Sessió 9 (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Sessió 9 Teoria Els pronoms relatius El pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen en l’oració introduïda per el relatiu un element que ja ha aparegut abans. Ex: - M’ha desaparegut el llibre. El llibre estava sobre la taula.
M’ha desaparegut el llibre que estava sobre la taula  Oració de relatiu En les oracions relatives adjectives, el pronom va precedit d’una antecedent que acostuma a ser un nom.
- Antecedent  És el terme d’una frase al qual es refereix el pronom relatiu.
Ex: M’ha desaparegut el llibre que tenia sobre la taula  Llibre = antecedent.
Oracions de relatiu adjectives Les oracions de relatiu adjectives són equivalents a un adjectiu i es divideixen entre especificatives i explicatives: - Especificatives  No van entre comes. Ex: Els alumnes que ja estaven de fer la feina van sortir abans d’hora de classe  Només van sortir abans d’hora aquells alumnes que havien - acabat la feina.
Explicatives  Van entre comes.  Els alumnes, que ja estaven de fer la feina, van sortir de classe abans d’hora.  Tots els alumnes havien acabat la feina i, pe tant, van sortir de classe abans d’hora.
Oracions de relatiu substantives Les oracions de relatiu substantives són equivalents a un nom i, a diferència de les adjectives, no tenen antecedent, ja que es refereixen a un concepte més general.
Ex: Qui acabi primer tindrà més punts.  L’oració relativa no es refereix a un sola paraula, sinó que es refereix a tota l’oració que la segueix.
Funcions dels pronoms relatius Subjecte  He perdut el bolígraf que m’agradava.
CD  He perdut el bolígraf que em vas regalar.
1 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 CCT  El dia que/ en què/ en el qual va néixer el teu fill era a Londres.
Formes dels relatius Trobem 4 formes invariables o simples i 1 forma variable o composta.
Formes invariables - Forma variable  Qual Que  forma àtona.
Què  forma tònica.
Qui forma tònica.
On  forma adverbial.
- El qual La qual.
Els quals.
Les quals.
La qual cosa QUE Una frase de relatiu especificativa NO admet un relatiu compost (el qual). Ex: - Vull convidar a la festa els amics els quals treballen amb mi  Incorrecte (relatiu compost).
Vull convidar a la festa els amics que treballen amb mi  Correcte (relatiu simple).
Una oració relativa especificativa, però, SÍ que admet un relatiu compost. Ex: - Vull convidar a la festa el Joan i el Pere, que treballen amb mi.  Correcte.
Vull convidar a la festa el Joan i el Pere, els quals treballen amb mi.  Correcte.
Quan el QUE fa la funció de CCT també es pot utilitzar una forma de relatiu compost si aquesta va precedida de preposició. Ex: - El dia que va néixer el teu fill era a Londres.
El dia en què va néixer el teu fill era a Londres.
El dia en el qual va néixer el teu fill era a Londres.
Formes compostes precedida de preposició.
Cal tenir en compte que no s’ha de confondre el pronom relatiu QUE amb la preposició QUE. Ex: - M’agrada que cantis/ Que passa res?/ Que guapo.  El QUE no substitueix cap element - que ha aparegut anteriorment, de forma que es tracta d’una preposició.
Torna’m el llibre que et vaig deixar.  El QUE substitueix un element que ha aparegut 2 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 anteriorment (el llibre).
NOTA IMPORTANT: Confio que demà vinguis, no confio en que demà vinguis.
EL QUE En oracions de relati substantives trobem els grups EL QUE, LA QUE, ELS QUE, LES QUE, que equivalen a AQUELL QUE, ALLÒ QUE, AQUELLA QUE, AQUELLS QUE, etc. Ex: - Escolta el que et diuen  Escolta allò que et diuen.
Escolta els que t’aconsellen  Escolta aquells que t’aconsellen.
Aquesta forma, però, també pot referir-se a persones: Ex: - Guanya el que tingui més punts  Guanya qui tingui més punts/ Guanya el qui tingui més punts/ Guanya aquell qui tingui més punts/ Guanya aquell que tingui més punts.
També pot correspondre a la coincidència d’article determinat + (nom sobreentès) + que: - Hem parlat del veí i del que va venir a la festa.
Cal tenir present que el grup EL QUE no s’accentua, tampoc quan fa de CD i se sol substituir per el pronom interrogatiu QUÈ. Ex: - Sabem el que t’agrada.  Correcte.
Sabem què t’agrada.  Correcte.
Sabem el què t’agrada  Incorrecte.
O un o l’altre, però una barreja no.
Per acabar, cal dir que no és correcte utilitzar la forma EL QUE com equivalent a LA QUAL COSA, COSA QUE, etc. Ex: - Va anunciar un augment dels impostos, la qual cosa/ cosa que no em va agradar gens.
Va anunciar un augment dels impostos, el que no em va agradar gens.  Incorrecte.
QUÈ La forma QUÈ no pot fer de Subjecte, CD i CCT, però pot fer de qualsevol altres CC i de CP.
Es refereix a coses i s’utilitza només darrere d’una preposició feble, és a dir, darrere preposicions d’una sola síl·laba (a, amb, en, de, per, etc). Ex: - La ploma amb què escric m’agrada molt.
Són coses a què ens hem acostumat.
El tema de què parles no m’interessa.
3 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Darrere una preposició forta, és a dir, de dues síl·labes, no es pot escriure la forma QUÈ, sinó un relatiu compost. Ex: - Es tracta d’un fet sobre què no vull opinar  Incorrecte  No es pot posar la forma QUÈ - darrere preposició forta.
Es tracta d’un fet sobre el qual no vull opinar  Correcte  Preposició forta + relatiu compost.
Cal tenir en compte que no s’ha de confondre el pronom relatiu QUÈ per el pronom interrogatiu QUÈ. Ex: - No sé de què em parles  No se de quina cosa em parles Rel.
- No sé què vols.
Int.
QUI La forma QUI es refereix a una persona. Ex: - Guanyarà qui aconsegueixi més punts.
Guanyarà el qui aconsegueixi més punts.
Si el QUI té antecedent no hi pot anar article. Ex: - Va trucar l’home al qui vas enviar el paquet  Incorrecte  Hi ha antecedent, de forma - que no admet article.
Va trucar l’home a qui vas enviar el paquet  Correcte.  A l’haver-hi antecedent no admet article.
Si amb el QUI no queda clar allò que es vol dir, es recomanable substituir-lo per un relatiu compost. Ex: - El fill de la veïna amb qui vaig discutir no em parla  No queda clar si vaig discutir amb la - veïna o amb el seu fill.
El fill de la veïna amb el qual vaig discutir no em parla  D’aquesta manera ja queda clar que amb qui vaig discutir va ser el fill de la veïna i no ella.
En les oracions de relatiu substantives podem substituir la forma QUI per EL QUI, TOTHOM QUI, AQUELL QUI, etc. Ex: Es refereix a una sola persona. En cas - Qui aconsegueixi més punts guanyarà la partida.
El qui aconsegueixi més punts guanyarà la partida.
Guanyarà la partida aquell qui aconsegueixi més punts.
que es referís a més d’una persona, com per exemple un grup o un equip, no 4 seria QUE.
QUI, sinó Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 ON Indica lloc i equival a EN QUÈ o A QUÈ. Si el sentit locatiu de l’ON, però, no queda clar, és preferible utilitzar algun relatiu compost (EN QUÈ, EN LA QUAL, etc). Ex: - La sala on ens reunim està tancada.  Queda clar que es tracta d’un lloc físic, per tant, es - pot utilitzar el COM perfectament.
El negoci on vas invertir tants diners funciona bé.  No queda clar si es tracta d’un negoci físic, d’un negoci online, etc, de forma que és recomanable substituir la forma ON per EN QUÈ o EN EL QUAL.  El negoci en què vas invertir tants diners.../ El negoci en el qual vas invertir tants diners...
Així doncs, la forma ON s’utilitza només pels llocs físics.
QUAL El relatiu compost es pot utilitzar en: - Les oracions adjectives explicatives.
Equival a QUÈ i QUI.
Equival a LA QUAL COSA i COSA QUE.
Darrere preposicions fortes sempre s’utilitza el compost, llevat que la paraula a la que substitueix el relatiu sigui de gènere neutre. En aquest cas s’utilitzarà la forma QUÈ.. Ex: - Necessito una cosa contra la qual lluitar.  La paraula a la qual substitueix el relatiu és de - gèneres femení, de forma que sé en quin gènere he de posar el relatiu compost.
Necessito quelcom contra què lluitar  La paraula a la qual substitueix el relatiu és de gènere neutre, de forma que no puc saber en quin gènere he de posar el relatiu compost.
EL RELATIU POSSESSIU (DEL QUAL, DE LA QUAL, DELS QUALS, DE LES QUALS) Exemple: - És una masia que a l’entrada hi ha un escut  Incorrecte.
És una masia a l’entrada de la qual hi ha un escut.  Correcte El veí que el seu cotxe és un 4x4...
El veí el cotxe del qual és un 4x4...
Duplicació incorrecta del relatiu i el pronom feble Sempre que hi hagi un pronom relatiu no es posa pronom feble. Ex: - És un poble on hi van a estiuejar molts anglesos.  Incorrecte.  Es produeix la duplicació - de relatiu i pronom feble. Si hi ha pronom relatiu no hi pot anar pronom feble.
És un poble on van a estiuejar molts anglesos.  Correcte. No es produeix la duplicació de relatiu i pronom feble. Com que hi ha relatiu no es pot posar pronom feble.
5 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Pràctica: fer adequada aquesta notícia de ràdio Les dues noies de Cornellà desaparegudes dilluns diuen que van marxar de casa de manera voluntària amb el desig de viure una aventura, la qual les va dur fins a València.
Maria Dolores Castillo i Vanessa Ligero, de quinze i catorze anys, ja són a casa després d'haver reaparegut ahir a la nit en el domicili d'un familiar a València. Desfet el misteri, queda clar que la desaparició va ser voluntària. L'Hospitalet, X.
Les joves dormien a les porteries i menjaven trossos de pa i dolços. Han passat por, fred i gana.
Aquesta ha estat l'aventura que dilluns passat van iniciar dues noies de Cornellà que volien experimentar què se sent en marxar de casa i que ha tingut un final feliç. Així ho explica Vanessa Ligero: declaració de la noia. La frase en cursiva té massa idees Segons han explicat les dues noies, dilluns passat Vanessa va convèncer María Dolores de fer campana per anar a fer una volta per Barcelona. De la ciutat comtal van marxar a Castelldefels, on van passar quatre dies pràcticament sense diners. Ahir, incapaces de trucar a casa per por a represàlies, van marxar a València,a casa d'uns familiars de Vanessa. Sembla ser que volien que fossin ells qui truquessin a Barcelona per dir on eren. A la fi, aquest matí s'han retrobat amb els seus pares.
Les noies estan convençudes que no ha valgut la pena passar tantes precarietats i fer patir els pares.
Ara recomanen abandonar la idea de marxar de casa a tots els joves que tinguin els mateixos impulsos.
En els darrers tres anys s'han denunciat una mitjana de 540 fugues de menors del domicili familiar.
Les dades, però, demostren una tendència a la baixa. Gairebé la totalitat dels fugats tornen a casa o són localitzats, i més de la meitat apareixen abans de tres dies. L'edat crítica és la dels quinze anys.
A més, la proporció de denuncies presentades correspon més a noies, en un 61%. Segons el cap de la Brigada de Menors de la Policia aquesta proporció podria no ser real.
14 errors 6,5 6 ...