2. Eficiència i equitat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLICO
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

2. EFICIÈNCIA I EQUITAT 1. OBJECTIUS DEL GOVERN: Els objectius del Govern tenen principalment a qüestions relacionades amb l'eficiència i equitat -> trade-off entre els 2 objectius.
Els diferents objectius dels governs necessitaran diferents enfocaments o instruments per aconseguir-los.
Les polítiques de govern persegueixen objectius relacionats amb els conceptes: • Eficiència econòmica • Eficiència administrativa • Equitat Eficiència: *Economia del benestar -> teoria normativa que s'encarrega d'analitzar com s'ha de gestionar l'economia de manera eficient.
Per valorar eficiència de les polítiques econòmiques s'usa l'òptim de Pareto -> resulta impossible reassignar recursos de manera que algú millori el seu benestar i ningú no l'empitjori. També quan no es pot produir/consumir una quantitat més elevada d'un producte sense reduir la quantitat produïda o consumida d'un altre.
Una millora paretiana es produeix quan hi ha una reassignació de recursos que permet una millora de benestar per a algun individu sense empitjorar el benestar de cap altre.
El criteri de Pareto té algunes limitacions: – Es preocupa del benestar individual.
– Es basa en la sobirania del consumidor.
-> ELS TEOREMES FONAMENTALS DE L'ECONOMIA DEL BENESTAR: 1) Primer teorema del benestar: Tota economia competitiva assigna els recursos de manera eficient en el sentit de Pareto; requereix una estructura de mercat perfectament competitiva.
2) Segon teorema del benestar: Tota assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es pot generar a través d'un mecanisme competitiu, mitjançant un redistribució de la riquesa inicial. L'Estat pot modificar l'assignació eficient final i assolir la que més desitgi des del punt de vista de la seva preferència distributiva.
El que fa normalment l'Estat en les economies mixtes és usar una redistribució expost -> fa servir mecanismes fiscals per redistribuir la renda i els recursos aportats pel mercat de manera que assoleixi una determinada assignació final que s'ajusti a les preferències distributives socials.
-> EFICIÈNCIA ECONÒMICA: Intenta aconseguir el major nombre de béns a partir d'uns recursos disponibles; maximitzar l'output derivat d'uns inputs.
El concepte d'eficiència econòmica porta associat un òptim de Pareto que es podrien lligar amb 2 problemes d'optimització: – Minimització de costos subjecta a la tecnologia productiva.
– Maximització de la utilitat subjecta a la restricció pressupostària del consumidor.
Per tant, l'eficiència econòmica està associada a les nocions d'escassetat i elecció.
• Eficiència ASSIGNATIVA -> assegurar que els recursos que hi ha siguin usats de manera que els béns produïts amb aquests recursos coincideixin amb la demanda dels consumidors.
• Eficiència PRODUCTIVA -> relacionada amb el cost de producció. Una economia és eficient productivament si produeix béns i serveis amb el mínim cost possible.
L'eficiència productiva NO implica l'assignativa.
• Eficiència INTERNA -> millora de l'organització i la ineficiència que es deriven d'una estructura organitzativa massa burocratitzada.
Grau ineficiència interna augmenta a mesura en què les dimensions de l'organització corresponent siguin també més grans.
-> EFICIÈNCIA ADMINISTRATIVA: Es refereix als costos de gestionar una política pública. Cal tenir en compte: • Responsabilitat (accountability) i els mecanismes de control i rendiment de comptes dels gestors de les polítiques públiques.
• Costos d'administració de les polítiques. Material per informar el públic i els costos derivats de llacunes legals del sistema que permeten a algunes persones accedir als beneficis d'una política sense tenir-ne dret.
Poden conflicte entre eficiència econòmica i eficiència administrativa -> Trade-off ; com més laxes siguin les normes estipulades -> costos de gestionar política disminuiran = augmentarà eficiència administrativa.
Equitat: Relacionada amb el que en cada societat i en cada moment s'entén que és una distribució justa de la renda, dels serveis bàsics.
Es pot definir com: 1) Eliminació de la pobresa 2) Reducció de les desigualtats en la distribució de la renda: transferència de recursos de classes més opulentes a les més desafavorides.
3) Major igualtat en l'accés dels béns i serveis bàsics 4) Evitar que els individus experimentin una caiguda dràstica en la seva renda o en el seu nivell de vida: governs duen a terme mesures per corregir el risc social a través d'assegurances obligatòries de malaltia, d'atur o polítiques de salaris mínims.
2. RELACIONS ENTRE ELS OBJECTIUS D'EFICIÈNCIA I EQUITAT: Situacions en què la reducció de la desigualtat implica un empitjorament de l'eficiència.
Situacions en les que una reducció de la desigualtat implica un augment de l'eficiència.
3. LES ELECCIONS SOCIALS: Difícil mesurar magnitud de la relació de conflicte entre eficiència i equitat.
*La corba de possibilitat d'utilitat -> fixa conjunt d'oportunitats dels individus indica el nivell màxim de benestar que pot assolir un individu.
*Les corbes socials d'indiferència -> mostren combinacions de benestar entre tots els integrants d'una societat.
En l'equilibri òptim, les 2 corbes es tocaran només en el punt de tangència.
A l'hora de mesurar les eleccions socials hem de tenir en compte que a mesura que augmenta el consum d'un bé, el guany addicional d'utilitat que reporta és cada cop menor.
1) Segons l'UTILITARISME -> societat ha de maximitzar el benestar del conjunt dels membres; sigui quin sigui el nivell d'utilitat dels individus, la societat està disposada a intercanviar una unitat d'utilitat d'un per la d'un altre -> tots els individus tenen la mateixa ponderació en termes d'utilitat = funció d'utilitat social està representada per la suma d'utilitats individuals.
2) Segons el RAWLSIANISME -> benestar societat depèn del benestar de l'individu que es trobi en pitjor situació.
3) Segons l'UTILITARISME PONDERAT -> una reducció del benestar dels més pobres està justificada quan la utilitat dels rics augmenta més que proporcionalment.
Les eleccions socials però, presenten algunes limitacions: • Comparacions interpersonals: no mesura variació ni nivell. Només es podrà analitzar sobre el signe dels resultats, però no sobre el seu abast.
• Construcció de les funcions socials del benestar: les preferències d'una societat resulten de la suma dels individus que la integren.
Les eleccions socials es duen a la pràctica de la següent manera: 1) Governs han d'intentar identificar i mesurar els beneficis nets -> beneficis menys els costos que reben els diferents grups socials com a conseqüència d'una mesura 2) Valorar si el projecte és una millora en el sentit de Pareto: – Si millora el benestar d'un individu sense que cap no empitjori -> projecte es portarà a terme.
– Mesura perjudiqui uns i en beneficií uns altres -> calcular la mesura de l'eficiència (sumant pèrdues o guanys per cadascun dels individus) i equitat (a través d'una mesura global de la desigualtat que hi ha en la societat).
3) Valorar diferents alternatives: – Efectes sobre eficiència siguin + i redueixin la desigualtat -> SI – Efectes sobre eficiència siguin – i augmenti desigualtat -> NO – Guanys d'eficiència però augmenta desigualtat -> valorar quina quantitat de desigualtat addicional s'està disposat a acceptar a canvi de l'augment d'eficiència, La quantificació de l'eficiència i l'equitat: 1) Quantificació de l'eficiència: depèn de les preferències dels individus.
• Excedent del consumidor -> diferència entre el que un individu està disposat a pagar i el que realment paga. Mesura el benestar total dels individus.
Per calcular beneficis socials agregats -> sumar beneficis que reben tots els individus -> disposició total a pagar de tots els membres societat.
Diferència entre disposició total a pagar i els costos totals d'un projecte = VALOR MONETARI DELS BENEFICIS NETS.
2) Quantificació dels efectes distributius: fer servir indicadors sintètics de desigualtat -> en una únic xifra recull un valor que permet fer comparacions entre diferents situacions: • Índex de pobresa -> proporció població que està per sota d'un nivell crític de renda a partir del qual es considera que no hi ha mínimes condicions per portar una vida digne.
• Bretxa de la pobresa -> quantitat renda hauríem de donar als individus més desafavorits per situar-los per sobre del llindar de pobresa.
• Índex de Gini i corba de Lorenz -> mesuren grau de concentració de la renda en una economia i el grau de desigualtat.
Com més elevat és el valor de l'Índex de Gini -> més desigual és l'economia.
• Ràtio S80/S20 -> compara la renda del 20% de la població més rica amb la renda del 20% més pobra. Aporta informació ràpid i senzilla relacionada amb la concentració de la renda i la pobresa d'una economia.
Les eleccions socials ens permetran decidir sobre la realització o no d'un determinat projecte o mesura.
4. ELS INSTRUMENTS DE POLÍTICA ECONÒMICA: Per tal d'assolir els objectius relacionats amb l'eficiència i l'equitat, els governs fan servir 3 tipus d'instruments: • Regulació • Hisenda pública • Empresa pública -Hi ha instruments que influeixen en el consum i en la producció privada de béns i serveis -> instruments que alteren l'actuació dels agents exante.
-Hi ha instruments que influeixen en l'economia a través de la producció i la provisió pública de béns i serveis -> instruments que interfereixen directament en el funcionament dels mercats.
Instruments que influeixen en el consum i la producció privats: -> INSTRUMENTS QUE INFLUEIXEN EN LES PREFERÈNCIES: 1) Persuasió moral: governs intenten influir en les preferències dels consumidors respectant principi de sobirania del consumidor.
AVANTATGES No consumeix gaire recursos públics.
DESAVANTATGES Dubtes sobre la seva eficàcia.
2) Educació: s'actua directament sobre la formació de les preferències i pot ser un instrument eficaç a llarg termini si es relaciona amb els danys causats per moltes petites activitats de molts individus aïllats.
AVANTATGES DESAVANTATGES Respecta principi sobirania consumidor i Eficàcia molt reduïda a curt termini.
constitueix mecanisme per resoldre problemes a través de consens social.
-> INSTRUMENTS QUE VARIEN EL CONJUNT DE POSSIBILITATS DELS CONSUMIDORS I EMPRESES: 1) Mitjançant efectes renda: alterar nivell renda de manera que variïn les seves restriccions pressupostàries -> variar nivells globals de producció i consum sense influir en els tipus de béns que es produeixen i es consumeixen.
2) Mitjançant efectes substitució: alteren incentius dels productors/consumidors sobre certs béns i penalitzen els que es volen reduir i afavoreixen els que es volen augmentar -> alterar preus relatius dels béns.
-Efectes de substitució -> com a conseqüència d'una mesura política econòmica el preu d'un bé augmenta en relació amb el preu d'altres béns -> demanda del bé disminueix.
Govern pot provocar efectes de substitució a través de: • Impostos: dissuadir el consum de determinats béns -> augment preus. Es busca repercutir el major cost de producció sobre el consumidor.
Objectiu -> modificar preus relatius béns per introduir un canvi en el comportament de productors i consumidors.
• Subvencions: oferir incentius positius per canviar la conducta dels agents econòmics (= lògica impostos, però en sentit contrari).
Són especialment aplicables en el cas que hi hagi externalitats positives, com els béns públics.
Diferències entre impostos/subvencions IMPOSTOS Productor/consumidor que Govern qui ingressa import.
• SUBVENCIONS paga impost i Govern paga i productor/consumidor és el beneficiari.
Controls directes: instruments directes de control de les conductes i activitats econòmiques -> modificant conjunt possibilitats d'actuació dels consumidors i productors: Diferents tipus de regulacions Regulacions Incidència econòmica PREUS Desplacen corbes oferta i demanda dels béns o serveis QUANTITATS ENTRDA I SORTIDA QUALITAT I ALTRES Beneficis Fomenta eficiència econòmica competència Desplacen corbes Eviten demanda i oferta corregeixen dels béns i serveis externalitats Costos Ineficiència econòmica i regulacions errònies.
Tarifes per econòmiques, peatges...
o Augment costos Quantitat màxima producció o altres de llet que pot produir cada país de la UE; límits velocitat...
Alteren estructura Aprofitament i funcionament economies mercat escala; assegurar disponibilitat certs béns Modifiquen corbes Protecció oferta i demanda consumidors usuaris Exemples Ineficiències en assignació recursos; reducció incentius innovació Augmenten i costos producció Farmàcies, gasolineres, operadors telefonia...
de Qualitat habitatge, dels aliments...
Instruments que actuen a través de la producció i la provisió de béns i serveis per part del sector públic: El Govern, amb l'interès d'aconseguir que determinats béns estiguin a disposició dels ciutadans, opta per diferents alternatives: • Producció pública: sector públic produeix i subministra els béns directament.
• Provisió pública: es garanteix que els béns estaran disponibles per a la població mitjançant el finançament públic, però es deixa que sigui una empresa privada la que els produeixi.
5. FALLADES DEL GOVERN: Model de govern ideal: • Neutralitat en l'elecció dels objectius i dels instruments de política econòmica: governs actuen motivats per l'interès societat.
• Informació suficient: per part dels governs per saber quins són els objectius que a la societat li interessa assolir.
• Capacitat tècnica: per dissenyar polítiques i escollir els instruments adequats per maximitzar els objectius.
El que realment passa (fallades de govern): • Restriccions del sector públic en contractar els seus empleats: Estat és un gestor de recursos de la societat i té un legitimitat indirecte sobre aquests recursos.
• Restriccions d'equitat en el disseny de les polítiques públiques: el fet que els recursos del Govern procedeixin dels impostos dels ciutadans, fa que el Govern dissenyi polítiques de manera que semblin neutrals -> polítiques adoptin dissenys complexos que impliquin despeses excessives.
• Restriccions d'informació • Impossibilitat de celebrar contractes tancats: Estat assumeix voluntàriament alguns compromisos -> no es pot exigir legalment que l'Estat els compleixi.
• Absència de competència en el sector públic: sector públic actua en molts casos com un monopoli natural.
...