Historia I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Historia de l'Arquitectura I
Año del apunte 2014
Páginas 17
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apuntes del primer bloque de la asignatura Historia de l'Arquitectura I

Vista previa del texto

El Món Minoic Situats en la Península Hel·lènica, al sud dels Balcans en la Península del Peloponés trobem 4 zones.
Creta      Continental Creta (illa mes gran) Ciclodes (illes) Dodecanes (illes) Jònia (colònies gregues) Es una illa situat entre Europa i el nord d’Africa (mig camí). Tenen molt de contacte amb Egipte. És una illa llarga i estreta, la seva principal dificultat es la topografia per les seves muntanyes.
Cronologia:     3.000 – 2.000 aC  Pre Palacial 2.000 – 1.700 aC  Primers Palaus 1.700 – 1.400 aC Segons Palaus 1.400 – 1.100 aC  Post Palacials Knossos Situat a Heraklion, es el primer palau excavat al 1.920 per l’arqueoleg Evans.
És el palau més comprensible i més visitat.
- - Palau minoic més important. Construït sobre el 2.000 aC i destruït al 1.700 aC per un terratrèmol.
Pateix unes destruccions parcials al 1.650 i al 1.450 sofreix unes destruccions mes importants que que fan abandonar els palaus.
Te una superfície de 17.000 m2, més de 1.500 habitacions. Es envoltat per un mur al costat oest i sud delimitant l’espai (no es un mur defensiu).
La planta de Knossos son 2 cossos, un gran palau i unes estructures menors. Hi han patis centrals i gran quantitat d’habitacions.
Veiem 3 pous sagrats on és dipositen objectes de culte i ofrenes.
L’accés al palau es fa pel sud on ens porta a una zona religiosa, decorada amb frescos (sobre una capa de guix fresc, es pinta, això fa que siguin més resistents). Hi ha una gran àrea de magatzems.
Jordi Ruiz Salvador 1 El segon accés ens porta directament al pati on accedim a diversos espais representatius com el Mègaron del Rei i el Mègaron de la Reina. El mègaron és una planta constructiva rectangular amb 3 espais, un accés porticat, un vestíbul i la planta que es un espai amb 4 columnes i al centre una llar de foc.
Al nord, trobem una entrada amb dos bastions i a fora hi trobem un amfiteatre i sales d’emmagatzematge.
És una arquitectura de línies rectes, sense existències d’arcs ni falses voltes. És una arquitectura on basa la seva elevació en els forjats o les columnes cilíndriques. Tot estava estocat i decorat amb colors.
Utilització massiva de la pedra amb construccions de més d’un pis i utilització de sistema de desguàs amb ceràmiques i decoracions fantàstiques.
En el Mègaron del rei, trobem diferents símbols com el Labrys que es una destral doble.
Un símbol característic minoic son els corns que coronen moltes estructures. El terreny de Knossos es pla i te un pendent per l’accés. La situació es una simbologia religiosa.
Phaistos Situat al sud, és un palau més menut amb similituds com un gran pati.
Phaistos apareix sobre el 2.000 aC fins al 1.400 aC que es destruït. La ciutat ocupa una gran extensió.
El pati compta amb un primer palau molt destruït i reconstruït el segon palau que es menor. El pati es elevat sobre un podi amb l’accés per una escala.
Aparició de l’escriptura grega més antiga. Es troba un disc amb símbols jeroglífics. Ens permet conèixer l’escriptura grega més antiga.
Hagia Triada Situada al sud, compta amb una ciutat. Trobem pavimentació amb línies rectes. S’utilitza amb molta importància els frescos d’una manera molt delicada.
Mallia Palau amb el mateix esquema d’un gran pati i les diverses cambres al voltant. Escala per elevar el pati per celebracions d’actes representatius. S’utilitza el “kernos”, es un vas de cassoletes utilitzats per la crema de perfums i resines com a element de culte.
Gournia Única ciutat excavada amb carrers rectes i cases de plantes quadrades/rectangulars. Carrers pavimentats, la ciutat i el palau no estan separats.
Thera-Santorini Jordi Ruiz Salvador 2 És una illa situada al nord de Creta. Apareixen moltes ciutats destruïdes pel cataclisme, la més important es Akrotiri, ciutat completament tapada per les cendres i lava del volcà de Thera al 1.450 aC.
Construïda al voltant del 1.600 aC amb un urbanisme orientats per un carrer central. Cases grans amb més de dos pisos en molt bona conservació.
Cases amb frescos importants i molt potents. Frescos amb representacions de ports, micos, pescadors...
L’impacte de l’erupció volcànica va desplaçar moltes cendres que van arribar fins a la costa africana.
El Món Micènic Situat al continental, va escampar-se cap al nord de Grecia i posteriorment cap a les illes.
Cronologia:     1.700 – 1.500 aC  Micènic antic 1.500 – 1.450 aC  Micènic mig 1.450 – 1.100 aC  Micenic recent 1.100 – 900 Ac  Submicènic - El Mègaron es molt representat en el món micènic. És integrat en una estructura de palau.
Els micènics s’escampen comercialment.
Ús dels aparells megalítics, grans blocs de pedra sense usar morters.
Utilització de les falses voltes relacionada en les tombes reials. Son estructures còniques amb un passadís i enterrat formant un túnel (muntanyes de terra).
Elements importants de l’arquitectura micènica - Els micenes son aqueus, el nom de micenes ve de la capital.
Micenes És una gran ciutadella fortificada amb el palau a la part superior amb unes estructures curioses que son cercles funeraris (tombes reials).
Construïda al segle XVII aC a partir d’un barri inferior on posteriorment es fa un gran anell murari amb els palaus.
Compta amb un sistema defensiu basat en l’adaptació al medi topogràfic dels murs, aprofitant els desnivells per impedir els accessos directes.
Jordi Ruiz Salvador 3 Les portes (porta dels lleons), tenen varis elements significatius, grans blocs megalítics, col·locació d’un marc amb grans blocs de pedra, un gran llintell i al damunt un gran arc de descarrega lleugerament inclinat cap al davant.
Trobem dos estructures funeràries, la més antiga es el cercle A al interior de la fortificació, i el cercle B a les afores. És la construcció d’un gran cercle col·locant uns ortosats, grans lloses rectangulars de pedra, i una entrada al cercle on trobem grans foses funeràries, aquestes foses estan coronades amb esteles amb gravats de guerrers.
Eren estructures no cobertes, recintes al aire lliure. Les foses eren tapades amb lloses.
Els thaloi, son unes falses voltes mes recents que els cercles.
Era una via d’accés anomenat “dromos” bordejada d’alts murs de pedra que conduïen a l’entrada anomenada “stominion” i al seu interior amb la volta i el gran túmul de terra al interior que era la cambra funerària. La entrada anava segellada i la via d’accés anava recoberta de terra, fent desaparèixer la tomba dels ulls.
En els espais domèstics, es troben cases de mercaders, grans cases de 2 i 3 pisos amb estructures derivades dels mègaron.
El palau es situat a la part superior de la ciutadella amb un gran mègaron.
Tirint Situat molt a prop de Micenes, es important pel seu sistema defensiu. Es creen sistemes de rampa i passos de guàrdia en les muralles amb estructura megalítica de falsa volta.
Es una ciutadella amb un mur que utilitza la topografia. Estructura basada en un palau central i diversos patis.
Pylos Aparició de portes en falsa volta per accedir als passos de guàrdia.
Conté un mègaron important.
Situats al sud del continent, te un gran palau amb utilització de rampes defensives. El mègaron es ubicat al centre del palau. El palau te diverses cambres.
Té un sistema de desguàs amb utilització de banyeres. El mègaron era molt pintat amb frescos.
Utilització de columnes molt semblants.
Jordi Ruiz Salvador 4 Arquitectura grega Grècia té 3 grans unitats territorials: Continental, Hel·lènica, Insular i Àsia Menor.
Els grecs surten del seu nucli central i es dediquen a crear colònies comercials anomenades Emporis. Això aporta comerç, idees, estratègies militars i arquitectura.
Cronologia:      1.000 – 900 aC  Protogeomètrica 900 – 700 aC  Geomètrica (es diu geomètrica donat que es van trobar objectes dibuixats amb figures geomètriques) 700 – 440 aC  Època arcaica (consolidació de les polis gregues) - Aparició poleis - Sortida i fundació de colònies - Època de tiranies - Enfrontament entre grecs i perses 440 – 323 aC  Època clàssica (màxim esplendor de les poleis) - Guerra del pelopones - Principis de l’arquitectura grega arriba al màxim - Gran pensament filosòfic grec - Mort Alexandre Magno (323) 323 – 31 aC  Època hel·lenística - Aparició de regnes de tipus grec indígenes - Conquesta romana Els principis de l’arquitectura clàssica la coneixem per l’estudi de l’arqueologia, evolució de l’art i per l’element més important de l’estudi dels tractats d’estudis clàssics. El més antic que conservem es el de Marc Vitruvi que recull formulacions arquitectòniques gregues.
Els ordres de l’arquitectura grega (es determina per l’estudi de la secció de l’edifici).
- Ordre Dòric  és el més antic Ordre Jonic  és l’entremig Ordre Corinti  és el més modern Els 3 van conviure Mirant la columna i el capitell, es pot saber de quin ordre és.
Temple clàssic S’utilitza molt la línea recta. És té un basament (pòdium) amb una línea de basitils (columnes) i a l’interior trobem el santuari dividit en tres parts, vestíbul (pronaos), cos central (naos) i el santuari (cella).
La coberta es a dos aigües.
Jordi Ruiz Salvador 5 Tipus d’ordres:    Dòric Col·locació d’una plataforma (krepis) de 3 esglaons, els dos inferiors son els estereorat i el superior estilorat. A partir d’aquí ho tanca la columna on no te cap base.
El fust es tot el cos de la columna, al fer una secció trobem angles vius. El capitell es molt senzill.
Al damunt trobem un arquitrau de línies rectes i al damunt el fris que trobem decorats amb tríglif i mètopa.
Jònic Plataforma igual que l’ordre Dòric, trobem base en la columna, el fust es compost amb angles matats (forma de roda dentada). El capitell fa unes voltes circulars cap al costat.
Tenim un arquitrau amb tres esglaons anomenat platabanda i pel damunt un fris llis que pot ser decorat.
Corinti És el més recent, és igual al ordre Jònic però cambia el capitell de la columna, es un capitell molt decorat amb fulles vegetals de Acant.
Tota l’arquitectura va pintada, anaven pintats amb colors molt forts.
El sistema constructiu emprat es mitjançant unes grues tirades per animals. Les pedres surten de la cantera amb la forma, es munta i in situ es fan les decoracions necessàries.
Un dels grans èxits de l’arquitectura clàssica, és el domini absolut del coneixement dels pesos.
Tipologies de temples:      Temple in antis  estructura amb una única cambra, en la pronaos trobem dos columnes Temple de doble anta  temple in antis amb dos columnes al darrera Temple prostil  igual que el antis amb 4 columnes Temple amfipròstil  4 columnes al davant i 4 al darrera Temple peripter  temple rodejat completament de columnes Jordi Ruiz Salvador 6    Temple dipter  rodejat per una doble línea de columnes Temple pseudo- dipter  Temple monopter – tholos  estructura circular, rodejada per una o dos files de columnes Es poden classificar els temples segons les columnes que té a la façana: - Tetràstil (4 columnes) Hexàstil (6 columnes) Octàstil (8 columnes) Decàstil (10 columnes) - Temple Heraion  estructura in antis, completament pintat Apol·lo de Thermos  temple peripter amb diferents estructures mes antigues en forma d’absis Els temples més antics de l’època fosca: La solució de les teulades era amb la teula plana. Utilitzaven dos tipus de teula, la tègula i l’imbrex. La tègula es una peça quadrada amb dos estries al costat per col·locar l’imbrex que es com una teula àrab.
Acròpolis És un turó fortificat situat a la ciutat d’Atenes amb una sèrie de temples. Té un accés amb columnes. L¡Acròpolis es la part més alta de la ciutat, es ocupada des de l’època Micènica. Hi havien edificats edificis de culte i representatius.
Va ser destruïda pels perses.
L’ Acròpolis es tancada per una muralla que actua com a tèmenos i amb un únic accés monumental. Al mig s’aixeca l’estàtua de bronze de la deesa protectora de la ciutat Athenea.
Al seu interior trobem el Partenó i l’Erecleion. Al seu exterior, trobem el temple Athenea.
 El Partenó (447 – 432 aC) És un temple dòric de 69,5 metres de llarg per 31 metres d’amplada i 10,93 metres d’alt dedicat a Athenea.
És un temple dòric, periptel i octàstil, amb un santuari tripartit.
Els arquitectes van ser Ictini i Cl·licrates, dirigits per Fidies que va fer d’escultor de les estàtues d’Athenea.
Es construït fent servir marbre blanc del mon Pentàlic, és pintat.
Jordi Ruiz Salvador 7  Funciona en les diferents èpoques fins al segle XVIII que es destruït.
L’Erecleion És un temple d’ordre Jònic, construït en plenes guerres contra els espartans en un dels pendents de l’ Acròpolis.
El seu arquitecte va ser Filocles o Maesicles.
Té 22,76 metres de llarg per 11,63 metres d’amplada. El seu nom deriva del reu fundador d’Atenes.
En el seu interior hi trobem una estàtua de fusta d’Athenea, que protegeix el lloc on va néixer l’olivera sagrada.
L’estructura es condicionada per la topografia. És formada per quatre sales amb tres pòrtics (stoai) orientats en tres direccions diferents.
En un dels pòrtics trobem que les seves columnes són representades per figures femenines. L’Erecleion està a diferents altures.
El capitell d’aquestes figures es d’ordre jònic i representa el barret. Les escultures femenines, son rígides encara que intenten trencar aquesta rigidesa.
És el temple on es guardaven es trofeus de guerra i els elements sagrats.
El santuari d’Apol·lo de Delfos Es construït en unes plataformes de la vessant retallada del parnàs. Es tancat per un tèmenos sagrat. Al interior hi ha el santuari i petits temples que es coneixen com a tresors que serveixen per a dipositar les ofrenes de la pitonissa.
Es un temple dòric hexàstil. Es una estructura pràcticament rectangular tancada pel tèmenos amb el temple d’Apol·lo al centre. Té un teatre i una via processional que uneix tots els elements.
La Grècia continental és molt muntanyosa i inventen grans tècniques constructives.
El teatre es excavat a la roca. A les afores del nucli (zona sagrada), trobem una zona de temples del segle IV aC que incorporen el temple monòpter (circulars).
La ciutat grega Els grecs concebien la ciutat com un àrea de dimensions finites, abarcable òptica i políticament. Els seus assentaments es troben sobre la topografia irregular.
El món grec, és un món ordenat. Cada ciutat té una unitat política independent. L’ urbanisme bé definit pels problemes topogràfics que al principi es feia un urbanisme amb carrers i carrerons irregulars al voltant d’un turó que es l’acròpoli.
A partir del 500 aC es crea una malla ortogonal que és el concepte urbà general fet per Hipòdam de Milet. És crea un traçat d’urbanisme ortogonal amb carrers regulars.
A partir del 500 aC, també apareixen les colònies gregues. Aquets conceptes urbans en graella, els posen a prova amb les construccions de nova planta d’aquestes colònies.
Jordi Ruiz Salvador 8 La ciutat perfecta filosòficament És cerca la construcció perfecta (Plató i Aristòtil) a partir de la idea del cercle que es la perfecció (immortalitat).
L’Atlantida de Plató, és una illa al mig del oceà que s’accedeix a un cercle central de terra per un canal. Hi hauria una illa central amb temples, un canal al voltant, una zona de port amb casernes militars i camps de conreu al voltant, tot emmurallat.
La Magnesia de Plató, és un gran cercle dividit en 12 porcions amb la ciutat al centre, en cada porció, al seu centre hauria un mas que controlaria el seu tros de terrenys per igual a cada porció.
Cerquen el repartiment igualitari de recursos i d’aigua. Cap d’aquestes ciutats han existit, són conceptes teòrics.
Atenes És una ciutat marcada per una topografia complexa. Està situada a uns 8 o 9 km del mar. Té un sèrie de turons i construccions de ports propers a la ciutat.
Al segle V aC és fa una muralla que uneix amb una gran via cap al port.
Té una sèrie de turons que delimita la ciutat.
Trobem l’Acròpoli al centre que és un turó fortificat amb els temples. A la zona baixa, trobem un àgora (plaça) rodejada de pòrtics que es converteix en el centre d’intercanvi polític i comercial.
A prop està la ciutat amb una malla urbana molt irregular. No és una ciutat model.
    L’Àgora, és una plaça definida per pòrtics amb missió d’intercanvi i de trobada dels ciutadans. És un centre cultural, polític i comercial (espai públic).
La més coneguda es la d’Atenes. És definida per uns portics anomenats Stoa i aprop de les àgores, trobem edificis per als representants de la ciutat És una estructura rectangular i al voltant tribem els Stoa i alguns temples. Pel mig passa la via panatenaica.
L’Hefesteion, és un temple dòric integrada al complexe del àgora i es dedicada als deus protectors de l’Artesania (Atenea i Hefastos).
Trobem 4 Stoai a Atenes (Stoa Basileius, Stoa Dattal, Stoa de Zeus i Stoa Poitilé).
Defineixen l’espai del àgora i serveix per reunir els ciutadans, és una ampliació coberta del àgora. Aquets edificis solen tenir dos pisos. De l’Stoa, deriven diversos edificis en el futur (basílica romana). La nau central és més elevada que els demes i tancament en absis.
El Bouleteiron és l’edifici que hostatjava la Boulé, el consell de ciutadans. Era la residencia dels representants de la ciutat d’Atenes.
Els vells eren de planta quadrangular amb les graderies i l’espai central per l’orador, els nous tenien les graderies circulars.
Jordi Ruiz Salvador 9   El Tholos és usat per hostal on podien dormir els ciutadans membres de la boulé que no vivien a Atenes i sabien de desplaçar.
Sortint de l’àgora, els ciutadans es reunien per escoltar els grans discursos en moments crítics al Pnyx, és un turó retallat en una plataforma de pedra semicircular nomenada Pnyx. Hi ha petits edificis destinats al culte. És una estructura completament retallada buscant la forma de plataforma per reunir molta gent.
El Keramekos, és el primer cementiri al nord est de l’Acròpoli, que ocupava un espai dintre i fora de les muralles.
Els grecs enterraven als morts (hi ha etapes que incineraven). Té una via central que es el carrer principal que es una via sacra que connectava la ciutat Atenes amb el Eufis, situat a uns 40km de la ciutat, és una ciutat santuari.
Al voltant del carrer principal i dels carrers secundaris, trobem els mausoleus o esteles funeràries anomenades “miskos”. És la primera idea de cementiri ordenat.
És un cementiri d’un cert luxe, on no tothom s’ho podia pagar.
Trobem la cova d’Hades, on la anima va cap al infern i de allí va cap al paradís o no.
Fora de la ciutat, trobem el Pireu, en origen, era una illa on just al inici d les guerres perses, fa anular el port de Phatenum i fa unir aquesta illa amb Atenes fent un nou port.
La topografia no ha canviat fins a l’actualitat. El Pireu, conté una malla urbana de carrers ortogonals que rodeja el port. La malla hipodàmica es la que tenim actualment. Les cases hipodàmiques, son cases iguals amb pati.
Els processos comercials grecs, són a partir del segle IX aC, on comencen a navegar cap a Orient i Occident. L’establiment de colònies gregues es marcat sobre productes donada la seva topografia.
Les ciutats gregues de l’Àsia Menor, són ciutats que la majoria és construeixen de nou, on són completament reformades i fetes amb malles ortogonals.
Àsia Menor - Milet És una ciutat situada a la Caria en la desembocadura del riu Meandre, habitada desde l’edat del bronze. És una antiga ciutat Hitita.
Té un traçat reticular planejat per Hipòdam de Milet al segle IV aC.
És una polis que actua com a metròpolis on funda una sèrie de colònies a la Mar Negra (més de 90).
Al 334 aC, és recupera dels perses i passa pels romans.
Situat en el meandre del riu, sobre una malla reticular, separant la ciutat en 2 zones, un barri d’un altre barri més complex a partir de l’àgora central.
Té dos carrers centrals que es creuen amb uns carrers secundaris perpendiculars.
Consta d’un Bouleteiron, amb una porta d’accés a un pati i al interior, l’hemicicle per a celebrar reunions.
Jordi Ruiz Salvador 10 - - Trobem el model clàssic de casa grega, on es cerca un espai fora homogeni amb un pati centrat on sobren tota una sèrie d’habitacions, actua per a ventilació cap a les cambres i deixar el cavall cases amb 2 i 3 pisos de 80, 90 o 100m2. El teatre de Milet, es reformat pels romans. És retallat en la vesant de la muntanya. La base es excavada en època de Milet.
Priene Situat al nord de Milet, és una ciutat amb dos ports. És conegut per un temple Panoni que es dedicat a diferents deus.
És una ciutat que psa a mans dels perses al 546 aC, AL 334 Ac, Alexandre la recupera i els romans no la reformen gaire.
Trobem columnes jòniques. Topogràficament es més complexa que Milet, però s’utilitza la malla ortogonal amb un fòrum central i l’acròpoli.
Es fan aterrasaments donada la seva topografia, on els carrers continuen tenint el seu ordre. L’àgora, és el punt central on es distribueix tot.
Trobem el teatre a la vesant de la muntanya i una gran acròpolis.
La ciutat és emmurallada. L’acròpoli es un lloc molt fàcilment defensable militarment.
Les cases son molt similars amb els patis centrats amb portes amples per l’accés.
El bouleteiron és com el vell d’Atenes, quadrangular amb l’altar al centre. El teatre es retallat a la roca, on podem veure les diferents parts retallades al subsòl.
El teatre d’Epidauros És el teatre més ben conservat. És troba en un lloc on hi ha el santuari Asclepi. És troba a la ciutat d’Empidaurios.
Funciona sense gaires transformacions fins que els gots l’oculten amb una immensa pineda. No es destruït i es descobreix al segle XIX.
És un teatre enorme i molt més modern, retallat a la vesant de la muntanya amb escales d’accés.
L’acústica es absolutament perfecta. Els teatres excavats, són millors acústicament.
Es conserven les diferents parts: l’orquestra (on s’actua), la scene (on es preparen els decorats) i amb grades separades per a diferents categories segons el poder polític.
Trobem el Parador, que son els murs laterals del teatre.
Jordi Ruiz Salvador 11 Roma I Les tècniques i els materials L’arquitectura romana, és una arquitectura clàssica. Són gent que adapten i no inventen.
Les estructures arquitectòniques és repeteixen en molts casos. Sense la línea corba, no es pot construir res sense aquest coneixement.
Ús massiu del formigó. És una arquitectura molt potent (volta i formigó).
A partir d’August es converteix en un gran imperi colonial.
Cronològic Comença al 753 aC amb el mite de Romul i rem.
Roma és un espai ocupat des de el segle IX aC, es divideix en 3 grans fases.
- IX – 509 Ac  Fase monàrquica.
509 – 27 aC  Fase republicana. Llarg període de govern romà amb un gran poder. En aquesta república és comença l’expansió del territori roma.
27 aC – 476 dC  Màxim apogeu Romà. Comença amb l’emperador August i cau amb l’últim emperador enfront els germans.
Gran moment d’urbanització arquitectònic i romà dels arquitectes d’August.
Estructura els territoris a gran escala, crea territoris humans. Per controlar el territori, creaven ciutats, centuriar el territori i ens els camps es feien vil·les.
Una vil·la, es una unitat d’explotació agrària (masos) ocupant un territori. És el nucli d’explotació agrària i actua com a actuació d’ocupació d’un territori.
Centuriar vol dir, rotular un territori. Es parcel·lacions romanes s’anomena centuritziació.
Per marcar el territori, es feien servir fites. Per roturar feien servir el groma, creaven angles rectes. La mesura que feien servir més eren els peus (30 cm aproximadament).
El món romà, és un món urbà. Explota al màxim la pedra. Fan servir el mateix mètode que els egipcis. També feien servir la calç, que s’obté a partir de la cremació de pedra calcaria. Es creen forns amb un forat al terra i un forat de combustió al centre, es cobreix de pedra, es fa foc i s¡ha de mantenir durant 3 o 4 dies. La pedra calcaria es converteix en carbonat calci.
La calç, és important perquè sense ella no es pot fer el formigó. Ens permet crear estructures amb el pes mínim (corbes).
Feien servir un urbanisme regular (Timgad). És fan dos carrer centrats (Cardo i decomanus) que feien articular la ciutat.
Jordi Ruiz Salvador 12 També feien ciutats irregulars com Tarraco amb dos zones, la del casc més elevat amb 3 grans aterrasaments (temple, fòrum i circ), i la zona de baix on vivia la gent (des de el circ fins al port).
Formes constructives romanes: els opera            Opus caementicium  és una paret de formigó fet per encofrat. Les animes dels murs son de formigó (grans estructures). Aquesta anima de formigó, es solia folrar per fora.
Opus quadratum  blocs de pedra que folren els murs de formigó.
Opus vittum  carreulons que acaben en punta per a ser clavats al formigó.
Opus latericium o testaceum  és la rajola de ceràmica. Es molt barata i permet fer estructures de poc pes. Es feien diverses mesures: - Bipedalis (2 peus), Sesquipedalis (1,5 peus), Pedalis (1 peu), Bessalis (20 cm). Amplada de 4,2 a 4,5 cm.
Opus spicatum -> obra de rajoles o pedra amb forma d’espiga.
Opus reticulatum  fet a partir de rajoles o pedra, posat en reticular (rombo).
Opus incertum  es una barreja de diferents pedres i rajoles de mesures diferents.
Opus mixtum  combinació de diferents opera.
Opus signinum  és el més usual. És un material aïllant per als líquids o humitats, és una mena de morter de calç amb ceràmica trencada. És utilitzat en paviments per on passa l’aigua. S’utilitza en els dipòsits per evitar fuites d’aigua. És molt barat i molt bo.
Opus sectile  decoració fent un dibuix sobre morter de calç amb plaques de marbre.
Opus mussirum o tessaletum  es la creació de mosaics amb tecelles de diferents mesures molt petites, s’utilitza en terres o parets.
Les cobertes dels edificis És la part més dèbil dels edificis, en el cas romà, tenim conservades. La coberta clàssica romana es utilitzada en l’edat mitjana.
La teulada utilitza el tegulae i imbrex.
Jordi Ruiz Salvador 13 És una rajola plana de dimensions grans amb unes aletes als seus laterals, s’ajunten les rajoles, i la atleta que puja, es coberta per un imbrex (teula àrab). Al davant del forat entre les aletes i l’imbrex, es col·locava un “antefixe” amb el retrat d’una representació d’una divinitat.
L’arc i la volta És una gran innovació arquitectònic romana. La volta de canó, ha estat molt utilitzada pels romans.
La volta per aresta, es l’encreuament de dues voltes de canó.
Les cúpules,, es feien mitjançant la volta p per aresta, el gran problema es el pes. Es una estructura arquitectònica molt complicada.
Lòcul,, es el forat circular al centre de la cúpula, ha estat en gran part l’alleugeriment del pesos que fa que no caigui. Està rodejat de rajoles, que fan repartir les forces cap als costats i un cop allí, descarreguen cap a erra pels murs laterals.
El tancament d’un arc es la clau, s’utilitzen els cimbres. Un arc treballa a pressió.
- El Panteó ó d’Agripa, incorpora una circumferència perfecta de 43,30 metres.
La Cova Lupercalia, upercalia, es el santuari construït en volta, on diu la tradició que es la cova on la lloba va amamantar a Ròmul i Rem. És un lloc molt sagrat.
Per a la creació de les voltes, es ffeien eien servir els encofrats de fusta amb cimbres per a subjectar el pes del formigó fins que aquest a fraguat. Es col·loquen com unes arcs per a subjectar.
Arquitectura paleocristiana i bisantina II – X 1. Orígens de l’arquitectura cristiana i l’evolució ori oriental ental de l’arquitectura romana Sant Pau crea el cristianisme, funda el cristianisme i es el primer cristià. Situats al voltant del 70 dC. El culte era celebrat en les cases pròpies, el cristianisme inicial es un cristianisme de conversió.
La Domus Eclesiae,, va ser dels primers edificis construïts per aquest nou culte, situats a Dura DuraEuropos (Síria).
). És una casa de planta rectangular amb pati central. Té una entrada que et porta al pati, aquest pati es destinat pels “no cristians” ((catecúmens).
). Hi ha una sala sal de baptisteri on es batejava per immersió. Aquesta sala estaria decorada amb frescos.
frescos Construïen estructures perquè el cristianisme estava perseguit, i s’havien d’amagar.
d’amagar Jordi Ruiz Salvador 14 Els martyrium, son les tombes dels “sants”. És un edifici construït en un punt clau on un Sant ha fet algo.
- El Martyrium de Sant Pere, és situat al Vaticà. Es enterrat i al damunt, es crea una tomba on hi conté un orifici en contacte directe amb els ossos.
El Martyrium de la Alberca, té un sotan tancat on hi son les restes del màrtir. Conté el forat de contacte directe amb els ossos.
El Martyrium del Sant Sepulcre, es localitat a Jerusalem.
Les catacumbes. Són els cementiris cristians a partir del segle I. El preu del sol era molt car, llavors, adquirien solars propers a Roma fàcils d’excavar, on sobria un cementiri sota terra.
Les catacumbes de Sant Colitxe, conté decoracions com a nínxols en volta de canó amb la funció de contenir el cadàver. Eren laberints subterranis on en les parets, es feien els nínxols.
Els passadissos s’anomenen ambulacre. Es troben capelles més o menys decorades com la dels papes.
La catacumba de Domitila és una gran trama d’ambulacres, decorades amb representacions de peixos o altres decoracions.
El cristianisme, va ser perseguit fins a principis del segle IV. L’Edicte de Milà, fet per Constantí August, tolerava el cristianisme, suprimint així les persecucions al cristianisme.
Això va suposar el naixement real de l’arquitectura cristiana. És una arquitectura que recupera formes constructives com les Stoai gregues.
La Basílica cristiana És una formula localitzada a Roma, era l’edifici destinat a impartir justícia. Deriva dels Stoai (les àgores gregues). És una nau tripartida amb la nau central a doble alçada, la separació entre naus son per línies de columnes. El sostre era en dues aigües     Catedral d’Aquilcia, és una catedral del segle IV on trobem dos naus laterals. A partir del segle IV es crea la gran nau amb un tancament en absis al fons.
Santa Constança, és una estructura en tolos, al centre hi ha un templet elevat en columnes. És una formula molt característica del segle IV.
Basílica de la Nativitat (Betlem), es troba molt ben conservada. Té un pati d’accés, un accés a una planta basilical tripartida i al fons una rotunda on hi ha el martyrium, on la tradició diu que va néixer Jesús.
Basílica de l’Anàstasis de Gòlgota (Jerusalem), també anomenada Basílica del San Sepulcre, és una basílica oberta al cardo, conté un pati d’entrada, una nau tripartida amb el martyrium al fons. Al fons veiem un triportic que comunica amb la rotunda on estaria el san sarcòfag. La rotunda es del segle IV. Es una rotonda amb diverses columnes amb el centre la tomba de Jesús.
Jordi Ruiz Salvador 15 El segle IV És molt important al Itàlia. En època de Constantí, la cort es trasllada de Roma cap a Milà. A 383 Milà es la capital de l’imperi. Al 370 es construeixen una sèrie d’esglésies.
 Sant Llorenç de Milà, és una estructura del 378 amb un accés a un pati porticat i una part interior amb estructura el·líptica, construïda amb un sistema molt característic de l’arquitectura cristiana, el “doble casc”. Son uns murs exteriors i un altre casc interior construït a partir de peristils. Té una lleugera forma quadrangular.
El segle V Situats a Ravena, és una ciutat molt important en el segle V, la capital es traslladada a Ravena, zona pantanosa i molt ben defensable.
Té estructures arquitectòniques amb fantàstics mausoleus. L’ús del mosaic es molt important.
Trobem estructures d’esglésies en doble casc amb un pati d’accés i el nàrtex (vestíbul) construït abans de l’accés a la nau central com la de Sant Vital.
2. Bisantium, situats al Orient  Hagios Dimitris (Grècia), trobem les estructures amb la creu que emmarca les tres naus i el tancament en absis. Es troba el nàrtex a la entrada.
 Meriamlik, és una església on es troba la tomba de Santa Tecla, trobem un martyrium integrat a l’església. És una estructura de tres naus amb un martyrium al seu interior.
Conté el nàrtex a la seva entrada.
 Qalàt Si’man, és el monestir de Simeó. És una estructura amb l’encreuament de dos naus. El seu creuament crea un octògon on sustenta la coberta, les naus son tripartides, on només una acaba en absis. Conté 3 absis, 2 petits als costats.
Constantinoble VI-X És una ciutat amb una topografia molt curiosa, situat en una península que sobre al Bòsfor i al Mar Mediterrani, està tancada per dos muralles, la de Constantí i la de Teolosis mes enrere.
Arquitectònicament trobem diverses esglésies, les més importants son Santa Sofia i Sant Sergi i Baccus.
 Santa Sofia, és una de les meravelles del món, és una estructura del segle VI amb uns models constructius molt innovadors per la època.
A partir del primer quart del segle VI, s’encarrega la construcció de l’església més gran que mai s’havia fet. S’encarrega a un físic (Isidor de Milet) i un matemàtic (Antenic de Tralles) per cobrir l’estructura amb una gran cúpula.
La construcció, es a partir de 4 grans pilars, una estructura en arc, capaç de suportar una cúpula sense tambor.
Jordi Ruiz Salvador 16  És resol amb la col·locació de semicupules als laterals per ajudar a suportar el pes de la cúpula.
És construeix al 537, a cúpula cau al 568 per un terratrèmol, s’encarrega a un arquitecte una nova cúpula més elevada obrint 40 finestres obertes.
La cúpula tenia 57 metres de diàmetre, les finestres obertes servien per la reducció dels pesos de la cúpula.
És el model a seguir per les esglésies ortodoxes posteriors i les mesquites.
Sant Sergi i Bacus, és una església trobada al costat del Mar Màrmara, construïda lleugerament abans de Santa Sofia (536). Es repeteixen elements arquitectònics bizantins.
El sistema constructiu es tendent a la quadrangularitat, inscrivint un octògon que subjectarà la volta amb el també. Té les cúpules laterals. Entre les pilastres del octògon, es construeixen uns arcs botant per subjectar la volta.
Conté un nàrtex a l’entrada.
Les regions frontereres    Tur-Abdin, situats en la frontera de Síria i Irak, era una zona cristiana fins a la invasió turca, on es varen fer grans matances de cristians. Es troben curioses estructures amb elements arquitectònics de l’arquitectura romànica o gòtica occidental.
A la població d’Armènia, és localitzen esglésies bizantines amb planta cruciforme en cúpula.
Santa Creu d’Akdamar, situada en una illa al centre del llac d’Akdamar, es localitzada una estructura de planta cruciforme amb una resolució ortogonal i volta cònica per la cúpula. En la decoració exterior, trobem cavallers medievals.
Ani, és una ciutat fronterera amb Turquia i Armènia. És una ciutat medieval abandonada. Trobem l’església del Redemptor, església de planta cruciforme i diverses rotundes com Tigrone Honetz, amb una semicupula on s’aixeca una torre amb cúpula cònica.
A Georgia, localitzem l’església de Barhal del segle X, és una estructura basilical tripartida on s’utilitzen les petxines com a arc de descarrega.
Jordi Ruiz Salvador 17 ...

Comprar Previsualizar