Tema 10 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducción a la Criminología
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

POLÍTICA CRIMINAL Les decisions que adopta el govern per fer front a tot el tema de la delinqüència i organitzar la resposta envers aquesta. Aquestes decisions poden ser molt amples: com s’organitza la policia, quines campanyes de prevenció es porten a terme, etc.
Es tracta d’organitzar un sistema de justícia penal que faci front a les conductes delictives. La qüestió més important es decidir si el sistema criminalitza una actuació o no. És la decisió més mediàtica, ja que s’implica molt en la vida dels ciutadans. La següent decisió és si es posa presó o no → cal tenir en compte que són decisions diferents!! Hi ha molts aspectes que estan regulats per la societat sense entrar en el dret. En el moment en què hi entra, el primer que trobem és el dret civil, que regula el dret privat, les relacions entre els propietaris. Aquest dret no sanciona, només ofereix recompenses. En segon lloc trobem el dret laboral, que et pot expulsar del treball. El dret administratiu et pot sancionar (multa, obligarà a tancar el negoci, immobilitzar el cotxe, treure el carnet, etc.), però no castigar. El dret penal et castiga i et pot enviar a la presó, l’última fase. Quan un tema entra en dret penal és perquè s’ha decidit criminalitzar un comportament. El dret penal, al seu temps, decideix si aplicar presó o no.
Les taxes de presó es comparen en política criminal perquè és el més fiable i es pot comparar de manera segura entre països, tot i que hi ha altres alternatives a la presó. Així, s’estableix una classificació dels països més punitius. Les taxes de presó d’un país es basen en el nombre de persones que entren a presó i en la duració de la seva estada. Les taxes d’empresonament sí que es relacionen amb les taxes de delictes però no es relacionen amb el delicte. És a dir, el delicte no és l’única variant que explica les taxes d’empresonament. La diferència entre taxes de presó rau en la política criminal i no en el delicte.
Garland, a Teoria del Control, explica que la política criminal va canviar na partir del 1980.
Segons l’autor, el primer model de política criminal estava basat en l’estat social, “welfare”, però que partir de 1980 passava a ser un model d’estat de guerra, “warfare”.
- El model d’estat social entenia la violència com un problema social al qual s’hi havia d’aplicar polítiques públiques de prevenció, insistia que tots els càstigs havien de tenir com a objectiu la resocialització del delinqüent. Segons Garland, el poder de guerra es basava en la incapacitació, no donava segones oportunitats, quan algú cometia el delicte se’l feia fora de la societat.
- El model de guerra admetia càstigs denigrants, mentre que el model social només acceptava càstigs dignes.
- El model social és benèvol amb el delinqüent; mentre que el de guerra és punitiu, creu que la delinqüència és una opció i, per tant, la gent delinqüent és dolenta.
- Tot el model social estava orientat al delinqüent; mentre que en el model de guerra el centre era la víctima, aquesta era qui tenia drets i necessitats.
- El model social s’orienta cap a la prevenció de futurs delictes, es castiga perquè la societat no delinqueixi, perquè el delinqüent canviï. En canvi, en el model “warfare” es tracta de retribuir, en què es castiga pel fet d’haver delinquit.
- El model “welfare” té uns experts què saben com actuar front la delinqüència. El “warfare” confia en l’opinió pública.
- El model social es basa en penes comunitàries, intentar no enviar la gent a la presó. El model de guerra es basa només en la presó.
- El model antic seguia moltes teories criminològiques. En canvi, a partir de 1980 les teories criminològiques perden importància, no n’hi ha de noves, deixen de preguntar-se per què delinqueix la gent per centrar-se en la prevenció situacional.
- En el primer model totes les decisions són del govern, el sistema penal és controlat per l’Estat. En el segon model, molts àmbits penals passen a ser privats (presons privades, policies privats, etc.).
- Per últim, tot el sistema penal social es centrava en la persona individual que havia comés un delicte, en el judici hi havia experts, s’aplicaven penes comunitàries, s’intentava reintegrar el delinqüent. A partir de 1980, la resposta individual deixa de tenir preeminència i passa a tenir respostes actuarials, que es basen en comportaments estadístics.
Del llibre de Garland s’extreuen dues reflexions: 1. La primera feia referència al dubte de si Garland estava estenent el que passava a EUA a la resta del món. Podia ser que aquesta situació fos així als EUA o al Regne Unit, però que a la resta del món no fos així.
2. La segona reflexió global sorgia de la qüestió que podia ser que no tot fos blan i negre, que no s’hagués passat d’un extrem a l’altre, sinó que el model de 1980 en endavant fos diferent però amb aspectes en comú amb el model anterior.
...