Tema 2. Congició animal, cognició humana (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Bases de la comunicació i cognició humana
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2. Comunicació animal, comunicació humana La forma i el color dels animals no tenen una funció clara. Què crida l’atenció en els animals? Els colors.
1- Colors aposemàtics: Són un signe d’advertència, colors llampants que adverteixen del perill, la granota és verinosa.
2- Colors críptics: Els típics de la natura, ajuden a fer passar per desapercebut el màxim possible, es tracti d’un depredador o una presa. Tenim molts exemples d’animals amb colors críptics: insectes fulla, insectes pal... Les cries, siguin mascles o femelles són molt críptics, i més endavant canvien el seu pelatge segons siguin mascles o femelles per exemple: els ànecs..
3- Anàtides: A més a més dels colors, el cant també és un factor a tenir en comte a l’hora de l’aparellament. Al veure bons colors deduïm la capacitat per trobar aliment, salut, bona descendència. Les femelles volen assegurar una descendència sana i que no tingui problemes per sobreviure i per tant, tendeixen a escollir aquests mascles.
Atribueixen els individus significat al que estan veient o degut als estímuls, són atrets de forma inconscient? És innat o après? 4- Maniobres d’engany: A nivell cromàtic podem observar que allò que crida l’atenció és una combinació de colors especials, per exemple en el cas de la papallona. Podrien veure’s enganyats pensant que les taques són dos ulls, llençant-se així a l’atac a un lloc erroni o que les dimensions són molt més grans del que en realitat són. Gats que arrissen el pèl per a semblar més grans, la cua de les sargantanes...
5- Estímul-signe: A cavall d’allò innat i allò après, mecanisme desencadenador innat que desperta un patró conductual.
L’escut anal de la daina 1.
La cua es belluga rítmicament d’un costat a l’altre: TRANQUILITAT 2.
La daina presumeix algun perill: ALERTA 3.
Conducta de precaució i fugida: AMENAÇA IMMINENT 4.
L’enemic és decididament perillós: ALERTA MÀXIMA El plomatge vermell del pit-roig En situacions de màxima protecció conductual, la coloració vermella desencadena agressivitat. Això funciona com a estímul simple.
6- Head flagging Eren moviments que seguien patrons, determinades espècies feien determinats moviments. Aquestes signatures han sigut motiu de moltes recerques molt interessants, són un mecanisme de recerca molt curiós.
7- Avisos d’alarma dels ceropithecus aethiops (mones verdes) Tenien diferents vocalitzacions que servien com a crits d’alarma segons la provinència dels depredadors: lleopards, àguiles i serps.
La resposta de fugida és diferents segons el crit específic. Si es tracta de serps, observen el terra, si és una àguila és refugien perquè aquesta no els caci, si són lleopards pujen als arbres.
Seyfarth i Cheney, a finals dels 70, seguint les recerques de Struhsaker a l’Àfrica oriental, demostren que els crits operen a mode de senyals representatius o semàntics (on el context és clau). Van generar un procés d’habituació dels individuos a aquests crits i aprendre a distinguir que hi havia crits dels quals s’havien de fiar i alguns dels quals no.
A partir d’un estímul, atribuim una significació a aquest estímul i responem de forma corresponent a l’atribució. La clau és el context. L’element clau d’aquesta historia és la interpretació del context, els individuos discriminen entre crits amb autoritat als que s’ha de respondre i crits als que no han de fer cas.
8- Salutació amb els ulls Etologia humana: A partir d’estudis interculturals, investiguen les ...? Va observar que al saludar-nos, aixequem les celles.
Expressió facial d’espant (home yanomami i nena europea) l’expressió és exactament la mateixa.
El fet que no sigui controlat no vol dir que ja no sigui comunicació. No planifiquem els gestos que fem.
Llenguatges artificials ensenyats a primats no humans.
Van descobrir que tenien problemes per pronunciar fonemes com els nostres, però que tenien una gran capacitat per imitar i per això van ensenyar-los el llenguatge de signes S’havia aconseguit ensinistrar a un primat.
Un primat s’havia pogut corregir a sí mateix ( els nens petits comencen a corregir abans que a autocorregir-se, tot i que sigui de forma molt subtil) Per anomenar ànec, va anomenar ocell + aigua . Aquestes coses fan pensar als investigadors que el seu llenguatge és espontani i creatiu, com l’humà.
“Dir que els micos poden adquirir un llenguatge perquè aprenen alguns signes senzills, és com dir que l’ésser humà pot volar perquè pot saltar” Noam Chomsky ...