botanica tema 7.1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: FONGS.
Tema 7.1: CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS FONGS Els fongs tenen un regne propi, el Regne Fungi, que va ser descobert per Margulis.
Abans de que es descobrís el Regne Fungi no tenien regne propi i pertanyien en el Regne Protista.
El Regne Fungi està format per aquells fongs perfectament adaptats a la vida terrestre. Els fongs que viuen en medi aquàtic pertanyen en el regne protista.
Els fongs (del Regne Fungi) són organismes eucariotes i no presenten pigments fotosintètics. Els fons es classifiquen en tres divisions: - Divisió Zygomycota.
Divisió Ascomycota.
Divisió Basidiomycota.
Estructura cel·lular: - Els fongs són organismes eucariotes.
No presenten pigments.
Paret: - La paret dels fongs està formada a base de quitina.
A vegades pot ser de cel·lulosa o de les dues substàncies barrejades.
Producte de síntesi: - Com a producte de síntesi presenta el glucogen, que és similar al que presenten els bacteris.
Nucli: - Els fongs poden presentar diversos tipus de nuclis: o Haploides (n) o Diploides (2n) o Dicàrion (n+n): es dóna quan hi ha una certa distància en temps entre la plasmogàmia i la cariogàmia.
Morfologia: - Unicel·lular coccoide: fongs unicel·lulars que no presenten flagels. Exemple: llevats.
- Pluricel·lulars amb filament (hifa): els fongs pluricel·lulars estan formats per uns filaments anomenats hifa, que en el seu conjunt donen lloc al miceli, la part vegetativa del fong. A sobre del miceli es roma cos fructífer del fong, el bolet, que serà la part reproductiva del fong.
Podem diferenciar entre dos tipus d’hifa:  Hifa trical: presenta les cèl·lules separades per envans.
 Hifa sifonal: la hifa està formada per una sola cèl·lula que no presenta envans.
Multiplicació: - Gemmació: es forma un protuberància lateral del fong que va creixent fins que adopta la mida del progenitor. Es dóna, per exemple en els llevats.
Trencament del miceli: a partir de trencament del miceli es forma un altre miceli que dóna lloc a una altre cos fructífer o bolet.
Reproducció: - Absència de flagels.
Asexual: o Espores endògenes: són aquelles espores que es formen a l’interior de l’esporangi. Un cop formades surten a l’exterior a partir del trencament de la paret.
- o Espores exògenes (conidis): els conidis són petites espores que es formen en cadena a l’exterior de l’esporangi. Poden arribar a tenir fins a mig any de prevalença.
*Alguns fongs han perdut la capacitat de reproduir-se sexualment i nomes ho fan per conidis.
Sexual: o Gametangiogàmia: la reproducció es porta a terme a partir de la fusió de gametangis.
o Somatogàmia: no hi ha formació ni de gàmetes ni gametangis. En aquest cas en la reproducció es dóna una fusió de filaments de signe contrari. En fusionar-se formen un altre miceli anomenat miceli dicariòtic en que els nuclis no estan fusionats però si els citoplasmes dels dos filaments (micelis). L’estructura que es forma de la fusió dels dos citoplasmes però no dels nuclis s’anomena dicàrion. Quan es donen les condicions necessaris i un cop el miceli dicariòtic ha crescut suficient, es forma sobre seu el cos fructífer (bolet).
*Aquest tipus de reproducció és únic en fongs, concretament de la divisió Basidiomycota.
o Cicle monogenètic haploide ( correspon a la gametangiogàmia) o Cicle digenètic haplodicariòtic (correspon a la somatogàmia) Habitat: - Fongs sapròfits: són els fongs que viuen sobre matèria orgànica morta. Tenen una funció important ja que reciclen la matèria orgànica morta i permeten que en el sòl hi puguin viure nous organismes (també s’anomenen fongs recicladors).
- Fongs paràsits: són aquells fongs que viuen sobre matèria orgànica viva. En general no aporten cap benefici. Es poden trobar tant en animals com en persones.
- Fongs simbionts: són tots aquells fongs que poden establir una simbiosi amb les algues i originar un liquen. També poden formar amb les arrels dels arbres originar una micoriza. Exemple de micoriza: rovellons (es dóna sobre les arrels del pi o també amb les orquídies.) *S’ha intent crear conreus de rovellons, tot posant el fong sobre les arrels de pi, tot i que no han tingut massa èxit.
Efectes nocius: - - Es poden comportar com a fitoparàsits.
Poden causar malalties en l’home, que reben el nom de micosis.
Presenten tòxics: o Verinosos i mortals.
o Conservació d’aliments.
Poden arribar a destruir roba, fusta i altres materials. Sobretot en llocs on hi ha molta humitat.
Efectes útils: - Alimentació, a Catalunya hi ha molta tradició microfil·la.
Fermentacions industrials. Exemples: pa, vi i cervesa.
Producció de vitamines.
Obtenció de principis actius en medicina i farmàcia.
Interès ecològic: - Cicle de la matèria orgànica: juntament amb els bacteris, són els grans descomponedors de la matèria orgànica.
Simbiosi amb altres organismes donant lloc a líquens (fons + alga) i micorizes (fong + arrel d’arbre).
...