Tema 2: Metodologia experimental (COMPLET) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 137
Subido por

Descripción

Tema 2: Metodologia experimental COMPLET.

Vista previa del texto

Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Tema 2: Metodologia experimental 1. Conceptes bàsics Exemple: Hipòtesi: L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) incrementa el rendiment en mates en comparació amb l’ensenyament tradicional.
VI: Utilització EAO.
VD: Rendiment en matemàtiques.
Variables estranyes: En la investigació s’hauran de controlar les variables estranyes per evitar que es converteixin en variables confusionistes i, per tant, per evitar espúries.
1.1: Condicions per considerar que una relació entre variables és causal:    Associació Temporalitat Absència d’espurietat: Apliquem tècniques de control per evitar les espurietats.
o Tècnica de control: Constància: Consisteix a convertir una variable estranya en una constant.
Exemple: La intel·ligència serà constant en els dos grups. Per aconseguir-ho, un criteri per entrar a la investigació serà tenir una intel·ligència de 100.
Prèviament, realitzem un estudi d’intel·ligència i seleccionem aquells que tinguin una intel·ligència de 100.
La intel·ligència té efecte? Sí, però l’efecte que tindrà serà el mateix en EAO i amb tradicional  La intel·ligència, així, no covaria (en variar una no varia l’altre) amb al variable independent i així trenquem la possibilitat de que es converteixi en una variable confusionista.
La constància limita molt la mostra que hem d’utilitzar, limitant així la validesa externa (no tenim representació de la intel·ligència de tota la població, i serà complicat extrapolar els resultat a altres nivells d’intel·ligència).
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Controlar totes les variables a través de la constància implicaria que hauríem de tenir, per a cada variable estranya, persones que presentessin els mateixos valors, i això representa un problema perquè aconseguir participants que compleixin totes les característiques és molt difícil.
Per poden controlar una variable aplicant la constància cal saber que aquella variable és estranya, i és impossible tenir una llista exhaustiva de totes les variables estranyes que poden afectar a l’experimentació, per tant el control de la constància és limitat.
o Tècnica de control: Assignació aleatòria  Perquè la validesa interna no disminueixi, els grups han de ser variats.
Aplicant un procediment provadament aleatori reparteix els participants de la mostra en els dos o més grups de comparació.
Si la mostra de la que partim és gran, la teoria de la probabilitat ens dona garanties de que els dos o més grups estaran equilibrats pel que fa a variables estranyes, tant conegudes com desconegudes.
Amb l’assignació aleatoria no tenim problemes de validesa externa.
Però no sempre disposem d’un grup gran per estar segurs de que estan equilibrats, i molts cops el que fem és combinar les dues tècniques anteriorment anomenades (constància i aleatorització) 1.2: Característiques dels experiments:     El principal objectiu dels experiments és posar a prova relacions causals.
Ús intensiu de tècniques de control per aconseguir grups comparables.
*Manipulació de la variable independent: Fa referència a que l’investigador administra els valors que pot prendre la variable independent en cada participant.  l’investigador té la potestat d’assignar a cada participant un valor concret de la variable independent (Exemple: l’investigador diu que rebrà el mètode d’ensenyament EAO i qui el tradicional).
o Exemple: En una situació d’examen, el format de resposta (oberta o tipus tests) influeix sobre l’ansietat  Es pot manipular ja que l’investigaod rpot escollir quin alumne realitza un examen obert o tancat *Aleatorització *Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 1.3: Sobre la importància de l’assignació aleatòria: l’atzar en el disseny experimental Per tal de que una investigació sigui experimental, l’atzar es troba a l’assignació exclusivament.
La fita és arribar a tenir grups el més semblants possibles.
  Comparacions intersubjectes: Comparacions entre els diferents grups: Comparacions intrasubjecte: Els participants, en algunes ocasions, passen tots elsll per diferents condicions experimentals de forma aleatòria. Comparem el mateix subjecte en diferents situacions. (Exemple: el mateix participant participarà en el mètode d’ensenyament EAO i en el clàssic.
1.4: Resum: Propietats que s’han d’exigir als experiments:    Validesa Fiabilitat Sensibilitat: Fa referència a que els instruments de mesura que es fan servir han de ser capaços de captar els canvis que es produeixen a la variable dependent com a conseqüència de la independent.
Recordar que...
Per considerar que un disseny és experimental cal:   Manipulació de la/es VI/s Aleatorització: o Disseny experimental Intersubjecte: Equilibrat o Disseny experimental Intrasubjecte: Contrabalanç o reequilibrat 2.
Dissenys intersubjecte unifactorials: Dissenys experimentals caracteritzats per:  1 VI (unifactorial): Només UNA variable.
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació  Laura Casado Assignar a l’atzar els subjectes a una de les condicions experimentals (intersubjecte): Cadascun dels participants és assignat a una única condició Exemple: Assignem als alumnes a EAO o a tradicional, de manera que cadascun dels alumnes rebria únicament un sol ensenyament.
Partim d’una mostra de subjectes als quals els hi son assignats ALEATORIAMENT les diferents condicions experimentals, de tal forma que cada participant és assignat únicament a una de les condicions experimental Exemple: Condicions experimental: EAO i tradicional. Els participant serien assignats aleatòriament o bé a EAO o bé a tradicional. Se’n diu disseny intersubjecte perquè quan tinguem els estudiant ubicats en una condició experimental o una altra compararem entre grups (intersubjectes) si un mètode és més eficaç que l’altre en l’aprenentatge de matemàtiques.
2.1: Disseny de grups aleatoris: Aquell disseny experimental amb una sola variable independent que es caracteritza perquè els participants s’assignen aleatòriament sense cap restricció als diferents grups.  aquesta assignació aleatòria serveix per evitar l’aparició de possibles variables estranyes, ja que aquestes quedaran ben equilibrades entre un grup i l’altre, de tal forma que els dos grups que estem comparant siguin comparables entre sí.  Això funcionava quan teníem una mostra molt gran.
2.2: Disseny de grup aleatoris amb blocs: Disseny de grups aleatoris amb diversos subjectes per nivell i bloc. Determinades variables estranyes estaran ben repartides entre els grups que estem comparant.
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 2.2.1: Passos pel bloqueig:     1. Mesurar la variable estranya: Ex: Proba avaluació nivell matemàtiques.
2. Agrupar els subjectes en valors similars d’aquesta variable estranya. Ex: Establir dos blocs: el bloc de persones amb un coneixement previ baix (inferior a 5) i el bloc de persones amb un coneixement previ mig-alt (igual o superior a 5).
3. Ens centrem en un dels blocs i fem una assignació aleatòria. Exemple: Agafem el grup de coneixement previ baix i els assignem aleatòriament a EAO o a tradicional.
4. Ens centrem en l’altre bloc i fem el mateix que abans. Assignem els participant aleatòriament. Exemple: Agafem el grup amb coneixement previ mig-alt i els assignarem aleatòriament a EAO o a tradicional.
Amb el bloqueig fem que la variable estranya passi a estar controlada, i passa a anomenar-se variable bloquejada. Si fem l’assignació aleatòria sense bloqueig hi ha més risc de que els dos grups no siguin comparables.
Exemple: Si no fem la restricció de coneixement previ, probablement els dos grups no seran comparables pel seu coneixement previ. Per poder atribuir els resultats al mètode que s’utilitza i no a altres variables hem d’aconseguir que les altres variables (com, en aquest cas, el coneixement previ) estiguin controlades.
Una manera de controlar encara més la variable seria classificar als subjectes per notes (de l’1 al 10) 2.3: Mètodes de disseny especials   Placebo: Rebran un tractament amb la parença de principi actiu però realment aquest principi actiu no hi serà. Ex: Pastilla Ens ajuda a evitar la suggestió. El fet de comparar un actiu amb un placebo ens permet saber el nivell de suggestió del tractament i per tant saber quina és l’eficàcia neta, deixant de banda la suggestió.
Simple cec: No sap si es troba en una condició experimental o una altra.
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació  Laura Casado Doble cec: L’investigador que aplica un tractament no sap si el tractament és de tipus A o B. El subjecte tampoc ho sap. Evita que les expectatives sobre l’eficàcia d’un medicament alterin el seu comportament.
2.4: Representació esquemàtica del disseny experimental Aquesta taula ens servirà per veure que tenim dos grups de subjectes diferents amb resultats diferents.
2.5: Tècniques de control:   Com a formes d’aleatorització. Són específiques dels dissenys experimentals: o Assignació a l’atzar o Bloqueig o Contrabalanç NO especifiques dels dissenys experimentals o Eliminació o Constància o Tècnica del “simple” i “doble” cec.
3. Dissenys intrasubjecte unifactorials Tots els participants passen per totes les condicions.
3.1: Contraposició de dues estratègies de comparació 3.1.1: Estratègia de comparació: Intersubjecte.
  Emoció negativa Emoció neutra Esperem que, idealment, la diferencia entre els dos grups vingui donada únicament per estar assignats a un grup o un altre, i la resta de variables estranyes no existissin o fossin comparables.
El que pretenem quan apliquem l’assignació aleatòria amb un disseny intersubjecte és que els dos grups siguin comparables.
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Si assignem el mateix tractament als 3 grups i l’assignació aleatòria ha funcionat correctament, els resultats seran els mateixos en els 3 grups 3.1.2: Estratègia de comparació: Intrasubjecte L’equivalència és absoluta entre els grups perquè tots han passat per totes les condicions (t0, t1, t2). Per tant, el grup de persones de t0 el mateix grup de persones de t1 i t2.
Tenim un únic grup de subjectes, que passaran per les 3 condicions existents.
Inconvenient: Els moments o períodes en que es presenten o es reben els tractaments (ja que no es poden dur a terme tots alhora) són equivalents? Exemple: Quan el grup de persones rebi el tractament 1 està en la mateixa situació que quan va rebre el tractament 0?  NO.
En un disseny intrasubjecte no ens preguntem si els grups són equivalents (ja que només tenim un sol grup), sinó que ens preguntem si els períodes en que es reben els tractaments són equivalents.
Quan apliquem un disseny experimental intrasubjecte tots els esforços aniran adreçats a aconseguir uns períodes d’aplicació diferents.
Assignem aleatòriament als subjectes per passar per les condicions en un ordre o un altre: *Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Alterant l’ordre de presentació es busca compensar el possible efecte que causi l’ordre de presentació.
Definirem tants ordres com condicions hi hagi. En l’exemple, tenim 2 condicions i per tant hi ha dos ordres.
 Estructura d’un disseny unifactorial intersubjecte:  Estructura d’un disseny unifactorial intrasubjecte: 3.2: Avantatges i inconvenients de l’estratègia intrasubjecte   Avantatges: o Subjecte com a control propi: Les variables del subjecte no afecten perquè el grup de persones que rebi l’emoció negativa també rep l’emoció neutra.
o Economia de subjectes: Necessitarem menys subjectes perquè serà només un grup el que passi per totes les condicions Inconvenients: o Efecte de persistència (carry-over): Es dona quan l’efecte que té una condició experimental es manté a l’inici de l’aplicació de la següent condició experimental. Exemple: Tenim dues pastilles. Si prenem la pastilla A i ens prenem la pastilla B abans de que l’efecte de A hagi desaparegut, trobem un període de solapament entre A i B. Per tant, l’efecte de A persisteix a l’inici de B.
o Efecte de període (pràctica, cansament, motivació, etc.): Es dona quan s’ha de mesurar la variable depenent en diverses ocasions. EL que provoca aquest efecte és que aquests diferents moments en que es mesura la variable depenent no siguin comparables entre sí. Exemple: A principi de curs se’ns demana que omplim un qüestionari curt 10 cops. La nostra actitud serà molt diferent la primera vegada que el responem que la desena vegada (efecte de la motivació).
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 3.3: Tècniques de control associades a intrasubjecte Contrabalanç: Tècnica de control dels efectes de període i de persistència que consisteix en la variació sistemàtica de l’ordre de presentació dels nivells de la variable independent. Un disseny intrasubjecte sense contrabalanç NO és un experiment. Procediment:   Generar les permutacions possibles de les condicions experimentals (o nivells de la variable independent). Exemple: Tenim 2 nivells. Tenim dues permutacions possibles (AB i BA). Quan tenim moltes condicions experimentals hi ha una reducció que consisteix en agafar les permutacions en les que cap condició es repeteixi en la mateixa posició (quadrat llatí).
Assignar a l’atzar els subjectes a les seqüències de tractament (ordres de presentació) seleccionades.
3.4: Síntesi   Com a formes d’aleatorització. Són específiques dels dissenys experimentals: o Assignació a l’atzar o Bloqueig o Contrabalanç NO especifiques dels dissenys experimentals o Eliminació o Constància o Tècnica del “simple” i “doble” cec.
4. Dissenys factorials 4.1: Caracterítiques Els dissenys factorials es caracteritzen però incloure més d’una variable independent o factor, sent manipulada i aleatoritzada almenys una d’aquestes variables o factors.
4.1.1: Avantatges:    Permet estudiar l’efecte que exerceix cada factor separadament sobre la variable dependent. També permet estudiar l’efecte que té sobre la variable independent la interacció entre aquests factors.
Estalvi de temps i de participants: Per aconseguir la mateixa informació que s’obté amb un disseny factorial cal aplicar-hi diversos dissenys unifactorials.
La conducta està rarament influenciada per una variable  el fet de que en un sistema factorial s’incloguin diverses variables el fa més capaç d’abordar models psicològics més complets i, en conseqüència, podem suposar que permetrà assolit més validesa externa.
Un disseny factorial es defineix combinant els nivells de les variables independents que l’integren.
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 4.2: Interacció: La interacció és l’efecte conjunt de les variables independents. Hi ha interacció quan l’efecte que té una VI sobre la VD es modifica quan canvien els valors d’una altre VI inclosa en el disseny factorial.
4.2.1: Detecció de la presència d’interacció:   Comparació dels valors efectes simples Representació gràfica: o Si les rectes dels gràfics són paral·leles, podrem determinar que no hi ha interacció entre les variables independents.
o En cas de que es creuin, podem dir que hi ha hagut interacció entre les variables independents que afectarà a les variables dependents.
4.2.2: Preguntes: Quan analitzem un disseny factorial sorgeixen dues preguntes: 1. Quina informació es pot extreure del disseny? Entre la informació que podem extreure del disseny factorial hem de distingir entre:  Efectes simples: Són els efecte d’una variable independent (sobre la variable dependent) fixant els nivells de les restants variables independents del disseny.
Gràficament, el pendent de les dues rectes representa els dos efectes simples.
 Efectes principals: Es refereixen a l’efecte global d’una VI (sobre la VD) sense tenir en compte els nivells de les restants VI del disseny. Podem calcular aquests dos valors a partir de la mitjana de les mitjanes representades al gràfic previ dels efectes simples.
Efectes simples vs. Efectes principals: *Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Representació esquemàtica del disseny: 2. D’aquesta informació, quina és útil per formular conclusions de l’efecte de les variables independents sobre les variables dependents? En un disseny factorial caldrà començar sempre analitzant la interacció i, en funció de si en detectem o no, basarem la interpretació dels resultats en els efectes simples.
 Si no hi ha interacció: N’hi ha prou de basar-se en els efectes principals per resumir els resultats obtinguts, els efectes simples no porten informació addicional.
 Si hi ha interacció: Cal basar la interpretació dels resultats en els efectes simples; tanmateix en aquest cas l’efecte principal és interpretable com una mesura mitjana, tot i que cal tenir en compte que seria una interpretació poc precisa dels resultats.
4.2.3: Efectes especials de la interacció:   Efecte sostre: Hi ha efecte de sostre quan el que es proposa als subjectes és tan fàcil que és impossible discriminar entre els tractaments.
Efecte terra: Hi ha efecte de terra quan la tasca és tan difícil que cap dels subjectes arriba a un mínim discriminable.
4.3: Tipus de dissenys factorials En funció de l’estratègia de comparació podem distingir 3 tipus de dissenys factorials:  Disseny factorial intersubjecte: En totes les VI s’aplica una estratègia de comparació intersubjecte.
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació   Laura Casado Disseny factorial intrasubjecte: En totes les VI s’aplica una estratègia de comparació intrasubjecte.
Disseny factorial mixt: Combina una o més VI que apliquen estratègia de comparació intersubjecte amb d’altres VI que apliquen l’estratègia intrasubjecte.
Exemple: Es fa una investigació sobre les preferències dels homes per productes cosmètics. Es planteja un disseny factorial per estudiar com influeixen dos factors sobre la preferència per una crema facial: la presentació (tub o pot) de la crema i l’aroma (inodora, cítrica o fusta). Es tracta d’un disseny factorial 2x3, atès que combina una VI independent amb dos nivells i una segona Vi amb tres nivells, de manera que planteja sis condicions experimentals. A continuació, mostrem com aquest mateix disseny factorial requereix un nombre diferent de grups en funció de l’estratègia de comparació s’usa per a cada VI.
 Disseny factorial intersubjecte 2x3: Intervé un grup de participants diferent per a cada condició experimental.
En total sis grups de participants diferents.
Cada participant només rep un tipus de presentació combinada amb un tipus d’aroma.
VI: Presentació Tub Inodora Fusta Cítrica Inodora Fusta Cítrica Pot  Disseny factoral intrasubjecte 2x3: Intervé un únic grup de participant que passa per les 6 condicions experimentals en períodes diferents.
Cada participant rep les 6 combinacions de presentació i aroma.
Inodora  VI: Aroma Tub Fusta Cítrica Inodora Pot Fusta Cítrica Disseny factorial mixt 2x3 (intrasubjecte en el primer factor): Intervé un grup de participants diferent per cada nivell de la VI intersubjecte.
Si el factor intrasubjecte és el primer tal com està esquematitzat a la taula, els mateixos participants assignats, per exemple, a l’aroma “inodora” rebran la crema en els dos formats de presentació. En total hi intervindran 3 grups de participants diferents. Aquí cada participant rep els dos tipus de presentació però sempre combinada amb el mateix aroma.
Noteu que si el factor intrasubjecte fos l’aroma intervindrien 2 grups de participants diferents: aquí cada participant rebria els tres tipus d’aroma però sempre combinats amb la mateixa presentació.
*Característica definitòria de l’experiment Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado VI: Presentació VI: Aroma Tub Pot Inodora Fusta Cítrica  Extensió del disseny factorial mixt: Ús freqüent en la literatura psicològica. Es tracta del cas en el qual una de les variables que conforma el disseny factorial són les ocasions en què es mesura la VD.
Són dues variables intersubjecte les que determinen la condició experimental que rebrà el participant, essent la mateixa condició experimental en les 3 ocasions de mesura.
En aquest cas, no tenim variables intrasubjecte manipulada.
L’ocasió de mesura de la funció cognitiva (VD) s’analitza com una variable intrasubjecte del disseny.
Entrenament cognitiu (EC) EC Actiu Exercici físic (EF) Exercici aeròbic EF placebo EC placebo Exercici aeròbic EF placebo *Característica definitòria de l’experiment Inici 6 mesos 18 mesos ...