TEMA 6. LA REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA I LA LLUITA CONTRA L’APATHEID (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Història Contemporània II
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Carolina Rúa

Vista previa del texto

TEMA 6. LA REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA I LA LLUITA CONTRA L’APATHEID El règim de Sud-Àfrica és una autèntica novetat, ja que és un dels primers estats que es defineix específicament com a racista, quelcom que era atípic.
6.1.- Atípica història A principis del segle XX, la minoria blanca representava un 23% de la població. A mesura que passa el temps, els blancs varen reduir-se a un 13%. Això es remunta al segle XVII, quan uns colons holandesos arriben al Cap de Bona Esperança. Eren calvinistes, racistes i partidaris de l’esclavitud. Aquests holandesos d’Àfrica s’anomenaran bòers o afrikaners. Al 1652, Jan Van Riebek és el que funda l’assentament en la zona del Cap de Bona Esperança. A mesura que passin els anys, arribaran altres colons, especialment anglesos. Al 1806, els britànics es faran amb el control de la zona del Cap. El bòers es sentiran expulsats, no només per la presencia britànica, sinó també perquè aquests aboleixen l’esclavitud. Davant d’això, els bòers canvien de territori, marxaran cap a l’interior; fundaran l’Estat lliure d’Orange i la república de Transvaal. Aquesta migració es coneix com el Gran Trek.
En aquestes zones, precisament, es descobriran unes mines d’or i de diamants en les zones colonitzades pels bòers. Quan els britànics s’assabentin, voldran expandir-se cap a les zones ocupades pels bòers.
6.1.1.- La guerra dels bòers Entre el 1880 i el 1881, tindrà lloc la Primera Guerra Anglo-bòer i entre el 1899 i el 1902 tindrà lloc la Segona Guerra Anglo-bòer, en les quals començaran a guanyar els bòers, principalment perquè coneixen la zona i estan més units. Qui acabarà guanyant les guerres seran els britànics, gràcies a la seva superioritat bèl·lica. Es signarà la pau amb el Tractat de Vereeniging. El bòers varen continuar mantenint, però, mantenint una àmplia autonomia en les províncies d’Orange i Trasvaal. Aconseguiran que els negres no puguin votar ni aconseguir feines en la administració.
L’esclavitud està abolida, però es tiren endavant mesures molt racistes.
Pocs anys després es crearà la Unió Sud-africana al 1910, amb un sistema administratiu que afavoria a la minoria bòer davant la majoria anglòfona. El 1913 es va fundar el Partit Nacional, que era afrikaner nacionalista i molt racista (reconegut). Aquest partit arribarà al poder al 1948 i dotarà de lleis que institucionalitzaran el seu racisme (apartheid). Així, instaurava de forma “legal” una discriminació racial sistemàtica.
6.2.- L’apartheid     Classificació de la població pel color de la seva pell: blancs, negres, mestissos i indis.
Aquestes classificacions són arbitràries.
Prohibició de matrimonis i relacions sexuals interracials.
Exclusió de la comunitat negra del sistema polític.
Il·legalització de l’oposició.
   Implantació d’un sistema de passis per controlar la mobilitat dels negres. Per moure’s dels seus barris a altres, havien de demanar un passi. Això implicava que els negres sempre havien d’anar documentades.
Segregació total als espais públics (escoles, hospitals, edificis de l’administració...).
Creació d’estats fantasmes (bantustans), aconseguint eliminar els negres de les grans ciutats. Els bantustans estaven a les zones rurals. Això va afectar a tres milions i mig de negres.
Com que el règim racista sud-africà era anticomunista, va rebre, al principi, un ampli suport de les potències del bloc occidental. Amb el pretext de combatre el comunisme, va reprimir totes les manifestacions que s’alçaven contra el Govern de Pretòria. A l’any 1960, el comencen a fer manifestacions en contra del sistema de passis; això acabarà amb 69 morts i 200 ferits. El president de la CNA, A. Luthuli, cremarà el seu permís, el qual desencadenarà una onada de detencions. La segona onada de manifestacions arribarà al 1976, vinculada a la reforma educativa per la implantació a les escoles de l’afrikaans. Aquestes protestes duraran 5 mesos, hi haurà 575 morts i 2380 ferits. Dins aquests morts, hi haurà una gran quantitat de nens. Un any després, al 1977, morirà Steve Biko, un estudiant de medicina. Ell organitzava els estudiants, organitzava vagues, etc. Era obertament no-violent. La policia el segrestarà, el torturarà i l’abandonarà sense assistència mèdica, acabant morint per les seves ferides.
Al 1961 es trencaran les relacions amb la Gran Bretanya i es proclamarà la República sudafricana.
6.3.- Organització de l’oposició El Congrés Nacional Africà (CNA) neix el 1912 inspirat pels mètodes de Mahatma Gandhi. A més, l’experiència de la no-violència de Gandhi neix arran d’una visita que va dur a terme a Sud-àfrica.
A mesura que s’endureix l’apartheid, l’oposició derivarà cap a la lluita armada. Ells no renunciaran aconseguir un règim democràtic i multiracial. El que pretenien no era matar civil, sinó debilitar les estructures de l’apartheid; per aquest motiu, molt dels seus sabotatges es duien a terme de nit.
A l’agost de 1962, Mandela és detingut és acusat de trair a la pàtria africana i de sabotatge.
Mandela, en un discurs, va dir que estava preparat per morir. Al Procés de Rivònia, però, no se’l condemnarà a mort, sinó a cadena perpètua. La major part de la seva pena la va passar a la presó de Robben Island. Allà havia de picar pedra i havia de patir insults i tortures perpetrades pels guàrdies blancs. Tot i així, va estudiar dret a les nits i va aprendre afrikaans. A mesura que es va coneixent la lluita de Mandela al món i la injustícia de l’apartheid, les condicions a la presó aniran millorant i li deixaran rebre algunes visites.
6.4.- Opinió pública internacional Quan s’adonen de la realitat sud-africana, es va tractar d’imposar un embargament i unes sancions per tal de posar fi al Govern de Sud-Àfrica. Tenen en contra especialment a les ONG i a l’ONU. Aquesta última va propugnar l’embargament total i la considera com un atemptat contra la pau. Al 1979, llegitimarà la lluita armada contra el règim. L’any 1985, el president Botha oferirà a Mandela de sortir de la presó si condemnava la lluita armada; no sortirà de la presó. A l’any 1986, als EEUU, el Congrés i el Senat imposen sancions directes al règim de Pretoria. No tothom sentia la mateixa simpatia pel CNA, com per exemple Margaret Thatcher.
La GF, en un principi, va guanyar-se aliats dins el Bloc occidental. Això mateix faria que es busquessin un altre enemic, els comunistes. Sud-àfrica s’havia fet amb el control de Namíbia, la qual delimita al nord amb Angola. A Angola hi havia una Guerra Civil, en la qual hi havia participació comunista i marxista. Els sud-africans s’hi varen implicar per tal de combatre els comunistes, però no varen tenir en compte que l’URSS i Cuba també hi estaven participant.
Varen patir una gran derrota en la coneguda Stalingrad de l’Apartheid. Una conseqüència directa serà la independència de Namíbia i el declivi de Sud-àfrica.
6.5.- La fi de l’apartheid Tenint en compte l’aïllacionisme econòmic, el govern blanc va fer algunes concessions: va canviar de pressió a Mandela, van millorar les seves convencions, i es comencen converses amb la CNA. Frederik de Klerk, abans dels 90, serà el president. El 2 de 1990 es legalitzarà el CNA i el 1994 Mandela guanyarà les eleccions, essent el primer president democràtic.
L’any 1995, es posa en marxa la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, on els que perpetraven crims havien de reconèixer tot allò que havien fet a canvi del perdó o l’amnistia.
...