Tema 12 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Bioquímica II
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 17/10/2014
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Bioquímica II T12 INTEGRACIÓ DEL METABOLISME ESPECIALITZACIÓ METABÒLICA DELS TEIXITS En la imatge de continuació s’observa la importància dels teixits del cos humà i de la seva interrelació: INTERRELACIONS METABÒLIQUES Interrelacions metabòliques a l’estat alimentat Els teixits que consumeixen més energia, són el múscul i el cervell. Si la dieta és molt rica en combustibles, el múscul utilitza la glucosa per tal d’obtenir energia directament, i emmagatzema àcids grassos. El cervell va consumint glucosa i la degrada fins a CO2, de manera que no deixa anar lactat fins la sang, perquè la consumeix totalment. Els altres teixits la van consumint i donant altres productes.
En una situació rica en nutrients, l’hormona que destaca és la insulina.
1 Judith González Gallego Bioquímica II T12 Interrelacions metabòliques en dejuni En un cas de dejuni, la concentració de glucosa en sang disminueix. El múscul deixa de consumir glucosa i consumeix àcids grassos circulants, probablement cossos cetònics, ja que en el fetge són més fàcilment metabolitzables que no pas els àcids grassos. El múscul, doncs, passa a consumir aquests cossos cetònics sintetitzats pel fetge a partir dels àcids grassos. En el cervell, continua consumint glucosa, però quan aquesta disminueix, es va adaptant i consumeix els cossos cetònics, de manera que un dejuni molt prolongat consumirà bàsicament cossos cetònics, i no glucosa. A la vegada, el múscul comença a disminuir la concentració de proteïnes per tal de donar aminoàcids, els quals seran utilitzats pel fetge per a la síntesi de piruvat.
En casos de baixa concentració de glucosa en sang destaca el glucagó, que serà l’encarregat de transformar el glicogen a glucosa per tal que aquesta augmenti.
EL CITOCROM P-450 Hi ha mecanismes que transporten els tòxics cap a fora, de manera que es posen en marxa mecanismes de detoxificació.
Per posar-los en marxa, s’utilitzen les mateixes reaccions on el metabòlit entra pateix unes activitats metabòliques i el transformen passant-lo en una forma més hidrosoluble. De manera que, quant més hidrosoluble és més fàcil serà d’eliminar. Dins els mecanismes de detoxificació es troba el citocrom P-450, ja que els citocroms no només intervenen en la transferència d’electrons. El citocrom P-450 és una proteïna que conté un grup hemo i absorbeix a 450 nm. Actua provocant la hidroxilació de substrats, és a dir, introduint un grup hidroxil utilitzant oxigen molecular. Així doncs, l’oxigen no és utilitzat només per a la respiració.
Per aquest motiu el citocrom-450 es coneix també com a:  Oxidasa  Monooxidasa  Hidroxilasa: Introdueix un grup hidroxil  Oxigenasa o oxidasa de funció mixta: Utilitza directament O2 per donar H2O i un grup hidroxil Mecanismes d’oxidació Es troba present en el reticle endoplasmàtic llis, i no en els mitocondris, per dur a terme aquests compostos de detoxificació.
2 ...