Primeres escoles de traducció (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 19/11/2014
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

L’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO L’any 395 s’havia produït la divisió de l’Imperi romà, en bona part a causa de la pròpia extensió. Aquest fet va interpretar-se sempre com un signe de debilitat. I poc després, l’any 475, l’imperi acaba per desaparèixer, s’esfuma. Les diferències entre un territori i l’altre eren cada vegada més grans, cada vegada hi havia més corrupció (començant pels propis emperadors). Per tant, parlem d’un gran imperi polític fragmentat, que sempre havia tingut unitat lingüística, ja que a tot arreu es parlava llatí. A més, era la llengua oficial, la de l’administració, dels serveis, de la justícia... Hi havia molts àmbits reservats exclusivament pel llatí.
El 475 tot s’enfonsa, ja no hi ha l’ús oficial de la llengua. La fragmentació política comporta la fragmentació lingüística, tot i que passa per un procés lent. En aquests territoris es comença a fer servir un altre tipus de llatí: el llatí vulgar, que a mesura que passa el temps va evolucionant de manera diferent a cada territori.
ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO (SEGLES XII-XIII) Abans de parlar-ne, s’ha de fer referència a una altra escola de traductors que havia existit a Damasc i a Bagdad durant el segle IX. Era el gran moment, l’època gloriosa i d’esplendor del món àrab. Damasc i Bagdad eren les grans capitals. Al segle VIII, especialment el IX, van sorgir unes escoles de traducció, enteses com una mena d’indústries de la traducció, grans oficines, centres de producció de traduccions.
Gràcies a aquestes escoles, els àrabs van fer una gran feina de recuperació d’obres gregues, fins al punt que moltes obres clàssiques s’han conservat per mitjà de traduccions a l’àrab. Ells eren conscients que hi havia una mena d’interrupció, i que si no conservaven aquestes obres del saber grec, es perdrien. Així, van fer infinitat de traduccions del grec a l’àrab. Sobretot els va interessar el que ells consideraven ciències (inclouen la filosofia, la medicina, la física, l’astrologia...). Tot això és traduït a Damasc durant els segles VIII i IX.
L’escola de traductors de Toledo intenta fer una feina semblant a la que es va fer a l’escola de Damasc. L’escola és fundada l’any 1130. Poc abans, el 1085, Toledo havia estat reconquerida pels cristians. De fet, va ser Toledo la primera ciutat de la reconquesta. La fundació de l’escola és obra del nou bisbe cristià de la ciutat, Raimundo, que va tenir el suport del rei Alfons X el Savi. Això ens serveix per demostrar que la traducció i el poder van molt lligats.
Després de la reconquesta, els musulmans no són expulsats, sinó que continuen vivint al territori. A Toledo, durant aquests anys hi conviuen cristians, musulmans i jueus. Per això es justifica la creació d’aquesta escola en una ciutat emblemàtica que acull tres cultures d’una forma raonadament pacífica.
L’escola de traductors de Toledo recupera el llegat de Damasc i de Bagdad. S’interessa pel mateix tipus d’obra que s’havien interessat aquestes escoles i, essencialment, tradueix de l’àrab les obres de tot tipus que havien estat traduïdes del grec a Damasc i a Bagdad. Per tant, es torna a recuperar el llegat grec però amb la intervenció de les traduccions àrabs.
Es tradueix essencialment de manera anònima: és una indústria i el que menys compta és la identitat. A més, la majoria de traduccions són col·lectives, normalment hi intervenen dos traductors.
Llengua de partida: àrab. Llengua d’arribada un dels traductors, normalment jueu, tradueix de l’àrab al castellà oralment. En segon lloc intervé un traductor cristià que tradueix d’aquesta versió castellana oral al llatí escrit. Es passa d’una llengua de cultura (àrab) a una altra llengua de cultura (llatí). Però entremig hi ha una llengua oral (el castellà) que és invisible, no n’ha quedat rastre. El castellà encara és una llengua vulgar, sense prestigi, com totes les llengües romàniques al principi. És una llengua indispensable en aquest procés, però no pot ser llengua d’arribada. No s’ha conservat cap text teòric que reflexioni sobre aquesta indústria de la traducció.
Però tot i la fragmentació lingüística del llatí, es produeix un contínuum lingüístic: a les llengües romàniques es va mantenir en la percepció dels parlants la sensació que entenien una altra llengua romànica. Va mantenir-se fins a finals del segle XIX, tot i que les diferències ja s’anaven marcant.
...