Història del Dret. Tema 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas o Economía - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 16
Subido por

Descripción

Apunts d'història del dret de la classe del profesor Josep Capdeferro de la universitat Pompeu Fabra.

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco HISTÒRIA DEL DRET TEMA 8 ABSOLUTISME, ILLUSTRACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS (S. XVIII): LES LLAVORS DE L’EDAT CONTEMPORÀNIA.
ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I LA UNIFORMITZACIÓ POLÍTICA I JURÍDICA D’E D’ESPANYA 8.1 CONTEXT HISTÒRIC: GUERRA DE SUCCESSIÓ Mor el rei de la monarquia sense descendència i hi han dos possibles candidats Felip V (França) i Carles d’Àustria. Aquest xoc general una Guerra interna. De fet els anys 1700-1705 a Felip V se’l coneixia com a rei de Castella i de tots els altres territoris.
Aquesta guerra significà una divisió entre els àustrias i els borbònics.
El primer territori en caure va ser València, seguit d’Aragó i finalment tots els regnes de la Corona d’Aragó acaben en mans dels borbons.
En primer lloc destacar que l'absolutisme és un grau més respecte el decisionisme regi. El S. XVIII també es caracteritza per la il·lustració. Això és el gran paradigma. Precisament per aquest absolutisme hi va haver filòsofs que van pensar sobre la llibertat i la dignitat de l'home enfront de l'absolutisme. Les tres grans revolucions liberals són: 1. Anglesa (S. XVII).
2. Francesa (S. XVIII).
3. Americana (S. XVIII).
A Catalunya es van crear els Decrets de Nova Planta i es va pretendre la uniformització política i jurídica d'Espanya. Amb els Decrets de Nova Planta s'obliga a la castellanització dels alts poders. S'obliga al castellà en el poder judicial, però no en tots els sectors. Va ser anys més tard quan es va començar a discriminar el català i es va imposar el castellà.
Amb el Decret de Nova Planta es cancel·la el passat d'un país i d'unes institucions per imposar un nou model d'Estat.
8.2 DECRETS BORBÒNICS El que estudiarem aquest tema seran els resultats de la Guerra, com els decrets de Nova Planta.
Inicialment es van imposar Decrets de Supressió de Furs, que posteriorment van ser subtitulats pels Decrets de Nova Planta, que són un èxit en l’època, ja que aconsegueix atorgar importància als territoris, Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco tot i que a llarg termini van representar la creació de problemes de distribució territorial que han arribat fins l’actualitat.
Els decrets van afectar de diferent manera als territoris de la Corona d’Aragó, a territoris com Aragó (inicialment) i València se’ls va eliminar tot el seu dret, mentre que d’altres com Catalunya, Mallorca, Sardenya (i Aragó posteriorment) se’ls va deixar drets com el públic, privat, penal i processal. Aquesta incidència desigual dels Decrets es deu a un interès per part de la Corona d’Aragó de mantenir les economies eficients que la beneficiaven.
Tot i aixó finalment s’eliminen totes les estructures de dret públic (permeten governar a tots els territoris de manera centralitzadora). Els territoris del a Corona d’Aragó es van tractar com a territoris sota tutela militar amb la triple legitimació (rebel·lió dels súbdits, poder absolut i dret de conquesta). Es van militaritzar les estructures polítiques i socials, com es pot veure amb l’exemple de la Ciutadella.; estructura militar destinada a controlar la població de BCN. Es substitueixen les vegueries per corregiments, i s’instauren (super)intendents com a agents dels poder reial. Es va instaurar un sistema jerarquitzat des de la Cort, copiat del ‘administració francesa.
Cadastre: nou sistema d’impostos que grava la riquesa de les persones a partir del seu patrimoni immobiliari (pagues segons el que tens), que es va instaurar a Catalunya com a prova.
Universitats es tanquen, i es crea una universitat nova a Cervera (més inclinada als borbons), sense tradició (professors poc experimentats).
Hi van haver diversos antecedents dels Decrets a la monarquia Hispànica durant els s. XIV-XVII, com es veia en les opinions dels arbitristes de les Corts i alguns intents que es van utilitzar per homogeneïtzar les institucions i el dret dels dominis de la monarquia hispànica, o sigui volen passar d’una unió personal a una unió real.
Es critica l’abolició de l’autogovern (regions que tenien les seves institucions pròpies), en benefici d’un centralisme que lluitava contra l’autofinançament i bilateralitat (tenir un doble govern) en les relacions amb la corona. Es va elaborar una provincialització dels espais perifèrics, que no van afectar als territoris bascos i Navarra, ja que el rei no va poder trobar cap motiu per extreure’ls-hi els drets propis (van lluitar al seu favor en la Guerra).
8.3 TRÀNSIT DEL PES DE LA TRADICIÓ A LA FORÇA DE LA RAÓ S'intentarà fer un trànsit des del costum al món de la raó (ho pensem, ho creiem, ...). Es subratlla la paraula trànsit, perquè el liberalisme té un camí molt lent. Es confia en que l'home per la precisió inèdita adquirida en l'observació de les lleis físiques de la naturalesa en els S. XVI i XVII, amb pensadors, astròlegs i físics com Galileu, Copèrnic, Kepler i Newton. Això desemboca en la il·lusió de conèixer la Raó del pensament, la filosofia (Descartes) i el dret.
Si l'home confia en ell en quan a les lleis físiques de la naturalesa, també confiarà per realitzar la filosofia i el dret. Això ho fan els ius naturalistes racionalistes (fill del mos galicus). Els grans representants d'aquest moviment són Heinecke, Wolff, Montesquieu i Beccaria al S. XVIII al compàs de la il·lustració. Es pot considerar que aquesta és l'antesala de les codificacions protoliberals.
Es té fe en que es poden tenir unes lleis sàvies, justes i naturals i que qui pot interpretar aquestes lleis és un legislador ideal, que haurà de positivitzar aquestes lleis. S'inicia una emancipació respecte la cultura espiritual cristiana, amb la idea que és un dret de l'home i del ciutadà. Per tant, aquest legislador no ha de perquè estar relacionat amb Déu, es desconfia de Déu, ja que estem en un món antropològic. D'aquí neix la idea que no hem d'estar subjectes a un poder, com a mínim no podem estar subjectes a un poder Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco que ens tregui la dignitat. No ens confirmem en ser súbdits o naturals d'un lloc, sinó que som ciutadans, que tenen uns drets essencials i radicals. Tot i això, això es dóna a Europa (França, Austria, Russia, Viena, Anglaterra, ...), però la Península Ibèrica està separada d'aquest. Espanya està en un punt en el que se li dóna aquest poder a la monarquia.
La monarquia espanyola intenta crear unes lleis règies sobre els usatges, però que costa que s'aguantin.
La monarquia desconfia del ius commune perquè no ha estat creat per ell, el que es retreu d'aquest sistema és: 1. Manca de seguretat jurídica: Per la multiplicitat i amplia varietat de fonts i arbitri judicial, 2. Legitimitat o regularitat dels particularismes i privilegis.
Es manifesta aquesta desconfiança cap al ius commune, per exemple amb l'eliminació del ius commune de la universitat. En aquestes es passa a estudiar el dret regi. El ius commune no es vol perquè dóna massa poders al jutge i perquè és transnacional, és a dir, s'aplica a tot Europa, i es vol un propi dret pel seu Estat.
A Europa està augmentant el poder liberal, i això representa un paradigma, ja que com més fort puja l'absolutisme més fort puja la il·lustració. A Espanya únicament hi ha absolutisme, sense gaire eco de la il·lustració.
...