14. Farmacologia de les glàndules tiroidals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

Jon_snow 14. FARMACOLOGIA DE LES GLÀNDULES TIROIDALS.
No es repassa els processos de síntesi ni l’alliberament.
La tiroides produeix T3 i T4, nomes es diferencien en un àtom de iode, la forma activa és la T3. Tenim un reservori de molècula més inactiva que fàcilment es pot transformar en T3.
EIX HIPOTÀLEM HIPÒFISI.
L’hipotàlem secreta TRH, que actua sobre la hipòfisi, que allibera la TSH o hormona estimulant, aquesta actua la glàndula tiroïdal, i com a resposta es secreta T3 i T4. Aquest eix està sotmès a regulació negativa per part de T3 i T4.
ACCIONS DE LES HORMONES TIROÏDALS Actuen a través de receptors nuclears, tenen dos dominis d’unió. Quan són activats s’uneixen a seqüències especifiques del DNA i modifica la síntesi de DNA.
- Sintetitza proteïnes pel creixement i la maduració: imprescindibles durant els primers 6 mesos de vida, per afavorir el creixement neuronal. Si un nen neix amb hipotiroïdisme congènit és molt important un diagnòstic i tractament ràpid, per evitar un possible retràs mental.
- Augmenten el consum d’oxigen de tots els teixits, i augmenten el metabolisme: en general estimulen al metabolisme. L’organisme ha de respondre aquesta demanda, i a causa d’això l’organisme augmenta la despesa cardíaca, té un efecte cronotròpic i ionotròpics + i augmenta la respiració. Per aconseguir els substrats incrementen la 68 Jon_snow ingesta d’aliments (més sensació de gana). Augmenta el catabolisme de glúcids, lípids i proteïnes. Augment de la termogènesi, sudoració, producció de CO2, urea i augment de la funció renal. Es redueix la massa muscular i la massa lipídica.
- Activen el SNC i el SNS: el sistema adrenèrgic està connectat amb les hormones tiroïdals.
HIPOTIROÏDISME Hi ha dos grans grups: - Hipotiroïdisme primari: hi ha alteració en la glàndula tiroides, hi ha una estimulació correcta però no hi ha producció. Motius: o Malaltia autoinmune – tiroïditis d’Hashimoto.
o Persones que tenien a hipertiroïdisme i s’han tractat quirúrgicament o amb iode 131 contra la malaltia, per tant ara tenen l’efecte contrari.
o Induït per iode.
o Provocat per fàrmacs.
o Congènit, normalment es primari. En nadons, és necessari un tractament immediat.
- Secundari: no es produeix suficient TRH o TSH per estimular la glàndula.
Els símptomes son variats, poc específics, estan marcats els més habituals.
69 Jon_snow Si el hipotiroïdisme no es tracta pot donar lloc a un MIXEDEMA, un edema molt característic de mans, peus i cara. Si això tira endavant es pot donar un coma mixedematós, una situació d’urgència.
HORMONOTERÀPIA SUBSTITUTIVA.
S’administra T4, pq així es crea un reservori. S’anomena levotiroxina sòdica. Es recomana fer l’administració a primera hora del mati abans d’esmorzar (dosi única diària). Amb aquest fàrmac tenim nivells plasmàtics estables, i si ens oblidem de prendre una dosi no passarà re pq tindrem reservoris.
Es comença primer a dosis molt baixes, pq el cos es molt sensible a les hormones tiroïdals, i poca poc es va ajustant la dosi fins l’efecte desitjat. Es pot administrar tb per via IV en el coma mixedematós.
Si s’administra a dosis correctes no hi haurà efectes adversos, si hi ha una mala dosificació pot aparèixer: - Taquicàrdia, hipertensió, arítmia, dolor anginós...
- Tremolor per activació simpàtica.
- Rarament alteracions dermatològiques.
En situacions de sobredosi aguda o en persones amb problemes cardíacs podria desencadenar un infart de miocardi, per tant esta contraindicat en hipertensió no tractada o que hagin tingut un infart de miocardi.
INTERACCIONS La majoria son farmacocinètiques, que dificulten l’absorció: sals de medicaments, colestipol, sucralfat... Si s’han de prendre conjuntament s’han d’espaiar les seves administracions.
Tots els inductors enzimàtics afavoriran la seva eliminació.
70 Jon_snow La miodarona dificulta el pas de T4 a T3. Els estrògens disminueixen la T4 lliure, per tal caldria augmentar la dosi.
Les hormones tiroïdals potencien l’efecte dels anticoagulants orals, per tant pot ser necessari ajustar la dosi de l’anticoagulant.
HIPERTIROIDISME La causa més freqüent és una malaltia autoimmune, malaltia de Graves-Basedow, els anticossos estimulen el receptor de la TSH.
Altres causes: - Goll multinodular tòxic: nòduls escampats per la glàndula, que tenen una activitat autònoma i secreten hormona de manera constitutiva. Es pensa que pot ser degut a una mutació.
- Adenoma tòxic: tumor benigne a les tiroides.
- Induït per fàrmacs.
Els símptomes són: augment del metabolisme, que causarà pèrdua de pes amb gana, tremolor, afectació cardiovascular (taquicàrdies), no sempre apareix el goll, degut a una hipertròfia de la glàndula.
Si hi ha malaltia de Graves els ulls surten cap a fora i les parpelles queden fixes, hi ha irritació, picor d’ulls, fotofòbia, prurit a la pell.
TRACTAMENT GENERAL 71 Jon_snow FÀRMACS ANTITIROIDALS Pertanyen al grup de les tionamides, és un tractament conservador, no traiem la glàndula.
No hi ha risc d’hipotiroidisme. No acostuma a ser definitiu. A Europa son la 1a línia de tractament per a la malaltia de Graves.
TIONAMIDES Estan comercialitzats el tiamazol i carbimazol (profàrmac). El propiltiouracil no està comercialitzat a espanya, però es pot importar. Inhibeixen la síntesi, però no l’alliberament. Això implica que l’efecte no serà immediat (4-8 setmanes).
S’administren bé per via oral, però es concentren ràpidament a la tiroides, això ens permet una única dosi diària.
En aquest cas es comença el tractament amb dosis altes i es va reduint fins la dosi òptima (la mes baixa que ens produeix efecte terapèutic).
Els efectes adversos apareixen a l’inici, petits transtorns GI, leucopènia, agranulocitosi reversible (molt poc probable), erupcions cutànies. Lupus o anèmia aplàsica molt poc probables.
Les interaccions són amb: digoxina, ß blocadors, anticoagulants, bupripion...
En embaràs i lactància es recomana propiltiouracil, però s’ha d’importar, el que es fa es donar tiamazol a la dosi més baixa possible.
72 Jon_snow 17/3/16 IODURS Inhibeixen la síntesi i l’alliberament, per tant l’efecte serà més ràpid. Redueixen la proliferació i vascularització glandular (redueixen una mica la mida de la glàndula).
L’organisme té vies d’escapament del tractament, per tant tenen una curta durada d’acció.
S’administra per VO, en formules magistrals, solucions que contenen iode. Les mes habituales son la Solució de Lugol o solucions saturades de IK. S’acostumen a combinar amb les tionamides.
Hi ha presentacions IV per a situacions d’urgència, de iodur sòdic.
EFECTES ADVERSOS: Les reacciones d’hipersensibilitat són freqüents, apareixen de forma rapida i tenen manifestacions com angioedema (inflor a la boca, coll i mucoses), artràlgies, febre, púrpura, arteritis...
El iodisme és una intoxicació crònica, però en el nostre tractament rarament hi arribarem pq l’aplicació terapèutica dels iodurs no es a llarg termini.
APLICACIONS TERAPÈUTIQUES: - Abans del preoperatori, per l’efecte ràpid i per la reducció de la glàndula.
- En crisis hipertiroïdals, exarcerbacions, que requereixen tractament urgent i hospitalització. S’anomena “tormenta tiroïdal”. En aquest cas s’administra juntament amb propranolol i tionamides.
IODE RADIOACTIU És un tractament definitiu. Si ens passem (és molt freqüent) es pot desenvolupar hipotiroïdismes, i a més estem parlant d’una exposició a radiació. No cal hospitalitzar. A USA son la 1a línia de tractament per a la malaltia de Graves. S’usa també en el goll nodular maligne i adenoma.
73 Jon_snow S’usa l’isòtop 131, un emissor de partícules ß, és òptim pq no tenen molt recorregut.
S’administra per via oral, s’acumula a l’interior de la glàndula i allà emetran les radiacions, però al tenir poc recorregut els teixits del voltant en principi, no es veuran afectats.
La dosi es calcula individualment, saben el que pesa la glàndula tiroides i calculant la part que s’ha de destruir.
Amb freqüència es fa tractament previ al iode radioactiu amb fàrmacs antitiroidals. El principal inconvenient es que pot provocar hipotiroïdisme, degut a un excés de destrucció.
Està contraindicat en nens (més possibilitats d’hipotiroïdisme, i a mes intentem no administrar radiacions en nens) i en embarassades, pq el iode radioactiu arribaria a la tiroides del fetus i allà provocaria hipotiroïdisme.
TRACTAMENT QUIRÚRGIC Tiroidectomia. És definitiu, però cal hospitalitzar. Els símptomes es controlen molt ràpidament. És molt difícil saber quina quantitat de teixit extirpar i pot haver un possible hipotiroïdisme. Pot haver efectes adversos relacionats amb la cirurgia. S’aplica en el cas de contraindicacions o en una manca d’efecte. Si hi ha una hipertrofia molt gran de la glàndula o carcinoma és la millor opció.
COADJUVANTS DEL TRACTAMENT - Propranolol o altres ß-blocadors per a les tremolors.
- Oftalmopatia i dermopatia: corticoides en forma de col·liri o per via tòpica.
74 ...