. També poden haver-hi co-lideratges.
 Comportaments del lideratge: Tipus: focal vs distribuït / co – lideratges Enfocs:  Personalista:  Estudis 1948-1954-1965  teoria del gran home: capacitats, sociabilitat i motivació  característiques bàsiques pe manar. Són congènites.
 Estudis dècada 1990s té iniciativa, dóna suport i es preocupa del benestar dels mebres però no com a control del recursos per la dependència + captar senyals dels altres pe guiar + trets (rasgos): intel·ligència, masculinitat i dominància  Interaccional: L’eficàcia del lideratge depèn de:  L’harmonització de l’estil del lideratge amb les variables situacionals  Lideratge motivar per:  La tasca  lideratge autocràtic  més efectivitat en situacions tenses  Les relacions personals i socioemocionals  lideratges participo-democràtics treballen millor en situacions lliures de tensió  Integració dels estils:  Interès per la tasca  Interès per les relacions Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Lideratge eficaç (Hersey i Blanchard): el que primer analitza els requeriments de la situació i després adapta el seu estil p e satisfer-los o modificar la situació.
 Redueix la seva intervenció quan augmenta la maduresa (de tasca) dels seguidors  Conductual (experiment de Lippit i White)  autocràtic – democràtic – Laissez-faire (lliberal) Tipus de líder Descripció AUTOCRÀTIC Control de les activitats i decisions EFECTES Clima agressiu: dependència líder submissió́ – egoisme DEMOCRÀTIC Facilita la participació en les decisions i activitats Clima amistós i equilibrat LAISSEZ-FAIRE No exerceix cap ordre, guia ni facilitació Inquietud
més agressiu que l’autocràtic Més cooperació Més individualisme Més competició́ Més quantitat Més homogeneïtat PRODUCTIVITAT ADULTS En absència del líder reducció notable de la producció Més productiu en tasques amb coordinació Menys tasca que autocr. més eficiència
més originalitat En absència del líder mínima reducció de la producció Menys qualitat menys motivació Més cohesió i satisfacció
no evidència en productivitat
més efectivitat en tasques complexes i canviants  Comportament del lideratge grupal Comportaments que tenen a veure amb el grup com a col·lectiu: - - Ajuda a determinar els objectius i finalitats del grup Mobilitza el grup cap als seus objectius Utilitza conscientment les seves capacitats i habilitats d’influència Escollir i assumir situacions de risc i responsabilitat  el grup reconeix i dóna autoritat a aquella persona que assumeix situacions de risc i responsabilitat. Ex: el grup de pràctiques ha d’exposar, però només ho ha de fer una persona que representarà el grup.
Ajuda a desenvolupar la cohesió del grup. Ex: quedem a tal lloc a tal hora, a tothom li va bé? Negocia i té flexibilitat en les situacions intra i intergrupals.
Entenen les amenaces i oportunitats del grup i del sistema de valors del grup Reconeixen i actuen en situacions que suposen dilemes i perills en el grup.
Comportaments que tenen a veure amb les relacions interpersonals: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez - Donar suport socio-emocional als seus membres: ser reconeguts, saber que la seva persona és important pel grup.
Reconeixen la capacitat dels seus membres.
Faciliten la participació, la relació entre els membres i donar reconeixement  fan parlar al que parlen menys i que la resta els escolti i conté als que no paren de parlar.
Vetllen pel manteniment dels sistemes de comunicació dins els grups.
Comportaments que tenen a veure amb la tasca:  Orienten i guien l’organització de l tasca del grup Porten la iniciativa, busca informació i aporta un bon rendiment Distribueixen adequadament els recursos i les activitats entre els membres Detecten i preveuen els problemes i necessitats organitzatives Solen conèixer i dominar el tema o contingut objecte de la tasca del grup.
Adscripció a grups La nova mirada
 dels Estudis de Gènere i Feministes: o o o ROLS I IDENTITATS diferenciats = JERARQUIA social NORMA-VALOR = mirada ANDROCÈNTRICA ESPAI PUBLIC ( ) - ESPAI PRIVAT ()  Diferenciats i jerarquitzats Els experiments diuen que el sexe masculí participa molt més en els grups que el sexe femení. Una societat on tenen més poder els homes que les dones, en el context es veu reflectit  cada vegada participen més les dones en els grups. Això és degut a que als homes se’ls hi assigna als homes l’esplai públic i a les dones l’espai privat (més veu la masculina que la femenina).
o EFECTES de la teories crítiques: estudis de gènere i feministes  canvis socials  Desnaturalització de les diferències = desigualtats  Desactivació de l’opressió social  Participacions que tendeixen a l’equilibri-igualtat Rols grupals intercanviats i més lliures entre homes i dones Increment de rols de lideratge de les dones i
més reconeguts i valorats socialment, també pels homes  ESTUDIS de LIDERATGE – post anys 80
Manteniment del sexisme subtil en les atribucions personals de l’èxit  Les noies aproven més a la universitat i treuen més bones notes que els homes, però hi ha més homes investigadors i professors que dones.
 Més valorats socialment els “rols tradicionals de les dones”  Estatus més elevats de les dones  Adscripció a més grups i més diversos, per part de les dones ...