TEMA 11 (Contractes de serveis i obres) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11. CONTRACTES DE SERVEIS I OBRES 1.CONTRACTE DE SOCIETAT CIVIL I CARACTERÍSTIQUES És un contracte pel qual 2 o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria amb l’ànim de repartir-se entre elles els guanys (1665 CC). Característiques: - - - Consensual i associatiu: es caracteritza per la col·laboració i cooperació entre els contractants; gran part de la doctrina s’oposa al caràcter contractual (falta de prestacions entre ells), però és admès per la jurisprudència.
Necessitat de constituir fons comú: el CC permet posat en comú diners, béns o indústria. També permet que les aportacions siguin tant sol d’indústria. No obstant, a la realitat no hi ha cap societat civil sense un patrimoni mínim, però no és un requisit legal.
Lucre: finalitat pròpia del contracte de societat, l’ànim de repartir-se els guanys entre ells.
Affectio societatis: voluntat associativa de les persones que l’integren unit a la finalitat que les parts busquen.
Classes de societat: (1671) distingim: - - SC Universal: pot ser de tots els béns presents (en que les parts posen en comú tots els béns que pertanyen a cada un amb l’ànim de compartir-lo entre ells, de la mateixa manera passa amb els guanys que se’n deriven) i de tots els guanys (es repartiran els guanys que es generin, però no els béns; a diferència de l’anterior els béns mobles i immobles que aporti cada soci seguiran estant en domini del soci en concret, només passa a la societat l’ús de fruit).
SC Particular: té per objecte coses determinades: el seu ús, els fruits o l’exercici d’una professió.
Capacitat: el CC no exigeix cap en concret, per tant, serà la general per contractar.
Prohibició de realitzar aquest tipus de contracte els menors emancipats. Prohibeix la constitució de societat universal a aquelles persones que tenen prohibit atorgar-se donacions o avantatges entre elles.
Forma: llibertat de forma (1667), però si s’aporten béns immobles escriptura pública.
Objecte de la societat: ha de ser lícit i en interès de tots els socis. Si s’obtenen guanys i queda constància que la finalitat ha estat il·lícita, aquests guanys s’hauran de destinar en benefici d’un establiment del domicili de la societat.
Aportacions socis: cada soci és deutor dels diners, béns o indústria que s’ha compromès a aportar en el contracte, però tot i així el contracte s’entén perfeccionat abans d’aquestes aportacions. Pot ser que aporti la propietat o l’ús i el gaudi.
ADMINISTRACIÓ DE LA SOCIETAT Trobem diferents supòsits: 1. El soci que és anomenat administrador: (1692) pot ser que sigui nomenat en el propi contracte social, o bé, després del contracte social. Si és fa en el contracte el poder és irrevocable (a menys que existeixi una causa legítima: si no actua correctament se’l pot fer fora), en canvi, si es fa amb posterioritat es pot revocar en qualsevol moment sense necessitat de causa legítima.
2. Socis anomenats administradors: (1693) quan es nomenen 2 o més socis per l’administració, sense determinar-ne les seves funcions, cada un podrà exercir els actes d’administració separadament, però qualsevol d’ells es podrà oposar a les operacions de l’altre abans de que produeixin efecte legal. En conclusió, el que vol dir és que quan hi ha més d’un administrador han de treballar col·legiadament.
3. Absència absoluta d’estipulacions sobre administració: (1659) si no s’estableix res, tots els socis es consideraran apoderats i el que faci cada un obligarà a la societat; però com abans, s’hi poden oposar abans de que produeixi efecte legal.
4. Es confia l’administració a un 3r: a pesar del caràcter personalíssim de la societat civil, el CC no prohibeix que l’administració la realitzi un tercer (gestor...).
EXTINCIÓ I LIQUIDACIÓ DE LA SOCIETAT És un fenomen complex ja que hi ha una sèrie de relacions entre els socis, la societat i tercers que fan que l’extinció s’allargui en el temps i haguem de parlar de liquidació.
Causes d’extinció (tot i que realment són de dissolució): 1. Expiració del termini pel qual va ser constituïda, és automàtica, però és possible una pròrroga per acord dels socis (expressa o tàcita).
2. S’aconsegueix el fi pel qual va ser creada la societat.
3. Pèrdua de la cosa-objecte del contracte.
4. Mort d’un dels socis; és possible la continuïtat per acord dels socis o entrada dels hereus del soci mort.
5. Insolvència d’un dels socis.
6. Incapacitació o declaració de prodigalitat d’un dels socis.
7. Voluntat de renúncia de qualsevol dels socis.
LIQUIDACIÓ I PARTICIÓ DE LA SOCIETAT La dissolució de la societat no implica l’extinció automàtica d’aquesta, sinó que s’inicia un procés de liquidació, en el qual la societat encara subsisteix i conserva la seva personalitat jurídica en liquidació. Les operacions de liquidació es faran conforme al que es va pactar en el contracte, o segons els acords posteriors entre els socis. Es destina, prioritàriament, a pagar els deutes i, llavors, si hi ha beneficis, se’ls repartiran. Si no s’ha pactat res per la liquidació partició hereditària de l’article 1708CC: els beneficis es repartiran proporcionalment al què ha aportat cada soci; el soci que només aporti indústria la seva part de beneficis serà igual a la del que menys ha aportat, si a més aporta part de capital, li correspondrà la seva part proporcional (això, sempre que hi hagi beneficis).
2.CONTRACTE DE DIPÒSIT 1758: contracte en que un rep de l’altre part una cosa amb l’obligació de guardar-la i restituir-la. En té la custodia, la qual cosa comporta realitzar tots els actes necessaris per la guarda i conservació de la cosa. En distingim 2 classes: a) Dipòsit extrajudicial: torbem el voluntari (el que pacten les parts) i el necessari (té lloc per obligació legal o per situació de calamitat o catàstrofe [incendi, naufragi...]).
b) Dipòsit judicial: anomenat pel CC segrest: té lloc per embargament o per assegurar els béns que estiguin en litigi.
Ens centrarem en l’extrajudicial voluntari: és el que es fa l’entrega per la voluntat del dipositant, sempre que el dipositari accepti guardar la cosa en aquest moment es perfeccionarà el contracte. Per tant, en el moment que rep la cosa té l’obligació de custodiar-la. Normalment el dipòsit és gratuït, a menys que es pacti el contrari.
Capacitat: capacitat general per contractar. No és necessari que el dipositant sigui el titular de la cosa, ni tampoc es podrà exigir al dipositari que guardi la cosa (ha de ser voluntari).
Objecte: només poden ser coses mobles. *Excepció: poden ser coses mobles fungibles sempre que quedin identificades (ex: bitllets en un sobre).
Obligacions: pel dipositari custodiar la cosa (inclou conservació i prevenció de danys).
La seva responsabilitat és la mateixa que la de qualsevol deutor: actuar amb bona fe... Pel dipositant obligació de pagar al dipositari les despeses que aquest hagi fet per la conservació de la cosa, i indemnitzar-lo si ha patit algun dany o perjudici; a més, si s’hagués pactat que el dipòsit era retribuït, també haurà d’abonar-li la quantitat pactada.
Extinció: quan finalitza el termini pactat. El dipositant també pot extingir-lo en qualsevol moment. Un cop extingit, el dipositari té l’obligació de restituir la cosa.
...