Introducció a la semiòtica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 21
Subido por

Descripción

Introducció a la semiòtica (Cristina Pujol)

Vista previa del texto

Laura Pérez Navarro Introducció a la semiòtica Ciència dels signes. Disciplina que té per objecte l’estudi comparat dels signes i, per extensió, dels processos de significació.
Dues escoles Semiologia: escola francesa que pretén estudiar els signes en el si de la vida social.
Semiòtica: escola anglosaxona que pretén fundar una teoria general dels signes.
1969: es va acordar englobar en el terme Semiòtica les dues escoles. Es va expandir el camp d’investigació i d’intervenció analítica de la disciplina, dirigit a analitzar les mutacions dels significats socials. Es va adoptar el nom de semiologia per designar les semiòtiques específiques (semiologia del cinema, de la moda, de la publicitat).
Semiòtica de la comunicació La semiòtica estudia tots els processos culturals en quant processos de comunicació des del moment en què tot fenomen cultural és un fenomen de significació i de comunicació.
A semiòtica és una eina adequada per descodificar textos i fenòmens comunicatius i visuals complexos. Naturalesa / cultura: allò natural és menjar, dormir, fer l’amor, parlar. Allò cultural és QUÈ mengem, QUAN dormim, COM fem l’amor, QUINES paraules fem servir per parlar.
Els signes no operen mai de forma aïllada, raó per la qual la semiòtica no s’ocupa del significat dels signes individuals, sinó de les manifestacions textuals i discursives complexes i heterogènies.
- Anàlisi de text: examina els seus diferents integrants a la llum del context que els dota de sentit.
Anàlisi de discurs: integra en l’anàlisi textual el context que l’envolta (història, valors socials i culturals del període, etc).
Signe - Significant: material (línies, formes, punts, sons...) Significat: idea que associem a un significant. Immaterial.
La relació entre significant i significat és arbitraria.
Es poden combinar de maneres infinites per produir significats diferents.
Codi: regla o convenció que associa un significant amb un cert significat.
Laura Pérez Navarro   Dennotació: imatge literal, gràfica, no codificada.
Connotació: imatge simbòlica, codificada.
Els significats dels signes tendeixen a canviar en el temps i l’espai. El mateix significat pot significar diferent coses per a diferents persones en temps i espais diferents.
Poma – Temptació Poma – Poma Poma – Salut Poma – Apple Poma – Fruita Significació Els significats divideixen el món en categories de contingut que no es corresponen amb la realitat física sinó que són construccions culturals: convencions.
El signe adquireix el seu significat a través de les seves relacions amb altres signes.
El significat es construeix mitjançant la diferència: blanc / negre, fred / calor.
La diferència s’organitza mitjançant dues dimensions: - Sintagma: la dimensió lineal d’un tex, una frase, suposa una seqüència (menú restaurant, partit tennis...) Paradigma: les categories de les que fem eleccions per omplir els espais establerts, els patrons, d’un sintagma, són els paradigmes. Són com prestatgeries a les que un es dirigeix per completar un sintagma.
Per a cada element de la cadena sintagmàtica hi ha paradigmes dels quals fer eleccions.
Significació - - Elecció: conscient (càsting, titulars, portades, vestits) o inconscient (símptoma d’una forma de pensar determinada, d’una ideologia, d’unes normes tan assumides que no un no n’és conscient d’elles).
La semiòtica posa en evidència que el nostre coneixement del món, els nostres valors i creences son socials.
COM es diuen o representen les coses afecta al QUÉ es diu, al seu significat Laura Pérez Navarro Anàlisi semiòtic Analitzar ajuda a entendre el poder dels textos: la manera en què les relacions de poder són codificades en els textos i com els textos exerceixen un poder sobre nosaltres i la societat.
Part d’aquest poder ve de les maneres en que els textos mediàtics representen i construeixen Anàlisi vs. Crítica Ideologia: els significats no son estables. Els textos contribueixen a estabilitzar i/o mantenir certs significats i missatges però els textos i els seus missatges canvien amb el temps.
L’anàlisi difereix de la crítica en què no es produeix una AVALUACIÓ.
S’intenta no atribuir valor en una anàlisi textual (és bo, és dolent) sinó intentar ser objectius. Fem servir el terme text per expressar el fet de que els artefactes mediàtics son construccions i expressen significats. Els textos mediàtics constitueixen una xarxa de signes (paraules gestos, imatges, sons) combinats d’una manera que implica possibles significats.
Els textos mediàtics sols no creen significats. Els textos sempre tenen un context de producció i d’ús.
Dues funcions del text Ancoratge (anclaje): funció de fixar un significat a una imatge, de donar-li un sentit possible (publicitat, fotoperiodisme).
Relleu: funció complementària del text amb la imatge, afegeix informació que no té la imatge (còmic, cinema).
Una cultura pot entendre com una comunitat de codis, un grup d’idees sobre el que signifiquen els signes i com han de ser agrupats que és compartida per un grup de persones.
Laura Pérez Navarro MITE = SISTEMA SEMIOLÒGIC SEGON Mite és una parla, un discurs, un sistema de comunicació, un missatge. No és un objecte ni una idea sinó un sistema de significació, una forma. La repetició del concepte a través de formes diferents és preciosa per al mitòleg perquè permet desxifrar el mite: la insistència d’una conducta és la que mostra la seva intenció. El concepte mític té un caràcter obert, poden ser vàlides diverses interpretacions. Per això els mites solen anar dirigits a un grup poblacional concret.
Anclaje: funció de fixar un significat a una imatge, de donar-li un sentit possible (publicitat, fotoperiodisme) ...

Tags: