Apunts complets història- Just Casas (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2015
Páginas 28
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 84

Vista previa del texto

Història contemporània de Catalunya i Espanya        Se’ns donarà un dossier Avaluació continuada, la primera tipus test les dolentes noresten. La segona tipus test i la tercera una part de test i una escrita. No són acumulatives.
Primera prova- 20%.
Segona prova- 20% Tercera prova- 60%.
Per aprovar l’assignatura s’han d’aprovar les tres.
Hi ha dret a recuperació.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 1 Proteccionistes i lliure-canvistes La història d’Espanya al segle XIX i al segle XX ha tingut una sèrie de característiques: Presència de militars  Eterna lluita entre proteccionistes i lliure-canvistes.
o A Catalunya serà encara més fonamental.
o La burgesia catalana sempre ha sigut proteccionista.
o Aquest proteccionisme es tractarà al 1986 quan Espanya entri a la CEE.
A partir d’aquest gir, sorgirà tot el moviment renovat independentista que ens porta a la situació actual.
o L’independentisme actual està influenciat per la situació política favorable de la Generalitat, dels mitjans públics favorables i d’una sèrie d’institucions pro-independentistes.
o Hui en dia, l’alta burgesia es troba al PP. La petita i mitjana burgesia (=propietària dels sistemes de producció i amb gent assalariada treballant per ell) amb part de classes mitges es representada per Convergència.
o Diferenciem entre directiu i burgés- directiu, si no és propietari, independentment de la seua situació econòmica, mai serà burgés sinó assalariat.
o Només considerarem classe mitjana aquells que viuen per sobre de la mitja de la població. És a dir, executius i directors que guanyen grans quantitats econòmiques sense ser burgesos.
o Plusvàlua= el treball no pagat. Per exemple, el teu treball a una empresa dóna 19 000€ a la empresa però a tu et paguen 1000€. La plusvàlua seria de 9000€. Si un broker guanya 15 000€ però dóna 300 000€ a la empresa, viurà millor però serà més explotat econòmicament ja que la plusvàlua seua serà major.
o L’explotació econòmica es mesurarà amb la plusvàlua, no amb el nivell de vida. El nivell de vida és un convencionalisme, no una veritat científica.
Burgesia i proteccionisme     La burgesia catalana era proteccionista perquè quan Catalunya comença la seua industrialització, la burgesia industrial parteix en desavantatge en referència a altres burgesies com la anglesa o la francesa.
Gran Bretanya ja s’havia començat a industrialitzar al voltant de 1740 mentre que a Cat comença la industrialització al 1830.
Les empreses de la burgesia catalana manquen de la tecnologia dels burgesos britànics al anar 90 anys endarrerits.
D’altra banda, GB era posseïdora d’un immens imperi colonial del qual obtenia matèries primes com el cotó treballat per mà d’obra servil a preus molt competitius (especialment de l’Índia). Cat, en canvi, havia de comprar el cotó al mercat lliure en un preu més car.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 2       Els aliments de GB venien de la Commonwealth, especialment de l’Índia, de manera que un obrer britànic cap al 1830/1840 guanyava la meitat que un obrer català però pagava tres cops menys pel menjar. És a dir, encara que el català cobrava més, havia de pagar més pel menjar (nivell de vida més car).
La burgesia GB oferia un producte (ex teixit) molt més competitiu que la burgesia catalana al tindre mà d’obra i matèries primes més barates.
Això feia que la burgesia cat no pogués competir en el mercat internacional amb l’anglesa.
Per poder subsistir, la burgesia cat havia d’acaparar el mercat interior. Açò va ocórrer especialment en la indústria tèxtil.
Per que açò fos possible, havia d’haver un govern que adoptés mesures proteccionistes, és a dir, alts aranzels pels productes britànics. Llavors, si una tela britànica entrava a Espanya li ficaven un impost i es feia més cara que la catalana a dintre del mercat espanyol. Així la gent comprava la tela catalana, més barata.
D’aquesta manera, a la burgesia catalana l’interessava organitzar-se en un partit polític per tal de tenir representació al parlament i influenciar en el govern espanyol.
o És importantrecalcar que només va arribar a influenciar, perquè la burgesia catalana mai ha governat a Espanya.
o Per lo tant, havia de buscar-se aliats a la oligarquia espanyola que també tinguessin interessos proteccionistes.
o Aquests aliats van ser els grans terratinents provinents de l’antiga noblesa i de la gran burgesia que amb les desamortitzacions havia comprat finques. Ells dominaven l’aparell de l’estat, no com la B Cat.
o També eren proteccionistes perquè eren propietaris de les terres que donaven cereals com l’ordi (cebada) i el civada (centeno), especialment dels necessaris per fer pa.
o Els terratinents volien una política aranzelària per tots els cereals que puguen vindre de fora.
o Espanya ve dominada per una coalició oligàrquica de grans terratinents i la burgesia catalana units pel proteccionisme.
o NO eren independentistes perquè el seu únic mercat era Espanya al no poder competir en el mercat internacional. No es fomentava el moviment independentista perquè l’únic mercat de la burgesia industrial era Espanya.
o Al anar industrialitzant-se Catalunya, cada cop hi havia menys agricultura i cada volta Catalunya era més dependent d’Espanya.
o Simbiosi on Catalunya i Espanya depenien una de l’altra.
o La burgesia no fomentava l’independentisme per açò, però això no volia dir que una part no fos nacionalista i volgués mecanismes de control i autonomia per Catalunya en aspectes com la llengua o la cultura. En termes econòmics, però, espanyolistes. Ex. Uns terratinents tenen una collita de blat normal, 1000kg de blat per any. El preu del quilo de blat Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 3     valia 1€. Els blaters guanyaven 1000€. En un any dolent, es recullen 400€ i el kg val a 3€. Els blaters recullen 1200€. Si tinguéssim un govern lliurecanvista, que no fica aranzels, en una mala collita es vendria el blat de l’estranger, amb un preu molt més competitiu, el que faria que els grans terratinents perdessin diners.
o Els terratinents vivien a Madrid i els seus fills a posicions de poder al govern i a la església per assegurar-se el control de l’aparell de l’estat, invertint accions en les principals empreses. No és cert que feien res i que eren uns gossos absentistes, però els interessava que els treballadors cregueren això.
Avui en dia encara passa. Els propietaris d’Endesa, Telefònica i les grans empreses privatitzades són bancs. Els accionistes dels bancs són, de nou, els membres de la gran burgesia. Passa igual amb les empreses de l’Ibex35, els accionistes són 18 persones que són els “amos” del país.
Al implantar una política proteccionista, certs sectors minoritaris de la burgesia són perjudicats. Per exemple la burgesia catalana de la avellana i la burgesia valenciana de la taronja. Al ficar aranzels alts pels productes britànics, ells ficaven aranzels grans pels productes agrícoles espanyols. La burgesia de productes agrícoles tenien la exclusiva d’Europa però no venien per culpa dels alts aranzels.
Per poder vendre, havien de vendre de manera il·legal a l’estranger. D’aquí sorgirà una burgesia catalana espanyolista i lliure-canvista que volia vendre a l’estranger. Espanyolista perquè volien influenciar al govern. Lliure-canvista perquè els aranzels els perjudicaven. Per a influenciar, s’havien de organitzar en un partit polític per influenciar també al govern. I així ixen els blaveros, “els catalans ho volen tot per a ells”, el GAV i Lo Rat Penat. D’aquí sorgeix l’anticatalanisme que encara perdura amb una lluita i uns símbols sorgits del no res.
El valencianisme anava en contra de Catalunya perquè la burgesia catalana era l’eslavó dèbil de la cadena. Els terratinents, però, eren massa forts al tenir el control de l’aparell de l’estat.
Els conservadors eren proteccionistes i els lliberals lliure-canvistes. La Lliga fou el partit que va muntar la burgesia catalana i era també proteccionista. El llegat econòmic que deixa el Franquisme té dos característiques essencials: o 1985 i abans: poca internalització de la economia catalana.
- L’estat espanyol era el gran mercat de Catalunya i alhora el seu proveïdor.
- No hi havia cap campanya a favor de la independència perquè econòmicament era inviable.
o 1986- l’estat espanyol entra en la CEE. Nou escenari, lliure circulació de capitals. Des del 1986-1996/97: 40-60% de les inversions estrangeres a l’estat espanyol van a Catalunya.
- Causes:  Situació geogràfica- frontera amb França permet bones connexions amb el continent.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 4  - - - - - Bones estructures respecte la resta d’Espanya- aeroport, autopista i port de Barcelona.
 Tradició inversora- des de que va començar el procés d’industrialització, sempre hi ha hagut capital estranger. Ex Una de les indústries més importants de Sabadell històricament, Jenny-Turrull, provenia de capital Belga.
 Marca Barcelona gràcies als jocs olímpics del ’92.
 Nova administració/Generalitat- Jordi Pujol viatjava per món promocionant la marca Catalunya.
 Xarxa industrial de serveis i financera  Bona relació força de treball (mà d’obra) i costos salarials.
 Societat oberta/universal Amb tot açò, l’estat espanyol perd importància en la economia catalana.
Cada cop té menys importància el mercat interior per a la economia catalana. La internalització de Catalunya augmenta molt i es trenca la simbiosi amb l’estat espanyol.
El trencament de la unitat de mercat de l’estat espanyol va anar relaxant aquells llaços íntims que es complementaven i que es feien necessaris un dels altres.
Així ha sorgit a Catalunya tota una burgesia de classe mitja que viu de les inversions estrangeres que veu que el seu progrés i ascens social està limitat per l’estat espanyol.
Açò es degut al dèficit fiscal: a Catalunya es paga més que enlloc i els serveis que es donen a canvi no són suficients.
Per aquesta raó, la burgesia que controla els mitjans de comunicació desperta el pre-existent i adormit sentiment independentista, igual que van fer els burgesos d’abans amb el moviment casteller.
El nou independentisme surt amb la crisi econòmica de 2007. El fenomen del dèficit fiscal ha estat sempre, sols que amb les inversions estrangeres de la època posterior a la entrada a la CEE s’ha accentuat, al accelerar-se el seu ritme de creixement.
Definim el PIB com el conjunt de tots els productes produïts en un país i tots els serveis realitzats a preus de mercat.
Conseqüències positives de la entrada a la UE de Catalunya:    Modernització de l’aparell productiu de Catalunya.
Augment de la producció Augment de la productivitat de les empreses augment de competivitatPIB augmenta augment exportacions.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 5  Internalització de l’economia amb l’augment d’exportacions. Espanya ja no és central, és un proveïdor més de tants. Es trenca la relació simbiòtica que comporta un augment del dèficit fiscal de Catalunya i Espanya.
Conseqüències negatives de la entrada a la UE de Catalunya:       Progressiva pèrdua de poder adquisitiu de les classes populars.
Progressiva pèrdua de drets i llibertats.
L’empobriment generalitzat de la economia.
Destrucció del teixit industrial al comprar grans industries multinacional les PYMES tradicionals.
Drenatge de capitals- els beneficis de les indústries marxen de Catalunya, al pagar patents i franquícies a l’estranger.
Augmenta la dependència de l’exterior.
Hui en dia, vivim a una Catalunya empobrida, que ha perdut drets i llibertats civils, una societat més empobrida on s’ha destruït gran part de la xarxa industrial autòctona per passar cada vegada més a dependre de les inversions i tecnologia estrangera, tot derivat de les massives inversions del 86. Aquests problemes han sigut accentuats per la crisi degut a la fallida del model econòmic de construcció. També han portat problemes socials, en augment des de la crisi, que són un llast pels futurs governs de Catalunya com són els desnonaments, la política saquejadora dels bancs que ha arruïnat famílies amb les preferents entre d’altres.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 6 El dret de vot al segle XIX             El vot a aquest segle era censatari. Depenent dels impostos que pagues, pots o no pots votar.
Realment, a aquest segle, podia votar molt poca gent. Només la burgesia.
La burgesia, però, no era uniforme. Llavors veiem un alternança entre els partits que governaven.
Hi havia dos partits, els liberals conservadors (gran burgesia) i els liberals progressistes (petita i mitjana burgesia).
Cada partit canviava el vot censatari. Quan guanyaven els liberals conservadors, canviaven els impostos mínims necessaris per votar, i només la gran burgesia podia votar, assegurant-se així romandre al poder.
Per poder accedir al poder, els liberals progressistes s’unien amb els militars i feien un cop d’estat. Després baixaven els impostos que donaven el dret a votar i guanyaven les eleccions.
Quan ocorria açò, els conservadors per poder accedir al poder també havien de fer un cop d’estat i per romandre al poder, canviaven la llei electoral, entrant així en un cicle de successions entre conservadors i progressistes.
El que tenien en comú ambdós partits és que no deixaven que les classes populars votaren. Era una manera d’excloure a les classes populars del govern.
1868- general Prim amb Delgado va fer un cop d’estat, instaurant el lliurecanvisme. Era de la mitjana burgesia i li interessava per poder fer negoci a l’estranger. Ara, el lliure-canvisme afectaria molt malament als proteccionistes.
La classe popular va rebre el dret a vot quan estava ensinistrada per votar als mateixos de sempre, als conservadors i als progressistes liberals. Tota les democràcies actuals tenen mecanismes de control per si falla l’ensinistrament.
Per exemple, a Espanya té un consell d’estat que pot vetar qualsevol llei del Congreso i el Senado.
La herència d’aquest sistema la veiem hui en dia amb el PSOE i el PP i el sistema de la House of Lords i la House of Commons.
La dinàmica colpista s’arrossegava fins al segle XX, gràcies a la llei censatària i a la exclusió de les classes populars. Açò crea una sub-cultura política militar amb un exèrcit disposat a intervenir en el govern amb els seus propis interessos polítics i econòmics. Parlem d’un exèrcit no subordinat de manera eficient al poder polític.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 7 La revolta de 1868             Fins a 1868, liberals conservadors i liberal progressistes.
Tres anys de males collites seguits (18676, 1867 i 1868) 1866- manaven els liberals conservadors.
Crisi de cicle antic: males collites augmenten el preu dels productes i això provoca una crisi industrial/productiu.
Al haver males collites, augmenta el preu del blat hi ha una demanda d’altres productes que pugen de preu creant efecte dominó on puja el preu de tots els aliments  que baixa el consum de productes industrials i artesanals  Augment d’atur revolta ciutadana.
Aquestes revoltes són anomenades els rebomboris del pa, bullangues o aldarulls.
Es formen les juntes revolucionàries amb gran representació ciutadana, donant una participació “política” que no podien accedir amb el sistema de vot censatari.
Les juntes s’uneixen amb vincles i s’organitzen, donant peu a un ambient que prometia una revolució social Setembre 1868.
La oposició, els progressistes, s’espanta així que dona un cop d’estat amb els lliurecanvistes Serrano i Prim que fan fora als Borbons, per poder importar blat de l’estranger i apagar la possible revolució, acabant així amb la gana de la gent.
Per què són els progressistes els que donen un cop d’estat? Perquè els conservadors mai importarien grà.
Crisi de cicle nou: primera en la història. Crisi borsària que provoca una crisi financera. Els progressistes utilitzen diners de les arques de l’estat per importar el blat. Als anys 60, s’estava desenvolupant la xarxa ferroviària a Espanya. Per atraure als inversos estrangers, es crea una fundació d’empreses mixtes (públiques i privades estrangeres) que financen la xarxa. Es venen les accions d’aquesta empresa ja que tenia la garantia de l’estat. Tots els diners disponibles es troben a la xarxa ferroviària.
Quan donen el cop d’estat, els progressistes retiren els diners públics de la empresa mixta, descapitalitzant-les, per així poder comprar el blat. Al decapitalitzarles, cauen les cotitzacions a la borsa. Com eren les empreses més importants, arroseguen al conjunt de la borsa, caient tota la borsa espanyola.
Alguns bancs també cauen, i els que aguanten limiten el crèdit, augmentant encara més la crisi.
En resum, es va produir una crisi de cicle antic degut a les males collites que porta a la formació d’unes juntes revolucionàries amb aire de revolta social.
Espantats, els progressistes donen un cop d’estat al govern conservador, per poder importar els blat necessari per acabar amb la gana de la gent. El problema: els diners de les arques de l’estat estaven invertits en una empresa mixta amb capital estranger per construir la xarxa ferroviària. Al retirar els diners, crisi de cicle nou, la primera. La situació va agreujant-se en cadena.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 8  1874- conservadors fan un cop d’estat i tornen els Borbons. Al haver fet fora a Isabel II, ara manarà el seu fill, Alfons XII.
Sexennidemocràtic o revolucionari 1874 1868 Govern provisional Borbons Del 8/10/1868 1/06/1869 a Govern provisional, dirigit per Serranocom a presidentamb una condició: de que elsmilitarsdecideixen qui será el president.
No hi ha capd’estat.
Problema: continua la gana, la crisi i l’ambient de la revolta.
Regències Del 4/01/1871 a 11/06/1873 De 06/1869 a 01/71 Elsmilitars decideixen per monarquía. Així Serrano passa de president governregent.
Monarquiaparl amentària es una que ser del Després de Serrano, el regentserà el General Prim, el vertaderorganitzador del cop.
Desprésl’almirallTopete .
Busquen per Europa un rei.
Troben un rei, Amadeu I de Saboia, segon fill de Humbert I rei d’Italià.
Condició d’Amadeu I: que siga constitucional i parlamentari. Creu realment que el poble el necessita.
És un bon rei, encara que només té suport de l’exèrcit (especialment de Prim) ja que els monàrquics espanyols volen els Borbons.
I República Alfons XII imposat per un cop d’estat conservador.
Del 11/02/1873 31/12/1874.
Les juntes revolucionàriescontinu aven actives i la gent de a peuvolia una república.
Rere la fallida de la monarquia, es decideix per aquest sistema.
Quatrecapsd’estat: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castellar.
Abdica perquè els conservadors munten un atemptat contra el general Prim, el seu principal suport.
Com va evitar aquest sexenni la revolta popular?       Al principi acabant amb la gana mitjançant les importacions de blat.
Després forçant un conveni amb les juntes revolucionàries per a que es desintegrin: eliminació dels consums (un impost, l’IVA actual).
Es van desintegrar perquè creien que amb el conveni construirien una constitució més moderna sense que hi hagi sang.
S’elimina la presó per deutes, s’estableix un vot universal masculí amb matisos.
o Llei electoral nova amb sufragi universal masculí PERÒ per votar havies de tenir més de 25 anys, havies d’estar casat, s’havia de saber llegir i escriure i tenir una residència.
La llibertat de premsa, la llibertat d’unió i la llibertat d’associació es van donar.
o Per primer cop és legal constituir sindicats.
Aquests canvis, en certa mesura revolucionaris, espanten al poder.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya a Pàgina | 9    Per lo tant, els bancs seguien sense donar crèdit, i menys quan es proclama la república. Ja no és una qüestió de crisi econòmica, sinó una qüestió de classe per la pèrdua de poder de l’alta burgesia.
Açò porta a cop d’estat dels conservadors, re-implantació dels Borbons, constitució molt més tradicional i s’eliminen els avanços socials otorgats.
Cas de Catalunya: a aquest segle, deguda a la industrialització avançada que tenia, sorgeixen dos noves classes, la burgesia industrial i la classe obrera. Els problemes de classe a Catalunya són diferents a la resta d’Espanya degut a especificats de les classes. La cultura a Catalunya diferent, degut a la corona d’Aragó, dona lloc a un republicanisme federal generalitzat que fou sistematitzat per Pi i Maragall.
La força que dona peu a la I República prové, bàsicament, des de Catalunya. Al fracassar la república, una part de la societat (de totes les classes) decideix que a partir d’ara només farà política per i només Catalunya perquè Espanya la ignora. Així acaben els intents de regenerar Espanya des de Catalunya. Només hi ha dos intents més, el model de les col·lectivitzacions al 1936 i la operació Roca de CIU (Miquel Roca com a candidat de presidència de l’estat creant un partit nou, el reformista, que es presenta a totes les CCAA d’Espanya que va ser també un fracàs absolut.) Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 10 La restauració borbònica Diferències entre les constitucions del sexenni democràtic i la de la restauració borbònica Sobirania Sexenni democràtic Rau en el poble Divisió de poders Poder legislatiu, poder judicial i un poder executiu teòricament independents.
Tipus de vot Per tothom que fossi major de 25 anys, casat i amb residència.
Restauració borbònica Compartida entre el poble i el rei. La constitució borbònica era una situació enmig entre l’absolutisme (sobirania només rei) i la democràcia (sobirania poble).
Les lleis es feien entre les corts i el rei, segons el poder del rei.
El rei era el cap del poder executiu i els ministres havien de donar explicacions al rei, no als representants del poble. El poder legislatiu era compartit entre el rei i les corts.
Censatari.
 Les dones van rebre el dret al vot a la segona república, gràcies a la pressió de les dretes. Les esquerres no volien donar el vot a la dona perquè creien que aquestes votarien a la dreta i no els convenia.
La restauració- 1874   Debat historiogràfic sobre quant dura la restauració.
o Alguns de 1874-1901 (final d’Alfons XII).
o Altres de 1874-1931 (Segona república).
Característiques: o Sistema bipartidista (liberals i conservadors) corrupte basat en el torn de partits, on es pactava el resultat de les eleccions abans de fer-se. Per a que la decisió es ratificara a les urnes, s’utilitzava el caciquisme i “l’encasillamiento”.
- S’agafava un mapa d’Espanya i es decidia qui guanyaria a cada província= encasillamiento. S’arreglaven les eleccions després per complir l’acord. Per exemple, a Martorell (on sempre guanyaven els lliberals), van dir que havien perdut la clau del col·legi electoral i van enviar als obrers al camp. Després de votar els conservadors, van avançar el rellotge un hora i quan van tornar de treballar el col·legi Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 11    estava tancat. A Sarrià, conservador, van fer el col·legi electoral un sanitori tuberculós per a que només els 4 liberals convençuts anessin a votar. Quan fallava, quadrilles apallissaven per a que la gent votés el que se’l deia.
- Alguns diputats es presentaven per llocs que ni tan sols havien xafat mai= diputats cuneros.
- Així va sorgir el caquisme, famílies que sempre manaven.
o Estava clar que aquest sistema cauria, ja que la població es va adonar de tots els drets que va perdre des del sexenni.
o El sistema militar de la època s’anomenava de quintes. L’estat establia un nombre de militars que necessitaven cada any. Normal un de cada cinc, per sorteig, d’aquí el nom. Si el quinto tenia diners, es podia salvar de dos maneres: pagant un substitut o deslliurant-se pagant una quantitat més elevada on s’escollia un altre.
o Moragues i Barret va tenir la idea de crear les caixes d’estalvi amb el real objectiu de captar l’estalvi popular. La gent estalviava per poder pagar i que no haguessin d’anar a l’exèrcit els seus fills. La caixa d’estalvi anava guardant els diners que s’anaven ficant i els tornaven sempre quan es complien 20 anys, junt amb els interessos. Açò va promoure la figura del padrí, que donava diners al noi per a poder salvar-se. Al final, només anaven a la mili els més pobres dels pobres.
- A Catalunya aquest fenomen era molt important ja que era dels pocs llocs on es podia estalviar, gràcies als salaris provinents de la industrialització.
- La costum de la palmera: quan algú anava a lluitar a la guerra de Cuba, plantava una palmera la família. Si es tallaven, havien mort. Es va estendre la costum a la resta de guerres. Aquesta és la raó per la qual a les places velles dels pobles com els del delta de l’Ebre, Sueca, Cullera etc hi ha palmeres.
La Guerra de Cuba va desestabilitzar la restauració.
Aquesta restauració tampoc acabava de fer el pes a les classes dominants. La gran burgesia catalana era proteccionista, que tenia un mercat dins d’Espanya, i no tenien la necessitat de innovar tecnològicament. Per guanyar més diners, volien fer que la població tingués més diners per poder augmentar vendes.
Aquí xocaven amb els grans terratinents, perquè volien augmentar el sou dels treballadors. Així, cada cop que des de Catalunya intentaven millorar les condicions dels jornalers, des d’Espanya es negaven. RELACIÓ AMOR ODI: es necessiten per a defendre el proteccionisme, però a uns els interessa millorar el sou dels jornalers i als altres els perjudica directament. Per aquest motiu, les propostes de renovació espanyola sempre sortien de Catalunya. Fins i tot les classes dominants estaven enfrontades, malgrat tenir punts en comú.
El problema de Cuba: Cuba era una colònia espanyola, tancada com a tal al comerç global, només podia vendre a Espanya i jau. Així es va crear una burgesia de diferents llocs a Cuba. Al ser una colònia, el seu creixement era Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 12      limitat: no podien fer cap indústria que estigués a Espanya. Era una burgesia asfixiada, amb un únic mercat a Espanya molt llunyà. Sectors amb els que s’hagués pogut enriquir, estaven vedats. Només podien expandir-se en aquells sectors que Espanya permetria: sucre i tabac principalment.
Així va sorgir dos moviments independentistes de Cuba, per les relacions ofegadores amb la burgesia peninsular i els problemes de classe: - Moviment blanc- volia més autonomia. Treballadors blancs i burgesia cubana.
- Moviment negre (mambisses)- més social, més revolucionari, més radical. Volien la independència.
La negativa a negociar d’Espanya va aconseguir que totes les classes socials cubanes, a excepció de les quatre famílies que van arribar amb Colon, fossin independentistes.
Guerra dels 10 anys- 1877-1887. Va acabar amb la pau de Zangón.
El problema va venir amb la intervenció de EEUU, que volia que Cuba fos un estat independent perquè feia la competència als estats del sud amb la seua indústria tabaquera i sucrera. Així va haver la guerra de Cuba, perquè EEUU volia tenir a Cuba com a estat independent i com a part de la seua economia.
Aquesta guerra forma part de la primera conquista del món occidental per augmentar el seu radi de influència amb la conquista del Carib.
FALTA LA CLASSE DEL 14/03 Causes de la intervenció espanyola a l’Àfrica   Col·locació dels excedents militars (oficials, no soldats)després del ’98 i la pèrdua de colònies. Era problemàtic col·locar-los a la península, perquè haguessin entorpit l’ascens dels que ja hi eren.
o Els soldats al retornar a Espanya, es van desembarcar als ports gallecs i van ser ignorats pel Govern. Molts van morir vagant per Espanya intentant tornar al seu poble. Un dels capítols més negres de la història d’Espanya.
o El Govern va dir que la guerra es va perdre per culpa dels soldats que no es van entregar, van ser covards i no van defendre la pàtria quan en veritat va ser degut al potencial militar superior d’EEUU.
o Els soldats, malalts i a Galícia, van ser apallissats pel poble que els veia com a traïdors, degut a la publicitat del govern espanyol.
o El soldat que errava per la península apedregat pel poble era una figura típica de la època i és esmentada per Benito Pérez Galdós en els seus EpisodiosNacionales.
o Reflexa la duresa de la societat espanyola que explica la especial crueltat de la Guerra Civil espanyola. Societat voluble, cruel i dura, basada en la gent del camp.
Recuperació de l’autoestima- La pèrdua de l’imperi espanyol va afectar els ànims de la població. La intervenció a Àfrica era una manera de tornar a sentirse potència.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 13  Mines de ferro- necessàries per poder modernitzar el país i industrialitzar-lo.
Desastre d’Annual de 1923             No es sap el nombre de soldats morts, només les unitats i companyies que van morir.
Es van amagar totes les proves i pistes que podien donar explicació del nombre de soldats morts.
La intervenció a Àfrica era constant des del 1898. Espanya, per poder aprofitar el ferro i portar-lo a Espanya, havia d’expropiar terres a les harques (tribus) per poder instal·lar la xarxa ferroviària. Aquestes terres eren necessàries per la vida de les harques, així que mai les haguessin venut.
Els treballadors venien de la península, ja que ningú volia treballar construint el ferrocarril en les terres de les tribus. Es necessitaven soldats per protegir-los.
Per portar els treballadors i que fossin estables, les seues famílies també venien. Es construeix una societat amb escoles, centres d’oci... també es portaven pagesos, ja que les tribús no alimentarien als que furtaven les seues terres.
Poc a poc la població autòctona va ser desplaçada a una societat de segona categoria en el seu propi país i va anar construint-se una societat colonialista espanyola al nord d’Àfrica.
A les harques se’ls deia que si no col·laboraven era perquè estaven en contra del progrés.
El govern espanyol intentava pactar amb el cap de la harca per a poder fer el que volien. Per comprar-los, utilitzaven dones blanques segrestades a Espanya com a moneda de canvi. També oferien possibilitat als fills dels caps que estudiessin a la península.
o Abd-El-Krim fou el fill del cap d’una harca que va estudiar a la península.
o Va ser enginyer i advocat.
o A Espanya veu l’imperialisme i com s’aprofiten del seu poble.
o En 24 anys, organitza una guerrilla en contra dels espanyols.
Abd-El-Krim va aconseguir unir les harques juntes per primer cop, ja que coneixia el seu poble i les maneres d’Espanya. Va organitzar atacs sistemàtics contra la línia del ferrocarril.
Les obres del ferrocarril eren interrompudes constantment. Per evitar-ho, Espanya va voler fer una expedició de neteja.
Va voler atacar al nucli de la revolució, la pròpia tribu d’Abd-El-Krim. El terreny era una zona muntanyosa i per arribar-hi havies de passar per una ampla vall d’entre 20-40km.
L’atac, pas a pas: 1. Espanya va anar construint petits forts a les muntanyes properes i va enviar un potent exèrcit a la vall. Alfons XIII des de palau.
2. Quan les tropes arriben al front, comencen a sentir com tots els forts són atacats massivament per les forces d’Abd-El-Krim.
3. Les tropes comencen a entrar en pànic.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 14      4. Les harques fan un atac frontal.
5. El primer regiment comença a disparar per vore com els fusells no anaven, ja que els militars l’havien venut per poder compensar el seu baix sou.
6. El regiment marxa corrents i la resta els segueix. Molts soldats mataven als seus propis oficials per prendre’ls-hi el cavall.
Aquest desastre va ser èpic. A la península, quan es va saber del desastre, el congrés de diputats va exigir una comissió d’investigació.
El Partit Conservador va nomenar al president de la comissió, el general Picazo, un retirat de l’exèrcit molt vell que pensaven que no aniria sobre el terreny. Es van equivocar i si que va anar a Àfrica. Va realitzar el famós informe Picazo, que explicava tota la corrupció de l’exèrcit espanyol i el desenvolupament de la campanya militar, incloent crítiques al propi rei.
Quan anava a presentar-se a les corts, el general Primo de Rivera va donar un cop d’estat 1923. La eliminació d’aquest informe va ser una de les causes per a aquest cop d’estat.
Mai es va fer públic el que va passar perquè hagués esquitxat a l’exèrcit (per la corrupció de la venda de pólvora) i al rei (pel pèssim lideratge).
L’informe Picazo segueix desaparegut, però abans de ser presentat alguns polítics el van poder llegir abans. Gràcies a aquestes lectures, sabem a grans trets que hi havia a l’informe.
1898 Alfonso XII i Mª Cristina 1902 Alfonso XIII 1923-1929 General Primo de Rivera Cop d’estat de Primo de Rivera 1923 Causes   Eliminació de l’informe Picazo que podria perjudicar al rei i a l’exèrcit.
El feixisme a Europa com a solució als problemes socials estava de moda.
o Al 1917 va haver la revolució russa i els ànims estaven caldejats entre una població europea pobra i arruïnada.
o El feixisme és un valor a l’alçada per a les classes altes per a contrarestar la revolució russa.
o Hitler venia de família popular, però les seues idees convenien molt a la burgesia així que li van donar veu.
o Molts obrers s’uneixen al partit Nazi degudes a les seues condicions de vida pèssimes al tornar de la guerra.
o El feixisme s’expandeix per tot Europa junt amb les idees revolucionàries soviètiques.
o El feixisme és la eina de les classes altes per frenar la revolució.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 15 o  El fill del dictador havia estudiat el feixisme italià i Primo de Rivera tenia contactes amb diferents sistemes feixistes així que el seu règim no quedaria aïllat.
Lliga regionalista (1901)- partit propi de la burgesia catalana que podia influenciar en Madrid. El general Polavieja va promocionar amb la burgesia catalana una descentralització. Quan rere el desastre el rei nomena a Silvela com a president, nombren a Polavieja ministre de defensa perquè tenia tota la burgesia catalana com a suport, però els traeix i puja els impostos per l’alt deute espanyol.
La setmana tràgica        Els terratinents fan la següent declaració al ministre d’ordre públic: o Cómo es possible que en Andalucíadespués de una perfecta convivència en el campo, ahorabrote la revolución? El govern decideix crear un grup d’investigació per veure que havia passatSegismundo Moret en 1883 crea la Comisión de ReformasSociales.
o Institució consultiva o Sorgeix des del Ministeri d’Interior per entendre i prevenir els conflictes.
1890, informe sobre el perquè del sorgiment de moviments anarquistes violents a Catalunya: o En Reus trabajan los niños 66 horassemanales (11h de Lunes a Sábado).
Entran en las fábricas a los 6 años de edad, y hasta los 14 ganan de 6 a 16 reales por semana. De 14 en adelante, el que más 52 reales y pocospasan de esta cifra.
o En Barcelona tienen major salarioperomedia hora más. Empiezan a la mismaedad.
o En Igualada, 13h diarias y empiezantambién a los 6 años.
o En Manresa y su comarca, 24% de los 10000 trabajadores son niños, trabajan 12 o 14h diarias, entran a trabajar de 6/7 años y gananmuypoco.
o 150 accidentes laboralesmortales de niños.
Monografía estadística de la classe obrera de Barcelona- dona el menú corrents d’una família obrera de la època. Menjaven molt poc. Entre açò i condicions laborals tan pobres revolució.
1901 Vaga general revolucionària a Barcelona 1903 es crea l’Instituto de ReformasSociales- era l’antiga Comisión amb noves capacitats (fer inspeccions, ficar multes de poca quantia) però principalment feia informes.
1924 (dictadura de Primo de Rivera) es crea el Ministeri de Treball, amb capacitat de legislar. Hereu de l’antic institut de reformes socials. L’estat lentament va intervenint en els temes socials.Els menors dels 12 anys no podien treballar. Els industrials amenaçaven amb tancar empreses ja que els nens representaven el 24% de la força laboral. O el nen va a l’escola i tanquem Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 16    la empresa, o el nen treballa i els pares treballen i la empresa funciona.
L’argument del “és millor això que res.” 1857 s’intenta fer la llei Moyano, per establir educació obligatòria fins els 12 anys. La va impedir els industrials, ja que el treball infantil els venia molt bé.
La història es pot tergiversar molt fàcilment banalitzant fets i fent que la gent vegi coses lògiques que no ho haurien de ser.
La Lliga Regionalista (=burgesia catalana, la que impedeix la llei Moyano i el ministeri de Treball) és la que fa el que vol seguint els seus interessos.
CNT   Llei de jurisdiccions els atacs a la pàtria, a la bandera i a l’exèrcit passen a ser jurisdicció dels militats.
Aquesta llei fou creada per la lliga regionalista que uneix tots els partits (Solidaritat Catalana).
1907 sorgeix Solidaritat Obrera= una unificació de totes les organitzacions obreres de Barcelona ciutat. També es va crear un medi d’expressió propi homònim.
 En la seua acta de constitució es parla d’una gran organització obrera unificada a tot Catalunya que intentarà servir d’exemple per crear una gran organització obrera a nivell estatal.
 S’inicia un procés a moltes localitats de creació d’organitzacions de SO locals que comença a Badalona.
 1910- congrés de SO locals que acaba amb la creació de la Confederació regional del treball de Catalunya. Vol servir d’exemple a altres regions de l’estat espanyol.
 1911- unió de confederacions regionals forma la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Diferència entre federació i confederació  Amb el federalisme, la sobirania sempre està en el tot i cap de les zones/grups federats poden eixir-se’n sense el vistiplau de la resta de la federació. Ex.
Alemanya.
 En una confederació, la sobirania està en cada part. Si una part vol eixir-se’n, té tot el dret de fer-ho, tenint o no el vistiplau de la resta. Així, encara que estigues unit en una confederació, mai renuncies al dret de poder escindir-te quan vulguis. Ex Suïssa.
 Important perquè la CNT era una confederació.
Tres causes per a la creació de la CNT: setmana tràgica, lliga regional i el consell d’Amiens.
1. Setmana tràgica  1909, Setmana tràgica, una revolució obrera catalana. Va acabar quan exèrcits de fora de Catalunya (principalment de Saragossa i València) vingueren a apagar-la.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 17  La classe obrera es va trobar que li mancava una eina d’unió i solidaritat amb la resta d’obrers, per poder aprofitar la empenta revolucionària  hi havia necessitat de la Confederació Regional del Treball Catalana.
2. Lliga regional    Exemple de la burgesia amb la Solidaritat Catalana.
Fracàs de la revolta de 1909 contra les quintes africanes.
(Mirar p17 CNT).
3. Consell d’Amiens a França (1906)  Bases de l’anarcosindicalisme  El treballador, tinga la ideologia que tinga, té el dret i la obligació de pertànyer al sindicat.
 Acció sindical està per damunt de l’acció política.
 El sindicat no participarà a la vida política ni recomanarà el vot.
 Sindicat= únic element que garanteix condicions de vida i de treball i, a la llarga, la única organització que canviaria vertaderament la societat.
 El fan les denominades bases de treball i és el congrés fundacional de la CGT (Confederació General del Treball).
 El sistema capitalista està basat en les relacions entre el capital i el treball.
 Si el sistema capitalista, ja injust des del seu naixement al estar basat en l’explotació de l’ésser humà per l’ésser humà, damunt té relacions no equilibrades entre capital i treball, el sistema esdevé tirànics, despòtic o insuportable.
 Sistema basat en desigualtats.
 Per tant, si la burgesia controla el capital, la classe obrera ha de controlar el treball.
 A cada localitat, h hauria una borra de treball que establia el salari mínim i les condicions laborals. Tots els treballadors estarien apuntats.
 L’empresari hauria d’assumir les condicions o no tindria cap treballador. Així s’evitava l’explotació dels treballadors per part dels empresaris.
 Es van imposar a la força a la patronal.
 La patronal deia que les borses de treball atemptaven contra la llibertat de contractació.
 L’esperit és el que heretaran SO, CRGT i CNT.
 Quan es funda la CGT, es diu que “el treball l’ha de controlar la classe treballadora.”  L’objectiu del sindicat és l’emancipació del treballador, és a dir, garantir un treball digne, un salari digne, unes condicions de treball i vida dignes, un ensenyament digne i la possibilitat de guanyar la dignitat total i absoluta (quan els treballadors, els vertaders generadors de riquesa, passen a controlar els mitjans de producció creant aixina mitjans col·lectivitzats.)  Mitjans= tecnologia, capital, maquinària i transport.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 18  La idea era una societat futura formada per comunes (que reemplaçarien les localitats), lliurament associades entre si, que controlen la vida cultural, l’administració bàsica i el lleure.
Les borses del treball a Catalunya  Quan la CNT, va voler aplicar control del treball, la burgesia ho va intentar aturar de dos maneres:  Creant els Sindicats Lliures- si t’afiliaves a aquests, tenies feina assegurada.
 Pagant a pistolers per a que matessin líders sindicals ficant preus elevats als seus caps. Ex. Salvador Seguí, el noi del sucre, secretari general de la CNRT.
El pistolerisme               La patronal, per trencar el Sindicat Únic, agafa la empresa CanadencaBarcelona (una de les més grans de la ciutat) i li diu que contracti només als NO afiliats a l’SU. Quan explote el conflicte, la resta d’empreses han de seguir-la.
Al acomiadar als treballadors de l’SU, esclata una vaga general a tota Barcelona de dos mesos i mig de durada que acaba amb la imposició de la jornada laboral de 8 hores que mantenim actualment.
Vaga de Cadanenca(1919) degut a que la CNT volia crear el Sindicat Únic (que cada cop que un empresari volia contractar a un treballador havia de recórrer a les borses del sindicat).
Després de la vaga general/Cadanenca 1919, s’imposa el SU.
La patronal no volia acceptar que els treballadors imposessin cap norma.
Defenien la llibertat de contractació mentre que el sindicat defenia que sinó es pervertien els drets dels treballadors.
Quan hi havia igualtat de patronal i sindicat sobre el contracte, pel sindicat açò era llibertat.
Llibertat de contractació de patronal vs llibertat de negociació del sindicat.
D’aquest acord, sorgeix la jornada laboral de 8 hores diàries obligatòria.
El pistolerisme va sorgir perquè la patronal no va voler acceptar la derrota que va suposar la Vaga de Cadanenca.
El preu d’aconseguir la jornada de 8 hores va ser l’extermini dels líders sindicals (mitjançant el pistolerisme). El missatge era “estàs disposat a fer vaga a canvi de la mort?” Explotaven als nens ja que aquests podien fer 14 hores diàries i cobraven molt menys.
La burgesia va provocar una guerra social que va acabar perdent. Al passar els anys, cada cop eren més els burgesos assassinats.
La pressió de la burgesia, al perdre una guerra social que ella va començar, ajuda a Primo de Rivera a donar un cop d’estat.
El gran desastre de l’Àfrica també fou un altra causa del cop d’estat de Primo de Rivera.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 19       Al ’36 tot aquest sistema se’n va anar a la merda. Un cúmul dels desastres de les colònies, l’intervencionisme a Àfrica, el treball infantil i el pistolerisme.
Dos motius de la dictadura de Primo de Rivera: tapar l’informe Picazo i atacar directament al sindicalisme perquè està plantant cara al pistolerisme de la patronal.
La burgesia mai podria guanyar aquella guerra social perquè l’ambient estava tan enrarit que no existia la neutralitat. T’havies d’afiliar o al sindicat o al sindicat lliure de la patronal. Aquesta guerra només es podia guanyar baix una dictadura d’aquí ve el cop d’estat de Primo de Rivera en el ’23. Encara que ho va aturar no ho va acabar, no com Franco (després de 40 anys de dictadura, els revolucionaris o eren morts o eren a l’exili). En el fons es tractava de vore qui manava i qui tenia control.
La dictadura de Primo de Rivera fracassa pel crack del ’29, la crisi econòmica se l’emporta per davant.
El paper de la Dictablanda- s’inicia una transició cap a la democràcia per idea del rei Alfonso XIII. Dictablanda= trànsit de la dictadura cap a la democràcia.
En el ’31 el rei, que es creia democratitzador, perd les eleccions i les guanyen els republicans.
La dictadura de Primo de Rivera Causes:         Tapadera per a l’informe Picazo.
Aturar als sindicats, que no responen al pistolerisme La dictadura es pot dividir en dos etapes: o Directori militar- 1923-1925 o Directori civil-1925-1930.
Primo de Rivera dona un cop d’estat i aboleix: o Les Corts o Partits polítics o Constitució o Símbols de Catalunya- quatribarrada, Sant Jordi o Català Es creen noves institucions el Directori (el que anomenem hui en dia govern) i l’Assamblea (el que anomenem hui en dia Corts).
L’Assamblea no era ni democràtica ni participativa, era corporativista i a més a més no podien fer lleis, era només consultiva.
Democràcia corporativa/corporativisme= les persones elegides per formar una part no són escollides mitjançant un vot lliure de sufragi universal, sinó mitjançant les corporacions, que escollien ells qui formaria part (per exemple, els col·legis, els municipis, les federacions). A cada corporació se li assignava un nombre de places i aquests eren els seus representants. Aquesta seria la base de la dictadura de Franco.
Per poder controlar aquest sistema, s’havien d’abolir tots els partits polítics i els sindicats menys la UGT. Es crea un partit nou, la Unión Patriótica.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 20   En resum, dos noves institucions: l’Assamblea i el Directori. Per poder ser escollit, havies d’afiliar-te la Unión Patriótica (donant suport així a l’exèrcit i a el Directori). Unión Patriótica=Falange.
Dos majors problemes i tres solucions: 1) Problema Africà- col·laboració amb França, el desembarcament de Alhacenas i procés de pacificació. El soluciona el directori militar. Abd el Krim era un patriota marroquí que volia la independència del protectorat espanyol i francès per crear un estat marroquí. Encara que inicia lluites al sector espanyol, estava clar que després aniria a pels francesos.
Col·laboració entre tropes franceses i espanyoles per parar a Abd-el-Krim que es veu, especialment en Alhacenas, ja que la flota francesa es fica al servei de l’exèrcit espanyol per poder assaltar a Abd-el-Krim. Es crea un cos especial, la Legión, que copia l’exemple francès. Hi ha un procés de pacificació.
2) Pistolerisme- Estat de Guerra , Pistolerisme patronal i policial i tancament de la Mancomunitat de Catalunya. S’estableix un Estat de Guerra i s’aboleixen tots els sindicats i partits polítics. El darrer president (19231925) de la Mancomunitat és Alfons Sala Argení, nomenat a dit per Primo de Rivera per substituir a Puig i Calafalch. La funció d’Alfons Sala Argení era desfer la Mancomunitat de Catalunya des de dins per a que Primo de Rivera la pogués tancar. La relació entre la Mancomunitat i el pistolerisme és que hi havia un moviment catalanista molt radical que naixia des de la mancomunitat i era format per pistolers. Lluites de tipus nacionalista afegides a les lluites entre els sindicats i la patronal. La Mancomunitat fa que el nacionalisme s’estén, donant un ensenyament progressista i en català creant escoles.
3) Aspecte social Creació d’un Ministeri de Treball per primer cop en la història del país.
 Legislació social o Cap nen treballarà fins els 12 anys.
o Dones embarassades no poden fer treballs forçosos ni fer jornades més llargues de 8 hores.
o Creen els Comitès Paritaris, comissions mixtes entre empresaris i treballadors. Se’n va crear un per cada branca de la producció i en totes les ciutats espanyoles. El seu objectiu era evitar el conflicte entre els obrers i els empresaris.
 UGT o La UGT era l’únic sindicat permès, així tots els dels comitès eren de la UGT.
o Necessitava gent amb cultura així que va omplir llocs amb classe mitjana.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 21   o NOU MODEL DE SINDICALISME-> jerarquitzat, funcionariat sindical.
o Burocratització del sindicalismesindicalisme subvencionat i burocràtic.
o Relacions entre obrer-patronal ara passen per una estructura sindical i patronal.
o Aquest model és el vigent.
o Van trencar el model anarco-sindicalista per reformes pactades que donaven lloc en un aparell sindical que es convertia en una espècie de funcionariat.
o La principal funció era auto-reproduir-se, per sobre de defendre els propis interessos, i poc partidari de canviar les coses (incloent-hi els règims dictatorials).
o Gràcies als comitès paritaris, influència en tot el país.
Creació de llocs de treball gràcies a les obres públiques.
o Carreteres, neteja, parcs...
o No eren ben pagats, però eren treball.
o Així es “solucionava” el gran problema d’atur de la època.
o Funcionava gràcies al primer Ministeri de Treball i els sistemes de mediació dels comitès paritaris.
o Semblava que el sistema funcionava.
Problema de la agricultura o Necessitava un reforma des de feia anys.
o Estava molt endarrerida en un país majoritàriament agrícola i rural.
o Primo de Rivera no volia reformar perquè hagués sigut dolent per la seua classe, els grans terratinents.
o Encara que va crear llocs de treball amb les obres públiques, fou una estratègia temporal, no va solucionar el real problema.
Per què va fracassar la dictadura de Primo de Rivera?  Existien contradiccions, com en tots els sistemes.
 El sistema aguantava perquè donava feina, va apagar la inestabilitat social pel sistema de conciliació mitjançant els comitès paritaris, va donar sortida a les classes mitjanes i les professions lliberals mitjançant els comitès paritaris.
 Per a les obres públiques, necessitava grans quantitats de diners que aconseguia endeutant-se amb l’exterior.
 Els bancs anglesos van exigir, a canvi del préstec, una política neoliberal per a la entrada de productes tèxtils que fa mal als grans terratinents i a la burgesia catalana.
 La burgesia catalana deixa de donar suport a la dictadura per aquest motiu. El seu discurs, però, és que havia prohibit la Mancomunitat de Catalunya (això es va fer al 1923). Van deixar de donar suport al 1928.
 1929 Exposició Internacional de Catalunya que fa que arriben empreses estrangeres, molt més competitives que molesten a la burgesia catalana.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 22     Un altre motiu és la existència d’una antiga classe política, exclosa del sistema al arribar al poder Primo de Rivera, que comencen a conspirar contra el sistema. Al fallar la feina i ensorrar-se tot, són un element més en la caiguda.
S’espatlla amb el crack del ’29.El sistema ara es queda sense subvenció. No es poden finançar les obres ni pagar els comitès europeus al acabar-se el crèdit.
S’acaba la feina, la gent es radicalitza, i els comitès paritaris es dissolen. La CNT rebrota amb la radicalització i la UGT queda malparada per recolzar la dictadura.
L’atur torna augmentat, la pau social aconseguida s’acaba, els mecanismes de negociació es dissolen, la burgesia catalana ja li havia donat la esquena per la Expo, els terratinents també per la política lliurecanvista.
El rei, principal suport de la dictadura, fot a Paris a Primo de Rivera amb por de que caigués la monarquia. Mig any després Primo de Rivera va morir enverinat.
Queda demostrat que: o La dictadura és d’Alfons XIII, no de Primo de Rivera, ja que quan el rei decideix que s’acaba la dictadura, s’acaba. La historiografia oficial ho nega perquè era l’avi de Joan Carles II.
o Dictadura de caire filofeixista, però ho negarà el PSOE ja que la UGT, sindicat de l’estat, donava suport al sistema. Els comunistes també estaven dins de la UGT fins el 1962, així que no ho acceptaran tampoc.
[Rajoy demana 120 000 milions € a la UE per part de l’estat. Amb aquests diners, Rajoy salva els bancs. UE li deixa un interès del 0.4% i Rajoy als bancs amb un 0.4%. Els bancs amb aquests diners compren deute públic de l’Estat i l’Estat li paga als bancs uns interessos 7%.] La dictablanda       Gener 1930- declaració de la república= Dictadura blanda/Dictablanda Vista la impopularitat del règim, el rei nomena a un dictador més moderat, el General Dámaso Berenguer i Fusté, per a que prepare la transició a un sistema parlamentari.
Es desmantellarà la Unión Patriótica i es prepara el terreny cap a les eleccions.
Dámaso Berenguer serà substituït per l’Almirall Aznar quan acaba de desmuntar l’aparell administratiu de la dictadura.
L’almirall Aznar convoca eleccions generals el 12 d’Abril 1931 amb sufragi universal directe masculí per primer cop en la història d’Espanya.
Quan s’anuncien les eleccions, totes les forces republicanes + socialistes + nacionalistes, es reuneixen a San Sebastián i signen l’anomenat pacte de San Sebastián amb tres punts principals: 1) Anar junts a les eleccions- perquè els partits dinàstics també anaven junts per refermar la monarquia.
2) Si guanyaven les eleccions, proclamarien la república des de les Corts. És a dir, estaven convertint les eleccions generals en unes eleccions plebiscitàries de monarquia sí o monarquia no.
3) Donar-li autonomia a Catalunya- gran pes dels catalans republicans al pacte i importància de Catalunya.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 23      L’almirall Aznar, preocupat pel pacte de San Sebastián, canvia d’unes eleccions generals a unes municipals per evitar les eleccions plebiscitàries. No funciona i es proclama la República des dels ajuntament Eibar són els primers en proclamar la república. Barcelona la primera capital provincial que la va proclamar.
Les candidatures monàrquiques, en conjunt, van treure un major nombre de vots. El que passa és que els partidaris de la república guanyen en totes les capitals de província a excepció d’una, Palència.
El rei no va marxar per evitar una guerra civil. Això és una mentida cotxina.
Alfons XIII, al veure la proclamació de la república en les capitals de província, crida al cap de l’exèrcit i li demana que faja un cop d’estat i aquest es nega.
Davant de la negativa del cap major de l’exèrcit, crida al general Samjurjo (director general de la Guàrdia Civil) per a que done un cop d’estat i aquest es nega també. Al rei no li queda cap altre remei que auto-exiliar-se.
Sanjurjo li diu que no perquè sabia que fracassaria, i intenten boicotejar la república. Un any després, al 1932, intenta donar un cop d’estat a Sevilla que fracassa també. Sanjurjo, que havia de ser cap d’estat rere el cop d’estat del 1936, va morir en un accident d’aviació des del seu exili a Portugal fins Madrid.
Per què va esclatar la Guerra Civil?   Hem d’analitzar Espanya al 1931, al principi de la República.
Problemes de la situació espanyola: o Problema agrari  Espanya dividida en unes tres zones  Catalunya i Galícia tenien uns tipus de contractes de perpetuïtat sobre la terra de manera històrica.
 Encara que els camperols no tenien dret a la propietat, era un contracte de perpetuïtat amb dret de transmissió (a Galícia s’anomenava foro). Al cap dels segles, a Galícia tots els pagesos tenien una “propietat” massa petita per fer res  economia miserable endarrerida de subsidència d’autoconsum.
 Catalunya tenia un contracte similar, el emfiteusi, que venien de les lluites entre pagesos i propietaris de terres dels segles XIV i XV, les Guerres de Remença. També tenien dret de transmissió.
 La diferència entre Catalunya i Galícia és que en Catalunya la terra no es divideix per la figura de l’hereu.
 La industrialització de Catalunya ve per l’acumulació terrenal d’una classe mitjana pagesa no propietària.
 Com modernitzar aquest sistema? Mesures que emprendre  Tot i que existeixen aquestes lleis, no es complien ja que ningú anava a denunciar als terratinents. Al no complir-se les lleis, els treballadors no veuen canvis, hi hagi Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 24 república o monarquia, a ells “els segueixen donant amb una canya escardada.” 1) Llei de termes (términos) mentre hi hagi aturats a un poble en el qual hi hagi una finca, la finca no podrà contractar aturats d’altres pobles.
Terratinents: “La República atempta contra caràcter soviético”, “menosprecia la propiedad.” Influeixen també als petits terratinents- aquesta gent acabarà convertint-se en franquistes per parar la revolució.
2) Llei d’arrendaments Els arrendaments eren d’un any.
Això fa que els arrendataris, que pagaven per avançat, no milloraven ni les condicions de treball ni la maquinària perquè no estava clar que l’any següent poguessin treballar la mateixa terra.
Després d’aquesta llei, els arrendaments són de 3 anys. Si els arrendataris es queden més temps, milloren les condicions.
Terratinents: seguien pensant que era un atac, ara contra la seua hisenda.
Un altre cop convencen als petits terratinents. Influeixen sobre ells perquè controlaven la premsa.
3) IRA (Institut de Reforma Agrària) Aquelles terres que estiguessin un any sense conrear eren susceptibles de ser requisades.
Eren venudes a subhasta (segons els casos) però generalment eren repartides entre els jornalers afectats (del mateix poble de la finca.) Terratinents: “Estocada final a la propiedad privada” “República=comunista.” La llei també deia que el terratinent marcava el preu, es crea un banc per aquest propòsit i per pagar les expropiacions Banco de Crédito Agrícola.
Banco de Crédito Agrícola: 1 representant del Banc d’Espanya, 1 del Banc Hipotecari Espanyol, 1 del Banc Estranger d’Espanya i 1 membre del Cos Superior Bancari.
Els mateixos controlaven el banc.
Els terratinents aprofitaven per desfer-se de les terres inservibles i guanyar diners.
Van arruïnar el Banc de Crèdit Agrícola fracassa la reforma agrària.
Fracassa per la corrupció, que va impedir complir els objectius previstos.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 25 Tot i que aquestes reformes d’alguna manera beneficiava als terratinents, aquests es van enfadar i van seguir atacant la “República bolxevic” a la premsa.
   Els treballadors ja no creien en la República perquè va prometre canvis que no va complir i van començar a okupar terres i finques, que van acabar en un bany de sang (revolta de Casas Viejas).
Un enfrontament directe entre terratinents i obrers.
Les parts més radicals de l’UGT i CNT es van fer amb el poder (es van radicalitzar).
o Problema religiós amb la església  Controlava l’ensenyament estatal al que només tenien accés les classes mitges de la població.
 Controlava punts clau de les localitats. Per exemple, els cementiris estaven baix control dels mossens i per soterrar a algú tenies que aconseguir permís. Si no anaves a l’església, no estaves casat per l’església, fill il·legítim, persones amb problemes amb els capellans, amb idees comunistes/anarquistes/socialistes eren soterrats a la fossa comuna.
 L’església cobrava de l’estat.
 Església cobria buit de l’estat que no desenvolupava polítiques socials. Cuidant a orfes, dones embarassades solteres, donant menjar als pobres si eren fidels. Feia una obra social per a la localitat. Açò li donava molta influència.
 Al 1931:  35 000 sacerdots/capellans/cures/retor  36 569 frares  8396 monges  Tots viuen distribuïts en 2919 convents i 763 monestirs.
Fan un total d’entre 80 000 i 90 000 eclesiàstics.
 El pressupost era de 50 milions de pessetes. Això era quatre vegades el pressupost del ministeri d’Educació i el del ministeri de Treball junts.
4TE= Esg  Els títols de renda concedits a la església amb 3% d’interès en compensació de les desamortitzacions de Mendizábal representava el 21% del pressupost de l’Estat.
 També se’ls va donar solars de l’Estat en compensació, on es construeixen totes les escoles que tenien.
 Tot açò ve del pacte de pau entre l’Estat i l’església en la primera guerra carlina.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 26  Quan entra la república, tot açò s’acaba. I la església junt amb l’exèrcit passa a ser partidari del cop d’estat franquista.
o Nacionalitats  País Basc- 5% de població  24% capital bancari  42% dipòsits bancaris  33% estalvis personals  78% producció ferro  74% producció acer  74% producció paper  71% indústria naval  S’han de replantejar l’estructura de l’Estat.
 Catalunya- 12% de població.
 34% dels estalvis personals- a Catalunya i al País Basc hi havia tants estalvis perquè hi havia una burgesia potent que estalviava molt. També estava industrialitzava, els obrers cobraven regularment (més que els llauradors) i tenien capacitat d’estalvi. HI havia molts més obrers a Catalunya que al País Basc.
La diferència era tan petita per la burgesia.
 19,5% del capital bancari- la burgesia financera basca era molt més potent que la catalana, això explica la mínima diferència en els % d’estalvis personals.
 31% producció elèctrica  28% capital industrial  91% de la indústria tèxtil.
 80% indústria química farmacèutica.
 78% indústria vidre.
 La economia catalana era molt més estratificada que la basca.
 Quan en 1932 se li dona la autonomia a Catalunya que provoca un moviment anti-catalanista a tot arreu de l’estat.
Pro-espanyolistes també recolzaran el cop d’estat. Concedir l’autonomia a Catalunya agreujaran a milers d’espanyols centralistes i serà una de les causes del cop d’estat.
o Problema de l’exèrcit  Hi havia 198 generals, 16 926 capitans i oficials i 105 000 soldats. Un total de 230 000 a l’exèrcit.
 Molts no sabien ni llegir ni escriure i havien escalat posicions per mèrits de guerra.
 La república, mitjançant la llei Azaña, va intentar arreglar aquest problema.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 27       Llei Azaña: tots aquells militars que es vulguin retirar voluntàriament podran fer-ho amb el grau superior del que tenen ara i amb la seua correspondent paga de retirament. Ex. Ets coronel, plegues i et retires, i cobres com cap de divisió al retirament.
La llei buscava reduir els comandaments i normalitzar l’exèrcit en 15/20 anys.
Va fallar i va ser una de les causes del cop d’estat.
Va provocar malestar a l’exèrcit. Aquells que tenien estudis i estaven més preparats marxen de l’exèrcit i van a treballar a la societat civil. Només es queden aquells que van anar pujant per mèrits, sense tindre estudis.
Ergo, el sector més lliberal i demòcrata de l’exèrcit marxa. Ja no fan contrapès a l’anomenat sector Africanista, que si que es queda a l’exèrcit. Aquest sector s’emprenya perquè no es van poder aprofitar d’aquesta llei al no tindre estudis.
Les companyies d’oficials d’aquests sectors es sublevaran. La dels oficials amb estudis, no. Ací vegem la importància de la llei d’Azaña.
Aina Piera i Tur Històriacontemporània de Catalunya i Espanya Pàgina | 28 ...



Comentario de asanchez en 2015-03-20 11:16:29
Són Els apunts del professor Arnau?del grup 2? Moltes gràciea
Comentario de apiera en 2015-03-21 01:35:42
No, són del Just, donava classes l'any passat al grup 2!