Tema B10. Vies i centres sensomotors (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2017
Páginas 20
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Tema B10. Vies i centres sensomotors 1. Introducció En el nostre entorn hi ha molts tipus d’energia: lluminosa, sonora, mecànica, tèrmica etc. Els éssers vius han desenvolupat una sèrie de cèl·lules i d’òrgans sensorials que són capaços de respondre a determinats tipus d’energia. Aquestes cèl·lules tradueixen l’estímul al llenguatge que entén el sistema nerviós → produeixen un canvi en el potencial de la membrana. Aquests canvis en el potencial de membrana podran produir potencials d’acció.
D’aquesta forma, els ulls són òrgans sensorials que estan especialitzats en respondre a l’energia lluminosa. L’energia lluminosa és un tipus d’energia electromagnètica: són ones d’un determinat rang. A part de la llum, que té aquesta longitud d’ona, hi ha altres energies electromagnètiques: ones de ràdio, llum infraroja...
Les persones també tenim receptors especialitzats en captar les ones sonores. Les ones sonores són vibracions de partícules d’aire, les quals són captades per l’orella. També tenim receptors per captar estímuls mecànics (pressió) i tèrmics.
En canvi, hi ha energies per les quals no som sensibles, com per exemple les ones de ràdio. En canvi, hi ha animals que són sensibles a estímuls que nosaltres no ho som: el ratpenat als infrasons, les serps als infrarojos, algunes aus a la llum ultraviolada...
 Receptors - Llum. Els estímuls lluminosos són captats pels ulls, concretament a la retina de l’ull hi ha alguns receptors sensibles a la llum: fotoreceptors. Concretament, els cons i els bastons. La modalitat sensorial a la que correspon a la visió.
- Ones sonores. Els estímuls auditius són captats per l’oïda, concretament per les cèl·lules ciliades de la còclea. La modalitat sensorial correspon a l’audició.
- Química (molècules dissoltes en l’aire). Els receptors olfactius es situen al nas, concretament són les neurones de l’epiteli olfactori. La modalitat sensorial és l’olfacte.
- Química (molècules dissoltes en la saliva). Els receptors es troben en els papil·les gustatives de la llengua, concretament en les cèl·lules de botons gustatius. La modalitat sensorial correspon al gust.
- Mecànica (pressió, vibració) / Tèrmica / Estímuls mecànics, químics o tèrmics que danyen el teixit. Els receptors sensorials es troben en la pell, són neurones sensorials que tenen el seu soma en els ganglis a l’arrel dorsal o al trigemin. La modalitat sensorial és la somestèsia, que pot ser:  Tacte epicrític (discriminatiu, fi) i protopàtic (“groller”).
 Temperatura.
1 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia - Oliwia Ciurlej  Nociepció. Sensació de dolor.
Mecànica. Es captada pels receptors de músculs i articulacions (terminals de neurones sensorials). En aquest cas, hi ha dues modalitats sensorials que són:  Propiocepció.
 Cinestèsia. Sensació de moviment.
Aquesta informació sensorial es conduïda fins l’escorça cerebral, passant per nuclis específics (o de relleu sensorial) del tàlem.
 Repàs Des del tàlem, dels nuclis de relleu sensorial, la informació sensorial serà conduïda fins les àrees sensorials primàries. En les àrees sensorials primàries s’analitza la informació el qual permet que podem tenir la sensació, però que encara no permet identificar el què sentim. Les lesions de les àrees sensorials primàries donen lloc, per tant, a un dèficit sensorial: pèrdua de sensibilitat.
A continuació, passa a les àrees d’associació unimodal (àrees d’ordre superior) que permeten la percepció, comprensió de les sensacions. En produir-se una lesió, tindrà lloc l’agnòsia.
La informació passa a l’àrea d’associació polimodal parieto-occipito-temporal. Aquí es processa i permet una percepció superior, que ens dóna informació sobre què estem vivint.
Es passa al lòbul frontal, que permetrà produir les respostes. A continuació passa a l’escorça prefrontal, que està relacionada amb la presa de decisions. A partir de l’experiència actual (del que està passant en un determinat moment), l’escorça prefrontal podrà prendre una determinada decisió. Un cop que s’hagi pres una decisió, es passarà a les àrees promotores que s’encarreguen de programar els moviments.
Després es passa a l’àrea motora primària, que s’encarrega d’enviar aquestes 2 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej instruccions motores a les motoneurones del tronc de l’encèfal i la medul·la espinal. Les motoneurones enviaran aquestes ordres als músculs.
2. Sistemes somestèsics Els sistemes somestèsics engloben la informació procedent de la pell, músculs i articulacions, que entra al sistema nerviós central per la medul·la i el tronc de l’encèfal.
La informació provinent de la part dreta del cos arribarà pels nervis espinals i cranials drets, i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres.
La informació del cap arriba al tronc de l’encèfal pels nervis cranials. La informació del cos arriba a la medul·la espinal pels nervis espinals. Els braços, en canvi, a la zona superior de la medul·la (segments cervicals), el tronc a la regió intermitja (segments toràcics) i les cames a la zona inferior (segments lumbars i sacres).
La informació somestèsica té diverses submodalitats que són conduïdes per 2 sistemes neuroanatòmics diferenciats: - Sistema de la columna dorsal-lemnisc medial  Tacte epicrític → Tacte fi que permet discriminar el punt exacte on s’ha rebut l’estimulació.
 Propiocepció → Informació de la tensió muscular i del grau de flexió de les articulacions que permet conèixer la posició de les diferents parts del cos.
Des dels receptors de la cama, la primera neurona sensorial condueix la informació fins al bulb ipsilateral. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i l’axó s’estén al llarg de l’arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal de la medul·la espinal fins al bulb, on fa la sinapsi al nucli gracilis amb la segona neurona sensorial.
3 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Des del bulb, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contralateral. Aquesta neurona té el soma en el nucli gracilis i el seu axó creua la línia mitja i s’estén, formant part del lemnisc medial, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem.
4 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
La via neuroanatòmica que porta la informació somestèsica de la part superior del cos és similar a la que acabem de veure, però amb sinapsi en el nucli cuneatus del bulb.
La informació somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal.
Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral 5 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej posteromedial del tàlem pel fascicle trigemino-talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestèsica primària.
- Fascicle espinotalàmic  Tacte protopàtic → Tacte no discriminatiu que ens dóna informació sobre la regió estimulada, però sense precisar el lloc exacte d’estimulació.
 Temperatura  Dolor Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la informació fins a la banya dorsal ipsilateral de la medul·la espinal.
Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal fins a la banya, on fa sinapsi amb la segona neurona sensorial. Des de la banya dorsal, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contralateral. Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal ipsilateral i el seu axó creua la línia mitja en el mateix segment medul·lar i s’estén, formant part del fascicle espinotalàmic (el qual forma part de les columnes lateral i ventral de la medul·la espinal), fins al nucli ventral posterolateral del tàlem.
6 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
La informació somestèsica de la cara i part del cap es conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal.
Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigemino-talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestèsica primària.
7 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej  Organització somatotòpica Els axons dels sistemes somestèsics, tant els de la columna dorsal-lemnisc medial com els del fascicle espinotalàmic, estan organitzats somatòpicament. Aquesta organització reflecteix la topografia del cos, és a dir, la seva organització espacial.
Com a exemple d’aquesta organització, mostrarem la columna dorsal i l’escorça somestèsica primària.
- Columna dorsal: Els axons de la columna dorsal estan ordenats en funció de la procedència de la informació que condueixen. Els més medials condueixen informació de la part inferior del cos i els més laterals de la superior.
- Escorça somestèsica primària: La superfície d’escorça dedicada al processament d’una regió del cos no reflecteix la seva mida sinó la seva sensibilitat. Així doncs, la representació cortical del cos (homuncle sensorial) està deformada per la importància funcional de cada regió.
8 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej  Escorça somestèsica L’escorça somestèsica es situa en el lòbul parietal. En aquest es troben diferents tipus de l’escorça somestèsica: - - Escorça somestèsica primària (Àrees de Brodmann 1, 2 i 3): La informació somestèsica es processa a l’escorça somestèsica primària donant lloc a la sensació de tacte, propiocepció, temperatura i dolor. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit contralateral d’aquestes sensacions.
Escorça somestèsica d’associació (Àrees de Brodmann 5 i part de la 7): Des de l’àrea primària la informació és conduïda a l’àrea d’associació somestèsica que està relacionada amb la percepció d’aquesta informació. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca una agnòsia relacionada amb aquesta modalitat sensorial, com per exemple l’agnòsia tàctil o la pèrdua de l’esquema corporal.
3. Sistema visual La major part de tot el camp visual és captada pels dos ulls. Només les regions més laterals són captades únicament per l’ull ipsilateral. Com que el cristal·lí inverteix la imatge a la retina: - El camp visual dret és captat per l’hemiretina (meitat de la retina) esquerra de cada ull.
El camp visual esquerre és captat per l’hemiretina dreta de cada ull.
La informació visual es conduïda de formes diferents per cada camp visual: - Camp visual esquerre: La informació és captada per l’hemiretina nasal de l’ull ipsilateral i per l’hemiretina temporal de l’ull contralateral.
9 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Des de la retina, els axons de les neurones ganglionars portaran la informació fins al tàlem, formant el nervi òptic (II parell cranial) i el tracte òptic.
En el quiasme òptic els axons que provenen de l’hemiretina nasal creuen la línia mitja mentre que els que provenen de l’hemiretina temporal segueixen ipsilateralment. Així doncs, al tàlem dret arriba la informació del camp visual esquerre (la informació arriba concretament al nucli geniculat lateral del tàlem). La major part d’aquesta informació ha estat captada pels dos ulls. En canvi, la part més lateral només és captada per un ull.
Des del tàlem, la informació és conduïda a l’escorça visual primària dreta, en el lòbul occipital.
10 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia - Oliwia Ciurlej Camp visual dret: La informació del camp visual dret seguirà un recorregut equivalent, però pel costat contrari.
11 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej  Escorça visual primària L’escorça visual primària es troba situada a l’àrea 17 de Brodmann en el lòbul occipital.
En concret, al voltant i per dins de la cissura calcarina (per tant, la major part està amagada).
La major part de les seves aferències provenen del nucli geniculat lateral del tàlem ipsilateral. Les eferències, en canvi, projecten a l’escorça visual d’associació (escorça extraestriada). L’escorça visual d’associació correspon a les àrees 18 i 19 de Brodmann, situades al lòbul occipital. Rep la informació des de l’àrea visual primària i continua el seu processament. Des d’aquí, el processament de la informació visual continua dorsalment cap a l’escorça parietal posterior (corrent dorsal; localització d’objectes) i ventralment cap a l’escorça inferotemporal (corrent ventral; reconeixement d’objectes).
L’escorça visual primària també té una organització retinotòpica (representació topogràfica de la retina).
12 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej 4. Sistemes auditiu i vestibular  Sistema auditiu La informació auditiva captada per les cèl·lules ciliades de la còclea és transmesa a les neurones que formen la branca auditiva del VIII parell cranial. Els axons d’aquestes neurones porten la informació fins als nuclis coclears del bulb, on fan sinapsis.
A partir dels nuclis coclears la informació és conduïda per dues vies simultànies: - Via principal: Contralateral. L’axó de les neurones dels nuclis coclears creua la línia mitja i sinapta amb neurones del nucli olivar contralateral.
Els axons de les neurones de l’oliva bulbar condueixen la informació fins als colicles inferiors del mesencèfal, formant el fascicle anomenat lemnisc lateral.
Els axons de les neurones dels colicles inferiors condueixen la informació fins el cos geniculat medial del tàlem. Des del tàlem la informació es conduïda fins a l’escorça auditiva primària, localitzada en el lòbul temporal.
13 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia - Oliwia Ciurlej Via secundària: Ipsilateral. A la via ipsilateral, els axons de les neurones coclears condueixen la informació auditiva fins els colicles inferiors ipsilaterals, bé de forma directa o bé amb una sinapsi intermitja en el nucli olivar ipsilateral. Des d’aquí la via segueix fins a l’escorça auditiva primària fent relleu en el tàlem, però de forma ipsilateral.
La informació auditiva es processa a l’escorça auditiva primària donant lloc a la sensació auditiva. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit bilateral en la sensació auditiva, però especialment marcat pels estímuls captats per l’orella contralateral.
14 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Des de l’àrea primària la informació és conduïda a l’àrea d’associació auditiva que està relacionada amb la percepció d’aquesta informació (en el cas de l’hemisferi esquerre, inclou l’àrea de Wernicke que permet el reconeixement de les paraules). Així, la lesió d’aquesta àrea provoca agnòsia auditiva.
Tant l’àrea auditiva primària com la d’associació per la part ventral de la cissura de Silvio.
 Sistema vestibular El sistema vestibular està involucrat en la percepció de la posició del cos a l’espai. La informació captada pels receptors dels òrgans vestibulars és transmesa a les neurones que formen la branca vestibular del VIII parell cranial. Els axons d’aquestes neurones porten la informació fins als nuclis vestibulars ipsilaterals de la protuberància, on fan sinapsis. Des d’aquí, la informació es condueix de forma bilateral cap a diversos nuclis de la regió posterior dels dos tàlems. Des del tàlem, la informació es conduïda fins a l’escorça vestibular, situada en zones discretes de la part inferior del lòbul parietal.
5. Sistema olfactiu La informació olfactòria captada pels receptors de l’epiteli olfactori és transmesa a les cèl·lules mitrals del bulb olfactori situat just per sobre de la cavitat nasal a la base del lòbul frontal. Des d’aquí, les cèl·lules mitrals condueixen la informació, a través del tracte olfactori, cap a l’escorça olfactòria primària situada a la regió medial del lòbul temporal.
15 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej L’escorça olfactòria primària inclou principalment l’escorça piriforme i els nuclis corticomedials de l’amígdala.
16 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Finalment, la informació és conduïda, via tàlem, fins a la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació gustativa per donar lloc al sabor.
6. Sistema gustatiu Des dels receptors del gust situats majoritàriament a la llengua, la primera neurona sensorial condueix la informació gustativa fins al nucli del tracte solitari situat al bulb.
Els axons d’aquestes neurones formen part dels parells cranials VII (facial), IX (glossofaringi) i X (vague). Des d’aquí, les segones neurones condueixen la informació fins al tàlem (nucli ventral posteromedial). Des del tàlem la informació és conduïda fins a l’escorça gustativa primària situada principalment a l’escorça frontal insular i opercular. Finalment, la informació és conduïda fins a la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació olfactòria per donar lloc al sabor.
17 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej 7. Sistema motor Existeixen diversos circuits al sistema nerviós central que processen informació destinada al control motor. El resultat final d’aquest procés haurà d’arribar a les motoneurones espinals i troncoencefàliques que seran les encarregades de conduir-lo fins als músculs.
Fonamentalment hi ha 2 grups de vies que condueixen les instruccions motores fins a les motoneurones: - Vies de control voluntari del moviment  Origen: Escorça motora primària  Destí: Motoneurones espinals i del tronc de l’encèfal  Vies: Corticoespinal (piramidal) i corticobulbar La programació dels moviments voluntaris es duu a terme a les escorces premotora i motora suplementària. Des d’aquí, aquesta informació serà conduïda fins a l’escorça motora primària.
Des de l’escorça motora primària es conduïda fins a:  Nuclis motors del tronc de l’encèfal per controlar moviments de la cara (fascicle corticobulbar).
 Banya ventral de la medul·la espinal per controlar fonamentalment moviments precisos de les extremitats (fascicle corticoespinal).
18 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Des d’aquí la informació es conduïda cap als músculs per les motoneurones.
A l’alçada del bulb, els axons que formen aquests fascicles creuen la línia mitja i en concret el creuament dels axons del fascicle corticoespinal s’anomena decussació de les piràmides.
- Vies de control automàtic del moviment  Origen: Nuclis motors del tronc de l’encèfal  Destí: Motoneurones espinals i del tronc de l’encèfal  Vies: Extrapiramidals Les vies de control automàtic del moviment s’originen en diversos nuclis del tronc de l’encèfal i modulen l’activitat de les motoneurones. Aquestes vies reben el nom genèric de vies extrapiramidals. Entre aquestes vies destaquen: 19 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia   Oliwia Ciurlej Els fascicles retículoespinals, que s’originen a la formació reticular i regulen el to muscular.
Els fascicles vestíbuloespinals, que s’originen als nuclis vestibulars i es relacionen amb el manteniment de l’equilibri.
20 ...

Comprar Previsualizar